dissabte, 28 de novembre de 2015

Entrevista a Mac Exprés (Olot TV)

Avui només us volia compartir la entrevista que em varen fer des del programa Mac Exprés de Olot TV, comença a partir del minut 5:05 i fins el 16:15 aproximadament.
Estic especialment content de poder promocionar la Fotografia de Natura a la meva comarca on és clarament el germà pobre al costat de altres disciplines de la fotografia i de l'art.


Espero que us agradi...

dilluns, 23 de novembre de 2015

Matterhorn, la muntanya

Un dels objectius de la darrera escapada als Alps era veure i fotografiar el Matterhorn (4.478 m.) que al meu parer és potser la muntanya més emblemàtica de Europa, per la seva forma i singularitat, per el lloc on està enclavada i perquè hi accedíem des de Zermatt, Suïssa, un lloc paradisíac on ni tant sols hi circulen cotxes.
Portàvem uns dies per la zona de Chamonix i jo anava consultant les previsions meteorològiques ja que uns amics hi havien estat quinze dies abans i ni tant sols l'havien arribat a intuir i no volia que ens passes el mateix. Aquestes no eren gaire bones, pluja, neu i fred pels dies que hi estaríem, unes condicions que podien no deixar-nos veure'l amb tota la seva magnitud però que no ens varen fer desistir de pujar-hi.
La primera posta de sol va ser clavada a les prediccions... neu, fred i núvols que finalment no ens varen deixar veure la muntanya... al dia següent tres quarts del mateix i ja només ens quedava la sortida de sol del darrer dia, érem conscients de que no tindríem cap més oportunitat, al menys en aquell viatge... i ja durant la nit ens vàrem llevar en repetides ocasions a mirar el cel... cap a les 3:00 am...s'ens va escapar un: bé!!! hi han estrelles però la punta no es veu... fins que finalment en una de les ocasions ja no vàrem tornar a descansar i la vàrem encertar, la muntanya s'ens va mostrar majestuosa i sencera, a més vàrem poder gaudir de tot el canvi de tonalitats des de la foscor absoluta fins que l'alçada del sol ens va fer donar per acabada la sessió, enfredorits però contents iniciàvem els camí de tornada...

divendres, 13 de novembre de 2015

Escòcia 2.0 pluja i vent

Desprès d'uns dies una mica alterats pels fets de Londres aquest bloc i jo tornem a la "normalitat", com si no hagués passat res i amb una entrada que simbolitza els dies passats per Escòcia, presidits per els colors de tardor, la pluja persistent i el fort vent que contrastaven fortament amb el viatge de l'any passat on el "bon temps" relatiu va ser la tònica habitual del dia a dia.
He estat buscant una de les tantes fotos que vaig fer i que simbolitzes perfectament l'ambient que vàrem tenir i al final m'he decantat per aquesta, feta aprop de Kinlochleven, plovent com era d'esperar, a mà alçada i amb paraigües, temperatura rondant els 6-7º i una sensació de fred important, incrementada per la humitat.
Varen ser uns dies de desconnexió, de reflexió, de tranquil·litat, d'exploració, de passejades i de degustació com haureu pogut anar veient pel facebook de tant en tant i és que amb aquest temps que feia que menys que un bon "Full Breakfast"??
Bon cap de setmana!

diumenge, 1 de novembre de 2015

Una Nit al Museu

De vegades la gent em pregunta el perquè del títol d'aquest bloc pensant principalment amb fotografia i natura. Doncs és fàcil, el títol ve dels somnis aconseguits que vaig compartint, com estar de nit amb els baobabs a Madagascar, la meva primera aurora o la meva primera menció en un concurs important.
Avui és una entrada molt especial per mi ja que us vull intentar compartir les sensacions i emocions viscudes al Natural History Museum de Londres a l'entrega de premis del Wildlife Photographer of the Year 2015, el concurs de Fotografia de Natura més prestigiós del mon, on vaig ser guanyador de la categoria aèria, "From the Sky" que diuen ells, amb la foto "L'Art de les Algues", un fet que apart de ser un somni (evidentment), era assolir un objectiu, el que em va fer decidir per la Fotografia de Natura ara ja fa molts anys, va ser arrel de veure una exposició d'aquest concurs amb la família, allà vaig quedar meravellat per les fotografies, eren d'un nivell infinitament superior al que jo pensava que és podia fer amb una càmera i vaig dir: "Algun dia tindré una foto en aquest concurs, encara que sigui la darrera menció d'honor i la posin en el pitjor racó de la sala, humit i fosc però que hi sigui!!"  Ahh!! "i sopar sota el dinosaure!!!" :-))
Els companys i amics amb qui comparteixo afició ho han escoltat infinitat de cops... algun dia.. algun dia... i finalment aquest dia va arribar el passat 13-10-2015 i amb l'afegit que va ser el primer premi de la categoria, un fet impensable per mi ja que no creia tenir fotos a l'alçada dels guanyadors i també que els que assolien aquest premi solien ser fotògrafs reconeguts a nivell mundial, professionals la majoria i amb feines molt glamuroses. Vagi per davant que sóc conscient que tinc un bon grapat de premis però com li havia dit en més d'una ocasió a l'Uge Fuertes o al Daniel Jara (ambdós premiats al WPOTY): "Els canviaria tots per una menció en aquest concurs".

A continuació algunes fotos que volen reflexar algun dels molts bons moments viscuts a Londres
- Moments de reflexió al hall del Regency Hotel, recordant els 5 mesos de neguits, tensions, il·lusions i secretisme fins arribar a Londres. (Foto: Fran Rubia)
- Abans d'entrar a la sala vàrem aprofitar per fer-nos una foto de família amb el mític Frans Lanting. D'esquerra a dreta: Cristobal Serrano, Alvaro Escobar, Manuel Ismael Gómez, Fran Rubia, Frans Lanting, Carlos Perez Naval, Juan Tapia, un servidor, Javier Aznar i Juan Jesús González Ahumada)
- Vista de la sala des de la part del fons en el moment que s'anuncia la foto guanyadora de la categoria "From the Sky" (Foto: Manuel Ismael Gómez)
- La part més difícil i a la vegada més dolça, la recollida del premi i els agraïments públics.
- Moltes vegades s'ha comparat aquesta entrega de premis amb els Oscar, veient aquesta imatge no es pot negar ;-) D'esquerra a dreta: Fran Rubia, Cristobal Serrano, Javier Aznar, Marina Cano, un sevidor i Juan Tapia (Foto cedida per Javier Aznar)
- Un cop acabat el sopar i abans de veure per primera vegada l'exposició, foto sota el dinosaure amb la meva filla Laia. (Foto: Fran Rubia)
 
- Foto amb el Javier Aznar i Cristobal Serrano a la sortida del museu, cal dir que ens varen fer fora, no hi havia manera de que sortíssim del museu (literalment!!!) 
Foto feta per la fotògrafa oficial del NHM de Londres el matí següent de trobada amb els mitjans de comunicació.
- Tertúlia amb la família Albiac i Marina Cano, sempre és un plaer trobar-los a les gales, sol voler dir que estem premiats... encara que ells tenen molt més potencial i sobretot, futur!! (Foto: Laura Albiac Vilas)
- Cachis, un altre cop ens varen fer fora del Museu, no hi havia manera de que ho volguéssim deixar... el cartell diu: "Coming soon"... premonició?? Ojalà!! (Foto feta per Michael AW, d'esquerra a dreta: jo, Manuel Ismael Gómez, Fran Rubia, Alvaro Escobar, Ugo Mellone i Juan Tapia)

- Un petit vídeo de la part on la Liz Bonnin explica la historia de la meva foto i el meu breu... no, brevíssim!! agraïment a tothom. (Vídeo: Manuel Ismael Gómez, un Crack)

Donar les gràcies a tots els espanyols i al mig espanyol (Ugo) pels bons moments que vàrem passar aquests dies i pel bon rotllo que hi havia entre tots.
I per últim volia dedicar aquest premi a la meva família, als meus amics, als companys d'afició i especialment als companys que m'han fotut canya en determinats moments d'aquest llarg camí i que sense les seves indicacions segur que no hagués arribat mai a aquest lloc. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...