dijous, 31 de desembre de 2015

Tradicions Nadalenques

Porto uns dies una mica allunyat de les xarxes socials, de tant en tant va bé desconnectar i tornar a gaudir de la fotografia i de la natura. Tenia uns dies de festa i ho he aprofitat per apropar-me a Astúries, concretament a la part occidental, per mi el lloc on hi ha la millor costa que he vist mai.
Portaven dies amb vents del sud, fet que va potenciar la perillositat dels focs que alguns brètols havien provocat intencionadament i els feia més difícils d'apagar però que fotogràficament eren una garantia de tenir bons cels. Un fet contradictori com molts dels que ens amaga la natura.
Han estat uns dies intensos, amb tres i quatres sessions diàries però que els podíem gaudir ja que les condicions ens donaven l'empenta necessària per poder-ho aguantar.
Hem descobert llocs nous, llocs increïbles on feia molt de temps que volia estar i aquesta vegada per fi ho he aconseguit, altres ja coneguts, com aquesta foto que comparteixo avui, el Sablón de Bayas però on no havia tingut bones llums en cap de les ja tradicionals escapades a Astúries.
La foto va dedicada als amics José Fernández, el meu referent en fotografia de costa i editor del bloc "Luz Estelar", al David Álvarez, gran coneixedor de la zona, biòleg i ànima del bloc "Naturaleza Cantábrica" i a l'Esteve, editor del bloc "Moments de Llum", amb tots ells he passat grans moments i aquest any també he pogut fer alguna foto curiosa i per fer de les nostres trobades a Novellana una tradició amb solera.

divendres, 18 de desembre de 2015

Bones Festes!!

És el temps dels bons desitjos i de passar balanç al any que s'acaba i per mi aquest 2015, tant a nivell personal com fotogràfic serà un any difícil d'oblidar i sota aquesta us vull desitjar:
Molt Bones Festes i un 2016 ple de joia, alegries i salut!!
No acostumo a passar balanç però aquest final d'any em venia molt de gust relacionar els premis aconseguits durant 2015:
- 1er Premi a la categoria "Harmony of Life" al concurs Golden Turtle (Rússia)
- Medalla d'Or FZS a la categoria "Nature" al concurs NARAVA (Eslovènia) amb la foto guanyadora a la portada del llibre commemoratiu.
- Menció d'Honor FD a la categoria "Wildlife" al concurs NARAVA (Eslovènia)
- 1er Premi a la categoria "Arte y Naturaleza" al concurs Pixall-Nature (Madrid)
- Winner a la categoria "From the Sky" al concurs Wildlife Photographer of the Year (Londres)
- Highly Commended a la categoria "Birds" al Festival Internacional Nature NAMUR (Belgica)



dimarts, 8 de desembre de 2015

Castildetierra, la icona de les Bardenes

Un dels llocs que m'han sorprès més en la primera visita ha estat Bardenas Reales de Navarra, la primera vegada que hi vaig estar va ser fa més de 30 anys, fent el servei militar les vàrem vorejar quan anàvem de "maniobres", aquell petit contacte em va servir per veure que aquella terra desèrtica tenia una forta personalitat i em va deixar moltes ganes de tornar-hi tranquil·lament per fer-hi una visita com cal.
No va ser fins a principis d'estiu del 2.001 quan hi vaig tornar, aquest cop amb BTT per fer la dura "Extreme-Bardenas", fet que vaig repetir tres vegades més.
A la memòria m'hi quedaven molts racons però un en especial, el Castildetierra, la icona de Les Bardenas Reales de Navarra, peculiar, inconfusible i amb una potència espectacular va ser el meu objectiu durant moltes escapades, molts viatges al nord (Astúries, Cantàbria, Pais Basc) acabaven en aquest lloc, de matí, de tarda, de nit... sempre se m'ha resistit, no he tingut la sort de captar-lo amb les llums que volia i quan tenia les llums em fallava el cel o de nit amb núvols o una forta contaminació lumínica que arruïnava la foto.
La foto que us deixo avui és una de les més decents de totes les que tinc, res espectacular però si amb segell propi en quant a composició.

dissabte, 28 de novembre de 2015

Entrevista a Mac Exprés (Olot TV)

Avui només us volia compartir la entrevista que em varen fer des del programa Mac Exprés de Olot TV, comença a partir del minut 5:05 i fins el 16:15 aproximadament.
Estic especialment content de poder promocionar la Fotografia de Natura a la meva comarca on és clarament el germà pobre al costat de altres disciplines de la fotografia i de l'art.


Espero que us agradi...

dilluns, 23 de novembre de 2015

Matterhorn, la muntanya

Un dels objectius de la darrera escapada als Alps era veure i fotografiar el Matterhorn (4.478 m.) que al meu parer és potser la muntanya més emblemàtica de Europa, per la seva forma i singularitat, per el lloc on està enclavada i perquè hi accedíem des de Zermatt, Suïssa, un lloc paradisíac on ni tant sols hi circulen cotxes.
Portàvem uns dies per la zona de Chamonix i jo anava consultant les previsions meteorològiques ja que uns amics hi havien estat quinze dies abans i ni tant sols l'havien arribat a intuir i no volia que ens passes el mateix. Aquestes no eren gaire bones, pluja, neu i fred pels dies que hi estaríem, unes condicions que podien no deixar-nos veure'l amb tota la seva magnitud però que no ens varen fer desistir de pujar-hi.
La primera posta de sol va ser clavada a les prediccions... neu, fred i núvols que finalment no ens varen deixar veure la muntanya... al dia següent tres quarts del mateix i ja només ens quedava la sortida de sol del darrer dia, érem conscients de que no tindríem cap més oportunitat, al menys en aquell viatge... i ja durant la nit ens vàrem llevar en repetides ocasions a mirar el cel... cap a les 3:00 am...s'ens va escapar un: bé!!! hi han estrelles però la punta no es veu... fins que finalment en una de les ocasions ja no vàrem tornar a descansar i la vàrem encertar, la muntanya s'ens va mostrar majestuosa i sencera, a més vàrem poder gaudir de tot el canvi de tonalitats des de la foscor absoluta fins que l'alçada del sol ens va fer donar per acabada la sessió, enfredorits però contents iniciàvem els camí de tornada...

divendres, 13 de novembre de 2015

Escòcia 2.0 pluja i vent

Desprès d'uns dies una mica alterats pels fets de Londres aquest bloc i jo tornem a la "normalitat", com si no hagués passat res i amb una entrada que simbolitza els dies passats per Escòcia, presidits per els colors de tardor, la pluja persistent i el fort vent que contrastaven fortament amb el viatge de l'any passat on el "bon temps" relatiu va ser la tònica habitual del dia a dia.
He estat buscant una de les tantes fotos que vaig fer i que simbolitzes perfectament l'ambient que vàrem tenir i al final m'he decantat per aquesta, feta aprop de Kinlochleven, plovent com era d'esperar, a mà alçada i amb paraigües, temperatura rondant els 6-7º i una sensació de fred important, incrementada per la humitat.
Varen ser uns dies de desconnexió, de reflexió, de tranquil·litat, d'exploració, de passejades i de degustació com haureu pogut anar veient pel facebook de tant en tant i és que amb aquest temps que feia que menys que un bon "Full Breakfast"??
Bon cap de setmana!

diumenge, 1 de novembre de 2015

Una Nit al Museu

De vegades la gent em pregunta el perquè del títol d'aquest bloc pensant principalment amb fotografia i natura. Doncs és fàcil, el títol ve dels somnis aconseguits que vaig compartint, com estar de nit amb els baobabs a Madagascar, la meva primera aurora o la meva primera menció en un concurs important.
Avui és una entrada molt especial per mi ja que us vull intentar compartir les sensacions i emocions viscudes al Natural History Museum de Londres a l'entrega de premis del Wildlife Photographer of the Year 2015, el concurs de Fotografia de Natura més prestigiós del mon, on vaig ser guanyador de la categoria aèria, "From the Sky" que diuen ells, amb la foto "L'Art de les Algues", un fet que apart de ser un somni (evidentment), era assolir un objectiu, el que em va fer decidir per la Fotografia de Natura ara ja fa molts anys, va ser arrel de veure una exposició d'aquest concurs amb la família, allà vaig quedar meravellat per les fotografies, eren d'un nivell infinitament superior al que jo pensava que és podia fer amb una càmera i vaig dir: "Algun dia tindré una foto en aquest concurs, encara que sigui la darrera menció d'honor i la posin en el pitjor racó de la sala, humit i fosc però que hi sigui!!"  Ahh!! "i sopar sota el dinosaure!!!" :-))
Els companys i amics amb qui comparteixo afició ho han escoltat infinitat de cops... algun dia.. algun dia... i finalment aquest dia va arribar el passat 13-10-2015 i amb l'afegit que va ser el primer premi de la categoria, un fet impensable per mi ja que no creia tenir fotos a l'alçada dels guanyadors i també que els que assolien aquest premi solien ser fotògrafs reconeguts a nivell mundial, professionals la majoria i amb feines molt glamuroses. Vagi per davant que sóc conscient que tinc un bon grapat de premis però com li havia dit en més d'una ocasió a l'Uge Fuertes o al Daniel Jara (ambdós premiats al WPOTY): "Els canviaria tots per una menció en aquest concurs".

A continuació algunes fotos que volen reflexar algun dels molts bons moments viscuts a Londres
- Moments de reflexió al hall del Regency Hotel, recordant els 5 mesos de neguits, tensions, il·lusions i secretisme fins arribar a Londres. (Foto: Fran Rubia)
- Abans d'entrar a la sala vàrem aprofitar per fer-nos una foto de família amb el mític Frans Lanting. D'esquerra a dreta: Cristobal Serrano, Alvaro Escobar, Manuel Ismael Gómez, Fran Rubia, Frans Lanting, Carlos Perez Naval, Juan Tapia, un servidor, Javier Aznar i Juan Jesús González Ahumada)
- Vista de la sala des de la part del fons en el moment que s'anuncia la foto guanyadora de la categoria "From the Sky" (Foto: Manuel Ismael Gómez)
- La part més difícil i a la vegada més dolça, la recollida del premi i els agraïments públics.
- Moltes vegades s'ha comparat aquesta entrega de premis amb els Oscar, veient aquesta imatge no es pot negar ;-) D'esquerra a dreta: Fran Rubia, Cristobal Serrano, Javier Aznar, Marina Cano, un sevidor i Juan Tapia (Foto cedida per Javier Aznar)
- Un cop acabat el sopar i abans de veure per primera vegada l'exposició, foto sota el dinosaure amb la meva filla Laia. (Foto: Fran Rubia)
 
- Foto amb el Javier Aznar i Cristobal Serrano a la sortida del museu, cal dir que ens varen fer fora, no hi havia manera de que sortíssim del museu (literalment!!!) 
Foto feta per la fotògrafa oficial del NHM de Londres el matí següent de trobada amb els mitjans de comunicació.
- Tertúlia amb la família Albiac i Marina Cano, sempre és un plaer trobar-los a les gales, sol voler dir que estem premiats... encara que ells tenen molt més potencial i sobretot, futur!! (Foto: Laura Albiac Vilas)
- Cachis, un altre cop ens varen fer fora del Museu, no hi havia manera de que ho volguéssim deixar... el cartell diu: "Coming soon"... premonició?? Ojalà!! (Foto feta per Michael AW, d'esquerra a dreta: jo, Manuel Ismael Gómez, Fran Rubia, Alvaro Escobar, Ugo Mellone i Juan Tapia)

- Un petit vídeo de la part on la Liz Bonnin explica la historia de la meva foto i el meu breu... no, brevíssim!! agraïment a tothom. (Vídeo: Manuel Ismael Gómez, un Crack)

Donar les gràcies a tots els espanyols i al mig espanyol (Ugo) pels bons moments que vàrem passar aquests dies i pel bon rotllo que hi havia entre tots.
I per últim volia dedicar aquest premi a la meva família, als meus amics, als companys d'afició i especialment als companys que m'han fotut canya en determinats moments d'aquest llarg camí i que sense les seves indicacions segur que no hagués arribat mai a aquest lloc. 

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Montphoto, contigo em-pezo todo!!!

Permeteu-me la llicència de posar el títol en castellà avui i és que la famosa frase del Piqué anava perfecte per aquesta entrada. Feia dies que l'anava preparant però per un motiu o altre no trobava mai el moment d'acabar-la i publicar-la fins que aquest passat cap de setmana mentre estava a la Gala d'entrega de premis de Montphoto-2015 vaig decidir que a la tornada ho faria, primer com una mica de resum "des de fora"... aquest any per primer cop des de 2011 i com a espectador des de.... ja he perdut el compte de les gales/jornades/veredictes als que he assistit.
He volgut il·lustrar l'entrada amb una foto, per dir-ho així, en realitat un foto-muntatge que vaig presentar l'any passat a la categoria de "Inspirats per la Natura" i que com podeu veure en la segona imatge no va passar ni la preselecció inicial, perquè la poso??
Primer per ensenyar a molts, sobretot els que comencen que si fas un tipus d'edició o fotomuntatge com aquest ho has de dir, millor encara, explicar que hi has fet i que no porti a errors d'interpretació i a falses glories efímeres en les xarxes socials a costa de confondre al personal per això la segona imatge és una captura del que vaig presentar al concurs on s'hi pot llegir perfectament la explicació que la acompanyava.
I segon per donar-me peu a parlar del que he trobat a faltar enguany, no tant aquesta categoria més creativa i de la que la majoria potser no n'havíem entès les bases sinó la de la "Costa Brava-Pirineu de Girona" on hi teníem cabuda una bona part dels que començàvem en aquest mon del concursos importants, gent que amb prou feines tenia idea del que triar o com presentar-ho però que trobava en aquest concurs la il·lusió de tot un any, mai se m'hagués ocorregut presentar-me a un concurs de més enllà de les nostres fronteres si abans no hagués estat reconegut pel més important de casa nostra.
Aquesta categoria ha quedat reduïda a un premi simbòlic a una sola foto, al igual que el premi especial de Lloret, no dubto que l'organització ho ha fet amb bon esperit i amb anim de millora però el que he percebut per primera vegada és la manca de gent de la terra a sobre l'escenari, gent com en Jep Flaqué, Joan Guillamat, Joan Masdeu, Pere Aurich, Gorka Lopez i tants i tants altres bons fotògrafs que han sortit o s'han donat a conèixer en aquest concurs i a través d'aquesta categoria en concret. Una categoria que si tenia una cosa bona era que a la entrega de premis l'escenari sempre estava ple, ningú hi faltava i aquest any hi han hagut categories que dels 9 premiats prou feines havia dos o tres, encara que segurament la repercussió serà molt més important ja que els premiats que no hi eren, majoritàriament eren estrangers.
Dit això, cal destacar la bona organització i la forta implicació de tot l'equip que hi ha al darrera, sense ells no seria possible assolir un nivell de qualitat cada any més gran i sobretot enguany amb la millora aportada pel nou projector, els vídeos i la imatge varen ser destacables, tant, que ha estat un dels punts forts del Festival, potser al mateix nivell que l'aposta ferma pels joves, amb jornades i activitats paral·leles però que els ha fet sentir importants per uns dies i això ho valoro molt positivament.
Amb els veredictes evidentment no m'hi posaré, està clar que és un concurs i cal agafar-ho com a tal, un any t'agraden més, altres no tant però no es pot criticar la seva tasca, segur que ho fan el millor que saben, tant si ens afavoreix com quan no ho fa.
I per últim volia destacar el bon ambient regnant, tant amb els amics i companys, com amb els nous coneguts, tots junts amb la mateixa afició i bon rotllo.
Adéu Montphoto 2015, benvingut Montphoto 2016!!

divendres, 25 de setembre de 2015

Xapa filosòfica

Fa uns quants anys que visc la fotografia d'una manera especial, m'he adonat que en el dia a dia miro, penso i faig com si estigués darrera una càmera, això em permet veure més enllà del que pròpiament veuen els meus ulls, un fet ni bo ni dolent, simplement diferent i que aplicat al nostre mon et dona uns segons d'avantatge respecte als que no ho viuen així, sincerament crec que això no s'aprèn, ni s'entrena, crec que simplement s'adopta i prou.
Sé que molta gent no ho entendrà, potser avui no però d'aquí uns anys potser si, sobretot els que ara comencen en aquest mon o hi porten poc temps.
Moltes vegades meu sentit dir que tots hem de trobar el nostre camí per poder progressar i fer-nos un espai propi dins aquesta marabunta en que s'ha convertit la fotografia avui dia, això que sembla tan senzill, en realitat no ho és tant.
Arribar a un lloc on no has estat mai i "veure" la foto o una composició que més o menys funcioni et dona molt més temps per experimentar desprès i sobretot et dona una tranquil·litat que crec que es transmet en positiu als resultats finals.
Durant aquest anys he compartit viatges i vivències fotogràfiques amb molta gent i he pogut constatar aquest fet que avui em portat a fer aquesta entrada.
Alguns afrontaven una sessió amb la pressió de "tenir que" fer la foto per guanyar aquest o aquell concurs o categoria, està clar que l'insatisfacció amb el seu propi treball era una constant, arribar i moldre normalment només passa a les pel·lícules, altres volien estar en el moment màgic a dos o tres llocs al mateix temps i sense la capacitat de tele-transportar-nos avui dia és impossible, llavors la sensació de frustració era inevitable ja que sempre creien que la millor llum i el millor punt de vista estava on no havíem anat però sense valorar que si s'hi hagués anat ens haguéssim perdut les llums durant el trajecte i per últim queden els que volen viure i gaudir l'experiència deixant de banda les grans fotografies i que contràriament al que sembla, son els que millors resultats aconsegueixen.
Suposo que sabreu perdonar la "xapa filosòfica" d'avui però ja fa masses dies que no agafo cap avió, em queda poc per tornar a terres de Braveheart i poder tornar a gaudir de paisatges desèrtics i solitaris com el de la foto d'avui on et retrobes a tu mateix, carregues les piles i molt de tant en tant fas alguna foto "decent" i et marxa del cap tota aquesta retòrica que he posat abans... ;-)

dilluns, 14 de setembre de 2015

Motxilla fotogràfica o Motxilla normal?

Recent arribat d'un curt viatge per els Alps Francesos i Suïssos on han predominat les grans passejades a les sessions eminentment fotogràfiques, m'han vingut ganes de fer una entrada parlant de com transportar l'equip de forma més o menys ordenada i sobretot còmode i és que amb tantes estones amb la motxilla a l'esquena he tingut temps de pensar, meditar... tornar a pensar i tornar a meditar (no patiu que de moment no em recluiré...)
Aquesta foto és un clar exemple que a vegades has de caminar una bona estona, amb desnivells importants i potser hi has de fer nit i tot, si dones importància a les bones llums i als moments èpics que es puguin produir no pots estar pendent de si tens la suficient roba, menjar, etc. Per poder salvar una sessió que d'altra manera hauries de deixar a mitges. La foto d'avui en concret està feta prop del capvespre i amb una mica de mala sort es va acabar de tapar del tot, sinó l'idea era de perllongar-ho amb nocturnes etc. Aquest cop no va ser el cas però ho podia haver estat i anava preparat.
Per primera vegada en els meus viatges, he utilitzat una motxilla "normal", gran, de 70 litres i d'una coneguda marca a la que li he esborrat els distintius per no fer cap mena de propaganda, amb dos compartiments on cabia tot l'equip fotogràfic, un d'ells amb càmera, targes, memòries, disparador i un objectiu que vaig situar al compartiment inferior, separat del resta de la motxilla i de molt fàcil accés.
I l'altre al fons de la motxilla pròpiament dita amb el 70-200mm, duplicador, macro, etc. Al qual podia accedir també molt ràpidament amb la cremallera inferior, deixant una gran quantitat d'espai per la roba i altres coses que podeu veure a la foto de sota i que conformava tot l'equip que vaig portar més el trípode i els bastons de caminar, també cal remarcar que portava un camelback de 1 litre integrat a la motxilla.
El pes total del conjunt a tope era de 20 kgs, que era el que suportava durant el camí als refugis o llocs on anàvem a dormir, la resta del dia o nit el pes baixava considerablement, escollint acuradament el que podria necessitar fotogràficament o d'intendència.
A la foto sembla que hi ha molta roba però quan estàs dies per sobre de 3.000 metres les temperatures en aquesta època es mouen sempre al voltant dels 0 graus i cal anar preparat per pluja o neu i pel vent que pot sorgir d'imprevist.
Finalment us deixo una foto dels dos compartiments que abans parlava, on podeu veure com l'equip va molt protegit per aquests separadors i cada bossa es tanca amb un sistema molt fàcil i que impedeix que les peces puguin caure o moure's de lloc.
Espero que aquesta entrada serveixi als que planegeu alguna sortida com la que he fet, ja que abans de sortir, jo tenia molts dubtes i no en vaig trobar cap de similar i fins el darrer moment no vaig saber si emportar-me la motxilla fotogràfica habitual o aquest invent i com a resum us he de dir que vaig encertar de ple ja que apart de la capacitat (més del doble) el que més vaig notar va ser la comoditat i la majoria de vegades ni m'adonava que la portava.

dimecres, 26 d’agost de 2015

Alps 2015, modo ON

Darrers dies per acabar d'enllestir una nova escapada als Alps, aquesta vegada amb més dies, més alçada, més trekkings i més ganes... moltes més ganes.
El que semblava tant llunya en el temps, s'ha apropat d'una manera molt ràpida, un mes de setembre que semblava que no arribaria mai i ja el tenim a tocar, ara tot son presses, mals de cap, planificacions i dubtes.
Un cop definides les destinacions, s'han hagut de triar les localitzacions, les millors hores per fotografia, els llocs on dormir, equip fotogràfic i roba d'abric, si d'abric... aquí ens estem fregint de calor tot l'estiu i allà on vaig, ara mateix (17:05) estan a 5º, està clar que l'alçada és un factor determinant però aquest seguiment que li faig a les temperatures del lloc on dormirem em porta molts dubtes a l'hora d'escollir la roba, al no poder portar una maleta i tenir que utilitzar una motxilla tant per l'equip, roba i accessoris, cal optimitzar molt bé l'espai i el que hi tinc que incloure per poder gaudir dels llocs i no patir-los i a la fi, tornar d'allà amb imatges com la que il·lustra aquesta entrada, feta fa més o menys un any als Alps francesos en una escapada on les llums ens varen somriure gairebé cada dia...
Esperem que aquest any tornin estar allà en els moments àlgids i a la tornada us pugui mostrar imatges semblants i explicar noves vivències i noves aventures.
;-)

dilluns, 17 d’agost de 2015

L'Esperit del Torcal

L'entrada d'avui correspon a una de les visites que vàrem fer la setmana passada al Torcal de Antequera (Malaga), un lloc del que no tenia cap foto que em cridés l'atenció, ni de nit ni de dia i que vaig escollir especialment com a cloenda del nostre viatge per Andalusia ja que anteriorment no m'havia deixat mai indiferent personalment però si fotogràficament.
Els dies que hi vàrem estar varen coincidir amb la pluja d'estels de les Perseides, les famoses Llàgrimes de Sant Llorenç i us puc assegurar que ho vàrem gaudir de valent.
La mostra d'avui inclou el famós "Tornillo" i la vaig fer desprès de deixar les maletes al hotel el primer dia i encara que sembli difícil de creure, la nit va ser serena, freda i estrellada com mai, com a anècdota, la guilla que recorre els diferents laberints càrstics de la zona ens va donar la benvinguda aquella mateixa tarda i també la nit següent, suposo buscant menjar per les recent nascudes cries i fent de model improvisada per les nostres fotografies.
En aquesta visita també he pogut gaudir del molts ammonites que hi ha fossilitzats per tot arreu i que ja tinc localitzats per quan hi torni ja que una part de nosaltres es va quedar entre les pedres del Torcal esperant pacient la nostra segura tornada.

dimecres, 5 d’agost de 2015

Racons amb història

Darrera entrada abans de començar unes curtes vacances d'estiu, volia posar una foto que representés algun dels bons moments viscuts en el que va de 2015 i m'he recordat d'aquesta posta de sol èpica a les Illes Canàries que ens va sorprendre gratament camí de tornada per sopar.
Quan estava esperant que el sol s'acabes d'amagar per l'horitzó m'imaginava aquest lloc a l'època de la seva formació, fa milers d'anys, potser amb animals ja desapareguts o potser amb els nostres avantpassats lluitant per una peça de terra.
Bones vacances als que en feu i fins a la tornada!!

dimecres, 29 de juliol de 2015

Nou membre de Portfolio Natural

L'entrada d'avui només és per comunicar-vos que des del passat cap de setmana soc membre del col·lectiu "Portfolio Natural", un grup de destacats Fotògrafs que mostren la Natura des d'un punt de vista més intim i personal, primant la busca del art i la foto d'autor per sobre del document gràfic en si.
Em fa molta il·lusió estar-hi doncs hi han o hi han estat grans referents fotogràfics que he tingut durant aquests any, també gent a la que admiro per el seu treball i la seva manera de veure la fotografia i sobretot, la Natura i per descomptat alguns amics i coneguts.
Aquesta és la meva galeria, amb una selecció de 25 fotos que com totes les dels altres autors, es poden comprar directament a la web, amb una qualitat d'impressió i presentació molt altes i amb un certificat d'autenticitat i de sèrie limitada que acredita les copies que s'en faran de cada una d'elles.
I aquí podeu veure tots els companys del col·lectiu, no cal fer presentacions individuals doncs tots son prou coneguts per tothom i sinònim de feina ben feta.
Espero que ho gaudiu molt!

dijous, 23 de juliol de 2015

Per estar allà...

Fa pocs mesos vaig publicar dos entrades sota els títols:
I Tu, perquè fotografies?
I Tu, per qui fotografies?
que varen provocar cert debat, tant sols fa mig any i aquesta setmana, parlant amb un company de feina, les he repassat, la sorpresa ha estat gran!!
Perquè?
Doncs curiosament ja no penso igual que quan les vaig escriure, no sé el perquè ni com ha passat però si que m'he adonat que quelcom dintre de mi ha tornat a canviar una vegada més...
RioTinto - abstracció feta amb el 70-200mm
No sé si us ha passat quelcom similar en espais tan curts en el temps però us puc assegurar que m'he llegit les dues entrades i tots i cada un dels comentaris i respostes i no puc dir que avui escriuria el mateix.
És una sensació rara, fa poc creia estar en la certesa de que el que feia era el correcte i que NO hi havia cap més variant possible, avui no ho tinc tant clar, m'agrada el que faig i molt però contemplo la possibilitat de que els altres puguin fer coses diferents, sigui o no fotografia, siguin o no processats agressius, sigui la foto feta al costat de casa o a RioTinto, Lofoten o Islàndia, copiada, clàssica o "creativa"... m'es igual.

Internet és un monstre que ens devora en poc temps i cremem etapes en espais molt curts, moltes vegades (com aquesta que m'ha passat a mi) sense adonar-nos del que ens està passant, la realitat d'avui pot ser la ficció del demà o a l'inversa però veig que això va molt ràpid.
Gent que avui comença a fer quatre fotografies amb una mica de colors, demà ja és "mestre" per una majoria, amb desenes o centenes de likes, gent consagrada i que marca tendència passa amb un absolut anonimat, que consti que no és cap retret només és que potser fruit de tants dies de calor sostinguda amb temperatures extremes m'han acabat de "coure" el cervell i he tornat a baixar un punt o dos la intensitat amb que visc la fotografia.

Des de fora veig companys que defensen aferrissadament el que fan ells com si no existís res més, no puc dir res, jo també ho he fet i espero que sigui una etapa passada.
Mal que em pesi no puc criticar una fotografia d'Svalvard, Patagònia o Olímpic N.P. per el sol fet que n'hi han moltes o perquè jo no hi he anat, al contrari segueixo amb les ganes intactes d'anar-hi i potser fer aquella fotografia... o una altre però sense deixar de fer-ne cap com temps enrere feia i el més important poder estar allà, aquesta per mi és la veritable raó per la que faig Fotografia de Natura i que a la vegada dona sentit a la meva vida, per estar allà.

dissabte, 11 de juliol de 2015

Interpretar un RAW 2.0 (Els autors)

Avui  tenim finalment les interpretacions associades a cada autor, hi han detalls bastant curiosos com que només dos han voltejat la foto, que les dos fotos amb els tons més freds corresponen a dos companys que viuen en la mateixa província, només un s'ha decidit per el BW, etc, etc... però deixaré que ho descobriu vosaltres mateixos.
Aquesta vegada he decidit no "traduir" els textos que m'han enviat, així n'hi hauran en català i en castellà per respectar totalment el que cada un ha dit, com ja he comentat més d'una vegada, NO es tracta de cap competició ni res pel estil sinó una manera d'aprendre tots.
Veure com a partir d'un RAW cada un li dona "forma" segons les experiències i vivències que ha tingut i així es reflecteix en la varietat dels resultats.
1 - Javier Alonso (Foto sense retallar)
Cabrito, la próxima mándanos algo con mas chicha, jeje. 
No es por fastidiar, te mando dos opciones, una sin recortar y otra recortada. En el texto pongo el porqué... al final me quedaría con la original...
RAW editado con DPP de canon. Se ha decidido mantener el balance de blancos elegido por el autor.
Para este tipo de tomas suelo subir los parámetros de la cámara tanto de contraste como de saturación para tener ya ese trabajo hecho ( DPP me mantiene esos parámetros). En este caso al no ser así lo he ajustado en el ordenador. Contraste +1, saturación +2, nitidez 5.
Aun así la toma quedaba un poco blanda así que decidía contrastar más la foto. En vez de hacerlo de forma general he usado el ajuste de curvas y he contrastado los canales de forma independiente. También he aplicado algo de reducción de ruido cromático. En el encuadre me confundía un poco los amagos de meandros que aparecen en la parte izquierda. Continuamente se me escapaba la mirada hacia ese lado.
Creo que estando allí habría intentado incluir esa potente curva.. Decidí recortar para evitarlos pero creo que esa confusión que crean hace que la mirada tenga más recorrido visual. En la versión recortada la vista se queda solo en el tramo de agua principal.
La imagen no tiene nada más. Pasar a PS y redimensionar para web.
Finalmente me he decantado por respetar el encuadre original y transformar la fotografía a b/n con PS. Creo que de esa manera se potencia la abstracción y se enriquece de texturas al desaparecer el fuerte dominio que ejerce el azul de la toma original.
Sin duda la naturaleza no deja de sorprendernos en cada momento y no hay lienzo que pueda superar los caprichos y formas de esta. Cuando ampliamos vistas y miramos con ojos creativos podemos encontrar infinitas formas, figuras, abstracciones y un sinfín de motivos que los ojos de un fotógrafo experimentado buscaran con ahínco .
Viendo esta abstracción aérea solo se me ocurre imaginar algún tipo de animal legendario quizás de las profundidades marinas o  quizás algún ser mitológico aunque por supuesto cada persona vera una cosa diferente dependiendo de lo imaginativos que seamos.
Otra cosa que sin duda me sorprende es el color, diferentes intensidades de azules, morados, violetas… se mezclan con los grises y negros de la arena combinando los colores con mágico encanto.
Para la edición  he querido darle un formato cuadrado para que las formas del río queden mas centradas buscando la forma del río que a mí más me gustaba, luego he girado la imagen para darle un aspecto más pintoresco.
El procesado lo he realizado con el camera raw de photoshop trabajando con parámetros sencillos como la exposición subiéndolo  +1,05 contraste +14, negros -78, claridad+85, intensidad +17 saturación +25.
La foto no sé si és a través de finestreta de l’avió, però està molt mancada de contrast i a més està subexposada. M’he passat en els meus límits de retoc pel que fa a saturació per a que tingués algo de color! També és difícil sense tenir cap referencia mental.
La temptació es de saturar-la més, però mai passo d’un 15% o un 25 com a molt. I aquesta ja duu un 40%! Tenint de referencia el Raw no he volgut anar més enllà.
L’he tallat només una mica de la dreta. No anava a tallar-la per diverses raons, però al final ho he fet.
El RAW de partida és molt pla fruit de la focal i la distancia a terra, per aquest motiu el primer pas necessari ha estat contrastar la foto.
En PS he donat més protagonisme als vermells i un pèl als grocs per fer més càlid el contrast amb l'aigua. Tot i que jugo amb desavantatge per no haver vist el lloc.
He reeequadrat una mica deixant les formes que considero més atractives. La imatge m´agrada pel camí turquesa que segueix l'aigua però em falta una mica de "ganxo" per completar la foto (a banda i banda del camí d´aigua). Unes formes úniques més marcades; algun detall que la faci més especial.
D´aquesta sèrie tens fotos que m´agraden més precisament per tenir textures o camins més atractius. Potser una solució era el reenquadrament en vertical, però m´he decantat pel format 3:2.
Com a punt de partida he aplicat el perfil de l'objectiu, li he donat la volta a la foto i he pujat la temperatura (WB) en 2.300 kelvins per "igualar" els records a la fotografia i a partir de tenir més o menys el color que volia m'he dedicat a trobar el contrast que li falta al RAW i que era fruit de que el sol anava i venia entre els núvols incrementat pel fet de ser un pla zenital.
M'he centrat en les corbes, sobretot en ombres i negres, fins a uns valors de -35 i -25 respectivament, amb aquest pas sol els colors ja agafaven una mica de vida però la foto quedava en general un pel fosca i li he donat 1/3 de pas més d'exposició i un 40% de claredat.
El resultat no m'era satisfactori del tot i he agafat el canal taronja i groc i he pujat la lluminositat un 25% i he pujat un 25% el to del canal aiguamarina per donar aquest color més verdós a l'aigua.
He fet proves amb el contrast fins que l'he deixat amb un 25% i finalment l'enfoc habitual per web que es troba quan exportem.
Edició integra en LR 6.0
Te paso el azulete este, me gusta la foto, compleja de hacerle algo para los que no somos retocadores ni distinguimos los colores.
Comentarios a la foto:
Le he aplicado en camera raw contraste, y claridad; le he dado sombras y negros y la he sobreexpuesto en 0.75 puntos. Le he bajado aun un poco mas la temperatura de color. En ps le he aplicado textura con mascara de enfoque(cantidad 49 y radio 76). Le he dado mas negro y la he recortado para que el islote superior derecho quedara en mejor posicion porque me parecia que la foto "se vaciaba" con tanto rio hacia arriba. No se si con el recorte la foto gana o pierde, pero tengo la sensacion de que se contiene mas. Me ha parecido complejo sacarle partido(creo que no lo he hecho), al tratarse solo de matices de un solo color, mas aun en mi caso que no distingo los colores, o poco.
He decidit no retallar per enlloc perquè no veia cap millora en fer-ho, així que mantinc l'enquadrament original.
En tractar-se d’una abstracció l’edició ha sigut extremadament ràpida amb ajustos purament globals. Com sempre he utilitzat la combinació de LR + PS, podeu observar més abaix que el meu flux de treball és bastant caòtic pel que fa al ping-pong que pateix la imatge entre LR i PS, encara que sempre respecto unes certes pautes: normalment començo amb LR ajustant lo mes bàsic i deixant la foto sense el màxim de contrast ni saturació, això prefereixo rematar-ho amb PS. En PS normalment aplico corbes i nivells, i tot allò que penso que pot necessitar la imatge. Una vegada acabo amb PS torno a LR i normalment em sorgeix alguna nova idea que si puc rematar en LR ho faig directament aquí, bàsicament per mandra de tornar a obrir PS, no per altra cosa. El redimensionat i l’enfoc de sortida ho torno a fer en PS però amb accions que tinc preparades.
El resum per a aquesta foto:
1. Amb LR: Exposició, contrast, blancs, negres, claredat i intensitat.
2. Amb PS: Exposició, nivells, corbes i una acció del Tony Kyuper per a augmentar el contrast de textures (Cloud Sharpen).
3. Una altra vegada a LR: Negres i ajust del to de les llums (+groc) i de les ombres (+blau).
4. Amb PS: redimensionat i enfoc de sortida per a web.
Tot això que m’ha ocupat una parrafada considerable a la pràctica no arriba als 5 min, tot i que si m’hagués portat 60 min tampoc m’importaria en absolut, sóc dels que gaudeix editant, és quelcom que m’agrada gairebé tant com fer fotos.
RAW Original
Espero que hageu trobat interessant aquest exercici i que en puguem treure alguna idea per poder aplicar en el futur.
Aprofito novament per donar les gràcies a tots els col·legues que han col·laborat en aquesta entrada


dissabte, 4 de juliol de 2015

Interpretar un RAW 2.0

Ja fa gairebé dos anys d'aquesta entrada: Interpretar un RAW i per commemorar-ho he tornat ha demanar l'ajuda d'un grup de bons fotògrafs, molt destacats dins aquest mon de la fotografia de Natura, per poder fer la versió 2.0 d'aquella entrada.

Aquest cop els hi he posat una mica més difícil encara, interpretar una fotografia aèria feta al nord d'Islàndia a partir d'un RAW complicat per dir-ho de manera suau, amb poc contrast i molt planer, fruit de la posició de l'avioneta en vers el punt de llum, la coincidència de un moment on el sol estava tapat per els núvols i l'utilització errònia o no d'un polaritzador, tot això aguantant la càmera fora la finestra contra la força que provoca una avioneta a 120 kms/h.
raw inicial
A partir d'aquest RAW, vaig deixar lliure interpretació en tots els conceptes, posant com a límit el que permeten la majoria de concursos importants, dels que demanen els RAWs per comprovar que no hagis fet cap malifeta ;-)
 1
 2
 3
 4
 5
 6
7
8
He numerat les fotografies del 1 al 8 perquè podeu identificar-les si us ve de gust deixar algun comentari al respecte, veureu com han estat interpretacions molt diverses a partir de molt poc, que era el que tenia el RAW inicial, veure com alguns s'han decantat per tons freds, altres per girar la foto, algunes retallades, encara que predomina el format complert, en fi, crec que a la propera entrada, quan publiqui els noms, els ajustaments i els comentaris de cada un dels fotògrafs, segur que tots podrem aprendre alguna cosa, n'estic segur. Si més no, espero que hagi estat un exercici distret i interessant per els que hi han participat i a qui dono les gràcies per tot el temps dedicat.

dimecres, 24 de juny de 2015

Orquídia tacada dels pantans

Aquestes darreres setmanes està plovent més del compte per la zona on visc, algunes de les tempestes han estat èpiques com la de fa dos setmanes, assolin la quantitat de 72 litres en 25 minuts, aquesta setmana tampoc ha estat exempta d'aquestes tempestes de tarda, els dos darrers dies ha caigut una bona quantitat de pluja, perquè dic tot això? doncs perquè tenia aquesta setmana "marcada" per anar a veure unes floretes molt preuades que surten en el nostre Pirineu.
Aquest matí a punta de clar ja estava al lloc amb l'il·lusió d'un nen petit però quan he anat per creuar el riu des seguida m'he adonat que no podria passar, el cabdal s'havia multiplicat i feia una missió molt arriscada intentar anar a l'altre costat, he tornat dos vegades al cotxe i altres dos he reculat per tornar a intentar-ho fins que he acabat amb les botes plenes d'aigua.
Cachis! he perdut el matí, he pensat... però ja dins el cotxe he decidit agafar el famós pla B i aprofitant que encara era d'hora m'he enfilat a peu per el GR-11 direcció a Molló, la forta pendent i la mullena de genoll avall feien difícil caminar correctament i precisament gràcies a aquesta conjunció de despropòsits he anat pujant poc a poc i això m'ha permès fer un bon grapat de fotografies de flors, orquídies i fins i tot bolets.
Com aquesta Orquídia tacada dels pantans (Dactylorhiza maculata), que he pogut capturar amb els primers raigs del sol filtrant-se pel mig dels arbres i gràcies a aquests, que m'han fet de filtre i han tamisat la llum, l'he pogut captar amb poc contrast i amb una bona colla de colors encerclats com a fons, de fet ja era aquest l'efecte que buscava però amb l'altra protagonista, que segurament dintre de poc caurà si les pluges paren d'alimentar tant generosament les capçaleres dels rius.
Com a detall complementari vull dir que no m'he "ajudat" de cap estri addicional, ni tan sols està feta amb trípode, una sola foto, fons natural buscat (primeres llums) i una mica de paciència ;-)


dilluns, 22 de juny de 2015

Edelweiss o La Flor de Neu

La petita Edelweiss (Leontopodium alpinum), que en alemany significa "Blanc Pur" i més coneguda a Catalunya com a Flor de Neu, ha estat la protagonista i model de la sessió d'avui en bona companyia.
Hem tingut bastanta sort de que el vent ens ha respectat i ens ha deixat un parell d'hores per poder treure-li el suc a aquesta bonica flor ja que cap a les 10 del matí ha començat a bufar fort i era impossible fer quelcom "decent".
No vull deixar escapar l'oportunitat de dir que és una especie protegida i en greu perill d'extinció, al menys a la nostra terra i que malgrat la llegenda popular parla de que antany per demostrar l'amor a la seva estimada els homes regalaven aquesta flor, motiu per el qual cada any pujava a més alçada per evitar que fos trobada, crec que val la pena respectar-la i admirar-la perquè a hores d'ara és un patrimoni ben preuat i molt escàs i cal tenir en compte que a la península ibèrica només es troba al Pirineu i al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...