dijous, 21 de setembre de 2017

Paisatges imaginaris

Aquests darrers dies i per no ser menys que en altres èpoques he pogut llegir un piló d'articles a la xarxa publicats per amics o companys on el rerefons era cap on anem o més concretament cap on va la fotografia. Contràriament al que podríeu pensar hi he invertit una bona estona llegint-los ja que alguns anaven més enllà del típic Canon o Nikon, purisme o edició digital, etc.
Fa temps segurament m'hagués posicionat d'una manera molt radical, defensant el que creia que era la "veritat absoluta" però el temps, la experiència, les vivències acumulades i molts altres factors han fet que ho miri des de la distància i una mica com si la guerra no anés amb mi i ho podria resumir fàcilment amb "que cada un faci el que li agradi" però sempre afegint al darrera "amb honestedat i sense ànims d'enganyar a ningú"
El pas del temps porta a que la tecnologia avanci molt ràpidament, massa fins i tot moltes vegades però està clar que això no ho podem parar, ens ha tocat viure en aquesta època i és totalment irreversible per nosaltres.
A que ve tot aquest rotllo?
Doncs que amb tot el que he viscut o aconseguit fins ara gràcies a la fotografia no és fruit de inventar-me fotografies davant el ordinador, ni ha sorgit de la nit al dia sinó que darrera hi han moltes hores, moltes caminades, molts viatges i moltíssimes penúries que al final han donat un resultat que considero acceptable en el conjunt global.
No tinc milers de likes a les xarxes socials com hi ha gent que els té amb "fotografies" de més que dubtosa qualitat, algunes sorgides assegut a una cadira davant el seu ordinador... però si que sé que el que tinc m'ho he guanyat, la natura m'ho ha regalat i puc explicar amb la boca ben oberta que és un reflex del que he viscut, sense manipulacions (ben fetes o esperpèntiques) i sense enganys.
Per il·lustrar-ho he volgut mostrar aquesta foto feta el darrer matí a la illa de Madeira, a les piscines naturals de Porto Moniz, un dia plujós o tots els plans havien quedat diluïts pel mal temps i la manca de sort, doncs estic bastant content amb aquesta i d'altres fotografies que vaig fer aquell matí i crec que son un resum del text d'avui, on no cal inventar cels, colors o afegir-hi elements... només cal "inventar" aquest paisatge imaginari que estava allà i tant sols calia veure'l.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...