dilluns, 13 de febrer de 2017

Soc pel que fotografio o fotografio pel que soc??

Hi han molts cops que em pregunto si soc pel que fotografio o fotografio pel que soc... sembla una redundància però no ho és, simplement passa que quan tinc molt de temps per pensar i aquest dissabte l'he tingut als aiguamolls del Empordà, em bullen idees dins el cap i aquesta pregunta era una de les que més vegades ha sortit.
Fa un temps em preguntava si estava encasellat fotogràficament i per sort aquesta pregunta ja fa algun temps que no me la faig, ja ho tinc clar, no tant, el que us pregunto avui...
Molts de vosaltres direu que sous pel que fotografieu, per exemple, fotògraf de Natura, de ocells, paisatgista, macrero, d'arquitectura... etc.. etc... però penso que en el fons fotografio pel que soc, per les vivències acumulades, per les experiències, per la formació rebuda, pels interessos i per molts "pers" que hi podria afegir.
Definitivament jo no em reconec amb la primera afirmació i menys quan he vist en els darrers anys que no hi ha cap veritat absoluta i el que avui veig de color negre ningú m'assegura que demà no ho veure blanc o groc, així m'ha passat amb els meus objectius fotogràfics i amb les disciplines que he anat alternant dins aquest mon.
No sé si hi estareu d'acord o si val la pena perdre-hi un sol segon en pensar sobre això però us puc assegurar que jo li he perdut perquè de vegades m'agrada buscar-li tres peus al gat i sobretot perquè m'agrada sentir, parlar, pensar i viure la fotografia, per la que faig ara... però que potser dintre d'un temps ja no faré fruit de pensaments tan embolicats com el d'aquesta entrada i per descomptat, il·lustrada amb una fotografia a l'alçada d'aquest caos que proposo i que reflexa un bon caos també, en aquest cas de aire atrapat en el gel transparent del llac Baikal a Sibèria.

14 comentaris:

  1. La fotografia és un acte voluntari, i encara que la facis per encàrrec sempre seran les teves vivències i el teu aprenentatge, fins i tot des de petit, el que et farà fotografiar una cosa o una altra, o fer la foto d'una manera o d'una altra.

    Fa dies també vaig tenir un pensament semblant, per què fent fotos de tota mena, al final he acabat amb les de natura, però sobre tot paisatges, camins i rierols, que són les que més m'agraden. I vaig recordar que de ben petit m'agradava perdre'm per camins buscant indrets màgics. I aquesta va ser la meva impronta.

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Santi,
      Veig que tots estem d'acord, el camí recorregut et porta a les fotografies i no al reves...
      D'aquesta manera no tant sols ho fem (o ho intentem fer) millor sinó que també ho gaudim ;-)
      Salut!!

      Elimina
  2. Qué bueno!!!

    ... el día a día, ... todo 'nos hace', ... y perderse por caminos que a la larga descubres que no te llevan a lugares mágicos, si no, que son los propios caminos mágicos.


    Muchos, muchos besos Pere!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso es Flor, llegar al final sin disfrutar del "camino" es perderse la parte importante de la vida, fotografia o crecimiento personal ;-)

      Muchas gracias y muchos besos!!

      Elimina
  3. Totalment d'acord ... un veu, i preveu ... segons el bagatge personal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ja hem comentat al facebook Joan, en aquest cas.... paraula de Ansel Adams!!
      ;-)

      Elimina
  4. Penso que fotografiem pel que som, i si no ho creiem així és que hi ha una lluita interna, intentant ser el que fotografiem, o, dit d'una altra manera, fotografiant el que no som. Com bé deia Santiago Muñoz, encara que sigui un encàrrec, hi ha una part nostra en aquell treball. I si parlem de treball personal, el que surt de dins, el que ens mou per la raó que sigui, pot passar que si no escoltem aquesta veu interior i la plasmem en fotografia, decau la il·lusió i no estem satisfets amb els resultats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és Valentí, tan simple que de vegades no ho veiem i ens entossudim a fer fotos per la "galeria", per tenir més likes o per poder-ne treure un rendiment i perdem el nostre camí, un camí que a lo millor hem trigat anys en trobar i on ens sentim a gust però no ens dona fruits socials o econòmics i llavors es comença a tòrcer i la "veu interior" que tu dius es torna difusa i confusa i a la vegada que ens anem apartant del camí anem perdent la nostra essència ;-)
      Moltes gràcies per passar!!

      Elimina
  5. Lo importante es disfrutar, ya sea sacando las fotos de pie o haciendo el pino, ya sea paisaje o arquitectura. Yo el máximo valor se lo doy al gusto que siento cuando disparo la cámara. ¿Que luego la toma cumple lo imaginado? pues fenomenal, pero lo que he disfrutado en el momento no me lo quita ni Cristo!
    Eso sí, con la foto te has pasado!
    Quiero pillarle el "norte" y no hay por dónde aun sabiendo lo que es.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Iker, esto son reflexiones... pensamientos que me acompañan cuando paseo por el monte o por la playa y que aprovecho para ponerlos aquí, poca cosa mas hay ;-)
      La foto es una de tantas, estar tantas horas sobre esa masa de hielo corrompe el cerebro... jeje

      Elimina
  6. Doncs jo crec que totes dues coses a l'hora.
    Fotografio natura perquè sempre m'ha agradat la natura els grans paisatges. Malgrat haver viscut tota la meva vida a ciutat, a la que tinc la menor oportunitat d'escapolir-me ho faig cap al camp o el mar.
    Les vivències obtingudes en les sortides, el descobriment de nous espais, el contacte amb la natura també va modelant la meva persona cada vegada que m'hi acosto a fotografiar-la.
    Jo fotografio pel que sóc i sóc pel que fotografio :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per el teu comentari entenc que no m'he explicat del tot o no s'acaba d'entendre, a soc pel que fotografio volia dir que faig el que s'espera de mi o millor dit, fotografio socialment, bé per diners, reconeixement social però no per el que soc o pel que he arribat a ser... jolin!! quin embolic ;-)

      Elimina
  7. Com m'agraden aquests moments de reflexió filosófica profunda ^^ Jo sóc de la mateixa opinió que tu, De fet vaig més enllá i crec que ets el que fotografies. Fer una foto considero que és parlar de tu en altre tipus de llenguatge. És obrir una part dins teu per oferir-la als altres, igual que amb altres disciplines artístiques com poden ser la música o la pintura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una manera de dir-ho amb paraules diferents, en el fons és això... el camí recorregut plasmat en una fotografia, amb tot el que comporta i porta ;-)
      Salut!!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...