dissabte, 25 d’agost de 2018

Canon & Nikon "Off topic"

Amb aquest post vull compartir amb tots vosaltres, en primer lloc, una bona notícia:
La meva foto guanyadora del primer premi en la categoria "Fron the Sky" (2015) al concurs de natura més prestigiós del mon, The Art of Algae, feta des de una avioneta Cesnna a la Badia de Cadis, forma part del anuari 2019 que edita el Natural History Museum NHM amb llicència del Wildlife Photographer of the Year en les dos versions, la normal i la reduïda, a continuació us deixo una captura on es poden apreciar les dos publicacions.
No cal que digui que aquest concurs ha estat per mi tota una referència i al final ha marcat la meva "vida fotogràfica" i és que el segueixo des de fa molts anys, he vist varies de les exposicions en directe, inclosa la que va venir a Espanya al 2007 i que va ser la que em va donar la empenta per deixar les altres especialitats que trastejava fins aquell moment i centrar-me totalment en la Natura i tot el que comporta estar-hi dedicat al 100%.
Per sort, com abans he comentat, al 2015 no tant sols vaig complir el somni d'estar premiat sinó que vaig aconseguir el primer premi en una categoria. 
També us volia dir que tinc tots els llibres de totes les edicions en que se n'ha editat un, en total 27 i en el nº 25 hi tinc un petit racó per la meva fotografia i ja per la historia.
Us deixo a continuació una foto de la lleixa de la meva estanteria on tinc tots els exemplars del llibre del concurs des del nº 1 fins al nº 27. 
Bé, arribat aquest punt podeu preguntar-vos a que ve tant de rotllo, doncs us ho diré i també perquè he triat aquest títol que en primera instància podria semblar polèmic, ja que fa intuir una versió 50.0 de la guerra entre les dos marques dominants durant anys en el mon de la fotografia.
Res més lluny, no vull entrar en polèmiques, només deixar constància d'un fet i és la distribució per marques i models de totes les fotos premiades en aquest anuari 2019 i que us comparteixo a continuació:
Hi surten 53 fotos publicades corresponents a 53 setmanes, totes les fotos han tingut algun reconeixement en el concurs i totes han sortit en els llibres commemoratius, no son actuals, corresponent als anys 2015 i 2016 amb alguna anterior a aquests anys.

Per marques:

- 30 Canon
- 19 Nikon
-  1 GoPro
-  1 Phase One
-  1 Hasselblad
-  1 Sony

Per models:

- 10 Canon 5D MkIII
-   7 Canon 1DX
-   6 Canon 5D MKII
-   5 Nikon D800
-   3 Nikon D810
-   3 Nikon D7100
-   2 Nikon D4
-   2 Canon 7D

A partir d'aquí poso els altres models que hi surten una sola vegada

Nikon

D700
D3S
D3
F4
D5100
D7000

Canon

6D
70D
G15
20D
7D MKII

Sony Alpha A7R
Phase One 645 DF
Hasselblad H3DII-50
GoPro Hero4 Black

Que quedi clar que només és una dada i per suposat, que tothom pugui extreure les seves conclusions...
A mi particularment em va sorprendre agradablement veure-hi una foto feta amb una Canon 20D i una amb una Nikon F4 analògica, el que vol dir que el més important son els 28 cms que hi han darrera la càmera.
Evidentment, els models que predominen ara en el mercat no hi estan reflectits però com que tinc la sort de formar part del anuari 2020, d'aquí a un any podré fer una nova entrada que servirà per comparar com han anat evolucionant les preferències dels, en teoria, fotògrafs de referència en aquests sector.

Gràcies per continuar donant suport a aquest bloc!!


diumenge, 27 de maig de 2018

Condicions controlades??

Em sap greu espaiar tant les entrades al bloc però la veritat és que cada cop tinc menys temps lliure, les darreres 5 setmanes he estat enfeinat amb la meva exposició Girones a la Casa de Cultura de Girona, he estat de viatge i he tingut diversos actes socials però avui amb l'horitzó una mica més clar he trobat una estona per publicar aquesta entrada.
Condicions controlades?? 
Parella d'abellerols europeus en vol lliure a Etosha (Namíbia)
Amb aquest títol tan suggerent i a la vegada tan poc aclaridor, he volgut acompanyar aquesta imatge de dos abellerols feta en el darrer viatge a Namíbia. 
I perquè aquest títol?
La resposta és obvia,  porto un piló d'anys veient unes fotos impressionats d'abellerols amb totes les poses imaginables i amb un nivell d'enfoc i detall envejable, aquesta meva potser no té el nivell de detall, ni el fons ni una composició tan acurada com elles però està feta de manera improvisada, des de dins el cotxe i sense saber que a Etosha hi trobaria aquests bonics ocells. De fet, desprès vaig saber que en aquest gran parc hi pots trobar fins a tres especies diferents d'aquests ocells.
Ara si, "condicions controlades"... per mi, aquestes condicions controlades son els resultats obtinguts des de dins un hide, sigui de la mena que sigui i la majora de vegades a més, amb esquer perquè la especie buscada aparegui... vosaltres hi podeu dir la vostra, per mi ho son... i entenc que moltes fotos o especies no haguessin estat mai fotografiades de la manera que ho han estat però també entenc que en les explicacions tècniques es tindria que dir que han estat fetes en "condicions controlades"
;-)

dimarts, 24 d’abril de 2018

Història d'una Fotografia: "Una nit a Sesriem Canyon"

Un dels meus somnis/objectius del viatge a Namíbia eren evidentment les fotografies nocturnes, tenia 5-6 localitzacions on volia mirar de passar-hi la nit gaudint dels cels increïblement nets i clars però com tot a la vida no ho podem controlar, hi varen haver canvis improvisats, uns per falta de permisos (i no va ser que no ho lluitéssim) altres fruit de la exploració de llocs.
El relat d'avui correspon a aquests últims, ja que en cap cas la localització havia sortit en les converses i planificacions prèvies al viatge. No us faig esperar més, el lloc és Sesriem Canyon, una mena de canyó natural esculpit per riu Tsauchab al llarg de milions d'anys, té una llargada propera al kilòmetre i en alguns punts, una fondària de uns 30 metres amb amplades que oscil·len dels dos metres als quatre i sol ser l'únic punt on els animals poden trobar aigua en tota la zona del Namib-Naukluft National Park (aquest punt el desconeixíem abans de la aventura que segueix).
La foto que precedeix aquest text era la foto "buscada", bé, també una sense presència humana que ja la vaig fer, però anem a lo que importa...
A mig matí vàrem baixar al canyó i vàrem recórrer uns quants trams del mateix, constatant que tenia moltes possibilitats per fer fotografia nocturna, vaig comprovar amb el programa de rigor que hi havien una finestra de temps on la Via Làctia era visible des de dins del recorregut i vàrem decidir anar-hi per la nit.
Un cop sopat, vàrem fer els 4 kms de pista de terra que separen el càmping del aparcament per visitar l'indret, no cal dir que no hi havia ningú més i que tampoc ningú sabia que érem allà, descarreguem els estris, encenem els frontals i cap abaix s'ha dit...
Les primeres sessions varen transcórrer sense incidents, amb molta pau i tranquil·litat però cada cop ens anàvem animant més i les llums que portàvem il·luminaven una i altra vegada les parets del canyó, quan vaig fer la foto de dalt vaig escoltar un fort, no, un molt fort crit... en principi em vaig pensar que hi havia més gent i així li vaig comentar al company però en primera instància ell no havia escoltat res... varen seguir un parell de fotos més fins que, aquest cop si, els dos vàrem escoltar un fort crit amb tinys humans. Desconcertats i una mica encuriosits, vàrem deixar la fotografia de costat i vàrem avançar uns metres, va ser llavors quan en una paret darrera nostra vàrem veure desenes de babuïns i on dos mascles ens estaven desafiant, la escena va durar segons... que em varen semblar hores però entre desmuntar, recollir, carregar i marxar segurament no varen passar ni tres minuts i ja estàvem al cotxe amb una sensació entre emocionats i espantats que no sé descriure però que segur que recordaré tota la vida aquells crits desafiants a la foscor del Canyó de Sesriem

dimarts, 13 de març de 2018

Comparativa fotografia nocturna: Canon 5D MKIII - Canon 5D MKIV amb el nou Samyang AF 14mm F/2.8

Tal com vaig anunciar fa uns dies al facebook, avui us presento una primera prova del nou Samyang AF 14mm F/2.8, el primer objectiu ultra gran angular amb autofocus per montura Canon.
La prova no serà tant extensa com voldria ja que he pogut estar poques nits al camp fent fotos degut a la onada de fronts i borrasques que ens han estat visitant aquests dies. En un principi us mostraré dues fotos fetes amb el nou objectiu muntat a la 5D MKIII a ISO 3200 i 6400, foto complerta i cantonades al 100%. Les fotos estan fetes a La Garrotxa, al costat de casa en un cim apartat on no hi ha massa contaminació lumínica.
Desprès li tocarà a la 5D MKIV a ISO 3200 i 6400 amb igual format de prova com l'anterior per acabar amb un parell de fotos fetes amb la MKIV i el Canon 24-70mm F/4 L IS que com podeu suposar no és un objectiu especific per nocturnes. Aquestes proves estan fetes des d'un mirador proper a Cala d'Hort a Eivissa amb Es Vedrà com a principal protagonista.
 5DMKIII  ISO3200 30s F/2.8
5DMKIII ISO6400 30s F/2.8
En petit les dues fotos de la Via Làctia i la Llum Zodiacal donen el pego, estan a 1000 px i qualitat 100, no reduïdes com acostumo a pujar ja que aquesta prova no tindria sentit si emmascares els resultats amb reducció de qualitat.
   5DMKIII  ISO3200 30s F/2.8 - Cantonada superior dreta
5DMKIII ISO6400 30s F/2.8 - Cantonada superior dreta
Resultat bastant acceptable, absència de coma, aberració cromàtica i en certa manera molt aprofitable a ISO 3200, les cantonades de la part baixa on hi ha les ombres és on presenten més problemes com podeu veure a continuació
5DMKIII  ISO3200 30s F/2.8 - Cantonada inferior dreta
5DMKIII ISO6400 30s F/2.8 - Cantonada inferior dreta
Portant la MKIII als seus límits i amb nit molt fosca és on surten una mica les mancances en forma de soroll i partícules cromàtiques a les dues cantonades inferiors.
 5DMKIV  ISO3200 30s F/2.8
5DMKIV  ISO6400 30s F/2.8
En contra d'alguns articles que he llegit i algunes opinions d'usuaris d'altres marques carregant-se literalment la MKIV per manca de novetats respecte a la MKIII, només puc aportar les meves impressions en els pocs dies que fa que Canon España me la va enviar i que a mode de resum son:
- Impressionant enfoc, molt més ràpid i efectiu que la MKIII inclús amb poquíssima llum, m'ha sorprès molt.
- Manté els punts central d'enfoc amb objectius d'obertura mínima F/8, en contra del únic central a la MKIII
- Pantalla tàctil, quan t'acostumes és una delícia dins una càmera on saps que històricament els botons sempre estan al mateix lloc i no has d'estudiar menús i pantalles com en altres models revolucionaris d'altres marques.
- Millor rang dinàmic, agosaradament, el mediría en un pas de llum, només he utilitzat els filtres degradats GND 0,3 i 0,6 oblidant-me del 0,9 i superiors.
- Intervalometre i temporitzador incorporats, molt funcionals.
- Nivell al visor ocular, sembla una pijada però ajuda i molt si no utilitzes trípode.
- Connexió directa amb l'smartphone, tant per descarregar fotos com per manejar la càmera.
En l'apartat negatiu destacaria com a principal pega la reducció important de la durada de la bateria, punt fort de la MKIII.

Fetes aquestes puntualitzacions i sense entrar en cap comparació amb altres marques ni discussions que no porten en lloc de si aixequem ombres o si recuperem... la llum és una, ben mesurada no provoca soroll a isos alts ni tenir que fer processat de varies fotos ni estar davant l'ordinador hores i hores, tant valuoses per estar al camp. Passo al detall de les cantonades de les fotos anteriors.
 5DMKIV  ISO3200 30s F/2.8 - Cantonada superior dreta
5DMKIV  ISO6400 30s F/2.8 - Cantonada superior dreta
I a continuació una prova extrema, potser no té massa sentit ni utilitat però m'ha vingut de gust incloure-la. Un parell de fotos fetes amb el Canon 24-70mm F/4 L IS forçant al màxim objectiu i càmera, o sigui a F/4 i ISOs 6400 i 12800 amb el seu corresponent detall de cantonades. Ja em disculpareu però la meteorologia és la que és i cap a les 2:00 els núvols varen invadir el cel.
5DMKIV  ISO6400 24-70 30s F4
5DMKIV  ISO12800 24-70 30s F4
 5DMKIV  ISO6400 24-70 30s F4 - Cantonada superior dreta
5DMKIV  ISO12800 24-70 30s F4 - Cantonada superior dreta

Evidentment que tothom pot opinar i dir-hi la seva, la prova hagués pogut estar molt més extensa però per no fer-la farragosa i avorrida he preferit fer aquest punt i seguit.
Aclarir que TOTES les fotos porten el MATEIX processat, res d'estridències ni coses rares alienes al meu estil, no vull dir que els altres estils no siguin vàlids però NO son els meus, avui... demà?? qui ho sap??
I com la millor prova és la visual, us deixo amb el RAW i el resultat final de les fotos de Es Vedrà fetes amb la MKIV i el nou joguet de Samyang.
 5DMKIV  ISO3200 30s F/2.8

5DMKIV  ISO6400 30s F/2.8

Agrair també al Dani de Foto Ruano Pro de Mallorca la cessió del Samyang.
Fa 6 anys vaig publicar una comparativa similar i us deixo l'enllaç per si la voleu llegir:
Espero que us serveixi per aclarir dubtes i si hi voleu dir la vostra encantat de respondre-us.

dissabte, 3 de març de 2018

ETOSHA - El gran parc de Namíbia

Un nou capítol del darrer viatge a Namíbia, la estada a Etosha, el gran parc de Namíbia, un lloc on la visita és obligada si vas de viatge a aquell país. Les carreteres que hi porten son relativament bones, asfaltades i amb moltes rectes, que permeten accedir-hi amb poques hores des de gairebé tots els llocs emblemàtics.
Girafes bevent en un dels waterholes il·luminats
Consta de tres grans llocs on allotjar-se, Okakuejo, Halali i Namutoni que estan administrats per Namibia Wildlife Resorts, la empresa oficial del govern que també porta la majoria dels altres grans parcs, com el Namib. La veritat és que estan molt ben gestionats, tenen un preu molt assequible, les instal·lacions son netes i amb un manteniment correcte i en tots ells hi pots menjar d'una forma més que decent i per un preu molt ajustat.
El wi-fi és de pagament i va amb uns tiquets que no duren gaire però que et permeten estar en contacte amb l'exterior i en tots tres hi ha una piscina on refrescar-se en les hores que les temperatures son més altres, a la època que hi vaig estar, a partir de les 9:30/10:00 am ja superaven els 30 graus i la forta humitat ambiental feia que prendre un bany fos un petit plaer molt apreciat.
Piscina del Namutoni, un resort que s'ha adaptat a partir d'un antic castell
És el parc on hi pots trobar més vida salvatge, on si tens sort, podràs veure i fotografiar els lleons, elefants, girafes, zebres, tota mena d'antilops, nyus, hienes, facoquers, orix i una gran varietat d'aus, entre les que més em varen sorprendre varen ser els abellerols, la veritat no esperava trobar-me'ls allà i encara menys que hi haguessin tres espècies diferents.
Waterhole de Okakuejo
Cal tenir en compte que aquests tres llocs tanquen durant les hores de foscor per lo que has de ser a lloc abans de la posta de sol i no podràs sortir de safari abans de la sortida de sol però per sort, tots tres tenen basses on els animals van a veure de nit i amb una bona il·luminació et permet fer captures con les girafes que presideixen aquesta entrada.
Grades plenes del waterhole de Halali
Com tota la gent que passarà nit al lloc té la mateixa idea has d'anar ràpid a agafar el lloc que creguis que serà el millor per fer la foto que busques ja que un cop el sol està a l'horitzó i a punt d'amagar-se no queda ni un espai lliure. Desprès, un cop fosc, la gent poc a poc va marxant i et pots moure amb més llibertat i buscar altres plans.
Grades de Okakuejo ja entrada la nit
En aquesta darrera foto s'aprecia el que deia, pràcticament estem sols amb tot l'espai del mon i t'hi pots quedar tota la nit si vols i si el cos aguanta. Veure els animals com surten de la foscor i s'acosten a beure sempre és un espectacle i val la pena perdre-hi unes quantes hores.
Resumint, un lloc que en la època adequada et reportarà moltes satisfaccions i on podràs gaudir de la fauna en total llibertat durant les hores diürnes.
Totes les fotos excepte la primera estan fetes amb el mòbil.

dilluns, 29 de gener de 2018

SIPTZKOPPE - La Terra Promesa

Spitzkoppe era un dels motius que no em podia treure del cap des de que fa uns anys vaig començar a mirar localitzacions de Namíbia, poc a poc es va convertir en una obsessió i no podia imaginar-me un viatge a aquell país sense passar uns dies a aquest lloc.
Quan estàvem planificant el viatge i ja amb les dates triades, vaig estar recollint informació de internet i vaig veure que no hi havia masses opcions en quan a allotjament ni intendència així que sense perdre temps vaig contactar amb els que gestionen les reserves del càmping que hi ha dins el parc, curiosament aquest no està dins la xarxa de parcs de NWR (Namib, Etosha, etc) però la comunicació va ser fluida i el preu molt econòmic.
Via Làctia amb la Lluna situada dins el típic i emblemàtic arc
Actualment és molt fàcil arribar-hi en cotxe ja que només has de conduir uns pocs kilòmetres per les pistes de terra, al menys des de Walvis Bay i la carretera resulta bastant distreta ja que els paisatges son canviants i sorprenents però al migdia feia tanta calor que no convidava a donar-hi un tomb o esperar per fer alguna foto.
Un cop dins el recinte et dones compte de que la majoria de coses que has llegir sobre la precarietat son certes però per sort no totes, nosaltres anàvem previnguts amb menjar i aigua doncs tots els llocs consultats amb anterioritat parlaven de la absència de llocs per menjar i la escassetat de aigua, doncs no, no cal ser tant previsors, hi ha un lloc on es menja més que bé i a uns preus molt raonables, tenen molta varietat de begudes, inclús alcohòliques i  un menjador a l'ombra on desprès pots fer una migdiada en els amplis sofàs que hi han, a part de tenir un piló d'endolls per poder carregar les bateries. També hi han dutxes amb aigua calenta, no moltes però si molt còmodes i sense taulat, tot de pedra, lo que no deixa de ser un luxe.
Parcel·la nº 7, la nostra casa per uns dies
Les parcel·les no estan adjudicades prèviament, has d'agafar la que més t'agradi de les que no estan ocupades, teníem bastant clar quines volíem però hi havia una legió de gent ja acampada i vàrem decidir explorar el lloc, per sort la cara B del lloc on volíem acampar estava lliure, molt tranquil i fen uns 100 metres a peu ja érem a la localització triada per les nocturnes, lo que era una bona opció per comoditat i per no prendre mal, crec recordar que era la nº 7.
Una "petita" mostra del públic que aplegava la posta de sol
Una de les coses "dolentes" d'aquests llocs tant mitificats és que hi ha milers de persones que pensen igual que tu, llavors és qüestió de sort trobar-los més o menys solitaris, la primera nit va ser un autèntic caos, uns alemanys molt maleducats es varen dedicar a il·luminar les pedres amb potents llanternes, sense tenir-nos en compte per res ni que nosaltres ja feia estona que estàvem al lloc esperant que es fes fosc del tot, va ser una nit perduda ja que al acabar de fer fotos, la "juerga" va continuar a les tendes que teníem just a sota nostra, amb molta, no moltíssima llum, no va quedar més que plegar els trastos i anar a dormir.
He fet aquesta menció especial per advertir que és millor destinar-hi més d'una nit al contrari del que aconsellen molts guies turístics doncs et pots trobar amb una experiència similar a la nostra que et pot arruïnar tots els plans, de la mateixa manera que tindràs noves oportunitats de sortida i posta de sol.
Primers rajos de sol il·luminant Spitzkoppe
També recomano explorar detingudament el parc, hi han llocs amb fauna (rèptils i ocells) que faran les delícies de molts de nosaltres ja que alguns estan acostumats a la presència humana i et fan de model millor que en alguns altres llocs del país, com aquest calau de bec vermell que ve a continuació.
Calau de bec vermell
Espero que us serveixi de guia per si un dia us decidiu visitar aquest lloc únic al mon.
Molta sort!!

diumenge, 7 de gener de 2018

Història d'una Fotografia: "Els Núvols de Magallanes"

Quan vaig tornar a Africa pel meu recent viatge a Namíbia i la primera nit vaig poder gaudir del espectacle nocturn que tenia sobre el meu cap, vaig veure que feia massa temps que no anava al hemisferi sud.
Havia estat tants anys anant al nord que m'havia oblidat del encant que té i la atracció tant forta que ens exerceix als que estimem la natura.
Aquesta foto d'avui correspon a un petit bosc d'arbres Aloe (Aloe dichotoma) presidits pels Núvols de Magallanes, veritable objectiu d'aquella nit. Els havia vist en diferents ocasions però mai havia pogut captar-los en bones condicions fotogràfiques.
Així que era la primera vegada que tenia ocasió de fotografiar-los en les condicions desitjades:
- Cel estrellat i net. Per sort els pocs núvols que varen engalanar la posta de sol es varen esvair un cop entrada la nit i només en quedava una petita constància aprop del horitzó.
- Absència de contaminació lumínica. La imatge està captada mirant cap al desert del Kalahari, amb 930.000 Km2, que fa que sigui pràcticament impossible veure cap rastre de llum artificial en aquella direcció.
- Un motiu potent. El petit bosc d'arbres Aloe li donava una forta personalitat a la vegada que donava pistes sobre la localització.
- Tenir el material adequat. El trípode era molt ferm i aquest cop portava un Canon 14mm F/2.8 L II molt lluminós (cedit per Canon España), disparador i la Canon 5D MKIII que, encara que ja una mica vella, aguanta perfectament els ISOs alts.
Ara a casa i desprès de un parell de mesos m'adono que fer els 510 kms només baixar del avió, desprès d'un viatge de moltes hores, conduint per la esquerra, amb un cotxe amb canvi manual, intermitents canviats, tot posicionat per les carreteres de Namíbia i sortir a fer fotos fins a altres hores de la nit sense haver descansat poc més que uns minuts, va valer la pena i ho tornaria a fer.
;-)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...