dimarts, 13 de setembre de 2016

Història d'una fotografia: La Llum Zodiacal

Aquest hivern de 2016 tenia tres caps de setmana marcats per anar a fer la llum zodiacal al Pirineu de Girona, feia dies que ho havíem parlat amb els companys i més o menys estava tot lligat però com sempre la meteorologia era la que manava, condicionats a més per la fase de la Lluna no eren gaires les dates disponibles, total, un any més que ens va passar la oportunitat per davant sense poder fer res.
Aquest passat cap de setmana varem anar al Pirineu lleidatà per fer una foto somniada, planificada i estudiada però va quedar pendent, no va poder ser, un dia per la boira densa, humida i molt espesa, un altre per una forta tempesta que va fer impossible deixar el refugi però com la natura és desconcertant i imprevisible, vaig poder fotografiar la llum zodiacal de finals d'estiu.
Llum Zodiacal sobre les Agulles de Travessani
Sempre hem associat la llum zodiacal a unes hores desprès de la posta de sol a finals d'hivern però poques vegades tenim en compte que els cicles de la Terra son rotatoris i el que al hivern passa desprès de la posta a l'estiu passa abans de la sortida de sol i va estar així, fruit una mica de la mala sort en les postes, ens varem centrar més en les sortides i vaig tenir la sort de captar aquesta preuada llum sobre les Agulles de Travessani.
A grosso modo aquesta és la historia però hi ha una mica més... la darrera foto d'aquesta entrada, feta amb el mòbil la matinada abans ja em va cridar l'atenció per la forta llum que sortia de darrera les agulles, en aquell moment no hi vaig fer cas i com era prop de la sortida vaig pensar que podria ser algun efecte lumínic pre-sortida de sol, lluny estava de pensar que teníem al darrera nostra la llum zodiacal amb un cel imponent i ple d'estrelles com mai... però les siluetes que havia captat amb el mòbil tenien força i em varen agradar, demà quan tornem m'hi centraré una mica amb la reflex, vaig pensar i tal dit tal fet aquí en teniu el resultat.
Refugi Ventosa i Calvell - P.N. d'Aigüestortes
Aquest és el "chalet" on teníem la base aquests dies... normalment la gent hi està una sola nit, van de pas a fer els "carros de foc" i la majoria ens miraven amb cares estranyes, que coi fan aquests tot el dia per aquí?? o més fort quan dormíem sols a una cambra on hi han 70 llits i escoltaves a la gent dir:
- Aquests son fotògrafs, busquen llums especials... van diferent de la altra gent...
- No esmorzen ni sopen aquí, son rars...
Penseu que a les 2:00 de la matinada d'aquella nit, la forta pedregada, llamps, trons i aiguat no feien aconsellable pensar que es podria sortir a fotografiar però igualment ens vàrem llevar i vàrem tenir premi, un cel espectacular, una via làctia especial i la cirereta de la llum zodiacal, tot això amb un fred important i trepitjant en tot moment les restes de calamarsa que no s'havien fos i que deixaven els peus congelats i amb només una barreta de cereals i un glop d'aigua des del dinar del dia abans...
Agulles de Travessani poc abans del alba del dia anterior
No sé si és molt d'esforç per poc premi o si creieu que val la pena tot lo passat per veure aquestes meravelles naturals que passen de tant en tant però que si no estàs allà, no les veuràs...
Vosaltres direu...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...