diumenge, 13 de juliol de 2014

Originalitat i Creativitat a la Fotografia de Natura II

A resultes de l'entrada anterior he pogut fer algun debat telefònic i via mail amb alguns amics i companys d'afició i hem arribat a la conclusió que entre molts altres factors n'hi han dos que sobresurten per sobre dels altres i que coarten d'una manera apreciable la creativitat i la originalitat a la fotografia de Natura i aquests son els concursos fotogràfics i els Tallers/viatges fotogràfics.
M'explico, un percentatge molt alt de gent que comença i alguns aficionats més avançats es mirallen en les fotos que guanyen els certamens, sobretot els internacionals.
Això porta a que busquin fotos similars o també fer la seva versió però partint d'una idea que altres ja  han destacat com a vàlida, per exemple les fotos amb moviment de càmera, tant vertical com horitzontal, inclús amb dobles exposicions amb un element quiet, la veritat és que ja les trobem fins i tot a la sopa i com a moda, cansen una mica però com alguns concursos continuen premiant-les, això suposa un incentiu extra al que les fa o les vol fer. En aquests sac hi podríem posar uns quants motius molt repetitius en la web i en els concursos que no cal esmentar doncs a tothom li venen al cap sense esforç...
L'altre els viatges o els tallers on un bon grup de persones va a una o varies localitzacions ja bastant conegudes per fer la seva versió de la foto de tal o de qual, sense pensar que aquest tal potser hi ha anat 50 vegades per captar aquella llum o aquell cel. Com a exemple us posaré dues imatges de Islàndia... (com no?, jeje). Una de Vestrahorn, un lloc idíl·lic però que està ja fotografiat fins a la sacietat i on ja han posat un peatge per la temporada fotogràfica i que cal abonar 1.000 ISK per poder-hi accedir, de bojos baja...
Aquesta imatge pot estar feta de dia o de nit, amb bones llums o amb aurores boreals però tothom la reconeixerà, pots fer un enquadrament que agradi molt però al ser un lloc conegut, el resultat pateix un gran percentatge de "devaluació" popular i que consti que el lloc val la pena i segurament si torno a viatjar a la illa hi tornaré però per satisfacció personal i perquè estant allà gaudeixo del entorn, no per buscar cap foto destacable.
El contrari pot passar amb la següent foto, que pertany a les Highlands, un lloc on l'accés és complicat fins i tot a l'estiu i a on no hi van els "Grans Tours" fotogràfics per la distancia, per les precaucions que cal prendre i sobretot i el més important, perquè no els surt a compte... es millor perdre uns dies més a la llacuna glacial o a les platges de Vik que portar a la gent a que vegin una part de l'Islàndia més desconeguda, més salvatge i més bonica.
Possiblement la foto no té tanta càrrega visual com les muntanyes de Vestrahorn de l'anterior però segur que si no dic que és Islàndia potser ningú ho hagués encertat, oi?
Amb aquest post complementari us animo a tot a ser més vosaltres mateixos, a mirar en el vostre interior quan voleu planificar una sortida i sobretot quan esteu allà.
Com a exemple de bon fer i creativitat amb molt bon gust us recomano una visita a les webs de dos amics amb qui compartiré exposició a partir del dia 1-8 a Terol, dins els actes de TERUEL PUNTO PHOTO 2014, i son el Uge Fuertes i el Pedro Javier Pascual

20 comentaris:

  1. Crec que queda claríssim Pere. De fet és un dels mals més grans dels nostres temps ja que tothom es veu amb la possibilitat d’imitar les moltes tendències fotogràfiques del moment (de fet Youtube ha facilitat molt aquest tema) i evidentment els concursos son els màxims exponents. Això deixa a dos nivells diferents, els que tenen tècnica i els no la tenen, deixant sempre en un segon pla l’originalitat de la fotografia en sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep,
      Tenir o no tenir tècnica no està renyit amb l'originalitat, crec que és més un tema d'entrenar l'ull o de saber realment "que volem fer" que no pas com... però potser en el fons estem parlant del mateix... ;-)
      Salut!

      Elimina
    2. Evidentment que estem parlant del mateix, el meu comentari va més adreçat a l’actual tendència de buscar l’originalitat mitjançant l’excessiva aplicació tècnica del Photoshop, que no deixa de tenir la seva originalitat, però crec que en aquest cas ja no estem parlant de fotografia, sinó més aviat d’il•lustració.

      Elimina
    3. Ok Josep, jo no pensava en la "tècnica d'edició"... sinó en la fotogràfica. En aquest tema estic d'acord totalment, ja no parles de fotografia, al menys la que a mi m'agrada, sinó quin sentit té tot l'esforç, planificació i patiment si ho pots fer tot de casa???

      Elimina
  2. Hola Pere. Interesante... Como te comentaba en twitter, es admirable tu capacidad de crear una reflexión de cada fotografía, o saber acompañar cada reflexión de una buena fotografía.

    Las situaciones que comentas (Vestrahorn abarrotado -con peaje y todo- y los talleres -todos a una-) contrastan totalmente con lo que yo busco cuando salgo a fotografiar: soledad y silencio. Esa es la razón por la que sólo me he visto rodeado de otros fotógrafos una única vez, y cómo no, en el único sitio "famoso" al que me he acercado a fotografiar (el arrecife de las Sirenas). La soledad y el silencio los encuentro de verdad cuando voy a la montaña y tengo que recorrer a pie muchos kilómetros y ascender muchos metros (siempre solo). Ahí es donde la fotografía de verdad me llena.

    De las dos que muestras, me quedo con la segunda. Ese aspecto frío y la paleta monocromática azul grisáceo se acerca más a mi lugar preferido.

    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Antonio, esa que comentas es una de mis intenciones, dar algo de "valor añadido" a las entradas, ya que sino no tiene demasiado sentido tener un blog. ;-)

      Tienes que creer que cuando vi la imagen de la entrada de la carretera que lleva a esa punta final, enmarcada por dos señales de stop/peaje aluciné, en septiembre estavamos mas solos que la una en ese sitio... y las imagenes que se vieron en otoño y sobretodo este invierno han contribuido a acrecentar la fama del lugar, base militar incluida... y a devaluar las fotografias que de allí se hacen, aunque como comento si vuelvo al sur de Islandia seguramente le haré una visita... por la grandeza del lugar y por la calma que ahí respiré ;-)

      El segundo lugar fué una verdadera sorpresa para nosotros ya que nunca habia imaginado encontrarme esas montañas en mitad de un desierto y gozamos de extrema soledad mientras las contemplabamos, un acierto pasar por ahí, esperemos que dure su anonimato...

      Gracias por tu opinión.
      Un saludo.

      Elimina
  3. Yo también me quedo con la segunda, transmite una ambientación gélida hasta decir basta. Esto que comentas es la consecuencia de la globalización de internet, y esto todavía irá a mas. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto José, seguro que irá a mas, aunque dudo que los Tours incluyan ese lugar por las pocas posibilidades de montar "intendéncia" ahí ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  4. La facilidad para viajar a lugares otrora remotos o reiteración de fotos en la red hace que Islandia deje de emocionar en fotos..."ah sí, otra foto de Landmannalaugar...." por suerte, estar en lugares así, seguirá emocionando a quien lo pueda vivir; en ese aspecto, el angular se hace cada vez más complejo de utilizar y les llega el turno a los teles medios para ganar originalidad, donde las abstracciones permiten que no haga falta ir a estos lugares paisajísticamente deslumbrantes...
    saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Oscar, tienes razón, Landmannalaugar, Jokulsarlon o Vik son claros ejemplos de que lo bello muy visto pierde algo de su belleza, también te diré que Landmannlaugar es mas que el camping y alrededores y no se si lo has visitado pero tiene lugares escondidos dignos del destino de un viaje por si solos, ahora bien, lejos de las comodidades que puedes encontrar en el albergue o incluso en el camping mismo ;-)
      Estoy contigo que un buen tele medio o no tan medio puede dar ese toque de anonimato o creatividad a esos lugares pero ahí si entra la educación visual y creatividad del autor, buen apunte!!
      Saludos!

      Elimina
  5. M'apunto al debat. És cert que els concursos han contribuit a globalitzar moltes de les localitzacions que a dia d'avui tots tenim al cap, aixó pot ser bo o dolent, en part es dóna a conèixer la riquesa paisatgística d'un indret però per l'altre es corre el risc de la massificació. Penso que avui en dia, si volem viatjar per conèixer aquests indrets, en el meu cas poso per exemple Islàndia, segur que recorreré part dels punts arxifotografiats i en veure'ls, com passa quan vas en aquests llocs, em vindran al cap moltes fotografies de llibres, concursos, blogs... i, quan això m'ha passat en altres indrets, el nivell d'exigencia augmenta per fer la meva imatge i abstreure'm de la galeria mental que tenim preestablerta. Amb això vull dir que malgrat un lloc hagi estat fotografiat fins a la sacietat, sempre podem aportar la nostra visió i creativitat, millor o pitjor, peró serà la nostra i, amb la col•laboració de la natura, que cada segon és diferent.

    Salut Pere!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xavi,
      Aquesta teva opinió crec que la podria signar una bona part de la comunitat de fotògrafs de natura, potser jo també hauria de matisar que moltes vegades fem viatges pensant en veure i viure el lloc, no en treure el gran fotón de la nostra vida ;-)
      Salut!!

      Elimina
  6. La creativitat i l'originalitat es un do, una capacitat que no tothom té. La gran majoria de fotógrafs intentem emular a les "figures", als que han aplicat una nova tècnica (doble expo, escombrats, etc) o una prespectiva original d'un lloc conegut i això no és dolent. Els tours fotògrafics aporten recursos al món local, donen a conèixer llocs i felicitat als que ho practiquen. Els que tenen el do i la capacitat de la creativitat i l'originalitat, fins i tot diria que no cal que vagin tan lluny, ells, poden fer les seves aportacions sense allunyar-se gaire de casa seva. El més important és que en els cursos s'ensenyi la tècnica i els llocs totèmics però, també el procés creatiu..., però això requereix esforç individual, i no tothom té la capacitat o està disposat a donar tant per posteriorment ser criticat pel resultat obtingut, és molt més agraït rebre el "m'agrada" i altres tipus d'adulacions, no? Una abraçada i gràcies per promoure debats, Pere. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La creativitat és un do Eduard però també és pot "educar" sempre partint d'una base, al menys jo ho crec...
      El tema que toques referent al que aporten a les economies local està molt clar, és innegable encara que en alguns tours no et donen lo que et cobren ;-)
      Gràcies a vosaltres per engrescar-vos a participar-hi.
      Una abraçada

      Elimina
  7. Las localizaciones, cuando son bonitas, siempre tenemos ganas de tener "la foto" del lugar en nuestros archivos; normalmente "las postales" de las mismas, es decir, las típicas.

    Cuando vemos fotos atractivas por su estilo, y que suelen tener éxito en diferentes concursos, queremos, o tendemos a querer tener en nuestro archivo, fotos que intentamos ser tan buenas como esas que vimos como ganadoras de concursos.

    Ambos recursos son lícitos, pero si además son didácticos entiendo la práctica del querer hacer lo mismo; pero si es por el hecho de "copiar" y querer decir "yo también tengo esa foto" no me acaba de convencer.

    Hoy es día es muy difícil destacar con algo diferente a lo hasta ahora visto, pero siempre hay que tener esperanzas para conseguirlo. Un amigo, muy amigo:
    "Arriésgate!! Si ganas serás feliz. Y si pierdes serás más sabio."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Iker, muy sabia la reflexión de tu amigo ;-)
      Claro que son lícitos, el debate, tanto de esta como de la anterior entrada no globaliza, evidentemente no va dirigido a la gente que empieza, sino al que ya tiene un camino hecho, quien no ha visto una foto y ha querido tener "su versión"???
      El que este libre de pecado que tire la primera piedra... yo no puedo por supuesto ;-)

      Elimina
  8. Doncs jo no acabe d'estar d'acord amb tú. Els tallers i els concursos possiblement són dos dels motius que poden minvar l'originalitat i creativitat. De totes maneres això passa perquè la manca d'originalitat comença quan la gent decideix visitar els mateixos llocs on va tothom (els llocs d'aprop (frares) i els de no tan aprop (Landmannalaugar)).
    De totes maneres jo crec que la principal causa determinant a l'hora de crear "clichés" i estereotips són les xarxes socials. L'allau diari d'imatges dels mateix lloc que rebem DIARIAMENT. Un concurs o taller té una periodicitat anual. Les xarxes estan cada dia atacant el nostre cervell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic molt d'acord amb en Pepet en que les xarxes socials són una bomba d'imatges constants. Per exemple, en el meu cas en que utilitzo Facebook per estar en contacte amb molts fotògrafs aficionats i no d'arreu del món cada vega que l'obro és per aburrir-te de la quantitat de fotos que es veuen.

      Us enrecodeu que sempre es parla del familiar pesat que t'obligava a veure les 1000 fotos o diapos no seleccionades del seu viatge a no sé on amb l'excusa d'un sopar familiar o d'amics? D'on això acaba sent semblant però sense sopar.

      Al final m'aburreix soberanament perquè hi ha tantes versions d'un mateix lloc que al final jo no acabes de veure'n l'originalitat en cap i no és que tothom faci la mateixa foto sinó més aviat que ja has vist les millors 15 variants dels enquadraments possibles amb el que tot lo altre es limita a canvis de llum, tormentes i poca cosa més.

      Les xarxes democratitzen les destinaciones i les fotos i les posen de moda o no. No és pas dolent però al final qui mira també ha de saber on mirar i que buscar i no empassar-se tot lo que veu.

      Al final ser oiriginal que vol dir? Ser el primer en arribar? Anar a llocs que ningú hi ha pogut anar? Arriscar-se més o muntar una logística més costosa per arribar a la punta del món on gairebé només els bojos anirien? Se un superesportista d'èlit per a fer fotos extremes mai vistes? (ja només em falta veure un time lapse d'una setmana al cim del pic de l'Everest per posar un exemple).

      Jo mateix m'he adonat que al final m'he insensibilitzat amb el pas del temps i al final acabo mirant cada vegada menys i fer la meva. Només entro voluntàriament a blogs, webs i galeries que considero de qualitat i quan en vull (els dies que estic més relaxat, més receptiu, sense presses). Tinc la teoria que tot són modes, fins i tot les xarxes socials. D'aquí a 15 anys seguirem parlant de facebook per exemple? El temps ho dirà... però no ho tinc gens clar.


      Hem passat del mirar fotografies per a tenir cultura visual per la saturació de les mateixes. Potser el tema de la saturació visual podria ser un altre bon punt per crear una relfexió.

      Jo mateix abans intentava abarcar quants més blocs i webs millor. Ara selecciono més i començo a valorar més el tema llibres (ben impressos).

      El tema concursos que diu en Pepet... també estic d'acord amb ell. Si te'ls prens de forma sana són un esperonament per a esforçar-se a tenir un bon arxiu (si et dediques a la concursística de forma "professional" i intentes averiguar els gustos del jurat etc etc... llavor ja deixa de ser sa sota el meu punt de vista).

      Mira i a mesura que vair desenvolupant el meu comentari també em surten altres idees que vaig veient molt per les xarxes i un altre d'ells és per exemple la "pompa" que a mols llocs es donen a imatges que al meu parer són infumables. Un amic meu diu que "no hi ha mala foto sinó mal argument" evidentment ho diu amb tota la ironia del món però l'encerta bastant amb aquesta frase.

      Va, prou de rotllo.

      Salut!

      Elimina
    2. Bons pepet, les xarxes socials son un dels mitjans transmissors que ens apropen les fotografies de tot el mon i de totes les qualitats, la reiteració i la manca d'aquesta qualitat son uns dels aspectes que "cremen" més a la gent vers els llocs i els temes o al menys jo ho veig així.. ;-)

      Elimina
    3. Ufff, Dani, primer de tot donar-te les gràcies per el temps que has dedicat a l'entrada, puc endevinar que estic dintre de la teva llista reduïda, no? ;-)

      L'exemple del familiar ensenyant les 1.000 fotos de les vacances on surt el nen assentat, el nen dret, el nen jugant a pilota, el nen una mica més a l'esquerra.. etc... és un exemple perfecte, m'has tret un somriure doncs en algun moment quan escrivia el post m'havia vingut al cap alguna vivència semblant ;-)

      Jo també he acabat filtrant el que miro, en això també s'hi nota el camí recorregut i el bagatge, no es pot negar i vas separant el gra de la palla fins a quedar-te amb el que realment t'aporta.

      Ser original no necessàriament implica ser el primer, encara que en temes com el de les dobles exposicions, està clar que el que pica primer pica dos cops, exemple, la famosa noia alemanya, que té unes fotos espectaculars de macro y floretes però en paisatges deixa bastant que desitjar... i continua essent original però és el que dic del bon gust i harmonia, no qualsevol cosa val amb l'únic valor afegit de que sigui diferent, ep!!! és la meva opinió, res més. Hi haurà qui pensarà el contrari o com ja m'han dit més d'una vegada a mi, que faig "postals"... encara que no és el meu objectiu fotogràfic, més aviat el contrari ;-)

      Coincideixo plenament amb el tema de la "pompa" però d'això no val la pena parlar-ne, no porta enlloc, jo et voto perquè tu em votis, jo et comento perquè tu em comentis... aquesta gent està a la fotografia per un tema "social" o per una necessitat que no sé doncs no soc psicòleg però evidentment NO per la fotografia.

      Repeteixo, gràcies per la teva extensa i interessant opinió.

      Salut!!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...