dissabte, 27 de setembre de 2014

Rius de Sang

Avui us presento una abstracció típica de Rio Tinto, un lloc on pots passar hores i hores fotografiant detalls i paisatges com no n'hi ha cap més al mon. Condicions extremes per la vida animal i vegetal el fan molt especial.
Llocs com aquest requereixen de varies visites espaiades en el temps, d'aquesta manera t'adones del camí recorregut, segur que en pocs mesos la teva mirada canvia i el que abans veies d'una manera ara ho veus de una altra.
Que vull dir amb això?
Doncs que cada cop que em miro el meu arxiu veig coses que quan estava davant fen la foto no veia i segurament si hi torno, veuré unes altres.
Fen una reflexió en veu alta, us diré que no es pot ser taxatiu, ningú té la veritat absoluta i cal ser flexible tant amb els objectius fotogràfics com amb la vida per evitar en la majoria de les vegades tenir que "menjar-te" les teves paraules.
Els extremismes i els nerviosismes no porten a res, al menys dins la nostra afició, tot al contrari la paciència, la flexibilitat i el saber adaptar-te a les circumstancies solen donar molts bons fruits.

Aprofito per citar-vos a tots el proper cap de setmana al Montphoto-FEST on segur que podreu gaudir de bones xerrades, bona fotografia i bon ambient i si voleu ens podrem saludar.

20 comentaris:

  1. Molt guapa Pere.
    Rio TInto es una mina, mai mijor dit.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jeje, si que ho és Vicenç... tens molta raó ;-)
      Salut!!

      Elimina
  2. Allà ens veurem doncs! Bonics contrastos i formes d'aquestes formes de Río Tinto, ideals per deixar anar l'imaginació!
    Un saludo!
    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un lloc màgic com pots hi han, el límit sempre està dins el nostre cap quan ets allà, la natura no te fi ;-)
      Fins aviat!!

      Elimina
  3. Jo hi veig les quatre barres, serà la influència del miment que vivim? Fora bromes, la riquesa tonal, les formes i composició són una passada. Segur que ha de ser un lloc per anar.hi i deixar.te anar. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que ho és Eduard, de fet en tenia una que s'acosta més a l'idea que proposes però no he volgut aixecar suspicàcies ;-)
      Com j ali deia al Fran, el límit som nosaltres, tant de "coco" com de resistència al calor.. jeje que també és extrem
      Una abraçada

      Elimina
  4. Genial foto Pere, estas fotos abstractas cada vez me llaman mas la atención , ver algo mas que el paisaje abierto, que por supuesto esta muy bien

    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el equilibrio esta la medida Javi, hay que estar abierto siempre y no centrarte en una sola cosa, con el tiempo eso sale de forma natural, aunque al prinicipio a veces haya que "forzarlo" ;-)
      Un saludo

      Elimina
  5. Preciosa foto y excelente reflexión Pere, totalmente de acuerdo. Una pena que no me pueda mover a Lloret de Mar. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una pena José, tendré que subir yo ahí arriba jeje
      Un abrazo

      Elimina
  6. Com sempre dic la fotografia és la millor psicòloga que hi ha. Sap demostrar-te i fer reflexionar amb les experiències viscudes.
    Això és creixer.
    Enhorabona,per les reflexiones i les fotografies.
    Ens veiem aviat,petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Esther, apart d'una reflexió en veu alta, és el reflex de la meva experiència recent, cada cop m'adono de coses que abans em passaven per alt per tossuderia meva, ara en algunes ocasions ho veig reflexat en algun company i fins i tot em fa gràcia... ja que jo feia el mateix ;-)
      Un petó

      Elimina
  7. Jo no acabe de captar el sentit de les teves paraules, segurament perquè estic com el dia. Però la foto m'agrada :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepet, el sentit va en que de tant en tant m'adono que canvio la manera de veure i de fer, que no cal entossudir-se amb una cosa ja que potser dintre de tres mesos ho vegis d'una altra manera.
      ;-)

      Elimina
  8. Em falta alguna cosa per poder captar més bé la teva reflexió, en tot cas puc estar d'acord en que el dia a dia i les circumstàncies que vivim demanen i provoquen a l'hora flexibilitat.
    En tot cas crec que comparteixes una imatge fantàstica.
    I a mi que no ho conec, em provoques molta curiositat per descobrir Rio Tinto.
    Un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè, és el que li explico al Pepet. Estic segur que allà gaudiries de valent, sobretot perquè no dones d'abast per fer tantes i tantes abstraccions ;-)
      Un petó.

      Elimina
  9. La foto mostra un bon ull que sap extreure del tot una petita porció i és aquí on està el rovell del ou.
    Continuant la reflexió, a vegades al mirar fotografies fetes en anteriors viatges o sortides, em fa ràbia pensar perquè no havia fet allò o enquadrat d'aquella manera... però arribes a la conclusió que tot això deu formar part del camí d'aprenentatge i la propera vegada ja ho faràs diferent. Segurament és un cercle viciós que manté "viu" l'esperit fotogràfic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xavi,
      Segurament pot ser aquest cercle viciós però no deixa de ser curiós que fa uns anys era molt radical, sobretot amb la fotografia i cada vegada m'adono que m'estic tornat més "flexible"...
      Fa poc vaig fer una xerrada que tenia mig preparada de uns mesos i una setmana abans la vaig tenir que refer gairebé entera... és a això que em refereixo... :-))
      Salut!!

      Elimina
  10. Esta clar que en el teu cas cada cop tens més bon ull fotogràfic.
    Bonica abstracció, sembla que no pugui ser un riu, sembla lava.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, aquesta és només una de les moltes possibilitats del lloc, rius de sand, de foc, de lava... tant sol com acompanyat és un destí "fotogràfic" per exel.lencia ;-)
      Salut!!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...