diumenge, 30 de novembre de 2014

Trepitjant estels

Per fi avui he tingut una estona per mirar-me les fotos que vaig fer a Les Hèbrides fa uns dies, escollir-ne una i fer una entrada al bloc... que ja tocava.
He triat aquesta nocturna feta buscant la vertical de la Via Làctia sobre la silueta de l'Illa de Rùm, una foto "planejada" ja el dia abans amb una app de mòbil "in situ" i aprofitant una de les poques nits que vàrem tenir sense núvols.
Cal dir que a simple vista no es podia apreciar cap mena de contaminació lumínica i ha estat al arribar a casa i veure-les en gran quan he apreciat aquests tons verdosos, taronges i grocs a la part de l'horitzó i sobretot cap a la dreta. Aquella nit va ser neta i clara i un privilegi que ens va ser atorgat per la Natura ja que trepitjar una platja amb milers d'estels reflexats no es pot fer cada dia.
He consultat mapes i el Google Earth per veure si coincidia amb algun nucli de població de Skye però la part més poblada d'aquella illa coincideix amb l'altre costat. També i per orientació podria coincidir amb alguna aurora llunyana ja que aquella nit, la predicció era d'activitat alta.
En qualsevol dels casos, aquesta foto em servirà per poder publicar algunes impressions que he pogut treure de l'utilització del nou objectiu Canon 16-35mm F/4 L IS per paisatge astronòmic.
Les dades Exif son 16mm F/4 30 s ISO 12.800, si no ho heu llegit malament, 12.800!!
Els que alguna vegada han sortit a fer nocturnes amb mi ja saben que m'agrada capturar la màxima llum possible en les fotos de paisatge astronòmic i com podreu veure en els dos retalls a gran tamany que acompanyen el text, el soroll a aquesta sensibilitat en la 5D MKIII és "raonable" i sobretot "utilitzable", així la pèrdua de un pas de llum en l'objectiu no és tant problema com podria sembla a primera vista, ep!! tinguen en compte sempre la càmera que utilitzem i fins a quin nivell ISO la podem forçar.
La cantonada superior esquerra s'ha mostrat sempre nítida i sense cap aberració, ni cromàtica ni de coma, donant una qualitat similar a la que ofereix el Samyang 14mm F/2.8 i molt superior a la del Canon 17-40mm F/4 L i a la del Canon 16-35mm F/2.8 L, en el que les estrelles a les cantonades semblen "centrifugades" ;-)
Curiosament, la cantonada superior dreta, amb la mateixa nitidesa i nul·la aberració cromàtica, si presenta algun estel amb una petita aberració de coma, ho podeu apreciar al extrem superior dret i no amb totes, solament en algunes i coincidint amb les més brillants, ho he provat en horitzontal i en vertical per si era un problema localitzat en la posició però he obtingut els mateixos resultats.
Agrairé a qui hagi pogut provar-ne un en aquest tipus de fotografia que em reporti les seves impressions per tal de poder determinar si és un problema amb la meva unitat o general d'aquest objectiu.
Seguint les indicacions en els comentaris de José Fernández i Marc Villagrasa, aquest matí he fet una serie de proves amb diferents cartes de nitidesa, com per exemple la Zeiss Star Test i altres dos proporcionades per Siemens (com la del enllaç que us deixo) i també he estat revisant les diferents fotos nocturnes que vaig fer aquella nit, per sort, n'he trobat dos de horitzontals on en una i surt aquesta petita aberració i en l'altre no, curiosament una està feta mirant cap al nord-oest (la que presenta aberració de coma) i l'altre mirant al nord (la que no en presenta) i us en puc deixat un retall de la cantonada perquè ho pugueu comprovar vosaltres mateixos i que em porta a pensar que la posició en vers l'estrella Polar si que hi té que veure...
Cantonada amb lleugera aberració de coma, feta mirant cap al nord-oest
Cantonada sense aberració de coma, feta mirant cap al nord
La prova complerta, detallada i molt fiable, la trobareu en el bloc de l'Oriol Alamany, jo, apart del comentat més amunt, només puc dir que la millora en nitidesa i definició és molt apreciable en obertures petites (F/4-F/5.6) i apreciable en les demés obertures. Estanquitat a tota prova, superant dies de pluja intensa i també els famosos "showers" típics d'aquelles terres. Facilitat d'enfoc en condicions de poca llum i destacar el nou disseny del para-sol i la tapa, funcionals i pràctics.

dimarts, 11 de novembre de 2014

Els Codis de la Terra

Estar a la Platja del Silencio i no quedar meravellat per la col·lecció infinita de textures que tenen les seves parets és gairebé impossible, pots anar de una punta a l'altre i fer un piló de fotos i segurament a la tornada en faràs una quantitat similar, la disposició de la roca i la seva configuració fa que acabis veient "codis" per tot arreu, per això he titulat aquesta entrada "Els Codis de la Terra".
Vàrem tenir l'oportunitat de fer fotos amb les roques molles, amb sol i amb el cel cobert, la varietat de tons que agafen les roques no deixa de sorprendre i t'hi pots passar hores buscant patrons, seqüències i composicions. Va ser curiós que durant la segona sessió, tant l'Esteve com jo vàrem arribar a un punt on la vista ens va quedar saturada de tantes formes i colors, aquell va estar el moment de fer una pausa i mirar cap a un altre costat per recarregar una mica les ganes i la nostra capacitat per poder fer alguna fotografia "decent"
A l'hora de triar l'equip vaig estar dubtant, portava el 100mm macro, el 24-105mm i el nou 24-70mm F/4 L IS i desprès d'avaluar les possibilitats de cada un, em vaig decidir per aquest últim, així li faria una proba exhaustiva i en podria treure moltes conclusions, tot i que en paisatge pur ja l'havia provat uns dies abans a L'Airin, Gueirua i Pumarin.
Així que un cop decidit l'equip, vaig fer una primera ronda disparant a mà alçada, la majoria a 70mm i tinguen que forçar l'ISO fins a 1600 per tenir la suficient velocitat, juntament amb el IS per treure les fotos amb un mínim de nitidesa.
Va ser el segon dia quan realment li vaig treure tot el potencial a l'objectiu, baixant la sensibilitat fins a 100-200 i utilitzant el trípode, els resultats varen millorar espectacularment, tant al centre com a les cantonades, aspecte aquest on marca les diferències amb el 24-105mm F/4 L IS a canvi clar de perdre aquests 35mm molt aprofitables també. Però a on realment em va sorprendre va ser en la nova funció "macro" i és que aquest objectiu quan arriba al tope dels 70mm, té un botó que allibera el recorregut i entra en la funció macro pròpiament dita, pots enfocar a tocar de l'extrem del objectiu, tot i que no és massa recomanable arribar-hi ja que la pèrdua de profunditat de camp i sobretot de llum és molt ostensible.
Resumint, crec que és un molt bon objectiu, en contra del que havia llegit i escoltat abans de provar-lo. La nitidesa, preu, poc pes, segellat, mida compacte i la funció macro amb un factor de 1:0,7 el fan indispensable en la motxilla de qualsevol fotògraf de natura fins i tot per davant el tant reputat 24-70mm F/2.8 L IS II que ha de suportar el llastre del preu prohibitiu per un aficionat.

dilluns, 3 de novembre de 2014

Foto Montseny 2014

El proper dissabte 8 de novembre, a Arbúcies comença una nova edició del Foto Montseny, aquest dia tindran cabuda la majoria d'activitats i xerrades que recomano no us perdeu.
Aquest any torno a tenir el plaer d'exposar-hi, juntament amb Pedro Javier Pascual, un dels fotògrafs de natura espanyols de referència, que presentarà la seva espectacular col·lecció "Il·lusions Visuals", la meva "Màgia Efímera" veurà la llum per primer cop a Catalunya presentant una selecció de 18 moments íntims, efímers i la majoria irrepetibles que la Natura m'ha regalat en els darrers anys.
Com a mostra, aquesta posta de lluna prop del Montseny, una imatge que per mi té un encant especial per tot el que hi ha al darrera i que de vegades per molt que ho tinguis tot planificat, les coses no surten, afortunadament aquest dia, poc abans d'amagar-se del tot la Lluna, els núvols i la boira es varen obrir ;-)
Us deixo amb el cartell de les exposicions i amb del Foto-Montseny i us convido a tots a la inauguració, ens veiem dissabte!!
Espero que us agradin.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...