dimecres, 31 de desembre de 2014

La Migració

Avui he tingut la satisfacció de veure com les meves oques segueixen volant i acumulant reconeixements... varen arrencar des del nord-est islandès i ja han passat per Lloret (Montphoto), al cap d'un temps per Montier-en-Der (AFPAN l'Or Vert) i un altre cop a França (Melvita - Terre Sauvage),
Una de les imatges que vaig poder aconseguir des del cel islandès i que em porta molts bons records així com les esmentades satisfaccions.
En aquests darrer concurs ha compartit protagonisme amb "The Ray", la foto del llamp de Cap Roig, a la categoria "Autres Sujets de la Natura" que també ha obtingut una menció d'honor.
Felicito a tots els participants i premiats en aquest concurs, especialment al espanyols, la majoria amics o companys.

16 comentaris:

  1. Enhorabona pel reconeixement, i també per haver pogut estar allà gaudint del moment. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Miquel, per mi és més important haver viscut el "moment" que no els reconeixements, tant al contrari del que estan premiant ara, "moments creats" però no viscuts... ;-)

      Elimina
  2. Enhorabona i què segueixin volant i fent escales.
    Petons.

    ResponElimina
  3. Enhorabuena Pere, una gran fotografía que se lo merece. Y me encanta esas dos definiciones que has acuñado: "momentos vividos" vs "momentos creados", una reflexión corta pero que dice mucho y con mucha razón. Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Antonio!!
      Creo que es una reflexión de esas que catalogaria de "definitivas"... o al menos así lo es para mi ;-)
      Saludos

      Elimina
  4. Pere...es un reconeixement merescut !

    La veritat es que es una foto màgica.....al igual que el moment viscut.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carmina, valoro més el moment que el reconeixement, els premis estan bé però si darrera hi ha una experiència o un moment únic, com deia, ara es porta molt "crear" el moment en busca de reconeixement, llavors, al cap d'un temps que et queda??
      Un petó

      Elimina
  5. Gràcies per compartir el teu coneixement i la teva visió que ens enriqueix a tots. Una abraçada, Pere
    Vaig tenir la sort de poder volar molt sovint durant uns anys per sobre dels aiguamolls i la perspectiva aèria magnifica la bellesa dels llocs naturals i més en zones humides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a vosaltres per ser-hi Eduard, el bloc és un lloc on compartir i on m'hi trobo molt a gust però sense feed-back no seria el mateix ;-)
      Totalment d'acord, la visió zenital dels paisatges en canvia radicalment la percepció i les emocions.
      Una abraçada

      Elimina
  6. Moltes felicitats Pere!
    Aquesta foto sempre m'ha agradat molt. Ara he visitat la web del Festival de Montier-en-Der i he vist una colla de fotos especials i boniques i, la teva destaca, té màgia.
    Un petó

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...