dissabte, 31 de gener de 2015

I Tu, perquè fotografies?

Fa uns dies em vaig "estrenar" en donar un taller de fotografia de Natura, els que fa temps que em coneixeu ja sabeu que aquesta no és pas la meva "missió a la vida", però una amiga em va convèncer i com ja feia temps que ho intentava, al final vaig caure..., doncs bé, en el temari del taller vaig incloure aquesta pregunta: "i Tu, perquè fotografies?"
Jo vaig dir-hi la meva i cada un dels assistents varen dir-hi la seva, està clar que el 90% érem aficionats, excepte el "presi" que si era Pro i les respostes varen ser majoritàriament que ho fèiem per  "salut mental", per "evadir-nos del stress de la feina" i també per ser un mitja per "relacionar-nos socialment".
Ahir parlava d'aquest tema amb un amic (que porta un piló de hores escoltant el mateix...ja que amb aquest tema soc una mica "pallisses"...) i em va donar l'idea de plasmar la nostra conversa en una entrada del bloc i això estic fent.
És realment curiós que als dos ens agrada i ens motiva la fotografia de Natura però tenim dos punts de vista bastant oposats encara que crec que els dos tenim una bona part de raó.
He posat aquesta imatge d'una sortida de sol als Alps francesos per il·lustrar el que vull explicar: que és més important, tenir la fotografia o viure el moment??
Jo ho tinc molt clar, potser fa uns anys hagués dit tenir la fotografia però avui puc dir tranquil·lament, viure el moment.
Pot semblar un tema complicat però no ho és tant, si valores "tenir la fotografia" per sobre de "viure el moment" pots arribar a un estat de neguit o sobrepressió que no et permet gaudir del que tens davant i potser... i recalco, potser... la fotografia que has fet no sigui el que volies o et pensaves fer i això t'en adones quan ja ets a casa, en canvi si vius el moment, segurament t'empatxis de llum i natura i la fotografia surti sola.
Sé que és un tema complicat i que tothom tindrà la seva opinió però us recomano perdre-hi uns segons i a veure si sou capaços de contestar a la pregunta del encapçalament.
Bon cap de setmana!

58 comentaris:

  1. Molt bona aquesta reflexió, Pere. En el meu cas, jo vaig encara més lluny: jo faig fotos per "reviure els moments". Quan les torno a mirar torno a ser al lloc i al moment de fer-les, i torno a sentir lo mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una altra opció Santi però va en el mateix camí, tu no les mires a casa per tornar a reviure l'stress sinó per tornar a gaudir... ;-)

      Elimina
    2. I per això moltes les tinc de fons de pantalla als ordinadors de casa i de la feina i als mòbils!

      Elimina
    3. Aquest és un signe inequívoc de que el que has fet t'agradat i... t'agrada, Enhorabona!

      Elimina
  2. Sobre este particular tengo una anécdota muy curiosa que me pasó, yo creo que en la segunda o tercera vez que fuí a Gueirua. En el camino de bajada me encontré con un abuelo con ganas de conversación, le explicaba a que iba a aquella playa y le decía que hacía fotografias para conservar esos momentos de luz especiales. Va el hombre y me dice: que tienes problemas de memoria?. Jaja, me dejó pa allá. No supe que contestarle, supongo que tampoco me entendería. Al margen de esto, en mi caso son varias las causas por las que hago fotos. La desconexión mental es desde luego muy importante pero yo creo que esto es una consecuencia del disfrute de la naturaleza. Y muchas veces lo digo, pocas personas disfrutan o aprecian la belleza de la naturaleza, incluso entre los que llevan cámaras a sus espaldas. Y claro cuando algo te emociona tratas de inmortalizarlo y esto es la consecuencia de la afición fotográfica no el origen. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jeje, muy buena la respuesta del abuelo ;-)
      Contigo ya lo hemos hablado alguna veces José, hay trabajos que necesitan de una válvula de escape importante y junto con la atracción que sientes por la naturaleza te ayudan a equilibrar el dia a dia.
      Mi reflexión iba mas enfocada al nerviosismo o frustración del no poder hacer esa imagen soñada o aun cuando tienes la suerte de vivir el momento, la presión te incapacita para resolver adecuadamente el momento. ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  3. Bones. Et felicito per l'entrada. Molt encertada. A mi m'agraden els grisos. Faig fotos per viure el moment i si m'emporto una bona foto millor...i si no, també estic feliç igual.
    Me n'alegra veure que et fas gran...jejejeje....i que amb la saviesa de la maduresa....ets capaç de gaudir primer ...i si fas una bona foto, de gaudir el doble.
    És l'únic que ens en portarem posat...les sensacions...les vivències....la resta....quedarà en el record d'uns quants!
    Jo prefereixo esser molt egoista....i marxar carregada de bones vivències...:-)
    Encara que no participo poc en el bloc....seguir-lo és també per mi una bona vivència!!!
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó Montse, com deia fa poc, si tu "vius" el moment el podrás explicar als teus nets si fos el cas però per que de vegades el voler tenir una foto determinada no et permet gaudir del viatge/sortida com tindria que ser ;-)
      Ho cel·lebro!!!
      Una abraçada

      Elimina
  4. Volia dir que participo poc....jejeje;-)

    ResponElimina
  5. Jo només fotografio per oci, com diversió. Pel que trio aquelles disciplines que més satisfacció em produeixen. Actualment gairebé només faig paisatge i fauna, especialment aus, i és perquè és com més gaudeixo. De la fotografia i de les companyies.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això també és tenir les idees clares Vicenç, fas el que et reporta més diversió i a més ho fas bé ;-)
      Salut!

      Elimina
  6. Pere, qué casualidad que estoy terminando de escribir algo relacionado y mañana pensaba publicar.

    Yo creo que esa pregunta no tiene una respuesta aparentemente completa, por lo menos una respuesta que se pueda dar conscientemente. En una fotografía interviene también nuestro subconsciente y tiene un gran papel, pero que no tiene explicación consciente. Creo que una analogía puede ser ¿por qué me gusta un color concreto? Hay algo que hace que me guste, pero no sé explicarlo, ni sé por qué me gusta.

    Me viene a la mente la respuesta que daba Garry Winogrand: "hago fotografías para ver cómo se ven las cosas a través de una fotografía". Creo que por ahí puede ir la respuesta, aunque con un matiz: necesito ver como ve la cámara (ojo, no cómo sino como), necesito ver esa realidad paralela distinta al ojo, necesito ver el sujeto de una manera que no sea la forma en la que la ve mi mente consciente. Eso sí, no dejo de lado que una de las razones conscientes es que me gusta la naturaleza, la fotografía me ayuda a desconectar de la realidad y unas cuantas más, pero el trasfondo no creo que pueda razonarlo.

    Saludos


    PD: perdón por escribir esta chapa filosófica en tu blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdonado estas Antonio jeje.
      Bueno he visto que ya te has dado cuenta del "matiz" de fondo de la entrada, te comento ahí.
      Gracias!

      Elimina
  7. Copio aquí el comentari de Alex Alonso fet al facebook perquè crec que aporta un nou condicionant que fins ara no s'havia parlat: "La necessitat d'expressar-nos"...

    Alex Alonso no lo tengo nada claro si quisiéramos disfrutar solo del momento nos sentaríamos en silencio a contemplar una hermosa puesta de sol, sin mas, pero queremos traducirla e imprimirle en lo posible algo de nuestro carácter , intelectualizar lo que vemos para poder explicarlo según nuestro carácter, es entonces cuando nos complicamos la vida y sacamos la cámara introduciendo toda una serie de factores externos a esa puesta de sol, diafragmas , velocidades isos, encuadres, es en ese momento cuando no podemos evitar esa necesidad ancestral de traducir realidad y sentimientos para plasmarlos. Queremos expresarnos utilizando la estética y el arte, la imagen en este caso . Cuando tenemos la necesidad de expresarnos buscamos siempre algo mas que la contemplación para dejar constancia. salut Pere ,sempre donas peu a pensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant el que aportes Alex, com sempre, i que podria donar peu a una nova entrada: "fotografies per tu o per els altres?"... o necessitats d'expressió o de reconeixement... ufff... ja em bull el cap jeje
      Moltes gràcies Alex per donar-hi aquest nou matis.

      Elimina
    2. No és pas mala idea per a una segona part, oi?

      Elimina
    3. I tant, ja hi estic pensant... ;-)

      Elimina
  8. A mi la fotografia m'aporta:
    L'aventura d'anar a la muntanya,veure com la natura es vesteix de colors,com canvien les llums, textures i animalons. Quedar-me boca badada per la seva força,la seva bellesa i l'espectacle que m'ofereix.....tant ha estat el moment viscut que m'he oblidat de canviar el ISO, de posar una velocitat més lenta o del fred que fa en aquell moment.
    Al principi quan volia fer ho tot be m’enrabiava amb mi mateixa, ara no em preocupa, per què se que tornaré a tenir moments, no iguals però si espectaculars i em tornarà a passar que descuidaré alguna cosa davant de tant bellesa. Si torno a casa sense cap foto no em preocupa.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esther estava casi segur que la teva resposta aniria per aquest camí i m'alegro que sigui així i no com quan t'agobiaves pensant amb els paràmetres tècnics i el moment passava una mica a segon terme.
      Enhorabona!
      Un petó

      Elimina
    2. Be,si. jajaja m'agrada tornar a casa amb el moment viscut plasmat, però si no he fet "la foto"ja no m'enrabio.
      :)

      Elimina
    3. Molt bé! Ho celebro Esther ;-))

      Elimina
  9. Leyendo después los comentarios me he dado cuenta del matiz que significa tu frase "tener la fotografía por encima de vivir el momento". Dos citas buenas sobre ello que también nos pueden hacer reflexionar:

    Susan Sontag: "La mayoría de los turistas se sienten obligados a poner la cámara entre ellos y toda cosa destacable que les sale al paso. Al no saber cómo reaccionar, hacen una foto. Así la experiencia cobra forma: alto, una fotografía, adelante."

    Una cita no textual de Richard Whelan: "Los turistas en realidad nunca miran nada, sólo hacen fotografías".

    Y la obsesión por llevarse la foto, generalmente un molde de la visión ya creada por otros, puede verse reflejada en estas palabras de mi tocayo Antoine Albalat en el "Arte de escribir": "En algunos autores, por más que acumulen los detalles y embellezcan sus frases, no se ve nada, se leen palabras, pero sin la menor emoción".


    PD: La reflexión que haces es muy buena y va a dar mucho que hablar. El comentario de Alex Alonso también.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tres buenas citas muy acordes al trasfondo con el que he escrito la entrada, muchs gracias por este aporte Antonio ;-)
      Saludos

      Elimina
  10. Interesante entrada Pere! y dificil pregunta a la que incluso, la objetividad con que se responde tal vez esta escondida por la obviedad con la que hay que responder. Me temo que poca gente te respondera su objetivo mas profundo, pero si el mas conveniente de responder. Yo voy a intentar hacerlo. Empece fotografiando por que mi padre lo hacia. Con el tiempo me di cuenta que era la forma de contar a gente que no tenia acceso a donde yo estaba lo que habia visto. Con el tiempo y con la llegada de internet, la gente ya no necesitaba que le ensañara lo que habia visto, pues ya se empezaba a ver por internet miles de fotografias que mostraban lo mismo y ademas de mejor forma. Con los años me canse demostrar lo que veia. Asi que empece a fotografiar para mi y no para el publico en general lo que probablemente fue uno de las pasos mas gratificantes que he dado fotograficamente hablando. Durante todos estos años fotografiando la naturaleza, he visto como se degradaba en si misma. Y "mi" fotografia, la que hacia para mi, cada vez mas y mas se unia con la naturaleza, se sentia mas intrinsacamente relacionada. ¿Por que hago fotografia? Por que es mi medio de expresion en la que soy capaz de hablar con la naturaleza y defender lo que ella no puede hacer, denunciar toda la presion a la que la someten. Mi fotografia es mi lenguaje, es la herramienta de un abogado de oficio de la naturaleza, es mi forma de union estrecha. Sin la fotografia no podria comunicarme con ella.

    Esta misma pregunta que realizas, tiene una respuesta evolutiva, que con el tiempo cambia. Efecta la edad, la socializacion global a la que estas sometido, el entorno donde te muevas, con quien te relaciones, tu libertad real de expresion y no decir lo que el entorno quieren escuchar... como te decia dificil respuesta a un pregunta tan obvia.

    ¿Por que hago fotografia? Hago fotografia por que con ella puedo hablar abiertamente, sin tapujos.

    Un fuerte abrazo Pere!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Victor,
      Creo que has dado con la respuesta que mas se puede acercar a todo el mundo en tu segundo párrafo y no es otra que la respuesta "es evolutiva", tienes toda la razón en decir que todos esos componentes afectan a nuestra actitud o manera de hacer, incluso podriamos añadir nuestra pericia técnica y sobretodo nuestra experiéncia. Un comentario muy acertado, adornado por tu excelente dominio del lenguaje escrito, que también del fotografico, claro.

      Tu "porque" abre una nueva via, la del lenguaje, que ya Alex Alonso inició con la "necesidad de expresarnos"... en todo caso un comentario muy interesante y que "suma" ;-)

      Un fuerte abrazo Victor!!

      Elimina
  11. Bones Pere!

    Es una reflexión dificil. Como han comentado antes, depende de muchisimos factores. Yo creo que existe un aspecto diferencial, y es la finalidad. No responderá de la misma manera, alguien dedicado al fotoperiodismo que alguien que intenta capturar la magnificiencia de la naturaleza, o cualquier otro ambito. La finalidad de la imagen, incluso podria llevarnos a un debate mucho mas extenso, y derivarlo hacia un aspecto mas etico de la imagen (Recordemos la imagen de Kevin Carter, donde fue una imagen muy susceptible de duros debates. ¿Momento o finalidad?).

    Creo que podrás encontrar opiniones de todo tipo. Desde el que simplemente sale a practicar, hasta el que necesita capturar ese momento para documentarlo (este ultimo es el que creo que sufre mas presión e incluso fustración, como comentas). Pero en mi opinión, cuando tu ves, o simplemente planificas una "visualizacion", creo que la voluntad es dejar plasmado que formaste parte de ese momento. Es una manera de dejar constancia en tu historia personal, de que alli pasó algo, y lo compartiste. Si mañana me borrasen la memoria, me encantaria ver alguna imagen y que alguien me dijese que yo estuve alli. Es una parte de mi historia. Luego ya tocaria ver si la compartimos con los demás o no, jejeje.
    Muchas veces, en mi caso, cuando salgo a fotografiar, recuerdo una frase de Einstein, que viene a decir algo como "El conocimiento sin imaginación, no sirve de nada". Y creo que todos necesitamos explotar nuestro punto creativo, mediante el metodo que sea, para preguntarnos los "porques", y de esa manera aumentar mucho mas nuestro conocimiento.

    Peró, es bona i interessant pregunta de debat.

    Salut Pere!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert Yass, i celebro que hagis aportat aquesta cita de Einstein, molt adequada per la fotografia que volem/intentem fer, una invitació a la creativitat i al voler ser original, m'apunto també el que dius de deixar constància d'haver format part del moment...
      Quan escrivia aquesta entrada només pensava en tres o quatre "perquès"... però veig que en surten molts més i tots vàlids.
      Salut!!

      Elimina
  12. Doncs com he dit al FB en el meu cas, i per posar el meu granet de sorra diré que he trobat 3 motius diferents.

    1- Per descomptat que primer es "Viure el Moment"...i si es en silenci i en soledat encara millor !...Es un exercici molt recomanable...et descobreixes parts desconegudes.

    2- També m'agrada poder endur-me aquests moments que tant he gaudit ...es com atrapar-ho perquè no marxi mai..però tinc molt clar que ho faig més per mi que pels altres. De fet quan tornes a casa amb una foto espectacular i te la mires......pesa més lo viscut que la foto.

    3-També m'agrada fer la foto perquè es com una droga...es una sensació molt profunda...m'ajuda a oblidar-me de tot, dels problemes, de la feina....del mon !!
    Es com quan dibuixo, pinto. De fet es com posar-se a fer meditació..la ment et queda en repòs.
    Esper-ho haver-me explicat prou bé!!
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carmina,

      Estic bàsicament d'acord en el punts 2 i 3 però el 1 de la manera que ho dius em fa una mica de por... ;-)

      T'has explicat molt bé!
      Un petó

      Elimina
  13. Hola Pere:
    Dificil es decir algo nuevo despues de leer los comentarios anteriores, però aún así acepto el reto para contribuir con tan buena iniciativa.
    Par mi, que me considero fotografo aficionado de naturaleza, la naturaleza me llevo a la fotografia. Cuando, con caotrce años me inicié en el “ escoltisme laico “ conoci lo que era el amor por la naturaleza, pues era uno de los postulados que este movimiento
    Seguramente porque la fotografia tal y como se entiende en la actualidad estaba en pañales, y justamente porque todo en ella era dificultad ( mucho peso, cara, difícil, etc ), es por lo que empece revelando las fotografies que hacia en el cuarto de baño de casa. Aún recuerdo la primera vez que vi como del papel blanco salia una imagen captada por mi càmera en una salida.... eso si que era “ UN MOMENTO “. Creo que eso es lo que me enganchó. Bueno, no lo creo, estoy seguro, y todos los que hacemos fotografia sabemos que una vez enganchados es difícil salir.
    Después de muchos años ( demasiados ) que por cuestiones laborales y personales la fotografia solo la utilizaba para tomar imágenes de mis hijos y de eventos familiares, ahora, con muchos mas años ,ha sido la fotografia la que me ha devuelto a la naturaleza.
    He vuelto ( porque nunca me fuí del todo ) a la fotografia hace unos cinco años, , y la fotografia me ha llevado de la mano a volver a ver la naturaleza como lo hacia en mi infància, esto es, como algo fràgil que hay que protegir. Pero es que además la fotografia, por esa unión con la naturaleza, me ha hecho bajar de la nube, me ha devuelto la sensación de caminar horas para aconseguir un objetivo en vez de ir en coche o no ir, de dormir en tienda de campaña en vez de en hoteles de cuatro estrelles, de buscar Viajes lov-cost en vez de Viajes programados, de buscar lugares remotos en vez de visitar lo que todo el mundo visita, de conocer gente con una misma afición con la que he hecho amistades de tal intensidad que no las recordaba desde mi niñez, de darme cuenta que el ego es importante però que en la fotografia es inútil, pues cualquier imagen de un compañero te hace poner de nuevo los pies en el suelo, aunque tus allegados y “amigos” del fb te digan que eres el mejor.
    Por eso fotografio , por todo eso, por cada una de esas cosas, por todas juntas y por cada una por separado, porque es una forma de vida, porque es una forma de expressión, porque es una forma de superación personal, porque es un medio de denuncia, porque es un medio de encontrar la amistad, porque ( y por que no ) porque es una manera de dejar un pequeño legado, y porque................... muchos otros porqués.
    Creo que es una buena pregunta , y lo creo porque una buena pregunta no puede tenir una única respuesta, y esta tuya tiene infinites.
    Enhorabuena Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel Angel,
      Me identifico con buena parte de lo que has contado, yo también tire de carrete, aun conservo mi vetusta A-1 pero eso eran peras de otro manzano, la fotografia actual tiene la inmediatez del resultado y la técnica actual le da 10 vueltas al carrete.
      Yo no podria concebir fotografia sin naturaleza pero si puedo naturaleza sin fotografia, un punto importante que al igual que tu me sirve para darme cuenta de lo que si es verdaderamente importante: La Naturaleza.
      Además me quedo con tu último párrafo, resume perfectamente todas estos comentarios y me alegro por ello ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  14. Jo faig fotografíes perquè sóc un "capullu": m'agrada aixecar-me a les 4:00h els dissabtes, passar fred, conduir més d'una hora sense necessitat, mullar-me fins la cintura en el mar en el mes de Gener...

    Jo faig fotografíes (com deia l'Ovidi Montllor) "perquè vull". Perquè m'agrada la natura i és una forma de gaudir-ne. És també un repte: millorar, evolucionar, canviar... I perquè ningú m'obliga a fer-ho. Si m'obliguessin potser no m'agradaria tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Dr,
      Està clar que si algú ens obligués, no ho faríem, som esperits de contradicció i ens negem sempre al que ens volen "imposar"...
      Respecte a la seva definició, crec que vostè NO és un capullu o si ho és... ho som tots ;-)

      Elimina
  15. La foto m'agrada molt, un paisatge de muntanya fantàstic amb reflex inclòs i les llums precioses del capvespre, un luxe de imatge que em transporta una mica allà, si més no somniant.
    El tema fa pensar, és una bona pregunta que no té resposta fàcil. A mi m'ha motivat sempre la imatge, captar imatges que a mi m’agraden en fotografia de natura o en fotografia urbana i també crear imatges jugant amb el macro o amb disseny d’elements. Hi ha molts temes que m’atrauen i tant gaudeixo contemplant-los com intentant fer la foto.
    Si que m’he plantejat de vegades viatjant, si anar sempre amb la càmera davant els ulls pot restar una mica la sensació viscuda del moment però quan he estat a la natura, crec que sempre ha guanyat viure el moment, la càmera sempre ve amb mi però concretament a la muntanya, he viscut primer les excursions i l’emoció d’acostar-me als cims o als estanys i després la de emportar-me a més bones fotos cap a casa.
    Penso que hi ha fotògrafs que s’acosten a les muntanyes buscant imatges sense haver tingut abans el delit de viure la muntanya, d’haver caminat i descobert pas a pas aquest entorn fantàstic. Em sorprèn una mica perquè per mi seria aquesta part de reflexió de fer una foto per la foto o que la foto reflectís una mica la vivència que t’ha portat aquell escenari.
    Ostres m’he passat però el tema m’ha motivat.
    Un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Menys mal que algú comentat la foto!!!! És una sortida de sol, i allà estàvem sols davant tot això, la Natura s'ens menjava i no podiem deixar de somriure ;-)

      Crec que la teva resposta a la pregunta casa perfectament amb el motiu per el que la vaig escriure, viure el moment, reflectir una vivència que podràs explicar o no però que la portaràs dins... o tenir una foto, millor o pitjor però sense historia, sense vivència i sense sentiment... a la llarga (poden ser anys...) has de tenir una sensació de frustració, saps que has estat allà però saps també que t'has perdut moltes coses per buscar únicament aquest objectiu final.
      M'agrada que et passis ;-)
      Un petó

      Elimina
  16. Hola Pere! doncs mira, jo faig fotos perque em sento super bé fent-les, desconecto de la feina i una cosa molt important, em sap greu que altre gent no pugui veure mai aquestes maravelles del nostre món.
    Tenim un planeta molt castigat, amb molta violència i molt degradat per la ma de l'home i penso que no tot és així, que hi ha moments màgics que gràcies a la fotografia puc i podem veure i reviure una i una altre vegada i en consaqüencia ensenyar a la gent pq es conciencii i aprecii aquestes petites coses que fan de la natura algo magnífic i digne de conservar.
    La fotografia és un element d'evasió i informació històrica que em fa reviure aquests moments una i una altre vegada i això és magnífic.
    No vull que la gent pasi per aquest món sense experimentar, encara que sigui uns segons, una d'aquestes maravelles que si existeixen.
    Bona reflexió i bona fotografia...
    Salut company!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fran,
      Està clar que també és un element que ens permet reviure moments viscuts i poder mostrar-los a gent que mai tindrà l'oportunitat de veure'ls, imagino que hi ha gent que ni tant sols sap que existeix la Via Làctia i que la podem veure cada nit serena amb els nostres ulls... i com aquest exemple... molts ;-)

      Moltes gràcies Fran!!
      Salut!

      Elimina
  17. M'hauré d'agafar una nit per poder llegir totes les respostes :-). Aniré al gra, des de sempre he gaudit de la natura, l'he estudiat i l'he defensat. La fotografia m'ha ajudat a transmetre el que jo sento a als altres. Per mi és una eina molt potent de difusió i defensa dels seus valors. Tot lo altre: diversió, psicoteràpia, expressió artística, etc. etc. ve inherent . Actualment practico la fotografia del paisatge i cada vegada més utilitzo els dos terços superiors per incloure el cel, donat que el terç inferior està força "afectat" per la ma de l'home :-(.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard, una bona metàfora aquesta que fas amb la composició i la regla dels terços, per desgràcia en aquest punt tens tota la raó i com ja han apuntat alguns companys com el Victor Tabernero, hi ha una part dels que fem fotografia de Natura que es dediquen a la denúncia i a la conservació, ara com has pogut veure, tants caps tants barrets, però crec que està sortint una entrada on la gent se sent lliure de dir-hi la seva i crec que fins ara totes les propostes/respostes i opinions son vàlides ;-)
      Espero que sigui una nit d'hivern... ja que son més llargues... :P

      Elimina
  18. Jo faig fotos perquè m agrada els rituals que comporta arribar a fer-la, mirar llocs, previsió, llevar-se d hora.... El de menys es el resultat

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra escoltar això Esteve, a mi també m'agrada i m'omple tot lo d'abans i lo de desprès ;-)

      Elimina
  19. És la pregunta i m'he l'he fet molts cops i, de vegades la resposta interna canvia, però no l'essència. L'Esteve ho resumeix molt bé i en la seva última entrada al blog (m'encanta :)) ho resumeix molt bé, el ritual. A mi fer fotografies a la natura em va sentir viu. Són un grapat de motius, que units, et comporten felicitat.
    A mi la fotografia, per motius diversos, alguns més personals o íntims, em comporta superació personal i alhora, creixement personal. Em dóna emoció per buscar aquella llum, aquell paisatge únic, efímer. Em dóna pau, tranquil·litat, despullament personal al estar sol enmig d'un lloc a hores intempestives i compartir tu i la natura un moment únic. Em planteja reptes, saber captar correctament la llum, saber trobar un animal. Em permet conèixer llocs que poder no coneixeria i menys amb les llums que hi anem. Em permet compartir bons moments amb gent com vosaltres. Hi han molts més motius, però es poder és podria resumir perquè fotografiar (i estar) a la natura em fa feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona resposta Xavi, la fotografia et fa feliç i a més has apuntat un altre matis nou: "superar reptes..." crec que també pot ser un bon motiu per fotografiar o viure la natura, hi han moltes maneres de fer-ho i aquesta podria ser-ne una.
      Gràcies!

      Elimina
    2. Per cert Pere, no cal dir-ho però... la foto és brutal. Una viure el moment i a més, fotografiar-lo així :) (es que m'he deixat anar per la pregunta i no he dit res de la foto :p)

      Elimina
    3. De vegades quan faig una entrada així em pregunto: perquè hi posaria una foto? ... jeje
      Gràcies Xavi!!

      Elimina
  20. Collons Pere, últimament ens fas rumiar molt del perquè de moltes coses.
    El motiu principal, és gaudir de la natura i poder estar en contacte amb ella a les hores en què mostra la seva millor cara. També m'ajuda a desconnectar d'altres coses i en aquells moments intentar fusionar-me amb l'entorn. També per gaudir de la companyia d'altres companys. També m'agrada compartir les imatges amb gent del meu entorn mes pròxim i que no gaudeixen d'aquests moments.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Crec que tu i jo tenim una experiència de fa ara prop d'un any que cap foto podria descriure, si si, aquell matí a Cap Roig... una foto no et posa els pels de punta, no transmet electricitat, no reflexa la por del moment i per descomptat ningú pot arribar a saber la mullenada que ens vàrem endur... llavors, la resposta és obvia, no? ;-)
      Salut!

      Elimina
  21. Hola Pere, yo contesté a esta pregunta hace un tiempo aquí: http://composicionenimagen.blogspot.com.es/2013/09/25-porque-fotografiamos.html, y nadie se animó a contestar, quizás también porque casi nadie sigue ese blog.

    Es posible que contestara de manera precipitada, ya que llevo poco haciendo fotos, pero sigo viéndolo igual, fotografío porque me produce bienestar y porque con la fotografía he aprendido muchas cosas.

    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Antonio,
      Endorfinas aparte jeje, el trasfondo va por el mismo camino o es lo que interpreto de tus palabras ;-)
      Un saludo

      Elimina
    2. Claro Pere, lo importante para mi es disfrutar y respetar la naturaleza y disfrutar de todo lo que nos aporta.
      Un saludo

      Elimina
    3. Me alegro Antonio, la fotografia es un elemento mas, el respeto, la ética, la conservación y la honestidad son otros elementos importantes que forman parte de un todo, no olvidandonos de la creatividad y originalidad. :-)
      Un saludo

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...