divendres, 27 de febrer de 2015

Volant com un ocell

Portem algunes setmanes amb les xarxes socials esvalotades... molts de debats entre el que és o no licit a la fotografia de Natura, entre si PS si o si PS no, processar o retocar, tothom intenta donar lliçons al pròxim sense parar-se un moment a pensar que fa ell realment.
He arribat a llegir i veure barbaritats, tantes que no venen al cas de comentar, una cosa queda clara, hi ha gent que fa el que sigui per sobresortir i per arribar a on la seva "fotografia" no arriba.
Com ja sabeu, prioritzo viure el moment per sobre la fotografia i no m'importa que diguin que soc purista, soc clàssic, soc previsible o qualsevol d'aquests adjectius que en el que portem de 2015 sonen com... malament.
El que està clar és que seguiré fent el que faig perquè és el que m'agrada, seguiré viatjant als llocs que més em motiven i seguiré participant als concursos més importants, aquells que et demanen el RAW i NO permeten edicions més enllà de les normes, encara que no aconsegueixi cap premi però la il·lusió d'escollir, classificar i enviar les fotografies forma part de la meva vida en els darrers anys i quan tens la sort de que t'en seleccionen alguna, l'alegria et dona una gran dosi de vitalitat i et fa voler més... més...
Perquè dic això?
Doncs perquè tot això està molt bé però no cal oblidar que el més important, al menys per mi i per sobre de qualsevol premi, és haver viscut el "moment"
i poder-lo explicar i compartir amb amics, familiars i seguidors. Com a mostra aquesta fotografia feta sobre el llac Myvtan, al nord de Islàndia, des d'una Cessna 207, una petita avioneta que permet obrir les finestres per treure l'objectiu fora, que et toqui l'aire volant com els ocells sobre uns paratges tant exclusius i magnífics com aquests, té preu??
Jo crec que no i un detall important, aquí no hi ha Photoshop que valgui, el que hi ha és el que és veu, sigui foto documental, clàssica, previsible o el que li vulgueu dir, evidentment no té colors estridents... però, li fan falta??
;-)

16 comentaris:

  1. És una imatge molt guapa i crec que en aquest cas encara és més un luxe poder viure-ho des de l'avioneta, la visió del Myvtan a ran de terra no té res a veure.
    No entro en la discussió, però jo entenc la fotografia de natura com la que recull la realitat, encara que el sedàs de la nostra visió n'esculli un tram o un detall que li doni un efecte distant a la visió d'una altre persona.
    Altres imatges poden ser creacions més o menys artístiques però això és una altre historia.
    Un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Totalment d'acord amb tu, ja ho saps!!
      Detalls, creativitat, originalitat, siiii però sense enganys... o sinó mira les xarxes, tothom s'ho qüestiona tot avui dia i jo no vull perdre la credibilitat, una paraula fàcil però que costa molt aconseguir ;-)
      Un petó.

      Elimina
  2. A alguns ens agrada viure el moment a la Natura i a d'altres davant l'ordinador, inventant el que ells anomenen realitats i comptant "líkes"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si vilu, son dos "esports" totalment diferents, encara que la gent els hi vulgui posar el mateix nom... ;-)

      Elimina
  3. Realmente impactante, en miniatura no parece una foto. Y tienes toda la razón lo más importante es sentir y ver el momento. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto José y en eso tu eres un maestro, sin duda.
      Un abrazo

      Elimina
  4. Preciosa la toma, Pere. Sobre el comentario de fondo, estoy muy de acuerdo con lo que planteas y de hecho es mi forma de ver y vivir la fotografía. Que algunas tomas que hacemos serían más resultonas e impactantes con una buena edición en PS??? Pues probablemente sí, pero para mi gusto perderían la esencia con la que las hacemos. Y por otro parte, como tú planteas; Es realmente necesario que las fotos lleguen a ese punto? Yo humildemente creo que no. Creo que somos casi todos lo suficientemente maduros como para saber si una foto es buena o no, sin haberle metido dos horas de edición. Un saludo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Andoni,
      Eso esta clarisimo pero la gente que empieza queda deslumbrada por esas ediciones o colorines, de momento es inevitable pero pasará ;-)
      Hoy me han dado la buena noticia del primer premio en el Golden Turtle, fijate que la foto no tiene ningun color subido y un postprocesado de menos de dos minutos, un claro ejemplo de lo que buscan en estos grandes concursos y que alabo publicamente.
      Muchas gracias!
      Un abrazo

      Elimina
  5. Crec que amb aquesta entrada tanques una sèrie bona. Però no et preocupis pels comentaris que has llegit o sentit. Això és com la grip, que amb el bon temps comença a remetre :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho espero Ramon!!
      Sip, amb aquesta tanco la sèrie, un tema que espero no tocar més..
      ;-)

      Elimina
  6. Hola Pere...
    Jo ho tinc molt clar, sóc clàssic, previsible, postalero... i qualsevol cosa més que es pugui ocórrer per titllar la meva fotogradia. I? Jo estic molt content amb la fotografia que faig i amb el que he aprés amb els anys sempre perseguint la autoexigència per obtenir bons resultats (que no vol dir que totes les meves fotos siguin bones).

    Estic molt satisfet de tot elcamí que he recorregut i sóc plenament conscient que encara em falta mo,t per aprendre i experimentar, però desde la càmara. Photoshop no és ni el meu camíni el meu mitjà.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      Has escollit el "camí llarg" doncs, com jo, és un que es fa pas a pas i no de centenars de likes en centenars, sortint de la "ombra" i de la nit al dia "al estrellato" però al final sempre acabes "estrellato" jeje
      Salut i endavant!!

      Elimina
  7. La perspectiva aèria dels llocs et fa entendre moltes coses sobre com s'han generat aquests entorns i si ho has pogut fer a Islàndia encara més. Crec que ha de ser aclaparador pels sentits i molt difícil de fer una activitat com la fotografia sense quedar-se encantat, bocabadant. En el meu cas crec que posaria els cinc sentits en la contemplació. Escric això quan fa menys de 24h que he tornat d'aquesta illa en el primer viatge, m'ha costat molt concentrar-me per fer fotografia ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard,
      Doncs ja m'agradarà anar veient el que has portat, sens dubte la visió aèria enganxa com una droga, Islàndia no va ser el meu primer vol fotogràfic, ni ha estat l'últim però si va estar el que em va canviar la manera de mirar... ;-)
      Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...