dimecres, 24 de juny de 2015

Orquídia tacada dels pantans

Aquestes darreres setmanes està plovent més del compte per la zona on visc, algunes de les tempestes han estat èpiques com la de fa dos setmanes, assolin la quantitat de 72 litres en 25 minuts, aquesta setmana tampoc ha estat exempta d'aquestes tempestes de tarda, els dos darrers dies ha caigut una bona quantitat de pluja, perquè dic tot això? doncs perquè tenia aquesta setmana "marcada" per anar a veure unes floretes molt preuades que surten en el nostre Pirineu.
Aquest matí a punta de clar ja estava al lloc amb l'il·lusió d'un nen petit però quan he anat per creuar el riu des seguida m'he adonat que no podria passar, el cabdal s'havia multiplicat i feia una missió molt arriscada intentar anar a l'altre costat, he tornat dos vegades al cotxe i altres dos he reculat per tornar a intentar-ho fins que he acabat amb les botes plenes d'aigua.
Cachis! he perdut el matí, he pensat... però ja dins el cotxe he decidit agafar el famós pla B i aprofitant que encara era d'hora m'he enfilat a peu per el GR-11 direcció a Molló, la forta pendent i la mullena de genoll avall feien difícil caminar correctament i precisament gràcies a aquesta conjunció de despropòsits he anat pujant poc a poc i això m'ha permès fer un bon grapat de fotografies de flors, orquídies i fins i tot bolets.
Com aquesta Orquídia tacada dels pantans (Dactylorhiza maculata), que he pogut capturar amb els primers raigs del sol filtrant-se pel mig dels arbres i gràcies a aquests, que m'han fet de filtre i han tamisat la llum, l'he pogut captar amb poc contrast i amb una bona colla de colors encerclats com a fons, de fet ja era aquest l'efecte que buscava però amb l'altra protagonista, que segurament dintre de poc caurà si les pluges paren d'alimentar tant generosament les capçaleres dels rius.
Com a detall complementari vull dir que no m'he "ajudat" de cap estri addicional, ni tan sols està feta amb trípode, una sola foto, fons natural buscat (primeres llums) i una mica de paciència ;-)


dilluns, 22 de juny de 2015

Edelweiss o La Flor de Neu

La petita Edelweiss (Leontopodium alpinum), que en alemany significa "Blanc Pur" i més coneguda a Catalunya com a Flor de Neu, ha estat la protagonista i model de la sessió d'avui en bona companyia.
Hem tingut bastanta sort de que el vent ens ha respectat i ens ha deixat un parell d'hores per poder treure-li el suc a aquesta bonica flor ja que cap a les 10 del matí ha començat a bufar fort i era impossible fer quelcom "decent".
No vull deixar escapar l'oportunitat de dir que és una especie protegida i en greu perill d'extinció, al menys a la nostra terra i que malgrat la llegenda popular parla de que antany per demostrar l'amor a la seva estimada els homes regalaven aquesta flor, motiu per el qual cada any pujava a més alçada per evitar que fos trobada, crec que val la pena respectar-la i admirar-la perquè a hores d'ara és un patrimoni ben preuat i molt escàs i cal tenir en compte que a la península ibèrica només es troba al Pirineu i al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.



dimarts, 16 de juny de 2015

Dubble Bubble

Racons amagats de la Islàndia "profunda", llocs on la Natura se't menja literalment i on per poc que et descuidis pots acabar malament. Aquest pou de fang bullint n'és un exemple, tant maco i tant canviant com perillós, un petit pas en fals i ja has begut oli, potser aquest perill imminent és el que m'atreia i no em deixava parar de fer-li fotos, cada una diferent, cada una més sorprenent.
Imatges poc vistes ni han a pilons, només cal trobar-les o saber-les veure per això, tal com vaig dir ahir: La Natura és Creativitat, capturem-la sota el nostre criteri, sense afegir ni treure res, ella sola de per si ja s'ho val.
Vull aprofitar també per donar les gràcies a tots els que us vareu apropar ahir al Institut d'Estudis Catalans a escoltar la nostra xarrada, ja que apart de que ens ho vàrem passar molt bé, tant el Paco com jo ens vàrem sentir molt a gust, potser ha nascut un duet... ;-)

dimarts, 9 de juny de 2015

Cicatrius

Avui us deixo amb una imatge aèria d'una zona semidesèrtica on els elements han deixat la seva empremta a modo de cicatrius, potser no és una imatge estrident ni amb grans pretensions, que no les té, però si que és un tipus de fotografia que em té ben enganxat.
La gràcia d'aquesta variant de la fotografia de natura és que segurament si no dic el que és la majoria dels espectadors deixarien volar la seva imaginació buscant-li un significat que a lo millor no té.
Recordo unes quantes converses amb amics i coneguts del mon de la fotografia que solien dir: "Tu estàs encasellat..." i si, ho tinc que reconèixer, ho estic, ho vull i ho gaudeixo, no m'ho agafo com un comentari negatiu sinó ben al contrari. ;-)
La Natura em té ben atrapat, em va costar uns quants anys descobrir-ho però ara puc afirmar que m'acompanyarà fins que el meu cos aguanti.

dimarts, 2 de juny de 2015

Cercant la imatge dels meus somnis

Aquesta entrada d'avui només és per fer-vos saber que el proper dia 15-6-2015 a les 19:00, Montphoto de la mà del seu president, Paco Membrives, em farà un entrevista sobre la meva trajectoria en el mon dels grans certàmens lligada a 10 fotos comentades que simbolitzen el camí recorregut.


Hi esteu tots convidats!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...