diumenge, 28 de febrer de 2016

Sibèria - Illa de Olkhon

Tercer dia i per fi hem arribat al veritable objectiu del viatge, Khuzhir, la capital de la illa de Olkhon, al mig del Baikal, amb molta neu sobre el gel encara però les previsions son de que bufara el Sarma (autèntic vent siberià) i com que la neu és seca la escombrarà i ens deixarà veure un mon nou, un mon de gel.
 Un breu passeig pel poble i arribem al lodge on passarem els propers dies, tot de fusta amb una gent molt amable i en contra del que ens havien dit, hi havia wi-fi (bé, fins que varen arribar un grup de xinesos que el col·lapsaven a totes hores fen videoconferències), unes habitacions molt millors del que m'havia imaginat i situat en un lloc estratègic, a pocs minuts de Shaman Rock, un lloc religiós del buryats i del port per on havíem arribat.
La primera nit, aprofitant que no hi havia cap núvol vàrem decidir anar a fer nocturnes sobre el gel, tinc que dir durant el camí al llac em vaig donar la primera i única patacada per relliscada de tot el viatge i no va ser caminant sobre el llac precisament sinó al carrer d'accés que era autèntica pista de patinatge, per sort i per la motxilla que duia a l'esquena, no va ser greu.
L'intenció era anar davant de Shaman Rock i enquadrar la via làctia en mig de les dos roques, ja que coincidia per hora i per orientació però als pocs metres vàrem tenir que desistir ja que amb la inexperiència de caminar sobre el gel a pel ens hi jugàvem el físic i el futur del viatge però vaig tenir temps de fer alguna foto aprofitant els vaixells de pesca que hi havia atrapats en el gel.
Quan es va fer de dia ens vàrem adonar dels milers i milers de possibilitats de fer detalls i composicions abstractes, fins a un punt que de tant en tant tenia que parar per no quedar mentalment "saturat" i és que només caminant una mica et podies trobar amb formes i sobretot, tons que no tenien res a veure amb els que havies vist feia una estona.
Com a mostra de la varietat de patrons, he triat aquesta foto feta el primer dia d'exploració del "little sea", com definien aquesta mena de mar interior els natius de la zona.

18 comentaris:

  1. Debe ser muy duro fotografiar en ese paraje. Muy guapas, especialmente el detalle de la tercera. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Duro lo que se dice duro lo fue un dia que nos entró el "Sarma" y ya la sensación térmica se va al garete además de que este viento te arrastra a ti y al trípode.
      Un abrazo

      Elimina
  2. A de ser impressionant poder caminar en una superfície transparent d,aquest llac. L,ambient és sec,no?M,ha fet gràcia lo de les abstraccions, és com menjar pipes, no pararies mai! Je,je,je.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ambient és sec, no m'ho imagino com a La Garrotxa... no ho aguantaríem de cap manera. Doncs jo tinc que para, allà, al Tinto o en qualsevol lloc, la mitja neurona es para i no vol tirar més...
      ;-)

      Elimina
  3. Magnifico reportaje con preciosas imágenes de un lugar especial.

    Un saludo desde Salamanca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretodo el lugar que es muy especial Villa, te lo recomiendo!!
      Un saludo

      Elimina
  4. Pere, per caminar sobre el glaç no calia portar grampons????
    L'abstracció mola. Imagine que a la nit la temperatura encara cauria més avall, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vàrem veure un xines una mica xulo que intentava caminar amb grampons... no donava l'abast d'aixecar-se del terra... Si tens la sola neta i és de goma, aquesta fa com una ventosa...
      No hi havia massa oscil·lació entre dia i nit, la diferència la feia el vent... no és com a la costa Noruega que les temperatures es beneficien de la corrent del golf, allà fa fred de veritat
      ;-)

      Elimina
  5. Em captiva tot el que contes. Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per la visita Miquel Àngel!!

      Elimina
  6. Realment increible Pere! Segueix així perquè inspires moltíssim! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi Isaias, benvingut!
      Una abraçada

      Elimina
  7. Unes fotos molt guapes de un lloc mágic.
    Salut en Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un lloc realment màgic i mític Vicenç, al principi em feia una mica de respecte tota la intendència del viatge però val la pena ;-)
      Salut!

      Elimina
  8. Uff, per no parar de fer detalls!

    Grampons no, però un parell de patins seria una pasada! fotos sobre gel je,je,je.
    Bones vivències!
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus Esther, jo tenia que parar per "desaturar" el cervell... sinó podies acabar tarumba...
      Les vivències lo millor per sort... ;-)

      Elimina
  9. suposo vas gaudir de debó amb els detalls de gel. M'agrada aquesta tercera
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre altres coses Jordi però mai sabíem el que faríem desprès, una sorpresa continua...
      Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...