diumenge, 15 de febrer de 2015

I Tu, per qui fotografies?

Fa un parell de setmanes vaig publicar una entrada amb el títol: "I Tu, perquè fotografies?" i ja quan l'estava escrivint i desprès quan llegia i contestava els comentaris, em va venir al cap la segona part, està clar que la majoria té clar perquè fotografia com va quedar palès en els comentaris que hi varen haver a aquella entrada però "I Tu, per qui fotografies?"
Veient les diverses polèmiques que s'han aixecat els darrers dies a les xarxes socials on queda clar que tot s'hi val per ser el "millor" o ser el que té més "likes" i que l'objectiu d'aquesta gent és predominantment social, o sigui que fotografien per els demés, llavors s'ha de recorre a retocs i edicions complexes per "posar" a l'imatge el que no vares tenir ni vas viure però que "necessites" mostrar als seguidors per els que Tu fotografies...
Un dels aspectes que més valoro de la gent que ho fa és que ho diguin, que expliquin que hi ha al darrera i que no equivoquin als seguidors amb imatges que ells mai veuran a la realitat perquè simplement no existeixen, son creacions i interpretacions personals sobre un paisatge o imatge.
No hi han regles escrites sobre això i si no hi han enganys darrera, crec que és una categoria més de la fotografia o més aviat del art fotogràfic que pot conviure perfectament amb un tipus de fotografia més purista, i sinó poso per exemple a qui no li agrada una "foto" del Marc Adamus per exemple??
Jo ni estic per sobre del bé i el mal ni tinc el poder de la veritat absoluta però una cosa si que tinc clara i que tots els que em coneixen i comparteixen sortides i viatges amb mi saben, és que jo fotografio per mi i que tot gira en "viure" la foto in situ.
l que hi ha és el que m'emporto cap a casa, de vegades tinc sort, altres no... la natura decideix si m'ho mereixo o no... ;-)

35 comentaris:

  1. Sempre dic que m agrada molt el camí per fer una fotografia... Aixecar se d hora, la companyia, la tensió, les conversesi si després potents un bon resultat doncs bingo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esteve, crec que la teva resposta va més per el perquè no pas per el per qui... s'entén que ho fas per tu, oi?

      Elimina
  2. Hola Pere, una imatge molt ben aconseguida i una bona reflexió.
    En el meu cas fotografio per mi, i per tant tinc clar no faré fotomuntatges ni processats exagerats només per tenir més likes. Per mi l'important es que la persona que vegi la meva foto, pugui sentir el mateix que vaig sentir jo en el moment de fer-la.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel, crec que aquesta és una bona resposta, saps el perquè i el per qui, jo valoro molt la credibilitat i per tenir-la cal mostrar allò que hi havia, encara que pot conviure amb els foto-muntatges i edicions desmesurades però cal dir-ho perquè el que ho vegi sàpiga que veu ;-)
      Salut!

      Elimina
  3. Ei Pere!

    Ambdós ens hem llevat amb el mateix peu avui o millor dit, ja fa dies que hem tingut la mateixa inquietud perquè jo fa dies que redactava l'entrada del meu blo que no ha quedat petita precisament.

    Fotografia i retoc fotogràfic, realment no hi ha una millor que l'altre perquè són dos finalitats diferents. Busco ser un testimoni de lo que veig (fent-ho amb certa gràcia, planificant els moments...) o simplement busco l'estética per sobre de tot i no m'importa plasmar el que tinc al cap i no el que veig?

    El problema com sempre és quan no se sap que és una cosa i que és una altra. Hi ha autors que diuen quina és la seva línea però n'hi ha d'altres que no i fan molt bé la feina d'edició, podriem dir que són fins i tot virtuosos, i això fa que gairebé no es pugui discernir que és veritat i que és fals i això és perillós.

    Entre altres moltes coses perquè molts ja tenim la mosca al nas i comencem a dubtar de pràcticament tot el que veiem (sempre tens control·lats alguns autors que saps quin és l'estil que fan però en galeries i webs de gent que només segueixes virtualment i no saps com treballen ja no saps que creure quan les imatges són molt vistoses).

    Estem en una competició i no me n0'he enterat? És millor fotògraf aquell que té més visites a la xarxa social Y, la galeria Z, el seu blog o la seva web? Si algú respón amb un "Si" jo preguntaré estupefacte amb un "Disculpa'm?"

    És millor fotògraf el que va més lluny per fer fotos no vistes (i per tant no hi ha criteri per saber si es real o no si dubtes de l'autor d'avantmà), el que afegeix més elements exòtics en els seus enquadraments...? La nostra avidesa de "imatges que ens sorprenguin" ens poden jugar males passades de creure com a certes coses que no ho són. I que visualment poden tenir molta força.

    Podriem resumir-ho amb fas fotografía documental o fantasía? Eps, cap inconvenient en cap de les 2 però si es fantasía ja saps que no és real i no per això deixa de ser espectacular i si el fotògraf/editor és bó i fi treballar pot ser sublim i magnífica la imatge resultant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fotografiem per nosaltres o pels altres?

      Havia fet una entrada molt llarga com la primera on fins i tot feia ènfasi en com a absolutament tots ens agrada que ens alimentin l'ego (m'incloc el primer, és inherent a l'ésser humà) d'una forma més sofisticada o menys però potser era un tó un pel dur i llarg o sigui que ho rebaixo una mica. El titular seria:

      "Fotografiem pels altres com ens agrada a nosaltres"

      Seria un error total fer les fotos de la manera que agradin a molts i no a nosaltres però això no vol dir que no fotografiem pels altres, bé que ho ensenyem, no? Fotografiem pels altres amb l'estil que ens agrada a nosaltres (els enquadraments triats, planificacions fetes... i desitgem tenir la sort de cara, es clar.)

      Una altra cosa és el missatge que volem trasmetre

      Buff, em sap greu i tot per lo llarg que m'ha quedat...

      Una abraçada Pere!

      Elimina
    2. Bones Dani,
      Acabo de llegir la teva entrada i com ja t'he dit estic molt d'acord amb el que dius excepte un parell de punts, ser creatiu i original en paisatge pot ser però evidentment és moooolt més difícil que "crear" el teu paisatge original a casa, hi ha gent que ho diu, altres que no, aquests darrers porten a confusions i a equívocs, personalment no ho trobo ètic... ostres, "ètic"!!! quina paraulota oi??
      Si això no para, algú tindrà que explicar als nostres fills o nets que una vegada les fotografies mostraven la realitat... i evidentment, tenien més valor que ser una simple estampa, molt maca si però irreal com ella mateixa.
      Com he dit, fotografio per mi, perquè em fa sentir viu, em desperta inquietuds per viatjar, em fa gaudir i... etc etc... i la segona part és que també fotografio per els demés, per mostrar el que he vist a gent que potser mai ho podrà veure, perquè m'agrada participar en concursos, si d'aquells on no tenen cabuda els foto-muntatges i on mai veuràs cap Crak o Catacrack d'aquests que col·lapsen les xarxes socials, fixat que fins i tot el Wolrd Press Photo demanarà els RAWs, per fi!!!
      Crec que com tot cansa i la gent un dia dirà, mira aquest no m'el crec i deixarà de mirar-li les fotos, quan això passi aquest "espectador" haurà crescut...
      Poder dir: la càmera no té el rang dinàmic que tenen els nostres ulls està molt bé però desprès de creuar la línia ja no es torna enrere i aquest "purisme" deixa pas a posar-hi coses que no hi eren i que per tant l'ull no podia veure...
      No et sàpiga greu, debats així son enriquidors Dani.

      Una abraçada

      Elimina
    3. Bones Pere, no estic segur que se m'hagi acabat d'entendre amb això de la creativitat i la originalitat, comque també ho has posat en la resposta al meu blog per no fer aquesta resposta enorme t'he contestat allà.

      Respecte a lo de per a qui fotografiem...

      Estic amb tu però ho refrasejo diferent, jo si penso que el fi últim es fotografiar pels altres (el fi primer no, al menys jo no faig una foto pensant en fer una entrada després, però al revés si, si tinc una foto que m'agrada molt si que la voldré ensenyar en una entrada o en el meu portfoli).

      M'explico millor. És evident que quan planifiques una sessió (prop o lluny de casa és igual) qui gaudeix de la planificació, qui gaudeix de l'execució i qui s'emporta a la seva maleta visual i emocional el moment viscut és el fotògraf que va a fotografiar a l'escenari i el subjecte que ell o ella ha triat. I també és cert que fa la foto segons els seus cànons d'estil i interessos però quin és el fi últim?

      Què no l'ensenyem en els blogs per donar o acompanayar un missatges? O en un àlbum per ensenyar a la familia encara que sigui? (o des de l'ordinador) o en els concursos... la presentem perquè si o esperem que tingui alguna menció encara que sigui de finalista? O una expo, quina és la finalitat d'un expo? Si, mostrar la nostra visió d'un lloc o un fet, però a qui? als altres (els que venen a veure-la).

      Evidentment que fotografiem nosaltres, amb els nostres gustos, fer-ho amb els gustos dels altres seria un error i no seriem fidels a nosaltres mateixos però no deixem la foto a la targeta o al disc dur, fem coses amb ella i lo més evident és esperar que agradi a qui la vulgui veure (porti implicit un missatge la foto o no) igual que ens agrada a nosaltres (perquè si ja no passa pel nostre sedaç d'autoexigència ja no la mostrem excepte que busquem que ens la valorin i critiquin en un procés d'aprenentatge).

      Al menys aquesta és la meva visió / opinió peò penso que final fem voltes i molts dels que hem comentat al blog et diem lo mateix amb diferents paraules jejeje, apa, ja no t'emprenyo més amb aquestes respostes tant llargues. La propera vegada una cervesa i unes olivetes ;) que això d'escriure tant és un rotllo i xerrant sempre hi ha rialles.

      Una abraçada!

      Elimina
    4. Hola Dani,
      Crec que si ho has entès, de fet amb els "bufffs" ho defineixes prou bé ;-) No fan falta colors estridents, ni anar a l'altre costat del Mon per fer una foto original i creativa, la pots fer al costat de casa i pot tenir molt impacte, quin problema hi ha?? doncs que això és el més difícil.
      A mi m'agrada veure llocs on poca gent hi ha estat, ho confesso, però em guardo la vivència i anècdotes, que s'en acumulen moltes per explicar a casa o en un futur als meus nets si en tinc..
      Està clar que quan fem exposicions, participem en concursos ho fem per augmentar el nostre "ego" i si aconseguim èxits encara l'alimentem més, és innat a la raça humana però per ser fidel al títol d'aquesta entrada, jo no fotografio d'una determinada manera per tenir més likes o per satisfer als seguidors, ho faig per mi, tinc moltes, no! moltíssimes fotos que m'han fet gaudir i que m'han fet créixer en coneixements sobre la natura i que malauradament mai veuran la llum, aquestes son per mi, son fotos carregades de records i amb "historia" al darrera, jo les valoro i les gaudeixo i sé que el 99% dels seguidors no hi trobarien res especial, el perquè? doncs tornant al començament... perquè ells no han viscut el moment.
      Aquest petit detall diferencia al que ha viscut del que ha creat, el primer sap que hi ha un abans, un durant i un desprès, el segon no té cap d'aquests moments ;-)
      Bona proposta, m'agrada la cervesa i les olives ;-)
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Fotografio per mi, perquè m'agrada i m'ho passo molt bé, perquè em sento realitzat, perquè aprenc constantment en tots els aspectes tècnics que això implica, perquè suscita la creativitat, perquè estimo la natura i m'agrada buscar i trobar la part bella que té. També m'agrada compartir aquestes troballes amb els altres i provocar les mateixes reaccions i sensacions que a mi em provoca aquesta contemplació de la natura. Si arribo a tenir molts likes millor que millor, amb això crec que ajudo d'alguna manera a fer conèixer el que vaig descobrint ,i això vol dir que també ho podran estimar i defensar per si algun dia està amenaçat. Així de senzill. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així de senzill i de clar Eduard, fotografiar per tu aporta avantatges com prescindir del nerviosisme de "tenir que" aconseguir una bona foto a cada sortida o viatge ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  5. Dons jo fotografio per mi i per la gent que vol veure les meves fotos.
    Per mi, pq em relaxa, em desconecta de la rutina, em permet ser creativa i per recordar llocs i moments.
    Per la gent que vol veure les meves fotos, pq hi ha molta gent que m'ha dit que, gràcies a elles, viatgen amb mi, o veuen els llocs de per aquí d'una manera diferent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sònia,
      50% i 50%??
      Està bé tenir clares les coses, també és una opció vàlida...;-)
      Salut!

      Elimina
  6. Jo fotografio per a mi, perquè m'agrada veure les coses que veig, m'agrada fotografiar-les, i m'agrada veure-les a casa una i una altra vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una exel·lent resposta Santi, saps el que vols ;-)
      Salut!

      Elimina
  7. No puedo estar más de acuerdo con lo que comentas Pere... Ante todo honestidad y que cada cual disfrute con lo que hace. Yo personalmente voy en tu misma línea. Un abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso es Andoni, honestidad y etica, con estas dos palabras aplicadas a la fotografia, cualquier camino vale, sea cual sea el resultado final
      Un abrazo!

      Elimina
  8. Anda con el traductor!! Se ha inventado la mitad del mensaje!! jajaja!! Es lo que tiene... Aún así creo que se entiende. Saludos!

    ResponElimina
  9. Acabo de tornar d'una sessió en solitari i he de dir rotundament que fotografie per mi. Perquè ara, esmorzant tranquilament, he oblidat la setmana passada que va ser infernal a nivell laboral. No he tingut bona llum, segurament no he fet cap foto diferent o espectacular. Però les vora 2 hores que he estat sol a la platja, buscant la bellesa del lloc, això no m'ho treu ningú. Abans corria a l'ordinador a veure els resultats. Ara poden passar setmanes fins que mire les imatges obtingudes. Fotografie per mi, perquè sóc egoista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Pepet,
      Ser egoista també és una resposta vàlida i encara que soni malament de vegades, és molt millor que una altra que comença per les mateixes tres primeres lletres, al menys aplicat a la fotografia ;-)

      Elimina
  10. Jo ho trobo molt evident.
    Fotografio per mi, per emportar-me a casa aquell "tros de ballesa".
    I si no li arrenco un tros de bellesa a la natura, he gaudit un moment de soletat, o de companyia de colors, olors i cants.
    Que mes puc voler?

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho celebro Esther però no tothom ho té tant clar o fins i tot, inconscientment podem fer un tipus de fotografia que no és el que realment ens agrada a nosaltres, a lo millor ni ens donem compte d'aquest fet, influenciats per modes, companys, concursos..etc..
      Un petó

      Elimina
  11. Hola Pere, feia dies que volia escriure un comentari a la primera entrada sobre el "perquè" quan veig que ja has publicat la segona sobre "per a qui". El tema és molt interessant i mereix una resposta.

    En el meu cas és difícil distingir del "perquè" del "per a qui". És veritat que m'agrada la natura, que m'agrada sortir de casa i perdre'm entre els rierols i muntanyes properes. És veritat que m'agrada passar-m'hi estona, gaudir del moment, relaxant la ment i intentant obtenir el millor enquadrament, el millor record possible.

    Però també m'agrada arribar a casa i processar, amb tot l'encert del que sóc capaç, les captures fetes. Reconec que no sóc un "purista", però només intento reflectir el record del moment viscut sense cap pretensió d'enganyar ningú. El tractament per capes no sé si cau dins de la categoria fotografia o de la que anomenes art fotogràfic, però és el que m'ajuda a expressar millor el que he viscut.

    I què seria fotografiar si no ho poguéssis compartir? Aquest és el meu darrer "m'agrada" i que em dóna més satisfacció. Igual que tu amb les entrades en aquest interessant blog, compartir els moments viscuts i els tresors trobats és la part final del meu treball.

    És veritat que els likes del facebook o el nombre de visites al blog se'ls ha de donar una importància molt relativa. Però al mateix temps, en aquesta era d'Internet, és l'acte social on exposes el teu treball. I amb això no vull dir que hagis de fer unes coses i deixar de fer-ne unes altres segons aquestes mesures, però és la mesura sobre l'interès que té el teu treball, encara que (desgraciadament) sobre la qualitat oferida.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon,
      Tens raó, és una fina línia la que diferència el perquè del per a qui, jo el perquè el veig com el motiu, la inspiració, el que em porta a fer i el per a qui seria cap a on va dirigit el resultat final, intim o públic, fotografia amb la que et sens realitzat o fotografia que saps que agradarà al gran públic...
      Està clar que la majoria, per no dir tots, fotografiem per mostrar-ho al mon, d'una manera o altra i amb uns objectius que poden ser totalment diferents, blocs, denuncia, concursos, exposicions, xarrades, etc... son diferents maneres de donar sortida a la nostra feina, ja veus que no he citat els likes ni els fòrums, desgraciadament i com molt bé dius, el reconeixement no és proporcional a la qualitat de les obres mostrades, tampoc ho és la manera d'arribar-hi, es processi molt o no, s'utilitzin capes o no... si no ho vens com un "only raw", per mi tot podria ser art, el problema que li veig és l'engany per arribar a ser algú en temps record, ara com diu el refrany: "arrencada de cavall, parada de burro...."
      Una abraçada

      Elimina
  12. Corregeixo: "però és la mesura sobre l'interès que té el teu treball, encara que (desgraciadament) NO sobre la qualitat oferida."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, desprès de rellegir-ho ho havia entès així, ara està bé l'aclariment per la gent que ho llegeixi una sola vegada ;-)
      Gràcies!

      Elimina
  13. Es la meva manera d'expresar-me. Amb nomès dotze anys la meva vida va començar a tenir sentit quant agafava la Werlisa del meu pare i li fonia els carrets disparant a tot a llò que es velluguès. Es com pasar la ment i el cor tot en un punt de mira e intentar que les imatges que faig tinguin una història personal o un bon atractiu visual. Salutacions Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Oscar,
      Amb aquesta al·lusió a l'infantesa em recordes al meu nano, li feia fotos a tot el que es movia... espero que quan sigui més gran conservi aquestes ganes ;-)
      Està clar que saps que vols.
      Salut!!

      Elimina
  14. Hola,

    "...aixecat els darrers dies a les xarxes socials", hasta aquí he leído.

    No, de debò, només 2 puntades:

    L'última foto que en vaig mirar d'en senyor Adamus explicava (i molt be que ho faci) que era un blending de 12 fotografies per a focus i DR blend. Quan miro les que feia fa uns anys amb diapositiva (això sí que és only RAW que, per cert, jo no ho sóc; peró més a prop que de lo altre), veig aquest camí de la "societat fotogràfica mondial actual", i això no m'agrada gens. No cal ésser ningú en el món fotogràfic per donar-se que el que feia abans eren fotos treballades in situ, i ara és una altra cosa (que sí, que també és fotografia i blablabla, que el procés no s'acava quan fas clic..., i blablabla).

    2a, els "cracks" que en dius: no, mai ensenyaran els seus RAW, s'els aniria tot a prendre pel cul (perdó).

    EGO, EGO, EGO, ... el gran problema que tampoc en deixa sense tocar el mon fotogràfic, perque aquest es refereix a persones, i algunes persones fan fotos o es consideren fotògrafs.

    Per qui?, perquè? Per a mi, perque sóc egoista i perque em fa sentir molt be estar a fora, sol, només en companya de la natura. Les meves localitzacions no li dic a ningú; però, no tinc cap problema en dur a ningú a aquestes.

    Perdò pel totxo.

    Juan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Juan,

      Doncs m'ha agradat molt el teu "totxo", tens clares les idees i els teus objectius, això és bo sempre!

      Fixat que ens els dies que han passat des de la publicació d'aquesta entrada, hi han hagut noticies com la del WPP, que millor que no s'hagués produït mai però que per altra banda, celebro el desemmascarament d'aquests impostors, siguin premis, likes o front pages, NO tot s'hi val, el pas del temps posa a cada un al seu lloc...

      Gràcies per la teva intervenció!

      Salut!

      Elimina
  15. Sobretot ho faig per mi, per gaudir del moment i de la natura. També per tenir-lo inmortilitzat per disfrutar-lo posteriorment.
    També m'agrada compartir les imatges obtingudes amb les persones més properes.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho tinc molt clar Jordi, hem compartit molts moments que sense fer-ho per nosaltres mateixos i per gaudir dels moments... no tindria sentit passar algunes peripècies que hem passat ;-)
      A seguir!!!
      Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...