El racó dels meus somnis

La Icona

2012-01-29T14:47:00.000+01:00

Feia dies que no sortia i en tenia moltes ganes, de fet vaig arribar de negre nit. No era la idea inicial, però ja em va venir bé, vaig poder fer unes quantes nocturnes dels enquadraments clàssics i quan semblava que ja s'intuïa la llum varem sortir cap a la localització triada. Hi varem arribar desprès d'una bona grimpada, feta amb molt de compte doncs els riscos eren evidents, gairebé no hi havia camí, era fosc molt fosc i per fer-ne via no em vaig posar el frontal (error!), però finalment hi varem arribar.
El mar estava mogut, el cel gris i trist però les ganes em varen poder i vaig començar a rumiar enquadraments...una roca em "molestava" per aquí...m'hagués agradat una altra per allà... però al final era inevitable no posar-hi aquesta roca punxeguda en la majoria, era La Icona que li donava personalitat a l'enquadrament.

Us deixo aquesta foto com a resum del començament d'un nou dia, una nova sortida de sol, una nova sessió fotogràfica, una bona companyia i un lloc molt visitat, que hi faltava??
Ah!! Sii!! Una Icona, La Icona.

Dents de Serra

2012-01-21T18:20:00.000+01:00

Aquesta foto que penjo avui fa dies que tenia ganes de posar-la, va estar una de les moltes que vaig fer aquell matí a La Estiva, per sobre la vall de Pineta.
Ja sé que l'imatge més emblemàtica és el Mont Perdut, però a mi la que em va impactar més és la d'aquestes siluetes, del Pic de Pineta i la Punta Felqueral.
Va ser de nit, però per un moment una tímida llum blavosa que precedia la sortida de sol em va deixar veure aquestes dos crestes imponents davant meu, va estar un instant, però l'impacte va ser notable, les tenia a tocar i d'una manera que no les havia vist mai, com a dents de serra.
Podeu estar segurs que una cosa es veure-les des del fons de la vall i l'altre a pocs metres a una alçada similar i llavors em vaig proposar que esperaria les bones llums, si es donaven, per captar aquestes punxes amb tota la seva força i un toc de color.

Pic de Pineta 2.863m. i Punta Felqueral

Vaig tenir sort i al cap d'uns quants minuts els primers raigs de sol tenyien de color càlid les crestes de tots els pics del circ, vaig aprofitar el moment per capturar individualment tots i cada un d'ells, desprès em vaig entretenir amb unes quantes panoràmiques, com la de la capçalera i una posterior que vaig fer amb 5 fotos horitzontals i que un cop ajuntada em dóna un mida d'impressió real sense interpolar de mes de 7 metres de llarg!!!

El cel de la Garrotxa

2012-01-15T11:37:00.001+01:00

Ahir al vespre, mentre tornava de fer una sessió de posta de sol a les Guilleries, que al final va resultar descafeïnada per la boira i els núvols vaig veure com el cel s'anava obrint i cada cop es veien més estrelles, fins i tot amb les llums del cotxe posades, en principi no volia parar perquè creia que problema seria la contaminació lumínica, doncs estava a l'alçada del Coll de Condreu i sota els meus peus tenia bona part de la comarca de la Garrotxa amb Olot i alguns municipis més.

Però al final em vaig decidir i ben abrigat, el termòmetre del cotxe marcava -3º, vaig muntar el trípode, vaig fer unes quantes fotos amb el 16-35mm. per cobrir 180º i encabir-hi tota la Via Làctia.
La sort va estar que feia un lleuger vent que va acabar de netejar el cel de núvols, que la Lluna no sortia fins a les dotze i que darrerament els municipis sembla que han pres consciència de l'enllumenat nocturn i o bé s'han adaptat amb llums que contaminen menys o bé la crisi ha fet que no hi hagi tant potència lumínica, en qualsevol cas vaig poder fer aquesta foto que us presento i que pocs anys enrere hagués estat del tot impossible de presentar-la així, ara sí, i per veure-ho només teniu que aixecar el cap de nit i veureu aquest cel de la Garrotxa.
La foto no té cap retoc, son 7 fotos verticals on només hi està aplicada la correcció de lent amb el LR i ajuntades amb PS.

Islàndia, l'Illa del Nord

2012-01-10T18:23:00.000+01:00

Aquest diumenge passat varen tancar les exposicions del Foto-Montseny 2011 a Arbúcies, on hi participava amb Islàndia l'Illa del Nord, una mostra de 18 fotografies que et porten a fer la volta complerta a l'illa. Ha estat un èxit de public i de repercussió mediàtica i us volia donar les gràcies a tots els que hi heu pogut anar i per tots els que no l'hageu pogut veure us faig saber que l'exposaré de nou al Casino Guixolenc, gentilesa de l'Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols, des del 13 de gener fins al 8 de febrer.

Reynisdrangar, Trolls petrificats prop de Vik

Us deixo amb una de les imatges que formen part de l'exposició, es tracta d'aquesta formació basàltica que hi ha a la costa a tocar la població de Vik, que l'anomenen Reynisdrangar i que simbolitza un vaixell on anaven dos trolls i que els va sorprendre la sortida de sol i els va petrificar. Llegendes al marge, es un lloc amb molt potencial i que fa la delícia a qualsevol aficionat a la fotografia.

Cartell de la Expo a Sant Feliu de Guíxols

Us hi espero!!!

Mont Perdut

2012-01-01T11:28:00.001+01:00

Ja estem al 2012!!!
Un any que comença amb incertesa econòmica i social i no sabem el que ens té preparat el destí, però intentarem per tots els mitjans que sigui igual o millor que el que hem acabat.
Des de que vaig començar el bloc, l'imatge de la capçalera ha estat sempre la mateixa, però avui ha arribat el moment de fer un canvi, un canvi que també simbolitza la meva trajectòria en el món de la fotografia i òbviament dels meus interessos i motivacions actuals.
Em produeix una mica de tristor aquest canvi en el bloc, però aquesta panoràmica del Mont Perdut a la sortida del sol estava demanant pas dintre del meu arxiu fotogràfic i quina entrada millor que la primera de l'any per publicar-la??

Està feta a partir de la fusió de dos fotos horitzontals preses a uns 2.100m. d'alçada davant el macís del Mont Perdut (3.355m.) ajuntada amb PS i retallada en un 15% aproximadament, varen ser uns instants molt estressants provocats pels canvis de colors constants i en els que vaig poder fer una vintena de fotografies amb bona llum i encara que el cel amb el color més potent va estar a la nostra esquerra aquest cop, estic content amb el botí obtingut i per assolir aquest objectiu personal que feia temps que se'm resistia.
Espero que us agradi i que sigui el presagi d'un 2012 ple de bones llums i objectius complerts per a tots nosaltres.

2011 - Punt i final

2011-12-26T10:11:00.000+01:00

Per la darrera entrada d'aquest 2011 he pensat en posar una posta de sol, l'acabament del dia simbolitza l'acabament de l'any i he triat aquesta foto del massís de Cotiella, emblemàtic perquè en el seu interior hi ha l'Ibon de Plan o Basa de la Mora, lloc on segons una antiga llegenda, a la nit de Sant Joan s'apareix una princesa mora als purs de cor...hi tindré que tornar per aquelles dates per fer una petita comprobació. ;-)

Aquest massís no té cap cim que superi els 3.000m., però el mateix Cotiella, que li dona nom, està en 2.912m. i per aquestes dates el sol és posa darrera seu. Vàrem poder veure i captar tota la seqüència aquell dia i aquesta foto recull els darrer raig de sol il·luminant els cims més alts i uns prats d'herba cremada pel fred que teníem sota els nostres peus, que es varen tenyir de color poc a poc fins agafar aquests tons taronja intens i formar unes ombres fortes; gairebé fregant el negre pur, omplint i donant vida i sentit a una foto on el cap em demanava una panoràmica horitzontal amb els cims com a protagonistes i el cor aquesta que finalment vaig fer.
Un instant després, el prat ja no tenia llum, ni els cims...s'acabava el dia, com s'acaba aquest any del que n'estic molt content tant a nivell personal com fotogràfic, espero i desitjo que el 2012 sigui encara millor, per mi i per tots vosaltres. Així que al 2011 li posem el punt i final.

Dedicada especialment al Javier Vecino, sense les seves indicacions i suport, fotos com aquesta no haguessin estat possibles.

Bones Festes!!

2011-12-19T17:13:00.001+01:00

Vaig anar a l'Ibon de Plan amb la intenció de fer una foto que portava al cap per felicitar-vos les festes de Nadal, ho tenia tot previst...tenia que ser de nit, tenia que haver-hi neu i gel i un toc de calidesa, la vaig fer...potser fins i tot algun dia la penjaré al bloc...però no és aquesta d'avui.
Com que no crec en les casualitats, us explicaré l'historia d'aquesta foto i potser podreu entendre el perquè d'un canvi tan soptat.
La localització és el Col du Portet, just al cim i molt a prop del lloc on vàrem deixar el nostre cotxe. Va estar una sortida a l'aventura, teníem un destí i un objectiu: El Pic de Bastan i els seus llacs, que dit sigui de pas, vàrem assolir...però a la tornada, després de més de 3 hores i mitja de caminar, ja gairebé sense llum, cansats, enfredolits i amb ganes d'agafar el cotxe per fer el llarg camí de tornada cap a Bielsa, ens va sorprendre la llum rosa del cinturó de Venus que feia ressaltar les muntanyes nevades que teníem al davant. No ens sentíem les mans pel fred, ens feien mal tots els ossos. Però en cap moment vàrem dubtar de que estàvem vivint un moment únic...

...en directe va ser un espectacle, només hi faltava la típica música de les pel·lícules quan estàs en les escenes més transcendentals, uns colors i una llum que va deixar en entredit tot el vist i fet a la zona dels llacs de Bastan.
Espero que tota o part de la màgia que vàrem degustar us l'hagi sabut transmetre en aquesta foto, que ja abans d'enquadrar amb la càmera, sabia que seria la que utilitzaria per desitjar-vos: Bones Festes!!

Circ de Barrosa

2011-12-15T23:51:00.000+01:00

Fa uns dies vaig estar per el Pirineu Aragonès, aprofitant dos factors decisius, que no hi havia neu a cotes baixes i la direcció de la sortida de sol en aquesta època.

Teniem els objectius bastant clars de bon principi, junt amb el Pere Vila havíem planificat aquesta escapada amb molta il·lusió i cura...però ens vàrem trobar amb el Javier Vecino, autentic coneixedor de la zona a mes de ser un gran fotògraf i apart de gaudir de la seva companyia una tarda/nit al Ibon de Plan, ens va "desbaratar" tots els plans que teníem amb les seves suggerències, que per sort vàrem creure i vàrem adaptar les següents sortides a les seves indicacions. La veritat es que va encertar de ple cada un dels llocs, desconeguts per nosaltres i que segurament mai haguéssim trobat per el nostre compte.

Un clar exemple es aquest circ, el de Barrosa, on la natura ens va obsequiar amb la metamorfosi de llum i color que podeu comprovar en les dos fotos de sota, una feta cap al final de la sessió...

....i aquesta altre al poc de baixar del cotxe i endinsar-nos a la vall instants abans de que els rajos de sol la tenyissin de color i veiéssim la transició d'un paisatge fred, inhòspit, solitari i amagat en una vall plena de color i vida i es que aquests darrers dies veure sortir o amagar-se el sol ha estat un autentic espectacle.

Un acte de fe

2011-12-07T08:54:00.001+01:00

Com molt ja sabeu, aquest passat octubre vaig estar per terres càntabres, era com sempre un viatge planificat amb detall, localitzacions escollides, decisions madurades durant uns sis mesos de treball per poder treure'n un bon profit fotogràfic en la setmana que estava per allà.
Un dels objectius mes evidents era la Costa Quebrada i en particular la platja de La Arnía, volia veure una sortida de sol com cal, be, ja m'enteneu, amb colors i llums extremes.
Cada dia em vaig llevar moooolt d'hora per ser al lloc abans de que qualsevol llum natural fes acte de presencia...els dos primers dies va ploure...els tres següents el dia va començar gris i amb una banda de núvols gruixuts que no varen deixar passar la llum del sol...tant sols ens quedava un dia i la veritat es que estava cansat física i mentalment...vaig estar a punt de tirar la tovallola quan aquest darrer dia a les 6:00 del matí miro per la finestra i veig TOT el cel estrellat...Merda!!! vaig pensar...marxarem sense veure cap sortida de sol decent....esmorzem...i li dic a la meva filla: Millor que tornem al llit, no es pot lluitar contra la natura i ens hem de resignar amb el que ja tenim...
Llavors la Laia em va sorprendre quan va dir: "Papa, ens queda avui..i hi hem d'anar, com tu m'has dit moltes vegades, es un acte de fe..."

No se si ella sabia quelcom mes que no em va dir, però el cert es que va estar una sortida de sol magnifica, des d'abans ...com la foto de sobre...com desprès...amb alguna que tinc a "la nevera"...
Us poso una de un dia qualsevol dels anteriors... on totes eren mes o menys iguales, sense contrast, sense color...perquè veieu la diferencia que hi dona l'astre rei al paisatge.

Vaig estar molt content que la meva filla hagués escoltat el dia o dies que li vaig "matxacar" que si vols tenir resultats a la fotografia, cal perseverar i sobretot, tenir fe.

De nom: Xatrac àrtic

2011-11-30T17:56:00.001+01:00

Com ja tots sabeu, dissabte passat es va inaugurar el Foto-Montseny 2011 i les diferents exposicions i des d'aquí volia transmetre el meu agraïment a tots els que hi vareu assistir, als companys d'exposició i als organitzadors, dons la seva feina s'ha notat i aquesta festa de la fotografia de les nostres comarques ha agafat un resó i una dimensió que pocs podien imaginar.
No cal dir que els actes del dissabte varen estar tot un èxit, des del mini-taller de l'Oriol Alamany, passant per la magnifica masterclass impartida per Ell mateix sobre la fotografia de paisatge i que a tots ens va deixar molt engrescats i realment se'ns va fer molt curta.
I acabant amb les presentacions de cada exposició, amb la presencia de les autoritats i d'algun canal de TV regional i estatal.

Fet aquest incís volia parlar-vos del difícil que ha estat triar unes poques fotografies per representar aquest projecte/viatge...de les mes de 1.300 fotos que vaig portar-me, en tenia unes 400 de seleccionades com a "passables", d'aquestes unes 60 no tenien el tema repetit...per al final quedar-me amb les 18 que conformen l'exposició, vaig decidir descartar fotos macro, algunes de costa que m'agradaven molt i les de fauna, com la d'avui, que em recorda una molt bona estona que vaig passar retratant xatracs àrtics, primer en una soledat "absoluta i buscada" i desprès amb la companyia d'una nena islandesa molt maca i que no parlava cap mes idioma que l'islandès i ens enteníem amb la mirada...i rèiem junts, va estar un bon moment i fruit d'ell vaig poder obtenir captures com aquesta d'avui...que cada cop que la miro m'agrada mes...i a vosaltres?

Volar...

2011-11-23T17:24:00.001+01:00

Un instint bàsic del home, des de sempre, ha estat volar...ja des de molt antic havia fet proves amb diferents artilugis per tal d'emular als ocells amb mes o menys fortuna fins l'arribada de l'avió.
Jo no he estat una excepció, des de petit que m'agraden els avions i les alçades, recordo la primera vegada que vaig agafar un avió, va estar per anar a Mallorca...tot just havia fet 18 anys, eren uns altres temps, molt diferents d'ara, on no hi havien tants mitjans...i em va impressionar i agradar molt.
A aquella primera experiencia, li varen seguir unes quantes mes, passant per helicòpters, globus, avions de tota mena i el cap de setmana passat un ultralleuger.

Castellfollit de la Roca

Us tinc que dir que aquesta ha estat la vegada que m'he sentit mes "ocell", el vent a la cara, el fred, la velocitat..que vaig trobar a faltar en els viatges en globus...la pau, la fragilitat...m'hagués agradat veurem la cara, dons segur que en ella s'hi reflectien totes les sensacions agradables que vaig sentir...

La Fageda, amb el Pirineu nevat al fons

Vaig poder sobrevolar la meva terra, La Garrotxa, passant un parell de cops per sobre el meu poble, donant voltes per damunt el Volcà de Santa Margarida i veient la "tardor" a la Fageda d'en Jordà des de un lloc on mai abans l'havia vist.

La Fageda vista zenital

L'experiència per mi va estar brutal i espero poder-la repetir ben aviat, dons fotogràficament no li vaig poder treure tant de suc com m'hagués agradat perquè va estar dificil aquest cop controlar les emocions, enquadrar...esquivar els cables que tensen les ales, les rodes...etc...però he volgut fer aquesta entrada per ensenyar-vos una petita mostra del que es veu des d'allà dalt i també donar les gràcies a l'Albert i a l'Alba per brindar-me aquesta oportunitat de gaudir d'un excel.lent vol i com no, al Joan, l'expert pilot que ens va portar i que va posar el seu ultralleuger a la nostra disposició.

L'enlairament....

El Bosc de Isabel

2011-11-18T17:34:00.001+01:00

Una vegada, ja fa molt anys, vaig veure a fotonatura una fotografia que em va meravellar, es tractava d'una fageda molt petita que hi ha a la província de Biscaia, de nom Otzarreta, però mes conegut entre els fotògrafs de natura com el "Bosc de Isabel", referint-se a la Isabel Diez San Vicente, una gran fotògrafa vasca, de la que us recomano la visita a la seva web si encara no la coneixeu i amb qui compartiré exposició a Arbúcies, junt amb l'Oriol Alamany, el Vicenç Gimeno i Josep Guiolà, dintre del Foto-Montseny 2011 que comença el 26 d'aquest mes i que estarà allà fins a primers de gener de l'any vinent.

Com deia, al veure aquesta fotografia...vaig dir-me algun dia tinc que veure això amb els meus propis ulls i ha estat així, aquest any hi he estat per tercera vegada, de fet cada cop que passo per Biscaia vaig a donar-hi una ullada, esperant trobar-hi aquell toc de boira que la fa diferent entre mils i ja demanant l'impossible, que el riuet baixi a rebentar de cabdal....
Aquestes dos fotos de l'entrada d'avui son d'aquest any, la tardor ja es perfilava en les fulles, la pluja havia fet acte de presencia dos dies abans amb força i també quan el vaig visitar...no vaig tenir el regal de la boira, però en vaig sortir content...dons amb el polaritzador vaig poder captar uns colors intensos i sense ombres ni reflexes i tant jo com la Laia vàrem gaudir aquest indret en silenci...amb respecte i admiració per com la natura, ha estat tant capritxosa i generosa a aquest indret.

La primera sé que és una imatge molt clàssica, però sintetitza una tarda dedicada integrament a la fotografia, sota la pluja amb els paraigues oberts tota l'estona i sense fer-nos nosa, la meva filla i jo vàrem sortir amb un bon grapat de fotos... i no totes son clàssiques ;)
Quan vàrem arribar al parking ens vàrem trobar amb el Javi Alonso que anava a "inspeccionar" l'indret, dons al dia següent hi tenien una sessió dels seus tallers de The North Photo Tours i vàrem poder intercanviar unes paraules, poques... dons la llum s'estava esgotant i no era qüestió de desaprofitar-la.

Monte Santiago

2011-11-11T20:56:00.001+01:00

Avui us presento un altre lloc de culte per els fotògrafs de natura, el Parc Natural del Monte Santiago, que està situat al nord de la província de Burgos just passat el Port d'Orduña, es un Parc on l'emblema principal es una petita fageda que te el terra format per un empedrat on el pas del temps i la meteorologia ha creat una mena de catifa de roques rectangulars cobertes de molsa.

(L'empedrat, la icona del Parc)

El lloc es immens, per una banda el camí acaba a un mirador on es pot veure el Salt del Nervión, que val la pena no perdre-se'l i per altre en un laberint de petites fagedes joves i boscos caducifolis.

(Natura morta)

En el meu darrer viatge hi vaig dedicar un dia, un dia escollit escoltant els partes meteorològics, esperant trobar-hi boires i pluja, però la boira la vàrem veure camí del parking i es va esfumar ràpidament, la pluja en canvi ens va acompanyar tot el dia...i va contribuir a "treure" aquest colors pujats de to que d'altre manera no els hagués pogut aconseguir.

(Empedrat "desordenat")

La problemàtica de les fagedes "joves" es que costa treure'n el suc compositivament parlant i constitueixen un repte, un repte fàcil d'acceptar i que a mi personalment em va fer gaudir molt, dons la jornada es va passar en un vist i no vist...i en vaig marxar amb la sensació d'haver fet un bon grapat de captures, algunes mes "clàssiques" com ara acostumen a dir, altres mes originals i amb el meu punt de vista.

(Peu de Gegant)

També volia aprofitar per recordar-vos que el 26-11 ja s'acosta i que no us oblideu de marcar-lo a les vostres agendes, dons passaré llista.

Foto-Montseny 2011

2011-11-04T19:12:00.000+01:00

Aquest cop no hi haurà foto a l'entrada, només es per fer-vos saber que he estat convidat a participar en el Foto-Montseny d'aquest any a Arbúcies amb una selecció de 20 fotografies juntament amb quatre companys mes, als que admiro i us recomano que no us perdeu la seva mostra.

Ha estat tota una experiencia triar 20 fotos per l'exposició, espero que us agradin...

Ens hi veiem allà!

Cova de Coventosa

2011-11-01T09:04:00.000+01:00

He estat uns dies per terres càntabres, el meu objectiu principal era la Costa Quebrada, un lloc idil·lic per els amants de la fotografia de natura i de costa en especial. Però buscant destins per complementar el temps que hi ha entre la sortida i la posta de sol, vaig topar amb informació sobre aquesta Cova de Coventosa i em va agradar el que vaig veure.

l'Antonio observant una columna gegant d'uns 30m.

Vaig posar-me en contacte amb els nois de Zalama per tal de demanar informació i assessorament, dels que tinc que destacar la seva amabilitat, especialment al Martín (logística) i sobretot al Antonio, que va estar el que ens va fer de guia, company i model en l'aventura subterrània, ajudant-nos fins i tot amb la il·luminació extra del seu potent frontal. També tinc que fer una menció especial a Vicente Benedito de Fotonatura, per els seus consells i assessorament.

La famosa "Sala de los Fantasmas"

L'experiència realment va estar única per nosaltres i un privilegi que quedarà gravat dins els nostres records amb una distinció preferent...
Només entrar a la cova ja saps el perquè del seu nom, ens va rebre amb una ventada increïble, que provenia de dins, segurament per la diferencia de temperatura amb l'exterior, cal dir que no és una cova freda. Ja a dins i amb compte de no relliscar, dons el terra era bastant humit, ens donem compte de que el silenci es absolut, crec que no havia "escoltat" mai el silenci com allà.

La forta pujada camí cap a la sortida em va inspirar aquesta foto

Una de les parts on vaig gaudir mes, fotos a part, va estar en el petit rapel que hi ha per accedir a les galeries inferiors, va estar com un parc d'atraccions però a les fosques, una experiència que espero repetir...
Tinc que dir que aquest tipus de fotografia es realment complicat per la foscor absoluta i que una sola persona es impossible que en tregui res de bo. Totes les fotos estan fetes en equip i en totes hi ha la llum de dos flaixos en modo manual, un frontal de 1.000 lumens (Antonio) i un frontal amb llum càlida...tot seguint un ordre i un guió establert per cada foto, prèvia composició i avaluació de la llum necessària.

Peña Montañesa

2011-10-24T16:06:00.001+02:00

Aquests darrers dies he estat per el Parc Nacional d'Ordesa amb una colla d'amics i companys que ens unien dos vincles en comú: La natura i l'Iñaki Relanzon, que ens ha fet de guia espiritual.
El nostre objectiu era poder captar la tardor en tot el seu esplendor allà dalt, però aquest any la meteorologia ens ha jugat una mala passada i encara que si hem trobat "colors" no han estat tants com esperàvem, però el pla B ha estat potser millor fins i tot.
En resum ha estat un cap de setmana amb molt bona companyia, molt distret, divertit i amb alguna foto interessant al sarró.

He volgut sintetitzar una de les estampes mes característiques del lloc on ens allotjàvem, la Peña Montañesa, una muntanya amb personalitat pròpia i que vaig poder gaudir en dos llums extremes, tant de posta (la de dalt) com de sortida (a sota), a destacar que les dos imatges estan fetes de la terrassa de l'alberg.

Segurament en propers dies hi hagin mes entrades, dons el cap de setmana ha estat intens i extens, tan social com fotogràficament i hi han alguns capítols que es mereixen per si sols una entrada al bloc.

Fagedes de la Garrotxa

2011-10-18T15:17:00.001+02:00

Que el temps va a la seva bola ho tenim mes o menys clar, ara, aquest any sembla que s'emporta la palma, aquest matí aprofitant que faig unes petites vacances, m'he apropat a les dos fagedes que tinc mes a la vora de casa.
De fosc m'he plantat a la Fageda d'en Jordà amb moltes ganes, dons havia una boira densa, però ha estat sortit d'Olot en direcció a Cala Guapa que la boira ha quedat en un no res, de totes maneres i com ja estava allà he volgut anar a donar-hi una ullada i de pas veure sortir el sol entre mig dels seus arbres.

Havia molta fulla al terra, amb coloret de tardor, però les que no havien caigut eren verdes ....verdes...., ho veureu millor en la següent foto feta només uns instants abans de la primera i amb molt menys contrast lumínic.

Com encara era aviat, he decidit anar a la Grevolosa i aquest cop si he encertat, estava tota coberta de boira. Sense entretenir-me he anat directe cap a una localització que ja tinc mes o menys estudiada, però a mida que anava pujant ha començat a fer vent...quina mala sort que tinc avui...he pensat...

dons no, quan he arribat hi havia boira, cada cop menys, però m'ha permès fer unes quantes fotos, per il·lustrar el bloc he triat aquesta en que es veuen els faigs sense fulles, la majoria eren a terra i les poques que tenien els arbres eren verdes...així dons tindrem que continuar esperant la tardor a les nostres fagedes.

La Composició, aquell llarg camí...

2011-10-16T06:23:00.001+02:00

Un bon dia, desprès de fer moltes i moltes fotos, agafes una selecció de les que creus que son les millors, les mires, les analitzes i... en totes hi veus errades, algunes de "bulto", algunes "perdonables"...algunes tècniques, altres de regles de composició...no hi eres al millor moment de llum....haguessis pogut utilitzar un filtre o has escollit un amb la graduació equivocada per el moment de llum...

Dons be, aquell dia, sense adonar-te has "crescut" fotogràficament, quan ets capàs de veure que tot el que has fet i tot el que fas es pot millorar i que simplement et queda un camí molt llarg per recorre si vols continuar avançant...que saps que el que ara et sembla bo demà et semblarà que ho podies haver fet millor...aquest dia.... estàs en el camí correcte.
Recordo el primer dia que vaig escoltar en persona a José B. Ruiz com parlava de que portava mes de 10 anys estudiant composició i no veia el final... no vaig entendre perquè ho deia, ara estic una mica mes a prop d'entendre'l, dons m'he donat compte de que es un exercici que no s'acaba mai.
Es molt freqüent escoltar: Clar amb una bona càmera.... Tingués la teva tècnica...Amb uns viatges així.... dons si et sents autor d'una d'aquestes frases...pensa millor en: Que vols transmetre???....I, si baixes el punt de vista???...I, si ets poses una mica mes a la dreta?? i tants i tants de "i sis..." com vulguis i segur que no et farà falta una càmera de molts euros, ni fer grans viatges ni tant sols tenir una tècnica molt depurada per fer unes fotos mes que decents i anar avançant pas a pas...

Les fotos d'avui en son un exemple, quan les vaig fer em varen agradar, fins i tot una la tenia guardada en una entrada que mai he acabat i que avui li he donat aquest nou punt de vista, dons hi veig tantes "errades" que les puc posar de mostra del llarg camí de la composició.
Gràcies per dir-hi la vostra!

Dracònids

2011-10-09T13:27:00.000+02:00

Feia dies que ho tenia senyalat a l'agenda, el dissabte 8-10-2011 serà la pluja de dracònids (pols del cometa 21P/Giacobini-Zinner) mes important des de 2002, segons es podia llegir en algunes webs de refª en observació de meteors, però aquest any també coincidia amb la lluna al 85 % de la seva màxima lluminositat i amb que el moment mes àlgid seria abans de les 20:00 quan encara hi havia massa llum per poder apreciar-ho be.

Encara de clar, tot observant una magnifica i acolorida posta de sol, ens vàrem dirigir amb la Laia i la Montse cap al lloc on acostumo a fer aquest tipus de nocturnes i que principalment he escollit per la proximitat des de casa (30 minuts) i per la inexistent contaminació lumínica, cosa molt preuada per els que ens agrada fotografiar els estels.

Arribem al lloc i Ohh!!! Sorpresa, tres nois amb una tenda de campanya i un 4x4!!! Mai havia trobat ningú allà tret d'algun animaló que s'espantava mes que jo. Vàrem tenir un petit diàleg i ens varen dir que marxaven una estona i que no serien obstacle perquè poguéssim fer les fotos i així va ser.
Muntem els estris i comencem la sessió, de tant en tant en veiem algun, però la nostra sensació es de que la nostra càmera no n'havia captat cap, però no per això vàrem parar de dispara...mentre tímidament el cel s'anava ennuvolant i el fred es feia mes intens...fins que la decepció de no haver pogut veure cap rastre de les tant anunciades 500-600 per hora, el fred i el cel tapat ens varen obligar a anar cap a casa, en aquell moment la sensació era de frustració, tanta que no vaig ni mirar les fotos i vaig anar directament a dormir.

Ha estat aquest matí mentre les estava passant al mac quan he detectat un parell de fotos amb estels, be! he pensat, menys es res...ara, la sorpresa ha estat màxima quan les he obert amb el LR i he vist aquesta amb 4 dracònids a l'hora. Cal esmentar que he tingut que subexposar la foto en dos punts al LR dons la lluminositat de la lluna era tal que la captura "original" es veia igual que si fossin a les dotze del migdia, tal com comentava de tant en tant la Montse al veure les captures que anàvem fent...
Per aquesta sessió vaig utilitzar el 16-35mm F2.8 L de canon a 16mm, 2.8 i 30 segons, sense cap mena de filtre, ni tant sols cable disparador.

Enyorança de temps millors...

2011-10-07T17:08:00.000+02:00

Fa pocs dies vaig veure varies fotografies de diferents companys de la platja de Barrika, si no arriben a dir on era no hagués reconegut la platja...hi he estat en tres diferents ocasions i mai l'havia vist tant canviada, la sorra ha envaït l'espai que hi havia entre els flysch, les famoses cues de dinosaure han quedat minimitzades, evidentment, continua essent Barrika i te el seu encant i les mil composicions fotogràfiques que fan la delícia de qualsevol fotògraf de natura, però per mi han perdut part, bona part, de la seva personalitat.

Avui li he volgut dedicar una entrada amb una foto feta la passada tardor, un dia amb el cel ras, però que com sempre si esperes el moment oportú en pots treure alguna imatge que valgui la pena haver baixat tantes escales com s'han de fer per arribar a aquest indret.

Per fer quelcom diferent, vaig esperar que el sol estès gairebé a punt d'amagar-se a l'horitzó i que els darrers rajos il·luminessin lateralment els flysch, aportant una mica de llum i color en diagonal a la composició, un punt de vista molt baix va ajudar a sobre-dimensionar les roques, emfatitzant el contrast amb l'ajuda d'un polaritzador i un filtre degradat invers de 0,9 per compensar la llum forta a l'horitzó. La dedico a tots els que han visitat aquesta platja aquest any, perquè no desesperin, perquè segur que en una altre visita la puguin veure amb el seu aspecte "normal" i perquè no tinguin enyorança de temps millors...

Fageda Mística

2011-09-30T15:58:00.000+02:00

El temps que està fen aquests dies no es gaire propi de l'estació que ens trobem, la temperatura es molt mes alta del que tocaria per aquestes dates. Recordo quan era petit que ja a finals d'agost sentia dir a al gent gran: "ja s'ha acabat l'estiu..." i a finals de setembre ja teníem el rebost ple de bolets, els boscos havien agafat aquells colors inequívocs de tardor i nosaltres portàvem mes roba al damunt...
Segurament serà consequencia del canvi climatic o no, potser només una tardor calorosa d'aquelles que estadisticament es donen cada no se quants anys...sigui el que sigui, avui em venia de gana publicar una foto de tardor i com no? de Fageda, de la que tinc mes a prop de casa, la Fageda d'en Jordà.

Aquesta foto està feta en una tarda plujosa de l'any passat en que per un moment es varen obrir els núvols i el que primer era una tímida llum en mig dels arbres, va donar pas a uns quants rajos incontrolats i a l'aparició de la boira, va estar un bon moment i el volia compartir amb tots vosaltres i animar-vos a anar-hi aquest any en busca de la vostra "Fageda Mística".

L'Escala 2.0

2011-09-24T13:53:00.000+02:00

Desprès de dos mesos d'inactivitat fotogràfica aquest matí li he tret la pols a la càmera, junt amb el Jordi, hem anat cap a l'Escala, als dominis de l'Esteve. Eren les 6:00 del matí quan ens hem trobat al lloc predeterminat i encara a les fosques ens hem dirigit cap a la localització que l'Esteve ens tenia triada.

S'intuïa un matí ennuvolat, tal com deien les previsions meteorològiques, però tot mirant al cel hem vist alguna estrella, bona senyal he pensat, encara tindrem sort...
Arribem al lloc i no es veia res, amb els frontals hem recorregut algunes roques per buscar els enquadraments millors, però desprès de consultar el TPE i "situar" els graus amb la brújula del iphone, ens hem adonat que el sol sortia ja molt cap a la dreta del lloc on ens hagués agradat...be, serà qüestió d'improvisar composicions i resoldre alguns problemes que es presentaven...total, he utilitzat el polaritzador per donar vida al fons marí i un degradat invers de tres passos per compensar la diferencia lumínica que provocava l'inclusió del sol a l'escena, subexposant 1 punt per afegir un toc de dramatisme.
Ja en el parking i abans de caure una tromba d'aigua amb llamps i trons, parlàvem del processat, m'he proposat de penjar aquesta foto "tractada" amb PS, però no n'he estat capaç, desprès de veure el resultat de rawelar aquesta amb LR no m'he atrevit a tocar res amb PS, el resultat ja m'agradava i s'acosta bastant a la realitat que hem viscut, potser el cel era mes magenta, però aquest cop lo real era irreal i el meu treball ha estat convertir un moment "irreal" en un altre mes "real"
Us agrada el resultat?

Fotografia de natura, millor sol o en companyia?

2011-09-17T08:32:00.000+02:00

Aquesta es una pregunta que segurament ens hem fet tots els que ens dediquem a recorre les costes, les muntanyes i els boscos...normalment en hores intempestives...
Dons Jo no tinc la resposta, us posaré uns quants exemples de fotografies de natura, on hi ha presencia humana, companys d'afició i amics amb qui he compartit molts bons moments.
Us toca a vosaltres decidir si aquest tipus de fotografia us agrada o fent una simulació mental, us imagineu el mateix lloc sense la figura humana, i si aquesta us agrada mes.

Sortida de sol al Cap de Creus, primer lloc d'Espanya on es pot veure.
(Jordi Garcia)

Sortida de sol a S'Aguia, un lloc tan maco, com dificil de fotografiar.
(Jordi Amela)

Llargues exposicions a La Foradada, amb bon caudal desprès de les pluges de la primavera passada.
(Neus de Saavedra)

Damunt el "Morro de l'abella" fotografiant el salt de Tirabous, al Cabrerés.
(Sergi Monsergur)

Captant la tardor en una fageda, al Berguedà.
(Esher Bahí)

En un estany a 2.300m al Pirineu i a -3º
(Jordi Soler)

Sota la neu i la boira al Montseny
(Jordi Amela)

o, fent un "clàssic" amb boira al Montseny.
(Jaime Gambero)

Posta de sol al Cap de Creus
(Esteve Garriga)

Feia dies que tenia al cap aquesta entrada i m'agradaria que tothom hi digués la seva. Un dels motius a favor d'anar sol, es l'exclusivitat, ja que si comparteixes la sortida es possible que algun altre company tingui la mateixa foto o una molt semblant, per altra banda, si hagués anat sol, cap d'aquestes fotografies seria al mateix, i per descomptat no hagués tingut els bons moments viscuts i el risc de patir un contratemps es molt mes gran.

El somni d'una nit d'estiu

2011-09-11T15:58:00.000+02:00

Avui volia compartir amb tots vosaltres una imatge d'aquelles que ja tens prefixada abans d'anar a un lloc, un clàssic com diuen ara, potser si, però per això s'ha de deixar de fer??.
No se quants anys fa, però un dia molt llunyà vaig veure una foto de l'Oriol Alamany en el seu llibre Aigüestortes, (que per cert us recomano..) d'aquest mateix lloc, amb un enquadrament diferent, mes ampli, però també amb un toc de rosat.
Em va agradar molt i em va fer venir ganes de veure-ho en directe, amb unes llums màgiques i irrepetibles, dons el lloc ja de per si té una...mística...que atrau.
Va estar a principis d'estiu, quan amb el Jordi Amela i l'Enrique Mariscal, vàrem anar al refugi d'Amitges, amb els objectius ben definits i amb moltes ganes de veure i viure un gran moment de llum...

Però un cop allà i durant tota la tarda, el vent esborrava qualsevol intent de fer un bon reflex, podíem fer alguna foto, teniem l'enquadre, però ens faltava la mitat inferior...
Com ja heu pogut llegir aquí mes d'una vegada, la perseverança, la fe, les ganes, tot junt sol donar els seus fruits i sobretot si la sort s'hi ajunta, ja tens tots els ingredients que ens varen deixar veure, viure i capturar aquest moment màgic de llum, una foto que tenia al cap, l'havia somiat i que quan estava allà..moments abans no hagués dit mai que l'hagués pogut fer...però el vent va parar, el cel es va pintar i nosaltres...mentre ens queia la baba no paràvem de disparar.... havíem aconseguit el somni d'una nit d'estiu.

MOLT BONA DIADA A TOTHOM!!!

Va i ve...

2011-09-05T20:36:00.001+02:00

Ja tenia ganes de "tornar" a la nostra costa, un viatge com el del Juliol passat està molt be, molt llocs increibles, moltes fotos, molts quilometres...però entre tant garbuix va be agafar una pausa... i a fe de Deu que l'he agafat.
Ja ha passat prop d'un mes i mig i només he sortit dos cops amb la càmera... però ja es hora de posar-me en modo "ON" dons la tardor i la temporada de bones llums a la nostra costa s'apropa....

Avui us deixo amb el moviment d'aquestes onades, com si esperes que una d'elles se m'emportes... amb els peus, no, a dir veritat, amb l'aigua fins a genolls... m'hi hagués passat hores contemplant aquest va i ve...va i ve....

Islàndia - Epitafi

2011-09-01T19:28:00.001+02:00

Totes les histories tenen un començament i un final i com a tal, aquest viatge a Islàndia, amb aquesta entrada donaré per acabat el relat en forma d'etapes que he anat fen darrerament.
Però no us volia deixar sense dos del objectius que em varen portar a conèixer l'illa i que m'hagués sentit molt frustrat de no poder-los veure, dons feia molt de temps que els anava al darrera, us podria dir mesos, però no, anys!!!
Potser quan llegeixin això els companys de viatge entendran part de la meva "obsessió", potser no, però aquí sintetitzo la culminació d'un somni, estar davant llocs que tenia al cap, en hores i amb llums fora de lo normal per una persona que va de viatge, de vegades això pot ser dur, pot portar a equívocs i malentesos...
Abans de tirar mes avall, volia demanar disculpes a tots ells/elles per tenir que "aguantar-me" durant aquests moments.... molt importants per mi, potser no tant per ells/elles, amb uns objectius totalment diferents.

En aquest epitafi no podia faltar el Kirkjufell, la muntanya perfecte (volcà), un lloc que es va convertir en el meu objectiu fotogràfic a l'any 2009 quan en vaig veure una serie de fotos d'un aficionat islandès, que a dia d'avui ja és professional d'aquest mon. Per fer aquesta foto vaig voltar amunt i avall fins trobar un petit racó al mig d'un riu on unes pedres resguardaven les onades i el vent que feia... i vaig poder fer unes quantes fotos amb reflexos, no des de l'estany que hi ha a la dreta com hagués volgut, però ja m'està be així... i a mes, tinc motiu per tornar-hi ;)
Mirava als companys i somreia sols de pensar que els voltaria pel cap de veure'm allà baix, estirat al terra... amb el trípode a ras d'aigua i sense adonar-me que m'estava mullant...però tenia el que buscava. :)

L'altre, era evidentment, el Hvitserkur, la "p... pedra" com va quedar batejada, dons aquí vaig perdre la noció del temps, hi vàrem arribar amb marea baixa i sol i vàrem marxar amb marea alta i lluna i si tinc que dir la veritat, quan vaig arribar al cotxe passada la mitja nit, no recordava quan m'havia posat res dins la boca per darrera vegada, però hagués menjat quelcom anecdòtic i hagués tornat a baixar per fer la sortida de sol amb la "vaca" a contrallum....
I es que quan em connecto, m'és igual la son, la gana, si estic amb els peus dintre l'aigua...etc...etc...només se que estic connectat :)

Godafoss - La cascada dels Deus

2011-08-28T09:36:00.001+02:00

Islàndia es un país de salts d'aigua, no, millor dit, de cascades, dons la dimensió de la majoria es mes que un simple salt... i, entre totes elles, que ni han moltes i de totes formes i mides, la que em va impactar mes va estar Godafoss, que traduït vol dir "La Cascada dels Deus".
Aquella tarda la llum no era cap virgueria, però a mida que s'anava fent mes fosc aquell lloc adquiria una màgia especial, una llum que em va permetre fer molt llargues exposicions i captar el "sentiment" que em produïa veure aquell espectacle de la natura, de fet, durant molts de dies, quan algú m'ha preguntat per la que creia la millor foto del viatge...deia sens dubte, una de Godafoss... (que ara mateix no puc publicar perquè està "esperant noticies" ;)...), però us deixo aquesta, on hi ha el Jordi G. amb el trípode plantat, per captar tota la magnitud des del cim.

Molt a prop d'aquest lloc hi ha el trencant per anar cap a la zona de Askja, una zona que molt be podríem anomenar el centre de l'illa i que te diferents àrees on no hi ha res mes que camps de lava, colades joves, algun riu que s'ha de creuar amb molt de compte i finalment el Volcà, com a destí final.
D'aquest trajecte, TOTS el meus records es resumeixen en un sol lloc: el volcà Herðubreið mes conegut com Lady of Iceland.

Aquest volcà s'alça majestuós al centre d'un immens desert, la majoria de vegades amb núvols que impedeixen veure el seu característic cim nevat, però que li donen una força i un atractiu que a mi em va captivar i que avui comparteixo amb vosaltres amb aquesta foto del camí a Askja i la visió que ens va acompanyar durant la major part del trajecte d'anada i de tornada.

Krafla

2011-08-25T16:33:00.001+02:00

La zona de Krafla al nord d'Islàndia, es el mes proper a un volcà en erupció que he vist mai, tot està ple de fumeroles, de basses de fang bullint, d'esquerdes, d'estanyols plens d'aigua sulfurosa, de...de.... de tantes coses que et fan pensar que aquella zona està "viva" i que es molt jove...

Aquesta foto es d'un centre d'energia geotèrmica a prop de Myvatn, que al veure com quedava el cel, poc desprès d'amagar-se el sol...SI, d'amagar-se el sol...jeje...(no em demaneu quina hora era....) vàrem decidir parar i fer un parell de fotos, ara i ja desprès d'un bon temps...m'alegro que així ho féssim i tenir aquest moment documentat, dons l'espectacle s'ho valia i em permet tornar a reviure'l...

I aquí es poden veure els grans contrastos que hi ha per la zona, en una mateixa foto, tenim parts de terra amb sofre sec, un estanyol de aigua sulfurosa, una zona de lava i al fons muntanyes de colors... es pot demanar mes???

Jökulsárlón

2011-08-21T08:46:00.001+02:00

Un lloc emblemàtic d'Islàndia es aquest llac, on el glaciar Vatnajökull es fon per arribar al mar, mica en mica, trosset a trosset, es va esmicolant, agafant formes capritxoses i lentament es va diluint en l'oceà com si d'un sucre dins al cafè es tractes.

Hi vàrem arribar cap al tard, i mes tard que se'ns hi va fer..., dons no veiem el moment de marxar a dormir, hi havien molts de núvols, gens espectaculars, molt densos, però amb aquella llum difosa, tampoc hi havien ombres i ens va permetre fer alguna foto "curiosa", amb un ambient especial.
Vaig poder anar passejant per la vora del llac fins a un dels extrems, descobrint racons i formes capritxoses que la natura ens va voler mostrar...van estar uns moments molt intensos ;)

En canvi, el matí va estar assolellat, amb núvols trencats, que donaven mil variants per composar, però ell lloc havia perdut el misticisme i la màgia de la nit, estava content de poder-ho contemplar, però no trobava la motivació "fotogràfica" necessària. Va estar a la platja, on hi havien un piló de trossos de gel, alguns ben blancs, altres amb un to blau molt interessant, on la vaig "retrobar".
Hi vàrem destinar una bona estona, buscant el moviment de línies i formes que feien les onades i que movien a ritme els trossos de gel que encara no s'havien fos.
Certament, es un lloc on no es pot passar de llarg, us el recomano!

Landmannalaugar

2011-08-11T09:05:00.003+02:00

Landmannalaugar, des de petit havia volgut anar a aquest lloc, veure les seves muntanyes de colors, trepitjar-les, empatxar-me de natura...tant, que fins i tot vaig arribar a pensar que no existien, que eren fruit d'un conte escrit per una ment diabòlica, recargolada que volia jugar amb els nostres desitjos, posar-nos el caramel a la boca, per quan arribarem allà trobar-nos qualsevol cosa menys les muntanyes de colors....

Però no! Existeixen!!!
El dia que hi anàvem era gris, trist, fins i tot va caure alguna gota, però quan vàrem arribar a la part mes alta del camí i ens disposàvem a baixar...un paisatge de somni es va mostrar davant nostre, era l'anticip, fins i tot es va obrir el cel uns instants perquè poguéssim fer les fotos amb algun raig de sol, aquesta primera foto n'és una d'elles, no cal dir que vaig quedat mut uns instants, em vaig allunyar dels companys i dels cotxes, vaig muntar el 70-200mm i em vaig dedicar a gaudir mes que fotografiar....
Ara, ja tot mes reposat, torno a reviure aquella sensació, aquesta primera fotografia...i un seguit d'elles, totes amb uns tons verds gairebé irreals...em tornen a transportar a aquella carretera de muntanya, camí a Landmannalaugar.

Es lluny, un llarg camí, s'han de creuar rius, alguns amb bastant cabdal, però val la pena, penso que al menys una vegada a la vida s'ha de veure aquest espectacle, es un elogi a la natura, hagués pogut pujar qualsevol de les fotos que vaig fer, en tinc de dia, de nit, amb sol, amb núvols, amb boira, plovent, amb lluna plena, amb cel rogent...però he triat aquesta, amb cel blau i núvols, potser per compartir amb tots vosaltres, que aquest lloc es maco fins i tot a migdia :))

També li vull agrair al Daniel Arenas les tres darreres entrades al seu bloc Nature Shots, on parla de l'influencia visual d'altres fotògrafs, la primera la va dedicar als fotògrafs estrangers, la segona als professionals espanyols i la darrera als amateurs espanyols, entre els quals m'hi ha inclòs.

Vik

2011-08-07T11:27:00.001+02:00

Un dels lloc on anava amb les localitzacions mes "prefixades" era a Vik, dons tinc un contacte que viu allà i la influencia de les seves fotos em condicionava bastant, però sorpresa!!!
Vaig descobrir un del primers lloc on veritablement em vaig emocionar, la costa de Vik, salvatge, potent, fotogènica...
Tant es així, que no penjaré cap foto dels típics "Trolls" ni de l'església, ni de ...etc...etc.., que no deixen de ser maques, però que segurament tindrà tot aquell que ha anat a Islàndia amb ambicions mes o menys fotogràfiques.
La particularitat de les dos fotos d'avui es que estant fetes a unes hores on la gent "normal" sol dormir i es que quatre companys de viatge, aquell dia ens vàrem pensar i molt si anar a dormir o no, al final, prop de les 4:45 hi vàrem anar, clar, però per llevar-nos a les 6:45!!! Jo començava ja a "trovar-me" a Islàndia!!!

Reflex fet de camí de tornada cap a Vik, desprès d'haver fet la posta i sortida en una mateixa sessió dalt d'un penya-segat proper...
Portàvem dos dies a Islàndia i el mal temps, la boirina i sobretot el vent ens havia acompanyat, quan des del cotxe vàrem veure aquesta llacuna, quieta, amb les primeres llums...cap de nosaltres quatre ho va dubtar, ens vàrem oblidar de la son... i cap a fer el reflex s'ha dit, aquí en teniu una petita mostra, de color, de simetria, amb un toc abstracte o simplement una visió original, està feta a les 4:01 de la matinada, amb trípode i polaritzador ;)

Minuts abans i des del cim de la roca que es veu en el reflex anterior, vàrem poder veure com el cel encara estava rogent de la posta...i ja es veient les primeres llums que volien sortir per darrere del glacera que teníem davant...es pot distingir fàcilment amb els dos diferents tons càlids, a l'esquerra la posta, ataronjada, i a la dreta la sortida, mes groguenca, que seria 10 minuts desprès, un paisatge a mes, condimentat per les boires de les planes que teníem a sota...Com ja els vaig comentar a alguns companys de viatge, per mi, aquell va estar realment en meu primer dia del viatge a Islàndia i els dono les gràcies per haver-se quedat amb mi, quan lo "normal i assenyat" hagués estat anar a dormir... :)
La foto està feta a les 3:18, amb trípode, polaritzador i degradat neutre de 0,6.

Skogafoss i Seljalandsfoss

2011-08-03T16:30:00.004+02:00

De fet, primer ens trobem a Seljalandsfoss que Skogafoss si es fa la volta en sentit contrari a les agulles del rellotge, però em venia de gust publicar l'entrada al reves, dons crec que te mes força Skogafoss, per la petitor que sens quants sota el salt i mes si tens la paciència i ganes de pujar a un mirador que hi ha a cap a la part alta de la cascada...encara et dones mes compte de la grandesa d'aquest indret, a mi certament em va captivar...
Per la foto, vaig esperar que algú vestit amb un color "discret" es poses davant la meva posició i amb l'enquadrament prefixat, dons la fina pluja i l'aigua de la cascada que portava el vent, feien impossible estar amb l'objectiu sense protecció, vaig aconseguir la típica foto d'aquest lloc, intentant reflectir la magnitud e immensitat de la caiguda d'aigua.

Una mica abans i sempre dins l'anomenat "Golden Circle", arribem a una cascada impressionant, Seljalandsfoss, tota coberta de verd i que te una particularitat, es pot passar per darrera la cortina d'aigua, encara que et quedes ben moll, però com el dia era plujós...tampoc venia d'aquí una mica mes d'aigua...
Missió impossible: aconseguir una foto original... dificultat: màxima...hi han passat milers de fotògrafs, molt millors que jo.

Però com ho portava entre cella i cella, vaig estar una estona passejant i observant....em vaig adonar que cíclicament, la caiguda d'aigua feia una "S", com si volgués escriure l'inicial del seu nom: Seljalandsfoss, la resta va estar enquadrar, medi, enfocar i esperar a que ho tornes a fer....el resultat, a sota ;)

Islàndia - Presa de contacte

2011-07-29T15:38:00.000+02:00

Que ràpid que passa el temps quan estàs de vacances i encara mes quan fas el que mes t'agrada!!!
En aquesta entrada i en les properes aniré fen un petit resum, per ordre cronològic de les anècdotes i parts mes destacables del viatge a Islàndia.

Per començar, la cascada de Gullfoss, de les mes famoses i visitades, es troba dins l'anomenat "cercle d'or turístic", en aquest dia el temps no va acompanyar gaire, dons feia molt de vent i aquest ens portava les fines gotes d'aigua fins deixar els filtres i objectius empapats, i que afegia una dificultat extra a les fotografies.

Us deixo una vista general, des del camí i un detall mes artístic on es pot apreciar la força amb la que l'aigua passa per aquest lloc.

Poc desprès estàvem a Geysir, un altre lloc que no pots deixar de visitar, la veritat es que ens va acompanyar una fina pluja intermitent, però que a la vegada va servir per tenir mes contrastada l'aigua contra el cel.

En aquest lloc ja es va donar la primera anècdota del viatge, un dels 4x4 es va quedar sense bateria...cap problema vàrem pensar, anem a un taller i tot arreglat, però amb la particularitat de que en aquesta època no es fa mai fosc, no ens vàrem adonar que eren mes de les 23:00!!! I tot estava tancat!!!
El mes increïble encara, es que a pocs metres vàrem tenir el primer contacte amb un islandès, un senyor que a aquelles hores estava pintant un magatzem!!! Amb màniga curta, quan tots nosaltres anàvem amb samarreta tèrmica, polar i paravent, a mes de guants i braga!!!
Ens va deixar unes pinces per fer el pont a la bateria molt amablement i per sort tot va acabar be! :)
Continuara.....

Sota les estrelles

2011-07-08T15:55:00.000+02:00

El cap de setmana passat va ser Lluna Nova, una condició indispensable per obtenir bones imatges del cel que tenim a sobre nostre, dons la foscor realça el mantell d'estrelles que ens donen llum cada nit, tenia una idea al cap, anar al Pirineu per tal d'evitar la contaminació lumínica, però la sorpresa va estar majúscula quan, contra tota previsió meteorològica, arribem a lloc i estava tot cobert de núvols i a mes estava entrant la boira...quina mala pata, vaig pensar, però amb els companys, vàrem decidir esperar a veure si s'obria, menjar quelcom i... i...res!
Però com no es costum de "la casa" defallir al primer contratemps, ja de baixada, vàrem parar a un lloc on hi ha una gran creu de fusta, per tal de tenir un primer pla mes o menys interessant, la sort va estar que els núvols mica en mica s'havien anat esvaint...i al final vàrem poder completar una sessió entretinguda i bastant satisfactòria.

Una de les que mes m'agrada es aquesta on hi ha en Jordi Amela sota les estrelles i sobre un mantell de flors de colors, de les que alguna s'intueix a la foscor.

Avui i aprofitant que estaré uns dies fora i no hi haurà nova entrada al bloc segurament fins al mes d'agost, us vull proposar un exercici per aquest dies, no! millor nits!!!...
Es tracta de que, com ara tenim el centre de la Via Làctia al nostre hemisferi i es pot veure cada dia, fins a les 2:30/3:00 de la nit, conjuntament amb la constel·lació d'escorpit i que formen l'imatge mes bonica de la nostra galàxia que es pot veure des de la Terra, intenteu captar-la amb tota la seva bellesa, però compte! que enganxa!
Esteu avisats!

A ser possible, sense tanta contaminació lumínica com aquesta que us deixo aquí... Ahh!!! I penseu que la part ample la tindreu mirant cap al sud.
Fins aviat!

Amitges 2.0

2011-07-04T14:43:00.000+02:00

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, una idea al cap, fer la sortida de sol a les Agulles d'Amitges...
5:15; sona el despertador, l'Enrique comprova que estem tots desperts... desprès d'una nit freda perquè un "calorós" ha tingut la brillant idea d'obrir una finestra en algun moment..., amb una temperatura exterior per sota dels 0º, amb el cos encara enfredolit i mig adormit, sortim del refugi direcció al punt escollit durant la tarda anterior....mala sort!
El cim que tenim al darrera ens tapa la somiada sortida de sol amb els rajos banyant les puntes de les Agulles... fem les fotos de rigor i anem a esmorzar, resignats, però contents amb les captures de la posta de sol i nit anteriors...però no amb les que acabem de fer...

Però...desprès d'esmorzar decidim tornar-hi, la tramuntana que bufava durant les darreres hores ha encalmat, l'estany està com un mirall, ja en el lloc es veu la cara de satisfacció de tots tres, tenim les Agulles il·luminades!!!!
No hi han núvols, però per una vegada, ni falta que hi fan!! els colors i el reflex son magnífics, munto el trípode, el polaritzador, el degradat neutre i a disparar i el resultat, be, el resultat es de com hem capturat la segona versió, hem capturat Amitges 2.0

El Peguera

2011-06-27T13:44:00.000+02:00

De vegades no fan falta gaires paraules per dir molt, altres per molt que parlis no aconsegueixes dir res....

Avui només volia compartir amb tots vosaltres aquesta imatge del Peguera il·luminat suaument per la lluna, us convido a mirar-la en gran i deixar volar l'imaginació, avui...el text el poseu vosaltres...

Un Mon ideal

2011-06-20T18:19:00.001+02:00

Un Mon on no hi hagués guerres, ni rancúnies, ni malalties....un mon on predomines la bellesa per sobre l'enveja, de l'hipocresia, de la maldat....un mon on no tingués cabuda la crisis, ni el càncer ni el terrorisme, en definitiva un mon com el que vaig veure quan feia aquesta foto.

La tecnologia actual ens permet preveure la majoria de fenòmens i esdeveniments naturals amb bastant encert, la resta li podem posar cada un de nosaltres amb les nostres experiències. Predir on sortirà la lluna i a quina hora, amb quina inclinació..etc...etc... es relativament senzill amb el The Potographer Ephimeris, un programa gratuït molt útil per els fotògrafs de natura, amb un altre, l'Stellarium podem saber si coincidirà amb la Via Làctia, veure quines estrelles seran visibles i per on...etc...etc...
Aquesta foto dons, està feta amb tota aquesta tecnologia, sabia del cert que no tindria lluna, on estaria la Via Làctia i fins i tot que faria bon temps...
La composició ja l'havia "clavada" la tarda abans i tot va estar qüestió d'esperar al moment just, amb el trípode ben ferm, utilitzar l'escala hiperfocal adequadament i pintar amb un cop de llanterna l'arbre del centre, on comença la Via Làctia, d'aquesta manera es converteix en el punt de mes interès i, a mena de metàfora, en el punt que absorbeix tota la llum celístia d'aquest Mon ideal.

Dedicada especialment al Jordi Amela i a l'Enrique Mariscal.

El Territori dels Follets

2011-06-13T09:50:00.001+02:00

Mentre anava amb cotxe cap al lloc on havia quedat amb l'Esteve Garriga, escoltava com els del temps a Catalunya Radio anunciaven pluges per la resta del dia, de fet només calia mirar el cel, era tancat i planer, com si d'un sol núvol es tractes, un dia d'aquells que tot convida a quedar-te a casa i molt menys sortir a fer fotos...dons no!

Em reuneixo amb l'Esteve, agafem un sol cotxe i amb deu minuts ja estàvem a lloc, triat a l'atzar, Jo allà amb càmera no hi havia estat mai, clar, com es tant aprop de casa...jeeee!
Vàrem caminar una estona i res, ens havíem guiat per el soroll de l'aigua i aquesta era lluny i molt avall, no havíem escollit be!
El cas es que desprès de parlar-ho decidim canviar d'aires... però en una de les bores del camí, s'intueix un corriol, no gaire marcat, li proposo a l'Esteve d'investigar-lo i ens anem enfilant...s'acaba el descampat i ens fiquem dins el bosc, fosc, espès...
Ja portàvem una bona estona caminant, quan varen aparèixer davant nostre uns faigs impressionants, mil·lenaris suposo, alguns feien més d'un metre de diàmetre...aquest descobriment ens va fer pujar una mica l'adrenalina, però el millor estava per arribar, dons de pluja res de res, però de mica en mica ens vàrem veure envoltats de boira, la cara ens va anar canviant i cada cop estàvem més eufòrics, havíem trobat el Territori dels Follets i ben aprop de casa...
Vàrem poder fer un bon grapat de fotos, com la d'aquesta entrada, on vaig poder captar aquell ambient tant especial que la natura ens va voler regalar, per poder-ho fer, vaig utilitzar el polaritzador, trípode, una exposició de 10 segons amb un toc final de flash, recobert amb un gel de color ambar per destacar i donar color a les fulles del terra.

Tsingy de Bemahara

2011-06-07T18:33:00.005+02:00

Un dels racons mes allunyats de la civilització que vàrem visitar en el viatge a Madagascar va estar el Tsingy de Bemahara que avui serà el protagonista del reportatge.

Tot just havíem viscut unes aventures del tot increïbles al Bosc sec de Kirindy, en Manel i jo comentàvem que ja poques coses mes ens podrien sorprendre a l'illa, però el viatge encara ens en guardava unes quantes mes.
Desprès de creuar dos rius en "luxosos" transbordadors, un d'ells, el famós Tsiribina, de superar una forta pendent a cops d'embrague... tot per no reduir una marxa i just abans de que el cremes i ens quedéssim sense 4x4 al mig de...ningú sap on ... vàrem arribar, ja de fosc a Bekopaka.
A mig matí i desprès d'una altra bona estona en tot terreny vàrem arribar al lloc on comença la ruta que et porta a fer una volta per l'interior del Tsingys.

La primera sorpresa va estar una petita "via ferrada", més com a mesura de seguretat que res més, que ens va "baixar" fins a l'interior, molt similar a una cova, on la temperatura era molt agradable i l'interès fotogràfic elevat.
Aquí vàrem tenir la col·laboració de un dels portejadors que ens acompanyaven, amb el frontal encès i que ens va anar molt bé per donar "dimensió" al lloc.

Al veure com es filtrava la llum per un forat, no vaig poder deixar de captar-la, imitant la típica imatge del famós Antelope Canyon a l'oest americà.

El camí, ara ja en continua pujada, anava serpentejant pel mig de les arestes que tallaven com afilades navalles, podem dir que tenim les nostres cames "curtides" per els Tsingys, dons les petites ferides varen estar del tot inevitables. En Santi molt amablement, va posar per donar un toc de color al mig de tanta pedra.

I per fi vàrem arribar a la part més alta, quina calor!!! Tot i estar a l'estació freda, vaig veure valors propers al 40º al termòmetre... i pensar que uns dies enrere a Andasibe estàvem a 16-17º!!!

No vaig poder reprimir-me i vaig gravar una petita panoràmica amb l'Iphone des d'un dels llocs més alts d'aquest impressionant i únic laberint natural.
Ja de tornada i després de completar un altre tros de via ferrada, vàrem arribar a una altre especie de cova, bé, arribar es un dir, dons si no haguéssim trobat uns turistes que ens varen donar una mica de menjar i veure....aquesta història potser hagués tingut un altre final...

Fins que la llum s'apagui

2011-06-01T16:20:00.000+02:00

Aquesta es una de les tres fotografies que vaig poder fer amb aquesta llum i ambient, estava amb el 70-200mm muntat al trípode i encarat cap a l'horitzó, esperant que el sol acabes de baixar i li dones un toc de color als núvols que hi havia a la llunyania... va estar girar-me i veure el que tenia al darrera, per adonar-me de que l'autentic espectacle el tenia al darrera meu i no al davant com havia previst...

... i es que durant un breu instant, la boira que ens havia envaït durant bona part de la tarda, va deixar un forat i el darrer raig de sol va entrar per ell, il·luminant aquesta aresta del Moixeró, ensenyant-me una vegada mes que no et pots relaxar fins que la llum s'apagui.

Com a aspecte tècnic, dir que aquest gairebé em perdo aquest moment, dons tenia posat el porta-filtres i el vaig tenir que treure ràpidament per posar-hi el polaritzador i aconseguir mes contrast i una llum de mes qualitat, també tenia activat l'aixecament de mirall i el balanç de blancs manual.

Cims borrascosos

2011-05-26T06:08:00.001+02:00

Quan estava contemplant aquests cims plens de boira al Parc de Cadí-Moixeró, amb els darrers rajos de sol donant-lis un to de color rosa, em va venir al cap fer una entrada i titular-la "Cumbres borrascosas" la novel·la d'Emily Brontë, en aquell moment era impensable que aquesta foto acompanyes el text que avui acompanya...

dons al final he cregut convenient publicar ara aquesta fotografia, com a "al·legoria" a la situació caòtico-politico-econòmica del nostre país, al igual que alguns blocs amics, serveixi aquesta entrada per dedicar uns minuts a la reflexió i al nostre paper en el futur de la recuperació del estat de benestar, que fictíciament o no estàvem gaudint.
Evidentment, ara es fàcil culpar als Bancs, però no se de cap cas a qui se l'obligues a signar una hipoteca, si al contrari, la majoria hem "amenaçat" amb anar a una altra entitat si les nostres peticions econòmiques no eren ateses, però d'això la majoria no es recorda o no li interessa recordar...
El govern ha permès que les taxacions de les vivendes s'inflessin com un globus i ells anessin omplin les seves arques al ritme de l'impost de transmissions patrimonials o del corresponent IVA, però el que comprava i el que venia EXIGIA que la taxació fos superior a cada visita, seguint el guió que es marcava des de La Moncloa.... i així podria posar un piló de gent que s'ha "beneficiat" directa o indirectament d'aquesta economia interessada...d'aquesta economia totalment irreal que ens ha portat fins aquí.
Es poden fer manifestacions, protestes, assentades, etc...etc.. però tingueu clar que ho pagarem tots plegats, innocents i culpables...dons aquest forat te una dimensió desconeguda, mai vista... i de molt dificil solució i els diners no se sap on carai son....

Molta sort i feina per tots!

Onada assassina

2011-05-19T17:50:00.000+02:00

Fa uns dies, llegint el bloc de l'Esteve Garriga, Moments de llum, vaig recordar com vaig passar-les "magres" per la Costa Basca, ell parlava de com patinen les roques a Gaztelugache, el meu cul i cames en poden donar testimoni, us ho asseguro!!! i la meva mainada també, perquè varen veure com el seu pare "desapareixia" virtualment entre les roques fosques, plenes d'algues i que competeixen amb el gel de lo relliscoses que son.

Un record em va portar a l'altre i em va fer pensar en aquesta foto d'Azkorri, quines onades!!! penso que no fa falta que us expliqui com vaig quedar desprès de fer la foto, o si? ;)
Dons si, moll com un ànec!! I per poc, el Cantàbric es queda amb la càmera, trípode i estoig de filtres, però va estar emocionant, em va carregar d'adrenalina per una bona temporada i em va fer veure els riscos que de vegades, inconscientment, correm per captar un bon moment.
Espero que aquesta foto-testimoni al menys s'ho hagi valgut!

Massai

2011-05-13T18:57:00.002+02:00

Aquest retrat si que te "historia", des que vàrem arribar a Kenya que volia immortalitzar un guerrer massai, però no era el que buscava, el segon dia vaig poder-ne fotografiar un, desprès vàrem estar a un poblat a Amboseli, a la falda del Kilimanjaro, però no va estar fins Massai Mara on vaig poder esplaiar-me a gust amb retrats a natius.

En el primer tented camp on vàrem dormir allà, vaig tenir la sort d'enxampar a un guerrer que va tenir l'amabilitat de posar davant la meva càmera i fer instantànies com aquesta, el que no es veu es que perquè sortís mes o menys "natural", vaig tenir que demanar-li que es treies el Rollex que portava i que deixes al terra, una mica apartada un radiocasset al mes pur estil del Bronx i es que ja res no es el que era :))
Molt poc temps desprès vaig poder saber de primera mà el que era un forta, no, fortissima tempesta a Massai Mara, ho recordaré sempre!

L'Illa Solitària

2011-05-08T08:47:00.000+02:00

Quan vaig veure aquesta foto a la pantalla de la meva càmera m'hagués agradat veurem la cara, dons era una imatge que buscava feia temps, no era la primera vegada que anava a aquest lloc tant emblemàtic de la Costa Brava buscant quelcom semblant, una imatge que transmetes una paleta de colors suaus, gairebé sense contrast, com si d'aquarel·les es tractes, calma, molta calma i el moviment de l'aigua desdibuixat per una exposició de bastants segons...acabes d'arrodonir l'imatge.

La joia va estar encara mes gran quan desprès de descarregar-la, vaig poder-la veure en gran a la pantalla del mac i es que quan fas realitat algun dels teus objectius, la mullenada que portes a sobre, els kms del desplaçament i la gran matinada, passen a un segon o tercer terme i només et recordes d'aquella imatge que tenies al cap i ara la tens al teu disc dur, l'illa solitària.

Nous experiments

2011-05-02T12:03:00.000+02:00

Fa unes setmanes vaig tenir l'ocasió de veure el treball de Niall Benvie i em va descobrir un nou mon per mi dins el macro, i jo que pensava que en aquest apartat no era precisament un principiant, dons va ser la primera disciplina fotogràfica que em va atrapar ja fa molts anys.

Dons be, el Niall fa servir una tècnica amb la que pots prescindir dels fons i deixar aïllat al protagonista dins un fons blanc, això ressalta les textures i fa que les transparències de les ales no reflexin la llum, podeu pensar que es Photoshop, però no, no hi ha cap retoc, i ara us explico com estàn fetes.

Senzill, el fons no es tal, es la llum d'un flash Nikon SB-26 amb un difusor gegant de la casa LumiQuest, disparat com a esclau del Canon 580 EXII que a la vegada estava situat a 45º respecte a la càmera i separat uns 70 cms mes o menys, amb aquesta parafernàlia s'aconsegueix tenir el fons totalment blanc (es el difusor!!!), s'eliminen les molestes ombres fruit de la llum d'un sol flash i s'aconsegueix detall i textura, així com transparència a les ales.
Espero que aquesta tècnica serveixi a algú de vosaltres de la mateixa manera que a mi m'ha permès capturar amb detall aquestes libèl·lules.

Crepuscle

2011-04-29T08:38:00.001+02:00

Primers de Gener, Pirineu oriental, era la darrera hora de la tarda i estava buscant una localització per fotografiar les Quadrantides, el dia anterior ja havíem estat per els voltants, però al haver sortit tard de casa, quan vàrem arribar ja era fosc i es feia dificil trobar un motiu prou engrescador com a primer pla per poder adornar el paisatge astronòmic buscat, per això aquesta segona visita, molt mes aviat.
Cal dir, primer de tot que aquest segon dia no vaig tenir sort i no vaig fotografiar, ni tant sol veure, cap pluja d'estels, però si vaig poder fer unes quantes fotografies prou interessants.

El sol ja s'havia amagat feina una estona i com a recompensa per l'espera, a -8º i amb un vent que et tallava la cara, el cel ens convida a veure un espectacle de llum i color com poques vegades abans havia vist.

Va començar amb una dansa de núvols grocs, que es varen anar tornat de color taronja, fins a arribar a vermell quan ja gairebé no hi havia cap mena de llum.

Un exemple en son aquestes dos que il·lustren l'entrada d'avui, les darreres llums del crepuscle a contrallum amb el Pirineu nevat i aquestes mateixes llums reflexades als núvols que tenia just al davant, a la part inferior ja es comença a veure el Cinturó de Venus.

També volia aprofitar per compartir amb tots vosaltres l'entrevista que va sortir publicada el dimecres passat a NATURA HOY i que podeu veure premen l'imatge de sota.

La Llum Màgica

2011-04-25T09:14:00.000+02:00

Seguint amb l'obsessió per la llum, en el mateix lloc on està feta la fotografia anterior i tan sols una hora abans, vaig poder-hi captar aquesta imatge, molt diferent, penso que igual d'engrescadora o mes i amb una llum de qualitat, una llum màgica!

En aquest cas vaig recorre a un gran angular, fen una composició que tots els elements ens portessin a un punt de fuga, per reforçar la profunditat i perspectiva que buscava, evidentment vaig tenir la col·laboració dels núvols, sense ells aquesta foto no hagués "funcionat", dons completen la composició i fan que tots els elements i les intensitats de la llum vagin en la mateixa direcció.
Aquest lloc te durant la major part del dia uns forts contrastos de llum, un dels principals motius que fa que treure'n bones fotografies no sigui fàcil i, fer una foto "diferent" d'un lloc tant "trillat" també tingui la seva dificultat, per això estic especialment content dels resultats obtingut i que he compartit amb vosaltres en aquestes dos darreres entrades.
Bona setmana a tothom!

Pinzellades de llum

2011-04-20T09:13:00.000+02:00

Una de les obsessions del fotògraf de paisatge es poder arribar un dia a la localització triada i trobar-se amb aquella llum desitjada.
Partint d'aquesta base, aquesta entrada i la propera les dedicaré a mostrar aquests moments de llum "especials" de dos maneres diferents, amb resultats molt engrescadors i plens de color.

Les dos estan fetes a la mateixa localització, enquadres diferents i mes o menys amb el decalatge de una hora entre una i l'altre.
Aquí desprès de triar les roques que servirien de base compositiva, sense tenir cap presa, vaig esperar a que el sol s'amagués del tot a l'horitzó, esperant que els darrers rajos il·luminessin la franja de núvols que formaven varies línies diagonals.
Vaig tenir premi a l'espera i el decorat poc a poc s'anava tornant del color que buscava, un toc de taronja càlid en mig de la fredor del blau, sensació de fredor reforçada per les pinzellades blanques de les onades difuminades per la llarga exposició escollida.

Com a particularitats tècniques cal dir que vaig fer servir un balanç de blancs manual, un tele curt, un degradat neutre de dos passos, trípode i cable disparador.
Bona Setmana Santa!

El cinturó de Venus

2011-04-15T09:54:00.002+02:00

He penjat diferents tipus de postes de sol, hora blava, paisatges astronòmics i fins i tot circumpolars, però mai fins ara avia mostrat "el cinturó de Venus", dons be, avui toca!
I, no serà d'un lloc gaire corrent, no, serà de Madagascar.
Un dia quan tornàvem cap a Morondava des de Bemaraha, on havíem pogut contemplar i deixar-nos-hi la pell, en els Tsingys, i mai mes ben dit, perquè aquelles roques tallen i ...com tallen!!

Dons si, mentre tornàvem, vàrem decidir anar a veure els baobabs amoureux (enamorats), que la veritat tenen mes nom que interès fotogràfic, just per el camí de tornada ens vàrem topar amb aquests baobabs dispersats al voltant d'un petit llac, on vàrem poder-hi fotografiar la posta de sol, però just al darrera s'estava produint aquest efecte anomenat "cinturó de Venus", just quan la terra fa una ombra que es projecta en el cel en forma de un to blau fosc per sota de l'anella rosada fruit dels darrers raigs de sol que es van perden per l'horitzó, al costat contrari.
Va estar una bona sessió, improvisada, però productiva i que va estar finiquitada abans d'hora per l'invasió d'una legió de mosquits molt agressius, que es varen menjar literalment a algun dels meus companys de viatge.

La porta de .... Tannhaüser

2011-04-11T10:23:00.000+02:00

Si veure una sortida de sol es una de les experiències mes gratificants, veure una posta de lluna es una altra meravella que tenim a l'abast al llarg de l'any, amb un petit sacrifici clar, i es que llevar-se d'hora es pecat per molta gent, que no veuran en tota la seva vida un espectacle con aquest.

Sap una mica de greu per ells, però amb imatges com aquesta potser els hi despertem una mica les ganes i algun dia faran un esforç, sinó aquí en queda el testimoni de la seva bellesa.

Aquesta està feta en concret a San Juan de Gaztelugache, en una nit de lluna plena i amb la marea ja baixant, curiosament va adquirir un to càlid, al igual que quan el sol està baix, que li dona un toc de color diferenciador, al fons també hi han pinzellades de contaminació lumínica del poble que hi ha al costat, Bakio probablement.

Aquesta foto la vaig fer a les 5:45 del matí, amb la companyia de la meva filla el passat octubre.

Bona setmana a tothom!

Costa Brava!!!

2011-04-01T12:17:00.002+02:00

Sortida de sol a la Costa Brava, aquest lloc sempre m'ha agradat per la similitud que te amb alguns racons de la Costa Càntabra, aquest dia, al principi no prometia gaire, dons quan vàrem arribar, de fosc, el cel estava ras, però mica en mica es va veure cobert per una fina boirina, els efectes del sol baix i el degradat varen fer la resta, aquí en teniu el resultat.

Aquesta foto forma part del meu portafoli que podeu veure al número 2 de la revista Landscape Photography Magazine.

Bon cap de setmana a tothom!!!

Els Raigs C

2011-03-28T17:29:00.001+02:00

No es la porta de Tannhäuser encara, tot arribarà, però es una llum especial i una situació especial, de les que no es donen cada dia.
Es el "nostre" Pedraforca, una de les icones de la nostra terra, aquest matí m'ho ha recordat una amiga, ja que quan sortim dels Túnels de Bracons, direcció Barcelona es presenta davant nostre, majestuós i ara amb els cims nevats, res a veure amb el dia de la foto.

Aquest dia estava ben ple de núvols, amb el sol just al darrera i va provocar aquesta mena de raig gegant que es deixava caure per el mig dels seus dos pics, va estar el regal d'acomiadament d'aquesta muntanya, dons el dia havia estat molt profitós fotogràficament i el colofó va ser bestial, algun dia us ensenyaré alguna de quan el sol es va amagar del tot ;)
Com deia al començament, no es la porta de Tannhäuser, però aquests raigs solars tampoc porten vitamina "C", segons els experts aporten la "D"...jejeje...
Bona setmana!

Azkorri

2011-03-25T11:00:00.053+01:00

Aquest no era a priori un dels "destins fotogràfics" del meu viatge al Pais Basc, ben al contrari, no en coneixia la seva existència, va estar per casualitat, mentre dinàvem en un asador de la carretera, quan vaig coincidir a uns que en parlaven i al veure la motxilla Lowepro, es varen dirigir a nosaltres i entre la conversa ja em vaig assabentar que ben aprop teníem la platja d'Azkorri i el seu atractiu fotogràfic, un cop allà vaig conèixer a Andoni Lamborena un fotògraf de natura, del que us recomano que visiteu la seva web, segur que no us defraudarà.

Aquesta foto però no es d'aquell dia, evidentment hi vaig haver de tornar... no puc amagar que el lloc em va sorprendre i cada cop que vaig passar-hi a la vora, vaig fer-hi una visita, aquest dia, ja estàvem ben aprop i el cel era planer, gris i fosc sense cap interès, però de totes maneres vaig decidir baixar-hi, des de l'aparcament ja vàrem veure que canviava el to del cel, be! vaig pensar, però no, no es va acabar d'obrir i vaig fer unes quantes fotos amb el sol enteranyinat en una densa massa de núvols.
La sort va estar el nivell de la marea, que de tant en tant cobria les roques, ja tenia un objectiu clar, aconseguir fer sortir "fonts" de dintre el Cantàbric, faltava el cel, al final vaig decidir incloure-hi el sol i per donar-li una mica mes de dramatisme vaig utilitzar un degradat neutre de 0'6, i de retruc aconseguia "detall" a les roques del primer pla, aquí en teniu el resultat final.
Bon cap de setmana!

Primavera

2011-03-21T12:06:00.001+01:00

Ja ha arribat, per fi, la primavera!!
Volia compartir amb vosaltres aquesta foto que vaig fer l'any passat, era un dia amb molts núvols i el sol sortia i s'amagava darrera d'ells, el que provocava que hi haguessin zones de llum i ombres.

Anava darrera un espiadimonis, quan m'estiro al terra per poder-li fer la foto en el mateix pla i coincideix amb un raig de llum il·luminant la flor en mig de les branques plenes de teranyines, com una metàfora de com la primavera lluminosa s'obre pas enmig d'un hivern mes fosc.
Espero que així sigui i deixem enrere aquest hivern, ple de desgràcies i revoltes.
Bona setmana a tothom.

L'origen del Sol

2011-03-18T10:22:00.000+01:00

o el que es el mateix, Japó.

Amb aquesta sortida de sol a la Costa Brava, vull donar el meu suport i manifestar la meva admiració al poble japonès, per les seves desgracies i la seva manera tant impressionant de saber-ho portar.

Japó, estem amb vosaltres.
Japón, estamos con vosotros.
Japan, we are with You.
日本，我们与你同在。
日本、私たちはあなたにしている。

Boophis viridis

2011-03-14T14:37:00.001+01:00

L'entrada d'avui es per compartir que aquesta foto ha estat triada com a Foto de la semana - 9 a Focus on Planet, es tracta d'una Boophis viridis, una granota nocturna endèmica de Madagascar, va ser presa durant una de les primeres sortides nocturnes, a la riba d'un riu en el bosc humit (selva) de Andasibe-Mantadia, durant el nostre viatge de setembre de 2010.

Va ser una sort trobar-nos amb dos exemplars d'aquesta espècie, molt coloristes i agraïts de fotografiar, solen trobar-se en les fulles humides de plantes baixes, lo que facilita una mica la cerca amb llanternes o frontals, ja que brillen en rebre la llum.

Com anècdota explicar que aquesta nit el nostre xofer ens va deixar tirats al mig de la selva i vam haver de caminar uns quants quilòmetres per arribar al nostre allotjament a una hora raonable per poder sortir a punta de alba el dia següent.

Està feta amb una Canon 5D MarkII amb el 100mm f2.8 L IS de Canon, els paràmetres, ISO 200, 1 / 80 a f10 amb l'ajuda d'un toc de flash subexposat a 1 / 16, al mateix pla del subjecte per evitar ombres dures a al fulla. Per als últims ajustaments he utilitzat Lightroom.

Els Deu Manaments

2011-03-11T10:16:00.000+01:00

No es una idea molt original, dons en les darreres setmanes, he vist posts semblants en altres blocs, però cap de paisatge, per això he volgut aportar el meu granet de sorra amb aquests "Deu Manaments per fotografia de Paisatge" i com a exemple una imatge de la nostra costa, si es aquí i no el Carib!!

La "meva" versió dels manaments es la següent:

1. Estimaràs a Ansel Adams sobre totes les coses i no tindràs altres idols per davant seu
2. No faràs retocs amb Photoshop ni res que modifiqui els cels la terra o el mar.
3. No et prendràs el nom de Galen Rowell a la lleugera
4. No Descansaràs fins que haguis vist brillar raigs C sobre la porta de Tannhäuser
5. Honraràs els teus filtres i el teu trípode.
6. No mataràs les ombres i les parts cremades fen HDR’s
7. No cometràs sub o sobreexposicions
8. No robaràs les idees i localitzacions dels companys.
9. No donaràs falsos exif’s ni corretgiras el balanç de blancs mal escollit.
10. No desitjaràs les càmeres i objectius del demés.

I respecte a la fotografia d'avui, dir que compleix els manaments 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9 i 10, m'explico:
2: No te cap retoc amb Photoshop, he ajustat nivells amb lightroom.
3: He buscats les llums extremes, com feia el Galen, esperant a que el sol s'hagués amagat però encara dones llum als núvols del horitzó.
5: Està feta amb trípode i amb un filtre degradat neutre.
6: Evidentment, NO es un HDR.
7: No te cap part sub o sobreexposada.
8: Aquesta localització no l'he vist en cap company ni en cap altre bloc.
9: No dono falsos exif's ni he modificat el balanç de blancs.
10: En tinc prou i suficient amb la meva càmera i objectius.

Al final ha resultat una entrada ben diferent, no? També ha servit per inaugurar el nou format i color del bloc. Us ha agradat?
Bon cap de setmana a tothom!!

Desperta el dia a Massai Mara

2011-03-08T08:50:00.008+01:00

Son les 6:15 a.m., estem a Kenya, concretament al Karen Blixen Lodge, un dels millors "tented camp" que hi ha dins la reserva natural de Massai Mara, hem tingut una nit "mogudeta" amb una tempesta tropical bestial, però toca safari, es el primer matí dels 6 que estarem a la reserva.

Esmorzarem desprès d'una curta sortida per els voltants, intentant fotografiar algun felí menjant la presa que acaba de capturar...
Però el que no pensavem era veure aquest cel, tremendament encapotat i que només deixava passar alguns raigs de sol formant els anomenats "dits de Deu", que havien quedat com a testimoni de la tempesta que vàrem sentir, però no vàrem veure, durant la nit ;) i a sota, un remat de gaseles de Thomson retallaven l'horitzó.
De fet, aquell dia, això va estar el millor, junt amb una posta de sol rogenca, fotogràficament parlant, dons animals.... ben pocs...
Bona setmana a tothom!

Pueblo Viejo de Belchite

2011-03-04T12:28:00.003+01:00

Belchite, un lloc ple d'història, de llegendes i de.. ruïnes!!
Per els fotògrafs te un encant especial, no sabria com dir-ho, te interès de dia, te una bona situació tant per sortida com per posta de sol. Tenia previstes un parell de fotos del lloc amb mes personalitat, que per mi es l'església de San Martin de Tours, un lloc que amb determinades llums donava la sensació d'estar al mig d'una pel·licula de terror, la seva silueta, la col·locació dels diferents elements feia que esperessis que d'un moment a l'altre sortís d'alguna de les obertures una bruixa volant damunt la seva escombra màgica.

Vaig esperar cap als voltants de la posta de sol per captar aquesta imatge, volia un contrallum que dones força a la silueta, però que no fos molt contrastat, que el primer pla tingués una mica de vida i que els negres no arribessin a ser negre total, no comptava amb la sort de que alguns raigs de sol es filtressin e il·luminessin unes herbes seques que tenia al davant, donant equilibri compositiu i una nota de color al mig de l'ombra.
Vaig tenir que recórrer al polaritzador i a un filtre degradat per poder-ho aconseguir i que la diferencia bestial de llum no cremes ni deixes cap secció en el negre absolut.

A la porta d'aquesta esglesia hi ha una inscripció que diu:

"PUEBLO VIEJO
DE BELCHITE
YA NO TE RONDAN
ZAGALES
YA NO SE OIRÁN
LAS JOTAS QUE
CANTABAN NUESTROS
PADRES"

Amb aquestes paraules ja entres de ple en l'ambient llegendari del poble, et venen les batalles que s'hi varen lliurar i també reportatges vistos a la TV que parlaven de psicofonies, la NIT ja tardava en arribat, l'esperàvem...
Vàrem donar una volta per tot el poble buscant localitzacions, racons amb interes, però al final vàrem acabar un altre cop en aquest lloc i es que, com he dit abans la força i atracció que te es bestial, ens superava...

A l'hora blava i abans de la sortida de la lluna, vaig poder fer aquesta foto, amb els núvols pintats per la contaminació lumínica, que n'hi ha i molta en aquest lloc, dons el poble nou està a menys de 500 metres.

Bon cap de setmana!!!

Cobrar o no cobrar?

2011-03-01T12:50:00.002+01:00

Aquesta es una qüestió que planeja a tots els que ens dediquem a la fotografia, mes o menys intensament, mes o menys obsesivament, la foto d'avui, va estar motiu d'aquest debat intern que vaig tenir fa poc.
Una coneguda publicació catalana, feia un reportatge sobre la comarca del Collsacabra i va veure aquesta foto que tenia publicada en una altra web, em va enviar un correu demanant permís per publicar-la i on em deia també que em citarien el nom, però que no podien pagar res. La meva resposta va estar que per fer-me propaganda gratuïta ja tenia el meu bloc i la meva pàgina a flick.Varen passar uns dies i ja quan ni em recordava del tema, rebo un segon correu on deia que "havien decidit" publicar la meva foto i que la necessitaven amb mes resol·lució... Com podeu comprendre, jo estava al·lucinant!!!
Potser no m'havia explicat be???
M'havien pres per "el pitu del sereno? o quelcom semblant...i a sobres la volien amb mes píxels!!!!

Finalment, tinc que dir que l'imatge NO es va publicar, tampoc tinc clar que hagués fet en aquell hipotètic cas, però avui, llegint un article en el bloc de la Mª Rosa Vila, cap de fotografia de Descobrir Catalunya, m'ha vingut un altre cop a la memòria aquell fet i he decidit dedicar-li íntegrament aquest post.
L'altre aspecte, cales a banda, es el que hi ha "darrera" d'aquesta fotografia i moltes mes...
Aquesta foto, feta al Cabrerés, per poder-la aconseguir vaig tenir que anar-hi un parell de cops, dons allò d'arribar i moldre...poques vegades es dona i en una primera visita vaig tenir clar el que volia fer, en una segona estava allà per no hi havia "chicha" i a la tercera, vaig aconseguir una de les imatges desitjades, junt amb una impressionant posta de sol amb boira, que en cap cas m'esperava.
Espero que aquesta entrada serveixi per treure algun dels dubtes sobre aquest tema que a molta gent li passen per el cap quan es troben en una situació similar.

Germans

2011-02-27T09:10:00.002+01:00

Avui no serà una entrada de paisatge, no!

Serà una de les altres disciplines de la fotografia que mes em motiven quan vaig de viatge a països llunyans, el retrat.

Sobretot de gent o mainada amb fortes connotacions, com es el cas d'avui, aquesta parella de germans ens els vàrem trobar en un poblat molt pobre a Andasibe-Mantadia.

I, va estar per casualitat, dons el nostre objectiu no eren pas ells, sinó un exemplar mascle de Calumma nasuta, un camaleó increïblement petit amb un nas molt gran, molt difícil de veure i que motivava especialment al nostre guia, fins i tot, vàrem contractar un guia que ens va prometre que en tenia un exemplar localitzat i desprès de tres llargues hores ens el va trobar i ens va fer una bona sessió de model ;)

Però, tornant als dos germans protagonistes de l'imatge d'avui, dir que ens varen amenitzar les hores d'espera fent de models, amb cants i balls i fins i tot ens varen ensenyar la seva cabana i el que faria aquesta nena per dinar, el dinar d'ells i de tots els adults que en aquells moments es trobaven a les plantacions d'arròs. Quan els ensenyava les fotografies es posaven a riure, potser era la primera vegada que es veien en una càmera digital, i em queda el dubte de si vaig trencar alguna cadena evolutiva quan els vaig gravar amb l'Iphone i els vaig ensenyar com cantaven i ballaven...

A veure si quan l'Iñaki hi torni, aquesta mainada son tots fans d'apple ;)i es que la foto ja ho reflecteix tot, mentre la nena si està amb la mirada absorta, el nen no em treu, ni em va treure la mirada de sobre.

He volgut editar-la en blanc i negre, amb un estil similar a un fotògraf malgaix que ens varen presentar i que ens va dedicar algun llibre o fotografi, es tracta del Pierrot Men, de que us recomano una visita a la seva pàgina, es caracteritza per fotos en blanc i negre, amb molta força i predominantment de mainada.

Aprofito l'entrada per posar aquí també un petit vídeo de 45 segons a modo tràiler amb humor del viatge, que he fet amb l'Imovie, a partir dels 58 vídeos que vaig anar gravant amb l'Iphone 4 i que en el primer dia de publicar-lo al Youtube, va escalar fins a la setena posició dels vídeos de "viatges i esdeveniments" mes vistos del dia.

Algun dia penjaré una de les fotos del camaleó que ens va fer arribar fins aquest poblat, realment es un exemplar únic!

Mirall glaçat

2011-02-23T13:31:00.001+01:00

Hi ha una dita en el mon de la fotografia i que també es pot aplicar a mes facetes de la vida... i es que, si et lleves aviat sols tenir premi, pots gaudir de moments únics, veure matisos de llum impensables a altres hores del dia.
Amb aquesta idea vàrem pujar de bon matí cap a Santa Fe, al Montseny i fruit d'aquella matinada, avui us puc mostrar aquesta imatge:

Vàrem poder gaudir de diferents llums i tons, però vaig esperar a que el sol, que de tant en tant es filtrava entre els núvols, arribes al cim de Les Agudes, per així tenir un punt de llum que junt amb l'absència de vent, feia que hi hagués un reflex perfecte, només trencat per un placa de gel de considerables dimensions que hi havia al vell mig del pantà i tot plegat arrodonís un enquadrament que feia estona veia dins el meu cap, però que calia una mica mes de temps perquè la meva càmera pogués captar el "mateix" que jo ja havia vist.
Vaig tenir que utilitzar un filtre degradat neutre de 0,9 i un balanç de blancs "personalitzat" per poder compensar la diferencia real de llum que hi havia a la mitat superior de la foto i deixar-la amb els mateixos tons i colors a les dos parts, conservant la meva "visió" original.
Espero que us agradi.

En el Km 6 de la Nacional 8

2011-02-20T10:17:00.002+01:00

a Madagascar, s'hi troba l'avinguda dels baobabs, com tret d'una pel·lícula de dibuixos animats, es un lloc al que ja li vaig dedicar una entrada fa algun temps, però com que per mi va estar un somni fet realitat estar allà i poder fer tantes fotografies amb diferents llums i fins i tot sense llum, avui li dedicaré l'entrada.

Aquesta foto es just abans de la posta de sol, quan estava totalment lateral i amb el que em va cridar mes l'atenció com a protagonista del primer pla, un indicador quilomètric totalment nou, marcava allà el km 6 de la carretera nacional 8 que va des de Morondava a Tsiribina, contrastava tant entre el camí ple de sorra taronja i els polsosos baobabs, que semblava recent pintat.
Era tot un luxe veure una senyal d'aquesta mena en un país on les carreteres no estan enquitranades, excepte un parell a la part est al voltant de la capital, Antananaribo.
Una carretera que ens acostaria al bosc sec de Kirindy, on vàrem viure alguna de les aventures mes "intenses" del viatge, però això ja formarà part d'una nova entrada...

Neix un nou dia a S'Aguia

2011-02-17T12:14:00.002+01:00

Comença el dia en aquest racó de la Costa Brava, es tracta de la Cala S'Aguia, un lloc amb una personalitat fotogràfica destacable on aquest passat diumenge ens vàrem trobar una colla d'amics per fer la sortida del sol, ens esperàvem un cel ple de núvols de colors, les roques plenes d'algues i els primers rajos de sol il·luminant les parets de roca.

Però ens quedaven dubtes, els provocats per la previsió meteorològica, que encara deia que predominava l'anticicló, que podia ser el darrer dia de boires i cel ras, malauradament no es varen equivocar i vàrem tenir una sortida de sol sense núvols, però el lloc es tant fotogènic que encara vàrem poder "salvar" algunes fotos, com la que acompanya aquesta entrada.
Per poder aprofitar la gama de colors, vaig tenir que recórrer a un filtre degradats neutre de tres passos i a un polaritzador, dons la diferencia de llum era tant gran que d'altra manera no hagués pogut captar el primer pla amb detall sense cremar el cel i la part de roques on tocava el sol.
Espero que us agradi!

Trencaclosques egipci

2011-02-11T16:54:00.000+01:00

Arrel del conflicte egipci, m'he adonat que una bona part dels països on he estat darrerament han entrat en conflicte desprès de la meva visita...com son Egipte, Madagascar i Tunísia, tindrà alguna relació???
Espero que no!!! :))
L'entrada d'aquesta setmana la dedico a les Piràmides, tan famoses com interessants, encara que si he de dir la veritat, em varen decepcionar bastant, be, molt... M'esperava quelcom mes...mes... amb mística, un lloc amb tanta historia i per on ha passat tanta i tanta gent...i que tant mala impressió em va deixar, un lloc brut, ple de contaminació, ple de gent, per suposat.... ple d'estafadors professionals, amb una calor insuportable... però que en cap cas, m'hagués perdut, era uns dels llocs imprescindibles en el viatge.

Qui ha estat a Egipte i no ha anat a veure les piràmides??? Ningú! Aquesta es la resposta!!

A nivell fotogràfic se'm presentava un bon repte, seria capàs de fer alguna foto diferent??? Podria sortir de la banalitat on cau tothom, fotografiant les piràmides o be l'esfinx???

Dons jutgeu vosaltres mateixos, darrera la piràmide de Kefren, vaig veure un piló de grans roques, i se'm va acudir fer una composició simulant un trencaclosques, o sigui un gran puzle, que amb dos diagonals, acabes amb en una de les piràmides mes petites.

Cal dir que El Cairo es una ciutat que sembla que tingui una eterna boirina, no se si es producte de la contaminació o un efecte secundari del Nil, el cas es que vaig tenir la sort de veure aquest lloc sense boirina, amb el cel blau i fins i tot amb algun núvol.

Espero que us agradi!

Els arbres...

2011-02-04T16:23:00.002+01:00

... de vegades no ens deixen veure el bosc, amb aquesta dita popular presento la foto d'avui, fruit de la sortida al Montseny de diumenge passat amb molt bona companyia.

Dons be, l'historia es que anàvem amb una clara idea del que volíem fer i un dels nostres objectius fotogràfics eren un parell d'arbres ben famosos que hi han allà.
Abans de la sortida del sol i ajudats per una fina boirina vàrem poder complir el primer dels nostres objectius, poca estona desprès i ja amb les primeres llums, vàrem poder gaudir d'una sortida de sol espectacular, com l'havia imaginat la nit anterior, quina sort ens dèiem els uns als altres amb un somriure d'orella a orella per les imatges aconseguides...però el millor estava per arribar i...va arribar!!!
Desprès d'una bona caminada, amenitzada per unes galetes i quan ja ens dirigíem al cotxe, de sobte, baixa una espesa boira que ens torna a deixar el rostre amb aquell somriure de complicitat i maldat, com aquell nen que ja n'ha fet alguna...sense dir gaire res, ens vàrem dirigir al lloc on havíem estat al matí, abans de la sortida de sol i, l'espectacle va estar mes intens, mes increïble encara, al menys jo em vaig donar per satisfet i mira que costa :)
I es que, tant de mirar el arbres, ens havíem oblidat del bosc, un bosc que s'ens mostrava amb una aureola misteriosa, gairebé de conte de fades i es que la boira i la neu que va començar a caure varen crear aquesta atmosfera que avui us presento i que corrobora que no sempre s'ha de mirar el que mira tothom, de vegades fen un gir de 180º descobreixes el que "t'amagaven" els arbres.

Espero que us agradi.

Sol naixent

2011-01-28T15:38:00.000+01:00

Diumenge passat havia quedat amb una colla d'amics per fer la sortida de sol a la costa, les temperatures eren molt baixes, al termòmetre de casa marcava -7º!! a les 5:30 del matí, buff quina mandra!!!!
Desprès del cafeto, carrego el cotxe i cap al lloc acordat. Tot i que hi havia molt poca claror, es veien perfectament totes les estrelles, el que presagiava una avorrida i monotonia sortida de sol, el meu cap anava dient: "Valguem Deu, on vaig amb aquest fred i a aquestes hores..." però encara que fos només per saludar als companys (que en tenia moltes ganes), vaig acudir a la cita.
Vàrem tenir temps de fer 3-4 nocturnes amb un cel ben seré, que una onada, em cobris pantalons i botes fins a genoll!!!

I quan semblava que no gaudiríem de cap cel espectacular, taxant.... sense dir res, vàrem parar de parlar i tant jo com el Gorka, i corrents cap a la vora del mar, buscant ràpidament un primer pla o un enquadre interessant... dons el cel havia canviat de cop, deixant de banda els tons monòtons per uns vermells, taronges i roses espectaculars, prova del moment n'és aquesta foto, que m'agrada especialment per simular una mena de "font" dins el mar, amb el decorat intens d'una saturada sortida de sol.

El que ens fa veure el difícil que es dedicar-te a la fotografia de natura, dons totes les previsions eren desfavorables i fins i tot, al arribar a la localització mes d'un hauria donat mitja volta al veure el panorama, i cap, s'hagués esperat gaudir d'aquest colors que vàrem capturar, sempre amb l'ajuda inestimable de la meva caixa de filtres degradats ;)

Espero que us agradi.

Andasibe - Mantadia

2011-01-21T16:53:00.002+01:00

No!!
No es tracta de cap incendi, faltaria mes!!!
Es la primera posta de sol que vaig veure i fotografiar a Madagascar, concretament al bosc humit (selva) d'Andasibe - Mantadia, acabàvem d'arribar i mentre els companys estaven desfent les maletes, vaig decidir anar a inspeccionar el terreny, prop de les 5 de la tarda, hora que es ponia el sol cada dia, i a la part mes alta del lloc on estàvem vaig poder capturar aquesta i altres similars instantànies d'una espectacular posta de sol, acolorida i violenta com poques, junt al amic Borja, que va tenir la mateixa idea, per poder acabar de treure-li els colors, vaig muntar un filtre degradat de tres passos, que em va permetre igualar les llums i "saturar" el colors del cel sense perdre el verd de la selva.

Va estar un bon presagi i un bon punt de partida per l'increïble viatge que ens esperava.
Espero que us agradi!

Va de Paisatge Astronòmic

2011-01-16T08:42:00.011+01:00

Normalment no dedico aquest bloc a fer "propaganda" de ningú, per això l'entrada d'avui es especial, va dedicada a dos mestres de la fotografia astronòmica, el Jordi Busqué i el Manel Soria, que junts formen Celístia, entitat que ahir va organitzar una ponència sobre fotografia de paisatge a Barcelona i es la meva manera de donar les gràcies per haver dut a terme un acte com aquest, amb ponents de qualitat i desinteressadament, és a dir DE FRANC!!! o GRATIS!!! encara que soni malament.
No cal dir que va estar un èxit i una gran aportació a la fotografia de natura, és una llàstima que no hi hagin més sovint actes com aquest, que a més ens serveixen per trobar amics i coneguts que fa temps que no veus i amb qui et sents molt proper.

Així que, la fotografia d'avui, de l'ermita de San Juan de Gaztelugache, nocturna, plena d'estrelles i únicament il·luminada per la lluna i per un parell de cops de llum del far que queda a la dreta de l'illot, una de les moltes fotografies que no hagués fet mai sinó hagués conegut al Manel i al Jordi, dons ells em van iniciar al paisatge astronòmic, puc dir ben alt que em varen posar les "ulleres" per veure la Via Làctia, que encara que sembli impossible per molta gent, està sobre els nostres caps i a mes de veure-la, la podem retratar, cosa que com vàrem poder constatar ahir, increïblement, hi ha gent que no solament no ho sabia, sinó que no es nega a creure-s'ho.
I com no, dir que el proper cap de setmana, el del 22-23 de gener, fan un nou taller de Paisatge Astronòmic, a Vacarisses.

I per últim, compartir una alegria que em va donar fa poc una amiga que va veure una de les meves fotos del viatge a Kenya del 2009, com a "collage" de propaganda del concurs internacional de National Geographic, es el retrat de la noia massai amb el collaret de colors.

Foc i Gel

2011-01-11T17:11:00.001+01:00

Veient el títol es podria pensar que estic parlant d'Islàndia, però no, aquest cop es tracta del nostre Pirineu, concretament instants abans de la segona sortida de sol de 2011, el lloc, un petit estany on em pensava veure-hi el reflex dels primers rajos de sol banyant els cims propers, però la sorpresa, va estar, que el vàrem trobar glaçat, si glaçat!!

Dies enrere ja hi havia estat prenent vistes i localitzacions, llavors em va semblar que amb la poca neu que hi havia i les temperatures no exageradament baixes, el gel s'hauria fos, però aquest punt no el vaig encertar, tret d'aquest detall, si que vàrem poder assistir a la "segona part" del meu objectiu, i es que els núvols es varen tenyir de vermell, amb un contrast brutal amb les blanques muntanyes.

Punt i apart el que ens vàrem anar trobant, quan encara de fosc en acostàvem cap a destí, un ramat d'isards, en vàrem arribar a comptar 26!!! dos llebres i una guineu, semblava que estàvem al vell mig d'un zoo i no!! estàvem al nostra estimat Pirineu Gironí.
Cel·lebro que tota aquesta fauna encara estigui present a les nostres muntanyes i que en aquests indrets la mà de l'home no hi estigui present, el que fa pensar que els tindrem verges per uns quants anys mes.
Així ho espero!

Tot esperant les Quadrantides

2011-01-05T17:27:00.004+01:00

Aquest dilluns passat a la nit s'esperava una pluja de meteors que es repeteix cada any durant aquestes dates, s'anomenen Les Quadrantides, nom que ve de la seva posició a la constel·lació Quadrans Muralis.
Amb tota l'il·lusió del mon, vàrem carregar amb l'equip i junt amb la meva filla ens vàrem encaminar cap al Pirineu, en un lloc on feia dies havia localitzat una gran creu de fusta, durant el trajecte, les previsions no eren gens bones, dons estàvem en mig d'una densa boira, però que carai vaig pensar... una nit com aquesta s'ha d'aprofitar i sense donar-hi mes voltes ens vàrem dirigir al destí.
A mida que ens anàvem enlairant, la boira s'anava dissipant i cada cop podíem observar mes estels, la nostra moral anava pujant enters per moments, fins que ja amb el Jimny aparcat i els ulls acostumats a la foscor, vàrem poder gaudir d'un espectacle únic, immens i que ens va fer empetitir dons teníem damunt el nostre cap una Via Làctia impressionat per aquestes dates, lluminosa i definida com poques vegades havia vist a l'hivern i que m'estava dient: fotografiam!!!!

Poques vegades incloc gent a les meves fotografies, però aquest cop i per documentar el text que precedeix, vaig fer-me un auto-retrat, amb l'ajuda de la càmera i trípode de la meva filla per simular que fotografiava i evidentment amb la seva col·laboració, donant-me un petit cop de llum de frontal per fer-me sortir de l'absoluta foscor que regnava.
Varen estar uns moments tant intensos, que m'han motivat a compartir la vivència, dons la pau, la llum celístia, la presencia imponent de la Via Làctia, la creu, l'estrena nocturna del nou 16-35mm, etc..etc... transformaren una sessió nocturna d'avistament en una experiència gairebé mística. Us la recomano!! (Aneu-hi amb roba adequada, la temperatura no va pujar de -6º!!)

No! No m'he oblidat de les Quadrantides, aquestes queden per una nova historia....avui anava dels instants precedents.

Les Plèiades a l'Alta Garrotxa

2010-12-30T12:03:00.003+01:00

Fa uns mesos vaig descobrir un cim a l'Alta Garrotxa on en una nit sense núvols es pot observar el cel amb una claredat aclaparadora. Una de les avantatges es que hi puc accedir-hi amb el 4x4 fins el cim mateix, el que hem permet guarir-mi quan fa molt fred o simplement quan faig una llarga exposició, tipus circumpolar.

He volgut acomiadar l'any al meu bloc amb aquesta imatge nocturna, com a exemple d'instants únics que he viscut aquest 2010 i com a desig i propòsit per el 2011 de seguir-ne buscant i compartint, esperant que cada cop siguin mes sorprenents i mes impactants, dons aquesta obsessió que tinc per afició i que anomenem fotografia, sovint m'ha portat a veure, viure i captar instants inimaginables , que, quan no estas ficat dins aquest mon, no et pots ni imaginar, a fer-me particip de meravelles de la natura que semblava que estaven allà esperant que arribes jo amb la càmera, tal com deia l'Ansel Adams:

«Hay ocasiones en que llego a un lugar en el momento preciso en que Dios está esperando a que alguien haga clic en el disparador»

En quan al contingut de la foto, es el meu petit homenatge al conjunt d'elements que m'ha fet companyia mes sovint aquest 2010, el meu Jimny (4x4), un cim prop del Pirineu (no necessàriament aquest d'avui..) i les estrelles, avui presidides al vell mig de la foto per Les Plèiades, evidentment hi manca la meva càmera, el trípode i el disparador---ahhh!!! i els filtres!!!!

també aprofito per desitjar-vos:

UN FELIÇ 2011, CARREGAT D'IL·LUSIONS, SENTIMENTS I BONES FOTOS!!!

Retrat d'un Sifaca

2010-12-25T10:06:00.004+01:00

Ja s'acosta fi d'any, es moment de fer un resum de com ha anat el 2010, fotogràficament parlant, tinc que dir que el balanç es totalment positiu.
Ha estat un any mes d'aprenentatge, d'innumerables sortides a hores intempestives, desaconsellables per la majoria de gent, de viatges, de busca constant de les "bones llums" fotogràfiques, el premi Blocs Catalunya 2010, en definitiva un any per recordar.

Com per recordar tota la vida va estar el viatge a Madagascar, un viatge somniat des de petit, per això avui us pujo una foto d'un lèmur, no un lèmur qualsevol, sinó del Sifaka diadema (Propithecus diadema), tot i que tinc que aclarir que aquest retrat està fet a un exemplar que estava en semi-captivitat, en una mena de illa dels Lemurs al Vakona Forest Lodge dintre del Park d'Ansasibe-Mantadia. Un lloc on els vèrem tenir a tocar, no tant sols els d'aquesta especie, sinó també els Varecia variegata variegata, que només havia vist molt de lluny al Zoo de Barcelona i que aquí fins i tot els hi vàrem donar de menjar plàtans i gravar aquest vídeo amb l'Iphone.
Els crits que feien una vegada tips i ja enfilats als arbres varen estar una nova experiència única . Us recomano que pujeu el volum dels vostres altaveus per no perdre detall. ;)

Moments que a la selva no vàrem poder tornar a reproduir, encara que els vàrem tornar a veure i a fotografiar de nou, estaven ben amunt a les branques mes altes i poques fotos vàrem poder aprofitar que tinguessin qualitat suficient.

Volia dir, que poc a poc, van sortint de la "nevera" part de les fotos que vaig fer en aquest fantàstic viatge i es que fins ara, ja passat un temps, no he pogut desvincular les emocions i vivències personals, de les fotos pròpiament dites.

Espero que us agradi.

Bones Festes!!!!

2010-12-17T17:33:00.004+01:00

Ja fa dies que estic sense ADSL i en previsió de que hi pugui estar uns quants dies mes (dons el plaç estimat s'acaba el 28-12...... carai!! quina coincidència...), us volia desitjar a tots els seguidors:

BON NADAL i UN MOLT FELIÇ ANY 2011!!!!

La foto es fruit de la darrera nevada, la del març d'aquest any, em va sobtar els tons càlids que hi havien en mig de tanta fredor i vaig pensar que podia ser ideal com a felicitació de nadal.
Espero que us agradi!!!

L'Illa

2010-12-12T15:30:00.003+01:00

Entre Blanes i Cadaqués, com diu la cançó... podem gaudir d'una espectacular Costa Brava, plena de cales i caletes on poder-s'hi perdre, viure-hi moments màgics en forma de sortides i postes de sol o simplement gaudir d'un bon bany.
En aquesta època, allunyada de les fortes calors, aquestes cales tenen un encant especial, dons hi pots acompanyar l'extrema bellesa amb una pau i solitud molt engrescadores.

Ja fa unes setmanes que aprofito el dies curts per poder fotografiar aquestes localitzacions amb llums i colors que en altres estacions ho tindria que fer en hores intempestives, la foto d'avui es correspon a una d'aquestes localitzacions que em te el cor robat, dons s'hi poden fer tant sortides com postes de sol i que mai et defrauden.
Vaig aprofitar les restes d'una tempesta que havia descarregat uns kilòmetres mes al nord per omplir de color la posta de sol i la velocitat adaptada al onatge per omplir la part inferior amb el dibuix que formava el moviment de l'aigua, donant com a resultat una escena de fort contrast i amb dosi de moviment que em va aportar aquesta onada.

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 17mm. 1/2 segon a f/5 ISO 800, filtre degradat, cable disparador i trípode.

Ara farà un any

2010-12-07T11:50:00.001+01:00

que vaig carregar la darrera foto del meu poble a la xarxa, la veritat es que no tenia pas pensat de penjar-la avui, tenia una marina preparada, d'un racó de Lloret que es molt famós, i del que algunes fotos varen resultar premiades al darrer concurs de Montphoto i com molt be va dir el seu president, el Paco, aquests dies seria una processió de fotògrafs per aquells indrets, només cal donar una ullada a flickr i sabreu de que parlo, concretament diumenge al matí, ja fet públic el veredicte, es varen trobar en el lloc uns 20, en dos grups mes o menys organitzats, tinguen en compte que quan hi vaig sol, de vegades em faig nosa jo mateix, podeu imaginar-vos com va transcorre la sessió :)

He triat dons, una semi-nocturna del meu poble, feta des del meu racó preferit i amb la complicitat de la forta contaminació lumínica d'Olot, que es troba al darrera. Quan vaig anar a fer-la portava al cap de donar un fort dramatisme a la panoràmica i li donava voltes a utilitzar algun filtre degradat per tal de aconseguir aquest efecte, també un toc de sub-exposició, però les condicions de llums i atmosfèriques es varen aliar i vaig poder "treure" aquesta imatge, que si s'acosta molt al que volia fer.

Espero que us agradi.

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 17mm. 30 segons a f/8 ISO 400, filtre degradat, cable disparador i trípode.

De cap per vall

2010-12-03T15:44:00.006+01:00

Avui toca macro, aquest any no he estat tant productiu amb els insectes, potser en part, perquè m’he bolcat mes al paisatge i a la fotografia nocturna, però els petits mons estan dintre meu, m’han acompanyat des de els inicis i ha estat la major motivació fotogràfica que he tingut fins ara.

Serveixi aquesta introducció per presentar-vos aquest saltamartí penjat sota una flor que em vaig trobar a primeres hores del matí, suposo que va estar la postura amb la que va passar tota la nit, veient el mon al reves, de cap per vall, vigilant que cap bestiola mes gran se'l cruspís. Em va donar la sensació que invadia el seu espai, com si un ser mes poderós que nosaltres en observes de nit, mentre descansem...

Sigui com sigui, el vaig trobar divertit i amb una pose original, tant com per dedicar-li una estoneta, buscant la millor llum i el millor angle per poder-lo presentar en societat, això es: davant vostre!

I avui, aprofito per compartir que, el macro de les Girafes de Madagascar va resultar finalista en el concurs mensual "Mundos Diminutos" de National Geographic.

Canon 5D Mark II, Canon EF 100mm macro f/2.8L IS USM a 1/50 segons a f/8 ISO 200 i un toc subtil amb l’Speedlite 580 EXII.

Un lloc de culte

2010-11-26T19:23:00.002+01:00

Un lloc de culte per els fotògrafs de natura sens dubte és San Juan de Gaztelugache i els seus voltants, un indret paradisíac prop de Bakio a Biscaia.

En el meu darrer viatge vaig tenir la sort de poder-hi anar un parell de vegades, només arribar va coincidir amb la posta de sol i just el darrer dia, amb nit de lluna plena, i vaig poder veure com aquesta es posava dins el Cantàbric mentre la marea anava deixant pas a una gran quantitat de roques que al arribar estaven submergides.
Un espectacle molt recomanable, tant si ets un obsés de la fotografia com si ets un enamorat de la natura, dos característiques amb les que em sento identificat.
La part no "visible" d'aquesta sessió fotogràfica es que, evidentment ets tens que llevar a unes hores intempestives, has de fer un bon trajecte a les fosques i desprès de tot, al arribar has d'esperar que amb la baixada de la marea, sorgeixi un camí que no veus i que et doni pas a la localització que tenies prevista, immersa sota les aigües quan vaig arribar, amb el que representa caminar per unes roques llises que rellisquen com el glaç i que posen en perill la teva integritat i la de tot l'equip que portes, per sort aquest cop la cosa va acabar be i us puc mostrar una de les imatges que em vaig emportar i que reflexen part dels moments intensos que vaig viure i que em quedaran per sempre gravats a la memòria.

Espero que us agradi.

Canon 5D Mark II, Canon EF 24-105mm f/4L USM, a 105mm. 3,2 segons a f/8 ISO 200 i trípode i filtre degradat neutre.

El cel, quin dilema...

2010-11-20T08:29:00.001+01:00

Sovint parlant amb els companys, sorgeix el dilema de si cal “perdre” el temps quan el cel està pla, absent total de núvols, per anar a fer una sortida o una posta de sol al mar o al nostre racó preferit…
Amb la foto d’avui vull que jutgeu vosaltres mateixos i arribeu a una conclusió sobre el qüestió d’aquest debat.

La posada en escena era aquesta:
Viatge “fotogràfic” al País Basc, planificat amb detall, cuidant aspectes com les marees i la meteorologia, localitzacions etc. Segons el planning tocava Barrika, dinem a Sopelana, molt aprop del lloc en qüestió i fregant-nos les mans tot mirant un cel espectacular, ple de núvols…
A mesura que es va anar passant la tarda i acostant-se la posta de sol, el cel va quedant net, es va buidar dels núvols que ens havien acompanyat bona part del dia.
Que fem?... ens preguntàvem.
Dons sens dubte vàrem baixar les escales i cap a la platja de Barrika, les localitzacions memoritzades, la marea al punt i el cel… que comença a agafar un to taronja intens, no hi ha ni un núvol, però curiosament surt una foto plena de color, fruit sobretot de que vaig deixar amagar el sol a l’horitzó i que les darreres llums varen impregnar i saturar un crepuscle únic, com gairebé tots els que es poden contemplar en aquest lloc tant pintoresc de la costa de Biscaia.
Espero que us agradi i us ajudi a trobar la resposta.
Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L IS USM, a 21mm. 1,3 segons a f/5.6 ISO 100, trípode i filtre degradat neutre invers.

Remolí

2010-11-15T16:56:00.006+01:00

Feia dies que tenia ganes de fer una circumpolar on per la llum i color no es pogués distingir massa si era de dia o de nit, simplement que el que ho determinés fos les traces deixades per les estrelles, be, aquest divendres passat, vaig veure com el cel es netejava de núvols i deixava entreveure que a una mica d'alçada hi hauria una atmosfera transparent, els ingredients necessaris per dur a terme el meu projecte.

En segons vaig determinar el lloc en qüestió i m'hi vaig dirigir ràpidament, l'enquadrament tenia que ser quelcom mes original que les "tradicionals" fotos de circumpolars sempre amb la Polar en un del terços superior, vaig decidir centrar-la, com si d'un remolí es tractes i gràcies a una llarga i única, exposició de 1.800 segons, donar vida i color al entorn que m'envoltava.
Fins i tot es varen afegir a "la festa" uns petit núvols alts, que emergien per sobres el Pirineu i van donar el toc càlid que trencava la fredor de la foto.

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 17mm. 1800 segons + 1800 segons de reducció de soroll a f/4 ISO 100 i trípode.

La Fageda d'en Jordà

2010-11-09T17:35:00.003+01:00

M'he decidit a pujar aquesta foto de la Fageda d'en Jordà (Garrotxa) com a avis per els que la tingueu com a objectiu fotogràfic, dons amb el vent i els canvis climàtics tant sobtats dels darrers dies, els arbres s'estan quedant sense fulles, aquest cap de setmana passat estava esplendorosa i plena de color, amb l'ajuda de la boira i la pluja que feien de difusor, es podien aconseguir fotos amb uns colors que moltes vegades es difícil de veure.

Aquesta foto d'avui esta feta sota una fina pluja aquest diumenge al matí, amb l'afegit que gairebé estava sol, donat el mal temps i que no hi havia cap mena d'ombra ni reflex. Em va agradar aquest arbre caigut en forma d'arc i vaig aprofitar per composar la foto amb ell com a protagonista central, buscant l'originalitat enmig d'una fageda mes que fotografiada.

Espero que us agradi i que pugueu aprofitar els poquets dies de color que li queden aquest any.

Canon 5D Mark II, Canon EF 24-105mm f/4L USM, a 47mm. 4 segons a f/11 ISO 100 i trípode.

El Bosc Màgic

2010-11-07T12:05:00.002+01:00

Si hi ha una fageda famosa a Espanya, sens dubte que es la de Otxarreta, un lloc que ha servit d’inspiració fins i tot a Jose B. Ruiz per la portada del seu darrer llibre “Composición en Fotografia”, un lloc on jo he estat per segona vegada aquest any, esperant fer una foto amb boira i amb el riuet ple d’aigua, amb colors de tardor i amb un aire entre fantàstic i misteriós, però un altre cop he tingut que marxar sense fer la foto buscada, dons tampoc aquest cop havia el caudal d’aigua esperat, la tardor no es manifestava amb tota la seva força i fins i tot just arribar es va dissipar la boira.

El cas es que, ja de camí cap al restaurant que hi ha a l’Alt de Barazar, marxa el sol i comença a caure una fina pluja, la cara em va canviar de cop, giro el cotxe i de caps a la fageda, munto el polaritzador, el trípode i vaig poder gaudir d’una llum i uns colors que no eren com havia imaginat, però que si em va deixar suficientment satisfet, visual i fotogràficament amb imatges com la d’avui.
Espero que us agradi.
Canon 5D Mark II, Canon EF24-105mm f/4L IS USM, a 73mm. 1,3 segons a f/10 ISO 100, trípode i polaritzador circular.

Moixeró

2010-11-01T09:52:00.001+01:00

La tardor ha arribat al Berguedà!!!
I amb quina força, hem tingut la sort de estar allà en dos d'aquells escassos 4 dies en que els colors prenen tot el protagonisme en el paisatge, desenes de fotografies, kilòmetres, caminades, mullenades, queden enrere i deixen pas al record de uns colors de tardor intensos, on el groc, taronja i vermell competien per deixar en un segon terme al verd característic i a fe que ho han aconseguit!!
L'imatge d'avui es un tros del Moixeró, just a l'hora en que el sol s'amagava, regant amb els seus darrers rajos daurats les crestes que sobresortien en mig de la boira, jo no portava el cotxe... però quan vaig veure aquest espectacle, us juro que vaig frenar!!! No sé si el Jordi, el nostre company i guia ho va notar, però si que segur que va sentir: Aquí!!!! i es que no era plan deixar passar aquest racó, moment i llum que ara comparteixo, es mereix una menció especial per la seva paciència i per haver encertat en totes les localitzacions on hem estat, i a l'Ester, per donar-nos la possibilitat de compartir aquests moments, de manera desinteressada i amb molt bon humor. :)

Canon 5D Mark II, Canon EF 70-200mm f/2.8L IS USM, a 105mm 0,8 segons a f/8 ISO 100, filtres degradats neutres i trípode.

Fi de festa

2010-10-24T12:59:00.003+02:00

Sense gairebé temps de desfer les maletes, penjo avui aquesta imatge-resum del que ha estat una setmana fantàstica en tots els aspectes al País Basc... si.. ja sé que això es Belchite..jeje.. però avui només vull dedicar-li a la meva filla, la Laia, que en tot moment m'ha fet costat en el moments durs, les hores intempestives, moments de fred, de calor, de gana, de mullena i fins i tot d'esgotament.

Aquesta foto pot resumir, matinades impressionants per veure la posta de lluna al mar a Gaztelucgache, esperar fins a altes hores de la nit a Azkorri per veure la via làctia sobre el mar, "escalar" per penya-segats a Laga i Gaztelugache per buscar el millor pla, esperar sota la fina pluja una espurna de llum per fer "la foto" buscada.. etc...etc...etc...

I, també dedicar-li a l'Andoni Lamborena, amb el que vàrem compartir el millor racó d'Azkorri i que sens dubte sense un parell d'indicacions seves, segur que no haguéssim trobat la fageda d'Otxarreta ni hagués aconseguit la foto que volia i que portava al cap de Gaztelugache.

I, com a colofó, tarda-nit a Belchite, que ens va encantar i que segur que aviat i tornarem.

Canon 5D Mark II, Canon EF24-105mm f/4L USM, a 47mm. 5 segons a f/4 ISO 400 i trípode.

Allée des Baobabs

2010-10-17T09:35:00.005+02:00

Nooo!!! No es contaminació lumínica!!! Noooo!!!
Que això es Madagascar, home!!! Que mes voldrien que tenir contaminació lumínica!!

Evidentment, la llum càlida del l’horitzó son les restes d’una espectacular i acolorida posta de sol a l’Avinguda dels Baobabs, prop de Morondava, un lloc de culte per els visitants aficionats a la fotografia, per les possibilitats compositives que te i res mes lluny de la contaminació lumínica coneguda i patida per tots nosaltres, dons a molt llocs no hi ha mes llum que la feta amb un generador o, com en aquest lloc, la de les fogueres.

Us tinc que dir que portava un dia bastant gris fotogràficament parlant, fins i tot, ja estan en aquest lloc… però mica en mica el sol va anar baixant i jo m’anava activant i en poca estona vaig poder fer la “friolera” de 110 fotos, fotos de baobabs clar, amb sol, a contrallum, amb cel vermell, rosa, lilós i finalment nocturnes i de la lluna. Va estar una injecció de moral i ganes incontrolable, dons els que em coneixeu be, ja sabeu que em costa molt prémer el dit i economitzo bastant, molt diria, les targes de memòria, però aquells moments viscuts s’ho varen valer i vaig viure un somni que tenia des de petit, un somni de dibuixos animats fet realitat.

Tinc que agrair públicament als meus companys de viatge, la paciència i el consentiment per poder-nos estar allà molta mes estona de la prevista, camí cap al Bosc de Kirindy, on varem arribar ja molt entrada la nit i alguns amb una quantitat respectable de picades de mosquit

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 17mm. 30 segons a f/4 ISO 400 i trípode.

Girafa de Madagascar

2010-10-10T09:21:00.002+02:00

Un dels objectius fotogràfics que em tenia fixat per el viatge a Madagascar era sens dubte poder captar un insecte girafa (Trachelophorus giraffa) perquè des de la primera vegada que en vaig veure un en foto em va semblar un prodigi de la natura… en miniatura, però prodigi al fi i al cap i em varen entrar unes ganes tremendes de veure’l “actuar” en directe, però mai m’hagués pensat veure’n una parella junts.

Es com una barreja entre una grua i un insecte, amb la particularitat de que el mascle te el coll característic molt mes llarg que la femella, aquesta es la primera foto que he vist publicada a internet o en un mitja d’una parella junta, a Andasibe-Mantandia National Park ja en varem poder veure i fotografiar algun, però a estat a Ranomafana on realment ens han fet de models i la sessió va estar molt profitosa. Aparentment semblen de grans mides, però el mascle no fa mes de 4 cm i la femella deu voltar els 3 cm.

Canon 5D Mark II, Canon EF 100mm macro f/2.8L IS USM a 1/80 segons a f/9 ISO 400 i trípode.

Ranomafana National Park

2010-10-04T19:42:00.003+02:00

Hola de nou!!!
El viatge s'ha acabat, podria dir el tòpic. "ara tot tornarà a la normalitat..." però no!
Amb les experiències i vivències que hem tingut en el viatge a Madagascar amb l'Iñaki Relanzon, hi haurà un abans i un després.
Ja vindran més entrades i més fotos sobre aquest tema, ara només vull deixar constància del que per mi ha estat un viatge diferent de tots els que havia fet fins ara, amb tots els aspectes... dons hi han hagut moments durs, moments d'angoixa, hem après molt, sobre molts aspectes, no tant sols els noms dels animals.. ;-), hem vist com treballa un professional al mig de la selva i per sobre de tot, volia des d'aquí fer un petit tribut a tots, tots.. els integrants del grup, per la solidaritat, companyerisme, bon rotllo i sobretot bon humor que ha estat present durant tot el temps. (JuanPa....acuerdate que hay traductor, ok?..)

Per il·lustrar aquest text, penso que res millor que un petit tros de la selva del Parc Nacional de Ranomafana, lloc on hem estat els darrers dies del viatge i l'únic lloc on ens ha visitat la pluja.

Canon 5D Mark II, Canon EF 70-200mm f/2.8L IS USM, a 200mm 1/20 segons a f/8 ISO 100

I com no, festejar amb tots vosaltres haver guanyat el Premi Blocs Catalunya 2010 en l'apartat audiovisual, aquí us deixo un petit reportatge que va sortir al telenotices de TV3

i una foto de la meva filla, la Laia, recollint el premi.

Gràcies a tots per el vostre recolzament, suport i amistat!!!

11 de setembre

2010-09-11T08:50:00.001+02:00

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM a 17mm, 1/40 segons a f/8 ISO 100, filtre degradat neutre de 0,9, trípode i cable disparador.

Avui no hi ha qüestions fotogràfiques, avui hi ha un sentiment, el nostre sentiment, el sentiment català.

Ahir vaig veure esvair-se el dia des d’un lloc emblemàtic, la Mare de Deu del Mont, va estar una posta de sol com calia l’ocasió, acolorida i espectacular i amb una companyia adient per el moment i la data, Mossèn Cinto, del que us deixo un fragment anomenat Partint

Mon cor a Catalunya més s’aferra

quan la tinc, ai de mi!, d’abandonar;

m’agraden les zumzades de la mar,

però mos ulls se giren cap a terra.

Me mira somrient més alt estel

en l’espinós viatge de la vida;

bé m’agrada ma terra beneïda,

mes, ai !, mos ulls se giren cap al cel.

Mossen Cinto Verdaguer

La posta de sol, va deixar pas a una nit freda i estrellada, amb un Via Làctia que va perdent el seu esplendor d’estiu, però que ahir encara es veia majestuosa….. però això formarà part d’una nova historia.

Fa un any, la foto escollida va estar aquesta:

i per enguany, he canviat la creativitat per una vivència a la natura amb tota regla.

Bona diada!!!

Amb aquesta entrada aprofito per despedir-me de tots vosaltres fins a primers d'octubre, desprès de un estiu de treball intents, per fi han arribat les merescudes vacances.

Fins la tornada!!!

Esclat de colors

2010-09-05T09:17:00.001+02:00

Va estar mirar el temps per TV3 el divendres i de sobte em varen venir unes ganes incontrolades de fer una sortida de sol, les condicions atmosfèriques eren les ideals per poder captar núvols de colors, nomes hi havia un perill, el vent, que per una part, donaria color al cel, però que podia “esborrar” el reflex buscat…i deixar-me amb mitja foto somiada.
Arriba la nit, poso el despertador i a dormir…. el primer que vaig fer al despertar-me va estar sortir a la terrassa de casa i mirar al cel, cap al nord estava ben estrellat… cap a l’est… núvol!!! be!!!
Ja tenia el primer requisit dels desitjats!!!

Sense esmorzar i amb només un cafè a la panxa surto en direcció a l’estany de Banyoles, a la localització prevista, muntar el trípode i el porta-filtres a les fosques va estar un vist i no vist, el dia es llevava perfecte, amb un esclat de núvols just al lloc on tenien que estar, calcular l’exposició i l’enquadrament va estar molt fàcil i tachan… era la foto que buscava… podia haver estat amb uns altres colors o amb uns altres núvols, però ja camí a casa recordava satisfet per l'espectacle viscut i per les captures fetes, tant abans de sortir el sol, com amb aquest, ja dins l’enquadre, just com la foto d’avui.
Espero que us agradi.

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM a 26mm, 0,8 segons a f/8 ISO 100, filtre degradat neutre de 0,9, trípode i cable disparador.

La Mort tenia un preu

2010-08-29T11:39:00.001+02:00

Segur que ho deu haver pensat la presa abans de ser capturada per aquesta mosca predadora (Asilidae), però de bon matí els insectes tenen la costum de sortir a menjar, en aquest cas el "preu" de l'esmorzar, ha estat la seva vida, dons no sols s'ha quedat sense menjar sinó que ha servit d'aliment a la mosca assassina i de retruc han fet de models per mi.
Tot ha passat en un instant, no he vist la captura, estava pendent d'un espiadimonis de coloraines, molt maco, mentre unes fulles s'han mogut, desprès les del costat, que han estat les que m'han cridat l'atenció i he vist el desenllaç final, com ja estava travessada per el fiblo mortal i que m'ha permès captar-ho per tots vosaltres.

Degut a les precàries condicions de llum, he tingut que tirar de flash, a 1/4 de la seva potencia per tal de poder ressaltar els detalls del cos de la mosca i recolzar-me en un mono-peu per minimitzar la trepidació.

Canon 5D Mark II, Canon EF100mm f/2.8L Macro IS USM , 1/100 a f/14.0 ISO 100, tub Kenko 20mm, trípode i flash Canon Speedlite 580EXII

Amor de mare

2010-08-26T19:30:00.001+02:00

Ep! No!
No s'ha "colat" per error, no va estar el motiu de la meva matinada, però no podia deixar passar aquesta oportunitat que es presenta poques vegades amb la llum i color adequades.
Va estar al lac de Genos, al midi pyrennes frances, un llac artificial també conegut com Loudenvielle, a primera hora del matí i amb l'objectiu personal de captar una sortida de sol amb un bon reflex i amb una bona llum, la sort d'anar-hi sol, em va permetre disfrutar una bona estona d'una colla d'ànecs, de la qual en formen part aquests dos, la llum era magnifica, irreal... i el color de l'aigua reflexava el verd intents, complementat per la llum càlida del sol emergent, no vaig poder mes que apuntar i disparar... aquest n'és el resultat.

Tant em van agradar les danses i carícies que es feien els ànecs, que em vaig oblidar completament de la sortida de sol, dels reflexos i del paisatge per el que vaig matinar de valent, però penso que aquesta i ... alguna mes... s'ho varen valer, oi?

Capvespre "artificial"

2010-08-22T11:49:00.002+02:00

Visc a una hora de cotxe aproximadament de la Costa Brava, això implica que el cel que "veig" a casa pot ser totalment diferent del que em trobi quan arribi a la localització, l'imatge d'avui correspon a un dia d'aquests.... núvols de tempesta acolorits a La Garrotxa, dia de festa, s'acostava el capvespre, dons cap a "marina" s'ha dit!!!
La sorpresa va estar que a pocs kilòmetres d'arribar ja vaig veure com el cel s'anava quedant vuit de núvols, planer totalment, un cel gens fotogràfic, vaja...

No obstant, continuava conduint en direcció al mar, tot i que el meu cap em deia que tornes cap a casa, que perdria el temps.
Sense gaire convenciment, agafo els estris i poso rumb cap a un dels meus llocs preferits, mentre veia com la lluna, gairebé plena, anava enlairant-se e il·luminant el meu camí.
La veritat es que al final varen sortir unes quantes fotos que em varen convèncer de que havia pres la decisió encertada.
La part mes tècnica de la foto d'avui respon a la necessitat d'encertar l'exposició per donar la visió real i creïble del moment que estava visquen, i penso que ho vaig aconseguir mesurant per la zona de contaminació lumínica, desprès, una llarga exposició de 240 segons i la lluna casi plena varen fer la resta.

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM a 34mm, 240 segons a f/5.6 ISO 100, filtre degradat neutre de 0,9, trípode i cable disparador.

Dragò de cua plana...

2010-08-20T16:52:00.000+02:00

.. de Madagascar.. clar!!
Nom científic Uroplatus henkeli, una de les moltes especies de geckos que habiten a l'illa, aquest malauradament el vaig immortalitzar en captivitat, en una zona que per temperatura i habitat volia reproduir les condicions climàtiques de la zona selvàtica i humida on viuen.

Son nocturns i de dia es camuflen i es queden immòbils, el que fa que siguin molt dificils de veure. Son tremendament territorials, per tant si els volem tenir en captivitat serà convenient de posar els mascles separats per evitar disputes. Tant era la foscor on estava aquest exemplar que vaig tenir molts problemes per poder enfocar, dons en automàtic no ho feia i en manual em faltava llum, al final i gràcies al flash extern i la llum de pre-enfoc, vaig poder fer-li un parell de retrats.
Espero que us agradi.

Les Llàgrimes de Sant Llorenç

2010-08-15T09:38:00.001+02:00

Any rere any, per aquestes dates, els Persèids son fidels a la cita nocturna amb tots els amants de les estrelles, esperava la data amb una il•lusió afegida, coincidia amb lluna nova, amb tot el que representava en quan a poder-ne gaudir plenament, amb tota la seva intensitat, dons no estarien “apagats” per la llum de la Lluna.

Però, a mida que s’anava acostant el dia, les previsions meteorològiques eren pitjors... fins que arriba el 12-8 i ja a mitja tarda cau una tromba d’aigua.. miraves al cel i tot gris i negre, tants mesos esperant i res... un altre cop.. em tindré que conformar sense veure, gaudir i fotografiar aquesta famosa pluja de meteorits...vaig pensar... i ja ho vaig donar per perdut...
Ja entrada la nit, al voltants de les 23:30 surto a la terrassa de casa i.... Ohhh!!!! El cel estrellat!!!!
Segur que va estar per l’emoció del moment, però em va semblar el mes maco que havia vist mai... i ja, sense perdre temps, agafo els estris de fotografia, el 4x4 i cap a buscar un lloc per veure “l’espectacle”.
Us tinc que dir, que entre boira i boira, que n’hi va haver.... vàrem poder veure una pluja d’estels amb una claredat i una llum magnifiques, hi va haver un moment, al voltants de la 1:30 que semblava que estàvem en un fi de festa major amb focs d’artifici!

I per arrodonir la nit, s’hi va “afegir” la Via Làctia, com podeu veure en la foto que acompanya aquesta entrada, amb un dels granets de sorra estel•lar del cometa 109P/Swift-Tuttle desintegrant-se al tocar la nostra atmosfera.
El toc de color taronja, respon a la contaminació lumínica provocada per les llums d’un pàrquing proper difuminat per la boira, no em va desagradar l’efecte que produïa en la imatge i ho deixo perquè jutgeu vosaltres mateixos.
Espero que us agradi.

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM a 17mm, trípode i cable disparador.

S'apagarà avui?

2010-08-12T18:53:00.002+02:00

Els que tenim la sort de viure en aquest indret de Catalunya podem anar des dels cims del Pirineu a la Costa Brava amb molt poca estona, aquest fet, de vegades poc valorat per una immensa part de la població es un autentic privilegi, dons la nostra petita terra te una infinitat de contrastos de paisatge i de clima i en podem gaudir o patir d'ells sense tenir que fer grans desplaçaments.

Aquesta entrada em serveix per donar peu a introduir la foto d'avui, una posta de sol colorista al nord de la Costa Brava, en només 10 minuts el cel va canviar 20 vegades de tons, composició i colors, una meravella per la vista i per els amants de la natura i un autentic.estres per mi, dons no veia com parar de fer fotos... però... feia no pas massa, estava en el Pirineu fent macros i amb una temperatura no gaire estival, la veritat...prova aquesta irrefutable del que parlava abans dels diferents "microclimes" i tresors naturals que podem degustar i que es troben a l'abast de tothom, només cal descobrir-los.
Dubtava a l'hora de triar el títol, al final m'ha semblat adient fer referencia al que sentia quan ho estava mirant, era realment una posta de sol o... un reflex d'un incendi a les muntanyes del darrera???
Era un instant en el temps o la visió perduraria entrada la foscor???
S'apagarà avui??

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 17mm, 2 seg. a ISO 50, trípode.

La rotació de la Terra

2010-08-08T09:28:00.003+02:00

Des de fa temps que estic penjat per la nocturnitat, com he comentat en repetides ocasions, be, i per experimentar noves tècniques i noves maneres d’immortalitzar l’espai.

La foto d’avui es una mostra de com es pot arribar a un mateix fi de diferents maneres, abans quan volia fer una circumpolar, tirava unes quantes fotos de varis minuts i les unia amb un programa que es diu Starstrail, amb uns resultats.... mes o menys... però... si una mica artificials o al menys era la meva apreciació, dons be, aquesta d’avui es una circumpolar d’una sola exposició, de 20 minuts i amb la complicitat del cel, dons la poca contaminació lumínica que hi havia m’ha permès penjar la foto sense gairebé cap mena de processat, aquesta es ja la primera que me deixa una mica mes satisfet, dons a les traces no s’hi veu cap puntet entremig que revelaria la pausa entre foto i foto i que delataria un muntatge fet amb el programa abans mencionat.
També ha jugat a favor meu, la poca fressa que dona la meva càmera i el poc escalfament, dons ha deixat els colors intactes i sense aquelles dominants entre rosat i magenta clar que denoten un escalfament anormal en el sensors. En quan a la composició es mes aviat senzilleta, però m’hi agrada que es pot apreciar perfectament el Pic de les Bruixes en una escletxa entremig dels arbres i que dona sensació de llunyania i de posició a la foto, evidentment realitzada a l’Alta Garrotxa, en un lloc que ja el tinc ben marcat al mapa, dons te unes possibilitats enormes per la llunyania de les llums contaminants. Un detall que potser passaria per alt es que s’hi aprecia una mena de núvol estirat en forma de diagonal a la meitat dreta de la imatge, dons, no es sinó que la via làctia, que queda emborronada per la rotació de la Terra i que li dona un toc addicional a aquest cel.
Espero que us agradi.

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 17mm, 1200 seg. , trípode i cable disparador.

Kenya, un país de contrastos.

2010-08-05T21:57:00.001+02:00

En aquesta foto, feta al llac Amboseli, podeu veure els forts contrastos de paisatge i color que es poden donar en un espai no massa gran, es tracta d’uns instants abans de la posta de sol al cim d’una petita muntanya al peu del Kilimanjaro, feia un parell de dies que havíem arribat a Kenya i encara anava bocabadat per els impressionants paisatges que ens trobàvem cada dia i mirant constantment per si veia els maleits mosquits que transmeten la malària, però ben aviat ens vàrem adonar que això gairebé era un mite, dons en aquestes terres feia mes d’un any que no hi queia cap gota de pluja...segons ens va dir un massai d’un poblat prop d’on està tirada la foto...llavors, si no hi ha aigua, no hi han mosquits... i si no hi han mosquits.. no hi ha malària i aquesta noticia em va tranquil•litzar moltíssim
En aquest lloc es dona una combinació de colors intensos que la fa molt atractiva als meus ulls, dons hi podem veure autèntic desert, amb una zona de aiguamolls i fins i tot s’hi aprecia un elefant que va “cap a retiro”, la combinació de verds, grocs i l’intens blau del cel em varen deixar “grogui” per una estona, a mida que anava baixant el sol, anava agafant mes color, mes vida i mes bellesa, fins a arribar a aquest moment màgic que avui comparteixo amb vosaltres.

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 28mm, 1/160 seg. a f/8 ISO 100 i filtre polaritzador.

Camí cap a la tempesta

2010-08-01T11:32:00.001+02:00

Una de les coses que mes em feia créixer les ganes d'anar a Kenya eren les postes de sol, tothom que hi havia estat me'n parlava, postes de sol d'un vermell potent, de un taronja intens, de.... però gairebé ningú parlava de les tempestes, potser perquè a l'època dels seus viatges no varen coincidir amb elles, però aquest no es pas el meu cas, desprès d'uns dies allotjats a Amboseli i al llac Nakuru, amb una sequera bestial, on es morien els animals i els llacs gairebé estaven secs, ens vàrem dirigir a Massai Mara, via Nairboi i.... llavors vàrem començar a disfrutar de la potencia de la mare natura, amb uns matins de colors, de vegades apagats, de vegades intensos, que donaven pas a un dia radiant... i cap al tard i desprès de regalar-nos amb una varietat de núvols de cotó... es formaven les tempestes, cada dia diferents, de color, d'intensitat, amb sol, sense....
La foto d'avui està feta mentre tornàvem al Karen Blixen Camp, que per cert us recomano si mai aneu a aquest parc, us prometo que viureu la natura en primera persona, no hi ha ni tan sols tanca electrificada, un massai per tenda amb una mena de basto i ja està, dons ja érem a les immediacions del campament quan es va obrir una escletxa a l'horitzó per deixar filtrar la posta de sol enmig de la tempesta, il·luminant des de darrera les cortines d'aigua que queien amb força desmesurada al nostre pas, jo volia parar, el conductor (un kikuyu no gaire simpàtic) no, ja que quan el sol esta amagat no tenen permís per circular per els parcs nacionals i se la juguen molt, dons els rangers d'allà no son com la policia d'aquí, en podeu estar ben segurs!!!. Al final va accedir a parar i per sort, havia aquest petit camí fet per roderes de 4x4 per arrodonir la composició i vàrem poder guardar aquella vivència en algun lloc mes que en el nostre cap i ara la puc compartir amb vosaltres. :-)

Entrevista a l'edició digital de CatalunyaPress

2010-07-30T16:11:00.001+02:00

Avui dia 30-7-2010, surt publicada una entrevista meva al diari CatalunyaPress, si la voleu llegir complerta només cal que seguiu el següent enllaç: Entrevista

Una mica de llum i color...

2010-07-29T18:47:00.000+02:00

..entre tanta foscor com us he mostrat darrerament, i es que no em volia encasellar dins la nocturnitat, prou que hi estic enganxat com per donar-vos la pallissa foto rera foto, per això he escollit aquesta, que també es del cap de setmana passat, on ens varem poder afartar de fer fotos al Pedraforca en situacions canviants de llum i meteorologia, un regal vaja! Però... sempre hi ha un però... no en tenia cap amb el cel blau, amb la llum directe incidint a la muntanya i amb núvols de coto per arrodonir-ho... però com la naturalesa es sabia, no ens va voler deixar marxar sense regalar-nos amb una imatge espectacular, tan espectacular com "normal" per els habitants de Saldes o Vallcebre, que la tenen a l'abast cada dia, però totalment captivadora als meus ulls....

...dons quan varem entrar a la vall i el Pedraforca sens va mostrar amb les gales que veieu, no trobava el moment de parar, posar el polaritzador i disparar, oi que m'enteneu??
Per tot això he triat aquesta imatge per "trencar" amb la foscor dels darrers dies i per agrair a l'Ester la seva hospitalitat i la seva generositat en compartir racons inoblidables d'aquelles terres.

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 17mm, 1/100 seg. a f/8 ISO 100 i polaritzador circular, sense retoc.