dilluns, 6 d’abril de 2015

Je suis Kenyan

Fart de veure com és tractada aquesta massacre per part de la majoria dels anomenats "Països Civilitzats", he volgut retre el meu petit homenatge a totes i cadascuna de les 148 víctimes d'aquest acte vandàlic.
Sense falses hipocresies i amb coneixement de causa, no entenc com el "nostre" Mon deixa de banda els països més pobres i només es mira el melic... davant barbàries i actes com el que ha passat a Kenya.
Aquesta matança m'ha recordat quan vaig estar a Kenya, al 2009, sortíem d'Amboseli per anar cap a les terres altes destinació: Llac Nakuru, ens va aturar un guia que venia en direcció contraria, va parlar en suahili amb el nostre chofer i vàrem fer mitja volta, variant el camí per anar al mateix lloc però fen uns 300 kms de més per una ruta no prevista. Llavors no vàrem entendre res però al cap d'uns dies vàrem saber que en un dels poblats per on teníem que haver passat s'havia produït un saqueig per robar-lis el bestiar i s'havia saldat amb 28 morts, tots pastors nòmades, dones i mainada... per ells la vida havia valgut igual que un parell de bous o quatre cabres.
També m'ha recordat una de les precàries escoles que vàrem visitar, els vàrem portar llibretes, bolígrafs, llapis de colors, etc... Ens ho varen agrair cantant algunes cançons, eren feliços, no tenien res tampoc coneixien res més...
Aquestes dues fotos anteriors formen part d'una petita sessió fotogràfica que vaig poder fer-hi, amb poca llum i on tots volien sortir-hi, vaig tenir que parar per evitar l'enrenou...
Qui sap?? Potser algun d'aquests infants del 2009 estaven entre les víctimes del 2015...
Ells no tenien cap culpa, no coneixen gran part del que passa fora del país i molt menys entenen de política o terrorisme, tampoc han pogut triar, han nascut on han nascut, amb tot el que comporta, sinó digueu si aquest nadó que vaig fotografiar a un poblat de Massai Mara anava així "per sortir a la foto" o és el viu reflex de la misèria...
Contrasta i molt amb aquest altre nen fotografiat a la sortida d'un col·legi de pagament a la part "rica" de Nairobi tot i que segons el meu parer, la seva mirada no amaga la tristor del seu destí.
Sembla que es pregunti ja: perquè?
#JeSuisKenyan
#Kenyaattacks

8 comentaris:

  1. Recordo molt be aquell episodi Pere...i quan ens van dir lo que va passar s'hem van posar els pels de punta.....igual que ara....i tambe per la resposta de la prensa.

    Je suis Kenya !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son d'aquelles situacions que crec que no s'obliden mai, que hagués passat si l'altre guia no diu res?? Qui ho sap??

      Aquests països tenen això, la vida val molt poc... com ens han tornat a recordar amb aquesta matança...

      Elimina
  2. Pere, esta clar que hi han víctimes de primera, de segona, de tercera ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Jordi, malauradament és així... la majoria no veiem més enllà del nostre nas...
      ;-)

      Elimina
  3. Respostes
    1. Molt bé Vicenç!
      Només un apunt, no soc en Pepet...
      ;-)
      Salut!

      Elimina
  4. Hi ha una pel·li sobre les matances de Rwanda que porta per títol "Disparando a perros". Aquestes matances vàren coincidir en el temps amb la guerra dels Balcans i les seves atrocitats. En un moment de la pel·licula, una de les protagonistes que és corresponsal de guerra diu:
    "En Bosnia lloraba, aquí no, sólo son africanos muertos. Somos unos
    egoístas."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està clar i l'exemple que poses no pot ser més il·lustratiu, hipocresia al poder!!!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...