divendres, 25 de setembre de 2015

Xapa filosòfica

Fa uns quants anys que visc la fotografia d'una manera especial, m'he adonat que en el dia a dia miro, penso i faig com si estigués darrera una càmera, això em permet veure més enllà del que pròpiament veuen els meus ulls, un fet ni bo ni dolent, simplement diferent i que aplicat al nostre mon et dona uns segons d'avantatge respecte als que no ho viuen així, sincerament crec que això no s'aprèn, ni s'entrena, crec que simplement s'adopta i prou.
Sé que molta gent no ho entendrà, potser avui no però d'aquí uns anys potser si, sobretot els que ara comencen en aquest mon o hi porten poc temps.
Moltes vegades meu sentit dir que tots hem de trobar el nostre camí per poder progressar i fer-nos un espai propi dins aquesta marabunta en que s'ha convertit la fotografia avui dia, això que sembla tan senzill, en realitat no ho és tant.
Arribar a un lloc on no has estat mai i "veure" la foto o una composició que més o menys funcioni et dona molt més temps per experimentar desprès i sobretot et dona una tranquil·litat que crec que es transmet en positiu als resultats finals.
Durant aquest anys he compartit viatges i vivències fotogràfiques amb molta gent i he pogut constatar aquest fet que avui em portat a fer aquesta entrada.
Alguns afrontaven una sessió amb la pressió de "tenir que" fer la foto per guanyar aquest o aquell concurs o categoria, està clar que l'insatisfacció amb el seu propi treball era una constant, arribar i moldre normalment només passa a les pel·lícules, altres volien estar en el moment màgic a dos o tres llocs al mateix temps i sense la capacitat de tele-transportar-nos avui dia és impossible, llavors la sensació de frustració era inevitable ja que sempre creien que la millor llum i el millor punt de vista estava on no havíem anat però sense valorar que si s'hi hagués anat ens haguéssim perdut les llums durant el trajecte i per últim queden els que volen viure i gaudir l'experiència deixant de banda les grans fotografies i que contràriament al que sembla, son els que millors resultats aconsegueixen.
Suposo que sabreu perdonar la "xapa filosòfica" d'avui però ja fa masses dies que no agafo cap avió, em queda poc per tornar a terres de Braveheart i poder tornar a gaudir de paisatges desèrtics i solitaris com el de la foto d'avui on et retrobes a tu mateix, carregues les piles i molt de tant en tant fas alguna foto "decent" i et marxa del cap tota aquesta retòrica que he posat abans... ;-)

dilluns, 14 de setembre de 2015

Motxilla fotogràfica o Motxilla normal?

Recent arribat d'un curt viatge per els Alps Francesos i Suïssos on han predominat les grans passejades a les sessions eminentment fotogràfiques, m'han vingut ganes de fer una entrada parlant de com transportar l'equip de forma més o menys ordenada i sobretot còmode i és que amb tantes estones amb la motxilla a l'esquena he tingut temps de pensar, meditar... tornar a pensar i tornar a meditar (no patiu que de moment no em recluiré...)
Aquesta foto és un clar exemple que a vegades has de caminar una bona estona, amb desnivells importants i potser hi has de fer nit i tot, si dones importància a les bones llums i als moments èpics que es puguin produir no pots estar pendent de si tens la suficient roba, menjar, etc. Per poder salvar una sessió que d'altra manera hauries de deixar a mitges. La foto d'avui en concret està feta prop del capvespre i amb una mica de mala sort es va acabar de tapar del tot, sinó l'idea era de perllongar-ho amb nocturnes etc. Aquest cop no va ser el cas però ho podia haver estat i anava preparat.
Per primera vegada en els meus viatges, he utilitzat una motxilla "normal", gran, de 70 litres i d'una coneguda marca a la que li he esborrat els distintius per no fer cap mena de propaganda, amb dos compartiments on cabia tot l'equip fotogràfic, un d'ells amb càmera, targes, memòries, disparador i un objectiu que vaig situar al compartiment inferior, separat del resta de la motxilla i de molt fàcil accés.
I l'altre al fons de la motxilla pròpiament dita amb el 70-200mm, duplicador, macro, etc. Al qual podia accedir també molt ràpidament amb la cremallera inferior, deixant una gran quantitat d'espai per la roba i altres coses que podeu veure a la foto de sota i que conformava tot l'equip que vaig portar més el trípode i els bastons de caminar, també cal remarcar que portava un camelback de 1 litre integrat a la motxilla.
El pes total del conjunt a tope era de 20 kgs, que era el que suportava durant el camí als refugis o llocs on anàvem a dormir, la resta del dia o nit el pes baixava considerablement, escollint acuradament el que podria necessitar fotogràficament o d'intendència.
A la foto sembla que hi ha molta roba però quan estàs dies per sobre de 3.000 metres les temperatures en aquesta època es mouen sempre al voltant dels 0 graus i cal anar preparat per pluja o neu i pel vent que pot sorgir d'imprevist.
Finalment us deixo una foto dels dos compartiments que abans parlava, on podeu veure com l'equip va molt protegit per aquests separadors i cada bossa es tanca amb un sistema molt fàcil i que impedeix que les peces puguin caure o moure's de lloc.
Espero que aquesta entrada serveixi als que planegeu alguna sortida com la que he fet, ja que abans de sortir, jo tenia molts dubtes i no en vaig trobar cap de similar i fins el darrer moment no vaig saber si emportar-me la motxilla fotogràfica habitual o aquest invent i com a resum us he de dir que vaig encertar de ple ja que apart de la capacitat (més del doble) el que més vaig notar va ser la comoditat i la majoria de vegades ni m'adonava que la portava.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...