divendres, 25 de setembre de 2015

Xapa filosòfica

Fa uns quants anys que visc la fotografia d'una manera especial, m'he adonat que en el dia a dia miro, penso i faig com si estigués darrera una càmera, això em permet veure més enllà del que pròpiament veuen els meus ulls, un fet ni bo ni dolent, simplement diferent i que aplicat al nostre mon et dona uns segons d'avantatge respecte als que no ho viuen així, sincerament crec que això no s'aprèn, ni s'entrena, crec que simplement s'adopta i prou.
Sé que molta gent no ho entendrà, potser avui no però d'aquí uns anys potser si, sobretot els que ara comencen en aquest mon o hi porten poc temps.
Moltes vegades meu sentit dir que tots hem de trobar el nostre camí per poder progressar i fer-nos un espai propi dins aquesta marabunta en que s'ha convertit la fotografia avui dia, això que sembla tan senzill, en realitat no ho és tant.
Arribar a un lloc on no has estat mai i "veure" la foto o una composició que més o menys funcioni et dona molt més temps per experimentar desprès i sobretot et dona una tranquil·litat que crec que es transmet en positiu als resultats finals.
Durant aquest anys he compartit viatges i vivències fotogràfiques amb molta gent i he pogut constatar aquest fet que avui em portat a fer aquesta entrada.
Alguns afrontaven una sessió amb la pressió de "tenir que" fer la foto per guanyar aquest o aquell concurs o categoria, està clar que l'insatisfacció amb el seu propi treball era una constant, arribar i moldre normalment només passa a les pel·lícules, altres volien estar en el moment màgic a dos o tres llocs al mateix temps i sense la capacitat de tele-transportar-nos avui dia és impossible, llavors la sensació de frustració era inevitable ja que sempre creien que la millor llum i el millor punt de vista estava on no havíem anat però sense valorar que si s'hi hagués anat ens haguéssim perdut les llums durant el trajecte i per últim queden els que volen viure i gaudir l'experiència deixant de banda les grans fotografies i que contràriament al que sembla, son els que millors resultats aconsegueixen.
Suposo que sabreu perdonar la "xapa filosòfica" d'avui però ja fa masses dies que no agafo cap avió, em queda poc per tornar a terres de Braveheart i poder tornar a gaudir de paisatges desèrtics i solitaris com el de la foto d'avui on et retrobes a tu mateix, carregues les piles i molt de tant en tant fas alguna foto "decent" i et marxa del cap tota aquesta retòrica que he posat abans... ;-)

10 comentaris:

  1. Una imatge espectacular i preciosa Pere. El que dubto és que es pugui aconseguir estan simplement gaudint del lloc, segur que hi ha una bona preparació prèvia i un bon estudi de llums, temps i horari.
    Felicitats pel treball!
    Pel que veig, tornes aviat a Escòcia, et desitjo un bon viatge i una estada inspiradora per tornar amb una maleta plena de fotos com aquesta.
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè!
      Et puc ben assegurar que va ser fruit de la casualitat, va ser la primera platja que vàrem visitar a aquesta illa i tot el que va venir desprès mai ens ho haguéssim pogut imaginar... ;-)
      Si, desprès del viatge a Anglaterra amb la Laia, hem quedo a Escòcia un parell de setmanes, aquest cop una mica abans a veure si tenim sort amb els boscos de centre-nord i la tardor.
      Ens veiem aviat!!
      Un petó.

      Elimina
  2. Sí que és veritat això de dius que quan fa temps que vius la fotografia veus les coses d'una altra manera, no només les coses que vols fotografiar si no totes les coses que envolten la teva vida. Sempre intentes buscar altres punts de vista, no d'altres persones si no de tu mateix.

    I sí, a mi també m'agradaria tornar a Escòcia. M'hi vaig enamorar quan encara no feia fotos, així que ara la veuria d'una altra manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Santi,
      Tenim historia si!! quan penso amb les kedades que fèiem fa ... ufff quant de temps!! ;-)
      Tot és qüestió de voler, la resta ve sol ;-)
      Salut!

      Elimina
  3. Sabes que además de tus fotos,... siempre me ha gustado como escribías o como 'querías decir', ... : ) Beso fuerte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegro mucho de que estes ahí Flor.
      Un beso!!

      Elimina
  4. Molt guapa foto.
    A vore que ens dus per a seguir gaudint.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquests llocs sempre en tornes content Vicenç, la desconnexió, tranquil·litat seran una bona recompensa i si a sobre porto alguna foto.. bufff ;)

      Elimina
  5. Absolutament d'acord amb el que dius, m'encanta anar al lloc, escollir un punt i allí gaudir de l'espectacle de l'evolució de la llum, això si, amb el disparador a la ma :-) El sumum s'assoleix en el moment que es domina la tècnica i les configuracions de càmera fluexen soles. Gran imatge i bon text. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard,
      Crec que el que dius segur que ho pensarà molta gent o al menys així ho manifesten molts però la tècnica i les configuracions no son lo més important... la composició i saber que vols fer si, això ho és tot...
      Una abraçada

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...