dissabte, 25 d’agost de 2018

Canon & Nikon "Off topic"

Amb aquest post vull compartir amb tots vosaltres, en primer lloc, una bona notícia:
La meva foto guanyadora del primer premi en la categoria "From the Sky" (2015) al concurs de natura més prestigiós del mon, The Art of Algae, feta des de una avioneta Cesnna a la Badia de Cadis, forma part del anuari 2019 que edita el Natural History Museum NHM amb llicència del Wildlife Photographer of the Year en les dos versions, la normal i la reduïda, a continuació us deixo una captura on es poden apreciar les dos publicacions.
No cal que digui que aquest concurs ha estat per mi tota una referència i al final ha marcat la meva "vida fotogràfica" i és que el segueixo des de fa molts anys, he vist varies de les exposicions en directe, inclosa la que va venir a Espanya al 2007 i que va ser la que em va donar la empenta per deixar les altres especialitats que trastejava fins aquell moment i centrar-me totalment en la Natura i tot el que comporta estar-hi dedicat al 100%.
Per sort, com abans he comentat, al 2015 no tant sols vaig complir el somni d'estar premiat sinó que vaig aconseguir el primer premi en una categoria. 
També us volia dir que tinc tots els llibres de totes les edicions en que se n'ha editat un, en total 27 i en el nº 25 hi tinc un petit racó per la meva fotografia i ja per la historia.
Us deixo a continuació una foto de la lleixa de la meva estanteria on tinc tots els exemplars del llibre del concurs des del nº 1 fins al nº 27. 
Bé, arribat aquest punt podeu preguntar-vos a que ve tant de rotllo, doncs us ho diré i també perquè he triat aquest títol que en primera instància podria semblar polèmic, ja que fa intuir una versió 50.0 de la guerra entre les dos marques dominants durant anys en el mon de la fotografia.
Res més lluny, no vull entrar en polèmiques, només deixar constància d'un fet i és la distribució per marques i models de totes les fotos premiades en aquest anuari 2019 i que us comparteixo a continuació:
Hi surten 53 fotos publicades corresponents a 53 setmanes, totes les fotos han tingut algun reconeixement en el concurs i totes han sortit en els llibres commemoratius, no son actuals, corresponent als anys 2015 i 2016 amb alguna anterior a aquests anys.

Per marques:

- 30 Canon
- 19 Nikon
-  1 GoPro
-  1 Phase One
-  1 Hasselblad
-  1 Sony

Per models:

- 10 Canon 5D MkIII
-   7 Canon 1DX
-   6 Canon 5D MKII
-   5 Nikon D800
-   3 Nikon D810
-   3 Nikon D7100
-   2 Nikon D4
-   2 Canon 7D

A partir d'aquí poso els altres models que hi surten una sola vegada

Nikon

D700
D3S
D3
F4
D5100
D7000

Canon

6D
70D
G15
20D
7D MKII

Sony Alpha A7R
Phase One 645 DF
Hasselblad H3DII-50
GoPro Hero4 Black

Que quedi clar que només és una dada i per suposat, que tothom pugui extreure les seves conclusions...
A mi particularment em va sorprendre agradablement veure-hi una foto feta amb una Canon 20D i una amb una Nikon F4 analògica, el que vol dir que el més important son els 28 cms que hi han darrera la càmera.
Evidentment, els models que predominen ara en el mercat no hi estan reflectits però com que tinc la sort de formar part del anuari 2020, d'aquí a un any podré fer una nova entrada que servirà per comparar com han anat evolucionant les preferències dels, en teoria, fotògrafs de referència en aquests sector.

Gràcies per continuar donant suport a aquest bloc!!


diumenge, 27 de maig de 2018

Condicions controlades??

Em sap greu espaiar tant les entrades al bloc però la veritat és que cada cop tinc menys temps lliure, les darreres 5 setmanes he estat enfeinat amb la meva exposició Girones a la Casa de Cultura de Girona, he estat de viatge i he tingut diversos actes socials però avui amb l'horitzó una mica més clar he trobat una estona per publicar aquesta entrada.
Condicions controlades?? 
Parella d'abellerols europeus en vol lliure a Etosha (Namíbia)
Amb aquest títol tan suggerent i a la vegada tan poc aclaridor, he volgut acompanyar aquesta imatge de dos abellerols feta en el darrer viatge a Namíbia. 
I perquè aquest títol?
La resposta és obvia,  porto un piló d'anys veient unes fotos impressionats d'abellerols amb totes les poses imaginables i amb un nivell d'enfoc i detall envejable, aquesta meva potser no té el nivell de detall, ni el fons ni una composició tan acurada com elles però està feta de manera improvisada, des de dins el cotxe i sense saber que a Etosha hi trobaria aquests bonics ocells. De fet, desprès vaig saber que en aquest gran parc hi pots trobar fins a tres especies diferents d'aquests ocells.
Ara si, "condicions controlades"... per mi, aquestes condicions controlades son els resultats obtinguts des de dins un hide, sigui de la mena que sigui i la majora de vegades a més, amb esquer perquè la especie buscada aparegui... vosaltres hi podeu dir la vostra, per mi ho son... i entenc que moltes fotos o especies no haguessin estat mai fotografiades de la manera que ho han estat però també entenc que en les explicacions tècniques es tindria que dir que han estat fetes en "condicions controlades"
;-)

dimarts, 24 d’abril de 2018

Història d'una Fotografia: "Una nit a Sesriem Canyon"

Un dels meus somnis/objectius del viatge a Namíbia eren evidentment les fotografies nocturnes, tenia 5-6 localitzacions on volia mirar de passar-hi la nit gaudint dels cels increïblement nets i clars però com tot a la vida no ho podem controlar, hi varen haver canvis improvisats, uns per falta de permisos (i no va ser que no ho lluitéssim) altres fruit de la exploració de llocs.
El relat d'avui correspon a aquests últims, ja que en cap cas la localització havia sortit en les converses i planificacions prèvies al viatge. No us faig esperar més, el lloc és Sesriem Canyon, una mena de canyó natural esculpit per riu Tsauchab al llarg de milions d'anys, té una llargada propera al kilòmetre i en alguns punts, una fondària de uns 30 metres amb amplades que oscil·len dels dos metres als quatre i sol ser l'únic punt on els animals poden trobar aigua en tota la zona del Namib-Naukluft National Park (aquest punt el desconeixíem abans de la aventura que segueix).
La foto que precedeix aquest text era la foto "buscada", bé, també una sense presència humana que ja la vaig fer, però anem a lo que importa...
A mig matí vàrem baixar al canyó i vàrem recórrer uns quants trams del mateix, constatant que tenia moltes possibilitats per fer fotografia nocturna, vaig comprovar amb el programa de rigor que hi havien una finestra de temps on la Via Làctia era visible des de dins del recorregut i vàrem decidir anar-hi per la nit.
Un cop sopat, vàrem fer els 4 kms de pista de terra que separen el càmping del aparcament per visitar l'indret, no cal dir que no hi havia ningú més i que tampoc ningú sabia que érem allà, descarreguem els estris, encenem els frontals i cap abaix s'ha dit...
Les primeres sessions varen transcórrer sense incidents, amb molta pau i tranquil·litat però cada cop ens anàvem animant més i les llums que portàvem il·luminaven una i altra vegada les parets del canyó, quan vaig fer la foto de dalt vaig escoltar un fort, no, un molt fort crit... en principi em vaig pensar que hi havia més gent i així li vaig comentar al company però en primera instància ell no havia escoltat res... varen seguir un parell de fotos més fins que, aquest cop si, els dos vàrem escoltar un fort crit amb tinys humans. Desconcertats i una mica encuriosits, vàrem deixar la fotografia de costat i vàrem avançar uns metres, va ser llavors quan en una paret darrera nostra vàrem veure desenes de babuïns i on dos mascles ens estaven desafiant, la escena va durar segons... que em varen semblar hores però entre desmuntar, recollir, carregar i marxar segurament no varen passar ni tres minuts i ja estàvem al cotxe amb una sensació entre emocionats i espantats que no sé descriure però que segur que recordaré tota la vida aquells crits desafiants a la foscor del Canyó de Sesriem

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...