dissabte, 10 de gener de 2015

Isle of Harris

Difícil escollir una illa entre totes les Hèbrides però sens dubte Illa de Harris no deixa indiferent a ningú i més si tens en compte que hi arribes majoritàriament amb ferry des de Skye, un dels suposats paratges primigenis d'Escòcia i que resulta ser un lloc super turístic i amb senyals humanes per tot arreu (tanques, pals elèctrics, carreteres, etc...), només desembarcar a Tarbert, la capital, ja veus per on aniran els trets, carreteres d'un sol carril, trobar un bar, restaurant o bed & breakfast obert és com que et toqui la loteria, sort que ho portàvem tot ben lligat, inclús el menjar...
Lligada a Illa de Lewis per un petit istme es podria dir que formen part de una sola illa, un lloc que era totalment desconegut per nosaltres i va formar part del viatge per la flexibilitat que teníem i per una sèrie de coincidències que van fer que ens quadressin els viatges amb el ferry.
De totes les fotos que vaig fer, he escollit aquesta per la plasticitat i per l'anècdota que vaig viure en aquesta platja i que us explicaré.
La platja té uns quants kilòmetres i molt poc desnivell, en aquells dies estàvem amb les marees vives i amb un coeficient alt, crec que per primera vegada des de que recordo, em vaig confondre amb la plenamar i la baixamar, jo havia fet comptes i al voltants del migdia era marea baixa i amb aquesta idea vaig anar fent, cap a les 11:00 del matí vaig veure que m'havia quedat sol, els companys ni es veien i curiosament veia més aigua a la meva esquena que on estava fotografiant, com encara "faltava" per la baixamar, vaig pensar que a l'anada no havia agafat bé les referencies però en poca estona em vaig adonar que les onades xocaven contra les meves cames... llavors si que vaig ser conscient del que passava... veia que tot un "mar" em separava del lloc on suposadament tenia que anar i em vaig començar a preocupar, desprès d'un parell de peripècies vaig tirar per el dret, amb els pantalons arremangats i per el vell mig del que abans era la platja vaig aconseguir sortir i trepitjar terra ferma, la descàrrega d'adrenalina va ser brutal, crec que encara em dura ;-)

24 comentaris:

  1. Hola Pere, como siempre, magia de tus palabras para acompañar cada fotografía y transmitirnos muy bien la descripción de la escena.

    Y como me ha pasado varias veces, veo que también has captado el misterioso reflejo partido de la pirámide que no empieza por su base, algo a lo que no he encontrado explicación escrita por ahí y sólo tengo vagas sospechas de qué es lo que lo provoca.

    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Antonio, el reflejo esta partido porque cerda de la base era ya casi mar abierto, con profundidad respetable y mucho viento, eliminando por completo el reflejo.
      Gracias por tus palabras!
      Saludos

      Elimina
  2. Les illes escoceses, quin plaer una entrada per rememorar la memòria de les que conec i per les que friso per descobrir.
    Una de les coses que m'ha enamorat d'aquelles terres és la possibilitat de trobar-te viatjant sense sentir-te guiri perquès estàs sol a molts indrets i fent kilòmetres.Creu-me que a Skye també ho pots sentir Pere.
    Sort que va ser una anècdota i que ara ho pots recordar sentint l'adrenalina, quin espant.
    Tinc moltes ganes de veure més fotos d'aquest meravellós viatge!
    Un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè, el tema de Skye ho veig dificil, potser em quedaria amb Glencoe abans o les Highlands però Skye ho varem recórrer de dalt a baix i no li veia gaires possibilitats, bé si però faltava màgia per motivar que si varem trobar a altres illes.
      Quelcom més que un espant, t'ho asseguro, em vaig maleir unes quantes vegades... ;-)
      Un petó

      Elimina
  3. Quines aventures que vius! Gràcies per compartir-les.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja pots comptar Esther però son petits detalls que t'acompanyaran tota la vida, una anècdota per explicar als nets... si mai en tinc, clar. :-))
      Un petó

      Elimina
  4. Ostres, Pere, quin espant!

    M'he quedat amb ganes de veure més paisatges d'aquesta zona no tan humanitzada que ens expliques. Escòcia és totalment desconeguda per a mi i una de les zones que tinc ganes d'explorar tant les zones més humanitzades com les que no en un o en múltiples viatges. Si ho puc fer o no només el temps ho dirà ;)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs t'ho recomano Dani, segur que t'agradaria, altra cosa és tenir sort amb el temps i poder fer tot el que portes al cap...
      Salut!

      Elimina
  5. Amb la por que em fa a mí l'aigua i que no entenc les marées, crec que no podria fer fotos tranquil he he.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur Chabier, aquest cop em va agafar desprevingut però feia molt temps que no ;-)
      Salut!

      Elimina
  6. Jeje, con las mareas vivas hay que andarse con cuidao, sobre todo cuando empiezan subir y estas muy metido. Preciosa foto Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues si estaba muy metido esta vez José, andé algunos kilómetros de "playa" sin darme cuenta de que cuando llegue al "mar" ya lo tenia a mis espaldas...
      Gracias!
      Un abrazo

      Elimina
  7. Una imatge exquisida, relaxant, tot i l'adrenalina posterior. Som mediterrànis i això de les marees no és tan fàcil com sembla ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, aquest any he estat més vegades a altres mars que a la Mediterrània, ja t'ho pots ben creure... i ho tinc present però sempre hi ha una primera vegada... aquesta la puc explicar jeje

      Elimina
  8. Jo és que això de les marees, per a un nascut a la Mediterrania com jo, resulta incomprensible ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La "tecnologia" que portava tenia que ser infalible... aquest cop el que va fallar vaig ser jo Oriol, no sé que coi vaig mirar però tot va anar a l'inrevés :-))

      Elimina
  9. Una imatge molt diáfana i agradable de veure. Aquesta illa és una de les que tinc apuntades en el "debe" i espere poder anar-hi a no massa tardar.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs hi gaudirà de valent, crec que transmet bé el moment "abans"... on tot era pau i glòria ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  10. M'imagino jo allà...i no sé que hagués fet !!

    Dius .."un parell de peripècies ??"...jeje :-))

    Tinc ganes de veure més fotos d'aquest viatge

    Un petó Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carmina, que tu tens mooolta experiència amb el mar i segur que hauries fet el correcte... ;-)
      Les fotos poc a poc, alguna més sortirà però ja saps que no m'agrada "saturar" als lectors amb entrades repetitives...
      Un petó.

      Elimina
  11. Quina experiència, són d'aquelles que ara fan molta gràcia, però en aquell moment ...
    Són anècdotes d'aquelles que passen els anys i quan l'expliques les tornes a reviure com si fos un experiència viscuda recentment.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Jordi, no crec que pugui oblidar mai la sensació de: "fotut burro!!!..." que vaig sentir quan em vaig veure encerclat per l'aigua.
      Fins aviat!!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...