dissabte, 20 de setembre de 2014

Mountain Light

Feia temps que tenia al cap posar aquest títol del famós llibre de Galen Rowell a una entrada meva com a homenatge per tot els que ens ha deixat als amants de la fotografia de natura i de la muntanya i quina millor foto que aquesta, feta als Alps fa un parell de setmanes a mitja tarda, si a mitja tarda... increïble oi??
Doncs com els que fa temps que esteu seguint aquest bloc sabeu, el meu "nerviosisme" i obsessió per les llums de colorins o extremes va de baixa i cada cop més, en canvi cada cop valoro més la llum de qualitat, sigui a l'hora que sigui i del color que sigui però de qualitat!!
Canon 5D, Canon 17-40mm a 17mm 1/40s a f/8 ISO 50 i GND 0,6
El problema és que no la pots encarregar a mida, el dia en que vaig fer la foto em va sorprendre i vaig tenir la sort de poder-la aprofitar... i de quina manera, una sessió de més de 200 fotos!!
Al dia següent en canvi, amb les il·lusions incrementades i amb tota la planificació que us pugueu imaginar la llum va ser de lo més sosa i vulgar i prou feines vaig fer una desena de fotos, això si, sense parar de gaudir un sol instant del indret on tenia la sort d'estar i és que qui no es conforma és perquè no vol.
Si fos tant fàcil com arribar i moldre, segurament em dedicaria a un altre tipus de fotografia o simplement a completar mots encreuats... ;-)

26 comentaris:

  1. Fantastica foto Pere, el dinamismo del primer plano, esa franja de luz y los reflejos me encantan, creo que lo que he dicho es toda la foto jejeej

    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra Javi, te puedo asegurar que la "disfruté" en el lugar y después en casa ;-)
      Saludos

      Elimina
  2. Pere, el primer pla i les llums del moment que ens ensenyes són genials, l'endemà si les llums no vàren acompanyar no hi podem fer res oi? però d'això es tracta que les llums canviin, si no seria molt avorrit si sempre ens trobessim les mateixes llums dia rera dia no? això sí sempre hem d'aprofitar de tos aquests moments que gaudim. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està molt clar Toni, les llums com molt bé sabem son imprevisibles i més les que no son en hores de sortida/posta i quan les tens en llocs idil·lics la satisfacció és molt més gran.
      Salut!!

      Elimina
  3. Li has fet un bon homenatge al gran Galen Rowell amb aquesta magnífica imatge, m'agrada molt Pere. Una bona confluència d'elements t'han regalat una llum suau i capritxosa que has captat de meravella. La compo, marca de la casa, amb les herbes dirigint cap a l'interior de la imatge.
    Estic molt d'acord en que no tot han de ser llums de "colorins", tot i que normalment sempre hi aspirem, en tot cas, saber aprofitar tota la llum ens donarà grans alegries. Personalment m'encanta trobar llums tènues, post o pre turmenta o amb boires, però com bé dius, per sort no es pot programar, potser aquí està la màgia...

    Una abraçada Pere!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix Xavi, la màgia és el que ens sorprèn, ens enganxa i quan tot s'ajunta ens dona satisfaccions, la foto és una de tantes ja que va ser un no parar cap a una direcció o altra... ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  4. Una foto super cromàtica!
    Molt ben aprofitat el moment i les llums.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que la trobis cromàtica Esther...
      Un petó

      Elimina
  5. Respostes
    1. Espero que no es regiri a la seva tomba... jeje
      Gràcies José Luís!

      Elimina
  6. Vaya foto más buena Pere .... un fotón vamos. Un abrazo

    ResponElimina
  7. Aquest reflexe amb les herbes és tot un poema. Bona imatge. La bona llum de coloraines es més fàcil de trobar en els extrems del dia. La bona llum a altres hores es més difícil de trobar, però no impossible, com es el cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està clar Pepet, difícil ho és però quan ho tens i en llocs com aquest... bufff.
      Salut!!

      Elimina
  8. Hola Pere! Quins indrets més bonics per gaudir de la fotografia. Sense cap dubte, es nota quan un ho passa bé fotografiant, l'imatge ho transmet, és igual l'hora del dia mentre es disfruti de l'espectacle. El mestre Rowell estaria content per l'homenatge.
    Un saludo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, per els vostres comentaris sembla que si Fran... per mi era i és un referent... que espero intentar anar seguint-lo menys en el final. ;-)
      Salut!!

      Elimina
  9. Hola Pere. Un buen tributo. Él mismo hablaba en su libro de otras luces más allá de amaneceres o atardeceres: luz difusa y contraluz.

    Sobre la que has elegido para el artículo, buena elección del primer plano (se nota el ojo entrenado del fotógrafo para ver los detalles interesantes): la hierba sumergida apuntando hacia el fondo y el reflejo desdibujado de las nubes suman valor y dan algo distinto al espejo de larga exposición que solemos ver.

    Los dos tercios inferiores me recuerdan a los últimos años de Rowell en su Easter Sierra y en el Valle del Río Owens, y el fondo nuboso cargado de cúmulos me recuerda especialmente a "Lupines beneath Torres del Paine, Patagonia (Chile, 1998)".

    Preciosa fotografía. Enhorabuena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Antonio, ya veo que conoces de sobra su obra, también sé que te gusta la montaña, tenemos muchos puntos en común los tres, muy acertadas las comparaciones aun cuando la diferencia es grande, ya me gustaria a mi... y mas en esos años pretéritos ;-)
      Muchas gracias!

      Elimina
  10. Molt maca.
    Boita llum que enalteix aquest magnífic lloc.
    Salut.

    ResponElimina
  11. Bones Pere,

    Molt guapa, es una fotografia molt completa, amb molt de detalls que fa que estiguis una estona contemplant-la.

    Una salutació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Josep M., he intentat que la fotografia reflexes aprop del 100% del moment viscut ;-)
      Salutacions

      Elimina
  12. Una llum preciosa, la meitat de baix de la foto m'agrada molt.
    No tenim que renunciar als colors, però tampoc obsesionar-nos amb ells.

    Has anomenat el llibre Llums de muntanya, que fins avui al migdia el tenia mort de fàstic en una estanteria i ja l'he recuperat per tornar a llegir-lo i gaudir-lo.

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, algun dia hem compartit aquests colors i hem pogut comprovar in situ el que costa abstreure's del color i anar per la fotografia ;-)
      M'alegra que li hagis tret la pols... a veure si ens torna fer "arrancar" de cares a la tardor/hivern
      Salut!!

      Elimina
  13. M'agrada molt aquesta fotografia, l'indret és preciós i tal com has pogut captar aquesta llum tan bonica, el reflex, la nitidesa .....
    Comprenc com et devies sentir el segon dia, no podem escollir les condicions del temps ni de la llum i quan no hi ha sort i comences a trobar els cels grisos, apagats o només cel blau sense aquest contrast enriquidor de núvols com els d'aquesta foto, no pots aconseguir, encara que en sàpigues molt, fotos tan màgiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercè, el segon dia era igualment feliç... estar a molts kms de casa, dormint en un refugi a 2.370 m. enmig d'un indret emblemàtic dels Alps... com no es pot estar a gust i en pau allà???
      El problema és que has de tornar... aquesta tornada a vegades si que et deixa una mica de tristor però al estar a casa i poder repassar les fotos, tornes a viure l'experiència i a gaudir de les llums.
      Un petó

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...