diumenge, 7 de gener de 2018

Història d'una Fotografia: "Els Núvols de Magallanes"

Quan vaig tornar a Africa pel meu recent viatge a Namíbia i la primera nit vaig poder gaudir del espectacle nocturn que tenia sobre el meu cap, vaig veure que feia massa temps que no anava al hemisferi sud.
Havia estat tants anys anant al nord que m'havia oblidat del encant que té i la atracció tant forta que ens exerceix als que estimem la natura.
Aquesta foto d'avui correspon a un petit bosc d'arbres Aloe (Aloe dichotoma) presidits pels Núvols de Magallanes, veritable objectiu d'aquella nit. Els havia vist en diferents ocasions però mai havia pogut captar-los en bones condicions fotogràfiques.
Així que era la primera vegada que tenia ocasió de fotografiar-los en les condicions desitjades:
- Cel estrellat i net. Per sort els pocs núvols que varen engalanar la posta de sol es varen esvair un cop entrada la nit i només en quedava una petita constància aprop del horitzó.
- Absència de contaminació lumínica. La imatge està captada mirant cap al desert del Kalahari, amb 930.000 Km2, que fa que sigui pràcticament impossible veure cap rastre de llum artificial en aquella direcció.
- Un motiu potent. El petit bosc d'arbres Aloe li donava una forta personalitat a la vegada que donava pistes sobre la localització.
- Tenir el material adequat. El trípode era molt ferm i aquest cop portava un Canon 14mm F/2.8 L II molt lluminós (cedit per Canon España), disparador i la Canon 5D MKIII que, encara que ja una mica vella, aguanta perfectament els ISOs alts.
Ara a casa i desprès de un parell de mesos m'adono que fer els 510 kms només baixar del avió, desprès d'un viatge de moltes hores, conduint per la esquerra, amb un cotxe amb canvi manual, intermitents canviats, tot posicionat per les carreteres de Namíbia i sortir a fer fotos fins a altres hores de la nit sense haver descansat poc més que uns minuts, va valer la pena i ho tornaria a fer.
;-)

12 comentaris:

  1. Que foto más guapa, y que raro ver un horizonte libre de contaminación lumínica. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. En muchos sitios de Africa es lo habitual José y mas en este con el Kalahari detras, muchas gracias!!
      Un abrazo

      Elimina
  2. Seré molt bàsica Pere, però senzillament IMPRESSIONANT, d' aquells moments on manquen les paraules i s' ha de viure l' espectacle a primera fila.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És lo que penso, aquest moments son per viure'ls però també per compartir amb els que no tenen la sort de poder-hi estar Marta, moltes gràcies!

      Elimina
  3. Algun dia aniré a veure les constel·lacions del Sud...
    Excel·lent imatge.
    Grans diferències entre el canon 14 i el samyang???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que si i gaudiràs d'aquells cels, jo en tenia molt de mono, sobretot de les nebuloses de Magallanes i la via Làctia al reves ;-)
      No masses, alguns punts a favor de un i altres del altre, ara amb la arribada del nou Samyang 14 autofoco no estarà tan igualat ;-)

      Elimina
  4. Genial Pere, ja ens la vas mostrar a Arbúcies, quin cel!
    Déu n'hi do les condicions per arribar fins aquí, aquests 500km van ser només per la sessió nocturna o bé hi havia altres motius a prop?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahh, jeje , t'en recordes!!
      Jordi, varen ser 500 d'anada i els corresponents 500 de tornada, la previsió eren dos nits en aquest lloc però per gentilesa de Qatar en vàrem gastar una a Doha, hi ha una altra localització molt potent però només la vàrem poder veure amb llum de dia. Queda pendent ;-)
      Gràcies!
      Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...