dimecres, 13 de maig de 2015

La Vall dels Colors

En el Pais Basc, prop de la frontera amb França hi ha un lloc que sembla tret d'un compte de fades, Labetxu o La Vall dels Colors, a la muntanya de Jaizkibel, un lloc on els fotògrafs podem expremer les poques neurones que ens funcionen i buscar combinacions de formes i colors cada cop més arriscades, deixant volar la nostra imaginació i deixant-nos portar per el misticisme del lloc podem passar-hi hores i hores en comunió amb la natura, només interromputs per el batec de les onades del Cantàbric contra les roques del litoral.
Us deixo amb una de les típiques, feta en una petita "cova" on deuen fer nit les cabres, doncs el fort olor i els rastres d'excrements així ho delataven.
Imatge tal qual surt de la càmera, de fet no admeten gaire processat ja que per poc que li donis, el resultat es veu irreal, només vaig tenir en compte que el sol no hi donés directament, cal dir que en aquest lloc s'han d'extremar les precaucions a l'hora d'exposar, ja que els vermells es cremen fàcilment i recomano mirar les captures utilitzant l'histograma amb els tres colors bàsics.

19 comentaris:

  1. Molt guapa Pere, un lloc icònic que algun dia caldrà anar-hi. Gràcies pels consells

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard, crec que una visita s'ho val, més potser no però només és la meva opinió.
      Salut!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Si Josep, a tenir en compte si no vols sorpreses al arribar a casa ;-)

      Elimina
  3. Xula! Demostres que amb petits detalls també hi han bones fotos, cal tenir bon ull.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esther, el lloc requereix de bona forma física, sobretot per tenir la claredat mental per fer quelcom original, evidentment aquesta foto no ho és però pot ser un incentiu perquè algu si en faci alguna de bona.
      Salut!

      Elimina
  4. Hola Pere, haurem de buscar-hi un forat a l'agenda per anar-hi més tard o més d'hora. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ho recomano Toni, que tu si que estàs en forma ;-)
      Salut!

      Elimina
  5. Bon encuadre i molt bonics els colors.
    Minimalista.
    Un lloc per a anotarlo a l´agenda.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te'l recomano Vicenç, segur que t'agradaria.
      Salut!

      Elimina
  6. Una bona visió de fotògraf. Aquest tipus de fotos amb formes geomètriques i linies tenen molta força visual.
    Molt bon ull.

    No ho coneixia la veritat. M'ho apunto per fer una escapada quan vagi a visitar les meves amistats d'allà.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      M'alegra que el trobis interessant, crec que una visita al menys s'ho val. T'ho recomano sense presses i sobretot amb aigua i quelcom de menjar.
      Salut!

      Elimina
  7. Pere "tengui"
    Suposo que tots el que hem visitat aquest indret la tenim.
    Un indret dur de visitar pero amb petits tresors amagats en forma de recompensa.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Ja ho he comentat, és le preu d'estar al costat del camí i veig inevitable passar de llarg d'aquest lloc.
      Dur a l'estiu i a l'hivern...
      Salut!

      Elimina
  8. Quin lloc tan especial que deu ser.
    La composició i tons de la foto m'agraden molt!
    un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és Mercè, igual que dur d'arribar-hi, la baixada és bestial per els genolls i la pujada per la resta de físic... La foto és una de les típiques que pots fer al costat del camí, no té gaire mèrit ;)
      Un peto

      Elimina
  9. http://www.elpaisajeperfecto.com/2015/04/jaizkibel.html

    ResponElimina
  10. Hola,
    Desde que vi el vídeo tan precioso que hiciste de Siberia suelo darme alguna vuelta por aquí y hoy he terminado en esta página antigua.
    Soy de la zona de Jaizkibel y cada vez voy a poder decir menos eso de que es un tesoro escondido...
    Quería señalar que aparte de su importancia geológica es una zona extremadamente frágil con plantas endémicas que solo se localizan en unos pocos enclaves, que desde hace pocos años hay una de las poquísimas colonias de buitres que miran al mar, anidan alimoche, culebrera, moñudos etc etc. Y todo ello pegado a donde estan esas formaciones tan golosas para los fotografos.
    Sigo a la colonia recién formada de buitres y he visto como personas se meten por cualquier sitio a hacer fotos..
    Un problema.
    Me gustaría que, por ejemplo en época de cría,los fotografos , ellos mismos, se autocensuraran y no fueran por todos los rincones a hacer la foto mas guapa, difícil y original. Muchas veces hacemos mal sin querer, por desconocimiento. Que al menos no sea así.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Amaia,
      Te entiendo perfectamente, ha llovido mucho desde que publiqué esta entrada, casi tres años, en los que he conocido gente muy vinculada con la conservación del lugar, como José Manuel Cortizo, que nos dió una charla en el Congreso de Aefona en Calamocha y con quien pude hablar después largo y tendido sobre Jaizkibel. Conozco la colonia de buitres y vi algo parecido a lo que cuentas, la lástima és que la ruta de los flysch pasa muy cerca de ahí y eso se llena de gente la mayoria de dias.
      Tengo una entrada en facebook donde ya mandaba el mensaje de sobre la fragilidad del entorno y que debiamos cuidarlo y conservarlo a toda costa, a veces parece que no hacemos ruido pero estoy seguro que les llega a la gente, otra cosa son las actitudes incivicas o simplemente, las gamberradas, pero eso esta en todos los colectivos, no es patrimonio único de los fotografos y menos de los que yo pueda representar que nos distinguimos mas bien por todo lo contrario ;-)

      Muchas gracias por "hacerte visible"... a ver si entre todos...

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...