dimecres, 3 de febrer de 2016

La fotografia com a forma de vida

Aquestes darreres setmanes han estat molt intenses a nivell social, la repercussió del Wildlife Photographer of the Year és molt més gran del que m'hagués pensat mai i avui amb tantes les xarxes socials, la repercussió és immediata arreu del mon.
Les portes que s'obren a un aficionat a la Fotografia com jo eren impensables tant sols fa escassament 4 mesos, quan vaig recollir el premi en el Museu d'Història Natural de Londres i això m'ha portat a buscar moments de soledat, a llargues caminades per la muntanya, allunyat de tot i de tots, solament per reflexionar i intentar "fer les coses bé".
Entre altres temes que tenia en el "batut" hi havia aquest bloc, la feina cada cop em té més lligat (no em queixo, hi estic molt bé...), el temps que destino a les xarxes socials i els viatges, m'han portat a una desacceleració de les publicacions, setmanals fins fa poc, i ara molt més espaïdes i potser tot plegat m'ha fet perdre una mica la identitat en els continguts,també hi ha la possibilitat real i alguna oferta per canviar l'idioma d'aquest racó cap a un menys minoritari, descartada pel moment però que està allà, abans m'ho demanava algú de tant en tant... podien passar mesos sense cap comentari en aquest sentit però ara en rebo dia si dia no.
On vull arribar amb tot aquest totxo??
Doncs a manifestar públicament que per mi la Fotografia de Natura és una forma de viure, irrenunciable i que em manté amb el cap a lloc quan tinc moments dolents anímicament (dels que tots en tenim...) i quan necessito desconnectar del dia a dia però s'ha arrelat tant dins de mi que moltes vegades aplico a les coses quotidianes, sense pensar, els mateixos conceptes que aplico a la fotografia fins a un punt que podria afirmar que "observo" la vida com si fos un fotògraf esperant aquella impressionant posta de sol, amb calma però sabent el que vull i el que al final hi han moltes possibilitats de que passi, sense més pretensions ni objectius que gaudir cada instant, cada vivència i nova experiència com si fos la última.
Crec que amb aquesta foto simbolitzo en una imatge tot el que he dit, dos ocells volen lliures i silenciosament damunt un llac escocès abans de la sortida de sol, passant del fred i la fina pluja, només volant lliures i allunyats de tots els problemes, enveges i mal rotllos i aporten el toc de bellesa a un escenari que no la té. 

14 comentaris:

  1. Declaració de principis. Bé Pere, cal saber on s'està en cada moment i el que ens autoexigim dels nostres actes. Després els esdeveniments de la vida ja ens condicionaran, però si més no els nostres principis cal tenir-los clars.
    La foto d'una bellesa sublim.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la idea Josep, m'alegro que t'agradi la foto.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Fotografia de Natura=Armonia, Equilibri i Llibertat. I la teva imatge ho reflexa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria,
      Entre altres coses, si que ho simbolitza i per mi les tres que has dit son les que m'aporta, sobretot a nivell personal.
      ;-)

      Elimina
  3. Estic d'acord amb en Pepet, la foto es preciosa.
    Aquesta nova etapa que vas iniciar fa uns mesos en el mon de la fotografia i que tants canvi t'ha portat segur que la sabràs afrontar amb coherència i com sempre tocant de peus a terra.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la idea Jordi, no és fàcil tenir els peus al terra però a aquestes edats un ja torna de moltes coses... ;-)
      Gràcies!!
      Salut!

      Elimina
  4. Preciosa foto y genial artículo. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegro que te haya gustado David!!
      Un abrazo

      Elimina
  5. Traspua molta serenor aquesta imatge, esperem que puguis continuar oferint el teu treball i reflexions en aquest blog. N'hi ha uns quants que et seguim.
    En el món de la fotografia són molt pocs els que escriuen en català, és una llàstima. Personalment em va sorprendre amb la facilitat que molts fotògrafs renuncien a l'ús del català. N'hi havia un que deia cantant.: "qui perd els orígens, perd la identitat" . Una abraçada, Pere i no et deixis entabanar ;-).

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades la elecció no és tant fàcil Eduard però ara, desprès d'uns dies a la Sibèria "profunda", suportant baixes temperatures s'han aclarit les idees, el bloc continuarà en català tot i que algunes portes es tancaran per no tornar o obrir-se però sense elles he arribat fins aquí i aquí seguiré... ;-)
      Una abraçada

      Elimina
    2. Pere, estic molt content perquè el bloc continuarà en català, ja saps que a mi no m'agrada gaire escriure, però crec que la millor manera d'expressar i compartir els sentiments i les vivències personals és en la llengua materna i habitual.
      Almenys per mi ;-D

      Elimina
    3. Ja veus Jordi, al final aquest racó continuarà com sempre, intentant aportar el meu granet de sorra a la fotografia de Natura ;-)
      Salut!!

      Elimina
  6. Pere,

    Molt bona reflexió. No et deixis emportar per la "glòria efímera" per molt important que aquesta sigui, el més important ets tu com a persona.

    Allò de renunciar al català com mitjà d'expressió al blog, tu ben be sabràs què fer. Per TV3 sembla que diuen que la resta del món haurà d'en aprendre per no tornar a les cavernes, y creo que el señor Mas está de acuerdo (¿o es al revés?).

    Continua amb la bona fotografia i oblida't-ne de la resta, que els arbres no t'impedeixen veure el bosc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola "Anònim"
      Com li deia al Eduard, la decisió ja està presa, el bloc continuarà com a senyal d'identitat i és que quan les passes "putes" et dones compte de lo banal que és tot i relativitzes molt tot el tema "material"...
      Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...