dilluns, 29 de gener de 2018

SIPTZKOPPE - La Terra Promesa

Spitzkoppe era un dels motius que no em podia treure del cap des de que fa uns anys vaig començar a mirar localitzacions de Namíbia, poc a poc es va convertir en una obsessió i no podia imaginar-me un viatge a aquell país sense passar uns dies a aquest lloc.
Quan estàvem planificant el viatge i ja amb les dates triades, vaig estar recollint informació de internet i vaig veure que no hi havia masses opcions en quan a allotjament ni intendència així que sense perdre temps vaig contactar amb els que gestionen les reserves del càmping que hi ha dins el parc, curiosament aquest no està dins la xarxa de parcs de NWR (Namib, Etosha, etc) però la comunicació va ser fluida i el preu molt econòmic.
Via Làctia amb la Lluna situada dins el típic i emblemàtic arc
Actualment és molt fàcil arribar-hi en cotxe ja que només has de conduir uns pocs kilòmetres per les pistes de terra, al menys des de Walvis Bay i la carretera resulta bastant distreta ja que els paisatges son canviants i sorprenents però al migdia feia tanta calor que no convidava a donar-hi un tomb o esperar per fer alguna foto.
Un cop dins el recinte et dones compte de que la majoria de coses que has llegir sobre la precarietat son certes però per sort no totes, nosaltres anàvem previnguts amb menjar i aigua doncs tots els llocs consultats amb anterioritat parlaven de la absència de llocs per menjar i la escassetat de aigua, doncs no, no cal ser tant previsors, hi ha un lloc on es menja més que bé i a uns preus molt raonables, tenen molta varietat de begudes, inclús alcohòliques i  un menjador a l'ombra on desprès pots fer una migdiada en els amplis sofàs que hi han, a part de tenir un piló d'endolls per poder carregar les bateries. També hi han dutxes amb aigua calenta, no moltes però si molt còmodes i sense taulat, tot de pedra, lo que no deixa de ser un luxe.
Parcel·la nº 7, la nostra casa per uns dies
Les parcel·les no estan adjudicades prèviament, has d'agafar la que més t'agradi de les que no estan ocupades, teníem bastant clar quines volíem però hi havia una legió de gent ja acampada i vàrem decidir explorar el lloc, per sort la cara B del lloc on volíem acampar estava lliure, molt tranquil i fen uns 100 metres a peu ja érem a la localització triada per les nocturnes, lo que era una bona opció per comoditat i per no prendre mal, crec recordar que era la nº 7.
Una "petita" mostra del públic que aplegava la posta de sol
Una de les coses "dolentes" d'aquests llocs tant mitificats és que hi ha milers de persones que pensen igual que tu, llavors és qüestió de sort trobar-los més o menys solitaris, la primera nit va ser un autèntic caos, uns alemanys molt maleducats es varen dedicar a il·luminar les pedres amb potents llanternes, sense tenir-nos en compte per res ni que nosaltres ja feia estona que estàvem al lloc esperant que es fes fosc del tot, va ser una nit perduda ja que al acabar de fer fotos, la "juerga" va continuar a les tendes que teníem just a sota nostra, amb molta, no moltíssima llum, no va quedar més que plegar els trastos i anar a dormir.
He fet aquesta menció especial per advertir que és millor destinar-hi més d'una nit al contrari del que aconsellen molts guies turístics doncs et pots trobar amb una experiència similar a la nostra que et pot arruïnar tots els plans, de la mateixa manera que tindràs noves oportunitats de sortida i posta de sol.
Primers rajos de sol il·luminant Spitzkoppe
També recomano explorar detingudament el parc, hi han llocs amb fauna (rèptils i ocells) que faran les delícies de molts de nosaltres ja que alguns estan acostumats a la presència humana i et fan de model millor que en alguns altres llocs del país, com aquest calau de bec vermell que ve a continuació.
Calau de bec vermell
Espero que us serveixi de guia per si un dia us decidiu visitar aquest lloc únic al mon.
Molta sort!!

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. En plan auténtico David, como ya no se hacen.. ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  2. Gràcies pels consells! Un destí dins dels vitages somniats. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com hi gaudiríeu a les nits, en la majoria de llocs no hi ha cap tipus de contaminació lumínica.
      Gràcies!
      Una abraçada

      Elimina
  3. Me encantan tus nocturnas Pere, entre otras cosas porque es lo que son. Hoy en día está en boga el "diurnizar" las fotos nocturnas con luces y colores algo fisicamente imposible, pues en ausencia de luz no existe el color a no ser que se ilumine. Siempre me he preguntado porque es eso, porque realmente lo más bello en un lugar oscuro es la desconexión de nuestros sentidos de nuestra experiencia diurna y la aparición de la sensación de inmensidad cuando levantamos la vista la cielo. Realmente en la oscuridad cuando miramos al frente solo percibimos formas y siluetas y eso es muy difícil transmitirlo en una foto. Prados llenos de flores de colores y Vías Lácteas majestuosas es algo que ningún ser vivo es capaz de ver, pero es curioso que esa sensación de inmensidad tampoco es "sentida" por la mayoría de los fotógrafos. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Supongo que la escuela americana capitaneada por M Adamus tiene bastante la culpa de ello, con los montajes muchas veces se incluye una foto diurna para dar esos colores a "las sombras" de la noche, no es mi caso, evidentemente. Como muy bien dices, en la noche ves el cielo y las siluetas y eso es lo que siempre he intentado transmitir, aunque alguna vez he querido resaltar algun protagonista, como las sabinas o los tajinastes y he utilitzado iluminación para destacar esa belleza concreta.
      Me halaga que un maestro como tu se decante por este tipo de fotografia José, aunque no desecho las demás vertientes, a modo artistico son muy validas y impactantes, sobretodo para el espectador no fotografo que aprecia la belleza o el impacto visual.
      Spitzkoppe te gustaria y me hubiera gustado compartir las noches que estuve ahi contigo, es una lección de astronomia en directo ;-)
      Muchas gracias y un fuerte abrazo

      Elimina
  4. Sense paraules i molt emotiu tornar a passejar per llocs tant entranyables. Gràcies Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest lloc el tenia sempre al cap Marta, gràcies a tu!!

      Elimina
  5. M'agrada llegir les teves impressions d'un viatge com aquest, encara que no hi vagi mai. Veig que es repeteix l'experiència de que hi ha massa gent que s'acosta a la natura sense cap sensibilitat, tant a prop com indrets llunyans i difícils.
    També m'agrada llegir algun dels comentaris con el de José Fernandez.
    Les fotos espectaculars, gràcies per compartir-les.
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és un dels viatges "fàcils" a Africa Mercè, té moltes similituds amb Sud-africa i s'hi nota la cultura alemanya, tant diferent de la anglesa i sobretot de la francesa...
      Clar que això fa que als llocs on no hi ha perill la massificació sigui ostensible i de vegades molesta però per la poca educació dels turistes que no dels habitants del país.
      M'agrada que t'agradi llegir les entrades i els comentaris ara que els blocs estan clarament de baixa i molta gent ha deixat de publicar... això em torna a motivar ;-)
      No hi ha res més proper si ho comparem a facebook, twitter o instagram.
      Gràcies Mercè!!
      Un petó

      Elimina
  6. Caram la primera imatge és espectacular. Estic d'acord amb el Jose i el seu comentari respecte les nocturnes.
    La parcel·la núm. 7 veig que no estava gens malament. També m'agrada molt el contrast cromàtic de la 4° imatge.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert Jordi, va ser una bona elecció per tranquilitat, proximitat i situació, sens dubte la tornaria a agafar en una nova visita ;-)
      Moltes gràcies!
      Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...