divendres, 4 de juliol de 2014

Originalitat i Creativitat a la Fotografia de Natura

Avui us volia proposar una pregunta que jo m'he fet en els darrers mesos, tracta sobre l'originalitat i la creativitat en els concursos. La foto d'aquest insecte semblant a una vespa feta a Madagascar l'any 2010, l'he presentat a un piló de concursos de natura durant 2014 (GDT, BBC, MML, Oasis, Asferico, Glanzlitcher, Montphoto, etc...) perquè? doncs perquè a mi m'agrada, em transmet i em transporta a l'instant que la vaig fer, un matí dins la selva de Andasibe-Mantadia.
En cap dels certàmens ha estat escollida, ni ha passat el tall que l'hagués portat a finalista  ni tant sols en la majoria ha passat la selecció prèvia
Canon 5D Canon 100mm macro ISO 400 f/11 1/60 s toc de flaix
I això em porta a preguntar-me si jo hi he posat "mes pa que formatge" al presentar-la a concursos o si realment valoro més l'imatge per el que m'ha costat aconseguir que per el que realment impacta o per la capacitat de sorprendre al espectador??

És un petit debat (no amb el rerefons d'aquesta foto) que fa poc vaig iniciar amb un amic sobre aquest tema de la creativitat i la originalitat en la fotografia de natura i que per qüestió de temps vàrem tenir que ajornar, certament no sé cap on va però darrerament veig coses, perdó, "fotografies" que sota aquestes dos etiquetes, han rebut guardons internacionals i que segurament jo hagués esborrat directament de la càmera, molts amics i companys fotògrafs "puristes" comparteixen aquest pensament però la realitat és una altre i els grans concursos marquen tendències, estic tant equivocat?? o és que realment ho tenim tot tant vist que la capacitat de ser creatius passa per fer coses molt diferents encara que vagin contra la estètica, l'harmonia i el bon gust o això no compte ja??

M'agradarà saber que en penseu de tot plegat, fins i tot us dono tot el meu recolzament per "carregar-vos" la foto que acompanya l'entrada, tot i que ja he comentat que només la poso com il·lustració, no com a exemple de com es tindrien que fer les coses... ja que si jo ho sàpigues ja no faria aquesta entrada ;-)

24 comentaris:

  1. Pere d'entrada la foto m'agrada, tot i que ja saps que sóc novell en el món del macro.
    Jo a vegades acostumo a donar més importància a una foto meva de la que realment te, suposo que em deixo influenciar per l'història que hi ha darrera l'imatge. No puc evitar donar-li més valor que el que realment segurament tindria.
    De fet, jo crec que és el mes important, es continuar gaudint l'imatge a posteriori i si a la resta també li agrada tant com a mi doncs "collunut".
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, està clar que el més important es gaudir del que fem, sense esperar més, aquesta és la gran avantatge que tenim els que no hem de viure d'això. L'entrada l'havia encaminat cap a un altre debat, sobre el futur de la fotografia de Natura, imaginat les nostres sortides si a sobres tinguessim pressions afegides ;)
      Salut!

      Elimina
  2. Benvolgut Pere, ja saps que aquest és un tema que a mí em preocupa especialment (de vegades n'hem parlat i fins hi tot vaig fer l'article al meu blog quan vaig ser jurat de Asferico a primers d'any).

    La veritat és que no sé què em preocupa més: si que la gent segueixi fent les mateixes fotografies del mateix tema amb les mateixes tècniques, o que intentant ser originals surtin coses rares i (de vegades) infumables. La veritat és que pululant per internet veig mooooltes més fotos avorrides que no pas experiments. Normalment m'atrauen més els intents de fer alguna cosa diferent, sempre que no sigui a base d'agafar una foto anodina i transformar-la en Photoshop.

    A mí mateix m'agrada molt fer enquadres "inusuals" i também tinc algunes fotos força agossarades que he presentat als mateixos concursos que dius tú i tampoc he aconseguit ni que les triessin. O sigui que tampoc tinc sort en això ;-)

    Per altra banda, és cert que algunes fotos diuen molt al seu autor per les circunstancies en que les va fer, però el públic no en té ni idea d'això i les valora molt més fredament.

    I ja que dius que podem criticar la foto que penges, dir-te que té una realizació molt acurada, enfoc perfecte al subjecte, enquadre correcte, m'agraden els desenfocs del fons i com no toquen en cap moment al subjecte... però jo personalment no l'escolliria per a un premi. No em fa saltar a la cadira, aquesta reacció misteriosa que de tant en tant em fan algunes fotografies d'aquests grans concursos. Potser sí que aquí tú com a autor hi poses un valor afegit. Com a mí em deu passar amb aquestes fotografies que mai em seleccionen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Oriol, bon dilema el que proposes també, si anar tirant de "cliché" o trencar motllos... hi ha un tercer, que és el que m'ha inspirat per publicar l'entrada i és el de les dobles, triples exposicions fetes amb mal gust, et diria que ara me'n ve al cap una que va guanyar un concurs europeu recentment, feta per un jove talent present a la majoria de concursos, be, aquella foto crec que ni tant sols tindria que haver estat seleccionada, s'ha premiat un nom per donar publicitat al concurs al ser la seva primera convocatoria, a aquestes tipus d'originalitat em refereixo, sembla que quan la noia alemanya va destapar aquest mon, va obrir un camí per fer qualsevol foto, mentre fos rara i no és valora res més, obviant el que abans he mencionat, crec que una foto sempre ha de tenir impacte i sorpresa per l'espectador per ser trencadora, no parlava d'enquadrament inusuals, parlava del que aporta la nova técnica i que algunes, contades, ocasions si resulta però el 95% de les altres no, a més, ja son repetitives i cansen... igual que la repetició de temes, enquadraments o técniques més antigues.
      Sembla que la fotografia de "sempre" estigui devaluada i no tingui futur i jo em nego a acceptar-ho ;)

      Respecte a la meva fotografia, com deia, la poso per il.lustrar, no per crear polémica, estic d'acord amb l'anàlisi que en fas, jo hi veig el mateix i també crec que el gran problema d'aquesta i altres fotografies és que nem vist tantes de semblants amb una mosca cernidora, avella o papallona, que el subjecte no importa, encara que sigui un insecte rar i una foto feta a mils de kilòmetres, no al jardí de casa però l'espectador en fa la mateixa valoració i les posa al mateix sac. Ja fa temps que he acceptat aquest fet ;-)

      Gràcies per donar la teva opinió sempre instructiva.
      Salut!

      Elimina
  3. Seguir modes, torna tot molt avorrit i no dóna pas a la diversitat.

    Potser qui presenta models d'allò que funciona pensa que pot resultar ser premiat,tot és possible un concurs és una loteria, però tot es torna avorrit al veure com ronda voltant un mateix model. Ho respecto però personalment opino que deu ser més gratificant, innovar, experimentar, tenir imaginació estar en el lloc i en el moment oportú,captar allò que és diferent encara què no doni sempre bons resultats i costi el seu temps i el seu esforç.
    “La foto” que guanya un concurs sense cap dubte, és la que impacta i no be gratuïta.
    M'agrada la foto, és diferent.
    Petons.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Esther, com li comentava fa poc a un amic comú i sobre el tema en concret que sabem, vaig intentar escollir tot el que presentava primant l'originalitat i la creativitat, no al 100% però si la majoria de la galeria, no m'agrada seguir modes ni copiar enquadraments, encara que entenc i de vegades en faig de "clàssics" per dir-ho d'alguna manera però sempre intento emportar-me la meva versió.
      Respecte de la foto que guanya, et podria mostrar (no publicament per no ferir sensibilitats de ningú...) que algunes vegades no impacta, crea dubtes i sincerament no saps que li han vist per destacar-la però com és pensament generalitzat: "tants caps, tants barrets..." ;-)
      Gràcies.
      Un petó.

      Elimina
  4. Uy que tema mas complejo, pero no por ello menos interesante. El mundo de los concursos tiene que mejorar mucho en mi opinion, y debe de hacerlo en la coherencia de los resultados. Digamos que un concurso debe de buscar su linea editorial como lo hace un periodico y segun esa linea editorial tendra sus lectores tipo. En mi opinion la direccion de un concurso debe de tener perfectamente trazada la hoja de ruta de que tipo de fotografia busca y cuales son los limites de edicion. Realizar una preseleccion muy cuidada y sobria y entregarle al jurado dicha preseleccion, que conjuntamente con las directrices marcadas al jurado, saldran una fotos acordes a la linea editorial. Veo en la mayoria de concursos un sin sentido de fotos que a veces me deja atonito. Es como leer un libro sin pies ni cabeza. Grandes fotos al lado de fotos insulsas, copias autenticas de otras ya presentadas, misma series de fotos premiadas, la repeticion hasta la extenuacion de los mismos patrones, cliches y estereotipos. El jurado hace su trabajo (mejor o peor) pero juzga lo que la organizacion le entrega, de ahi que esa preseleccion sea para mi el nucleo del exito de los resultados.

    En cuanto al tema de la foto y su ligazon, Pere, no hay otra forma. Hay que romper la ligazon con la foto realizada, hay que disociar la experiencia del fotografo cuando realizo la foto del resultado objetivo de la foto. Mientras no seamos capaces de ello, no seremos capaces de juzgar objetivamente nuestro trabajo, bien por sobrevaloracion o por infravaloracion. Yo personlamente dejo reposar la foto bastante tiempo, incluso años en algunos casos, para que cuando juzgo la foto tenga un patron mucho mas objetivo.

    Gran tema el tratado...muy ligado como no al tema subyacente que tratas, la creatividad, tan ausente en la fotografia como en el mundo actual que vivimos. Parece que la fotografia esta sufriendo el mismo mal que el mercado chino. Alta produccion de copias a precios irrisorios, y por supuesto, con un impacto visual que parece buen producto, pero que al final, ves que la calidad ni por asomo es el del producto original. El mal del "mercado asiatico".

    Un abrazo compañero!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Victor,
      Me alegra que hayas entrado a intervenir ya que creo que tenemos los "puntos de mira" que enfocan en la misma dirección ;-)

      Estoy convencido, al igual que tu, que el éxito y crecimiento de un concurso depende mucho mucho de sus resultados y para que estos sean buenos, la selección primaria o de base ha de ser muy buena y acorde a la idea global del concurso, aumentando paulatinamente la calidad año tras año, aspecto este donde algunos dejan bastante que desear a pesar de la magnitud de esos certámenes, donde se ven resultados totalmente incoherentes en esa selección previa, provocados quizás por alguna manía o gusto del preseleccionador y que pueden llegar a desvirtuar el resultado final. Ya ves que calcamos los pensamientos en este punto, nada sorprendente por otra parte ;-)

      Un acierte el símil con el "mercado asiático" mucha producción a baja calidad, aunque que pretendemos??? Hoy todo el mundo es fotografo, solo hace falta entrar en el Media Mark de turno y salir equipado para un safari... después viene el curso perceptivo de photoshop y por inercia los "likes" y las adulaciones reciprocas en las redes sociales, que mas hace falta??? SI, exacto, la creatividad y la originalidad... eso no se compra ni se copia ;)

      Muchas gracias por tu opinión.

      Un abrazo!!

      Elimina
  5. Ep Pere!! Uf uf uf, tema complexe.
    Estic dacord amb la majoria de coses exposades per l'Oriol i la teva resposta. La meva experiència en concursos és curta, fa 4 anys no presenta enlloc, deprés a tot arreu, i ara més aviat poc (la nena mana), després ja veurem... Et vull posar exemples de reflexió, jo tb tinc algunes fotos que els hi tinc estimació i les he presentat a varis llocs i rés ni el tall..., n'hi ha una que després de 3 anys de deixar-la a la nevera l'he presentat en un concurs aquesta Maig i voilà premi!!, ho podries fer amb la teva pq s'ho val...el perquè passa això..¿?¿?, una altra que ni passa el tall en un concurs i és primer premi en un altra al cap d'uns dies...el pq¿?¿?.

    També he provat presentar fotos d'un indret arxiconegut, 3 fotos, un encuadrament classic i 2 més originals i amb més força, o així m'ho sembla a mi...endevina quina passa el tall...la clàssica.

    Finalment vull afegir un petit apunt , hi ha un concurs que tots sabem, i és dels pocs o l'únic, que et deixa veure un preselecció de les fotos, jo sense bellugar-me massa ja què darrerament no tinc temps de fer coses (ara aprofito per escriure't pq dorm), he pogut reconeixer unes quantes fotografies i els seus autors..., el jurat que de segur, o així hauria de ser, deuen estar més al dia, segurament n'hauran reconegut més . Hi haurà objectivitat? s'arriscaran? valoraran la creativitat? o com nosaltres escollint les fotos que presentem a concurs, es veuran influenciats per la proximitat??

    La pregunta que crec que hem de tenir clara és: pq ens presentem a un concurs??

    I una general: els concursos determinen les modes?? Bones fotografies o bons noms fotògrafs??

    A mi m'agrada comprar llibres de concursos (fins i tot quan no hi participava), per la varietat d'autors, estils, temàtiques de natura,(em passa el mateix amb la música, m'agrada la varietat), però recentment em dono compte que s'assemblen massa...

    apa salut i bona refelexió, ah!! i la foto deixa-la reposar i torna-hi crec que s'ho val.

    abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Francesc,
      Està clar lo de reconèixer algunes o moltes fotos preseleccionades, jo també he estat capaç de fer-ho, algunes molt conegudes i algunes repetitives i de llocs molt coneguts, no tinc la resposta a la teva pregunta, de fet, és el que hi ha de rerefons a aquest debat, no tant centrat a concursos com a fotografia en si, que fem? que volem fer? cap a on anem??

      Crec que si, el concursos, al menys els importants, determinen les modes, poden promocionar un lloc o una manera de fer... ho hem viscut. I perquè ens hi presentem?? doncs bona pregunta, crec que busquem reconeixement, competició i motivació per fer millors fotos, no?
      Jo també tinc una bona col·lecció de llibres de concursos, la majoria son del mateix concurs, encara que a la seva darrera edició no em varen agradar gaire les premiades ;-)

      Crec que la foto ja ha fet el seu recorregut i no va a la nevera... ja n'hi han unes quantes...

      Una abraçada!

      Elimina
  6. Bones Pere,

    Començo dient que em sembla un bon macro en el tema de la composició i aspecte tècnic però també t'haig de reconèixer que m'agraden més amb llum naturals que amb tocs de flash (segurament no hi havia cap més opció ja sé que no fas les coses impulsivament) pels reflexes que deixa en els subjectes. Abans prefereixo utilitzar un reflector que fa un efecte diferent. Ja sé que la foto només il·lustra l'entrada i no és la protagonista de la mateixa però ja que hi surt, hi dic la meva ;)

    En quant a la reflexió que proposes estic bastant d'acord tant amb la reflexió que et fa l'Oriol com amb la rèplica que tu li has fet. De fet és la eterna discussió que és molt evident, per a mi, en el món de l'art modern jo ja no vaig a segons quins museus perquè no m'agraden les obres que s'exposen i quan algú et demana l'opinió (i aquella persona suposadament és entesa) sempre t'acaba dient que no tens ni idea ni gust per valorar aquelles obres, que dit sigui de pas, algunes les podria haver dibuixat un nen petit i d'altres són lletges de collons.

    En la fotografia passa semblant, no tot és la originalitat, també hi ha la tècnica i no tot és la tècnica, també hi ha la originalitat però a mi intentar defendre una sense l'altre...

    En els concursos suposo que passa dos coses:

    1- Que la primera selecció no sempre la fa el jurat amb el que no sempre es depèn dels mateixos criteris de sel·lecció en la primera i en la segona fase (no dic que sigui dolen, dic que és un fet) i es possilbe que es colin fotos que el jurat hauria triat i d'altres que els jurat no les hagués posat ni triarà en la fase final.

    2- Que el jurat sigui de tot o de la fase final també ha d'acabar amb la "pipa plena" de tanta foto i suposo que al final funciona per comparació i entre les fotos que els han agradat trien la més impactant i la que més els hi diu. Que no vol dir que sigui la millor sinó que és la que "en conjunt" és la que millor els ha entrat.

    Després que agradin o no les guanyadores o finalistes dels concursos dependrà molt també de qui les miri, fins al punt que jo també he dit alguna vegada allò de... jo aquesta no l'hagués ni presentat i segur que per culpa d'això alguna que jo mateix autosensuro podria agradar a algú però mai se sabrà.

    Apa, quin tema de controversia! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,

      Dir-te que a la selva és difícil utilitzar reflector i demés parafernalia que pots fer servir al costat de casa, solen ser fotos improvisades ja que no saps que et trobaràs al davant.

      Jo tampoc vaig a segons quins llocs on ja sé que el que trobaré no em diu res, no fa gaire, aquesta darrera setmana ho vaig tornar a experimentar, mentre els promotors no paraven d'alabar l'exposició... jo no vaig mirar en detall ni una sola "obra" i no en recordo cap a data d'avui... glups...

      Dues bones reflexions en quant als jurats i les seleccions, també crec que la "pipa plena" pot determinar més d'una selecció ;-)
      És molt difícil fer la tria per presentar a un concurs, més si el concurs és important i la vols fer el millor possible... al menys a mi em costa molt i no sempre encerto. Hi ha gent que "estudia" els jurats i presenta en conseqüència... imaginat!!!

      Gràcies per dir-hi la teva!!

      Elimina
  7. En el caso de la foto de paisaje es tal la masificación de fotográfos e imágenes que se producen, que incluso hasta en los lugares más remotos es difícil encontrar nuevas visiones. En mi opinión la originalidad en este caso la da casi siempre la propia naturaleza, esos momentos fugaces donde la luz es irrepetible hacen de una composición más o menos vista algo extraordinario. Eso requiere mucho trabajo y desde luego mucha suerte. Y a medida que pase el tiempo esta modalidad fotográfica será cada vez más difícil si lo que quieres es buscar algo nuevo, sea lo que sea. Está claro que en otras modalidades esto es diferente.
    Excelente la imagen Pere, vaya bien que rellenan esas manchas naranjas de la parte derecha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José,
      Creo, no, estoy seguro que la disciplina de paisaje es una de las mas dificiles sino la que mas en los concursos fotograficos pues como bien apuntas, esta todo visto y masificado, llegando a extremos increibles sobretodo en EEUU, donde hordas de mas de 100 fotografos al tiempo, intentando una puesta de sol en, Yosemite por ejemplo ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  8. Originalitat i creativitat. En l'allau diari d'imatges que tenim és molt difícil, com comenta el Jose per aqui dalt. Probablement hi ha molts llocs (localitzacions) en el planeta on és impossible treure alguna cosa diferent (ni amb la llum més inusual possible). Si a això li afegeixes el tou d'imatges photoshopeades que invadeixen les xarxes i que resulten d'allò més cridaner encara juguem amb més desavantatge.
    Per mí sí que és molt important el moment, l'haver gaudit del lloc, segurament per l'espectador això no té cap interés, però no per això la foto té menys valor per mi. Moltes vegades estic fent imatges que sé que d'original tenen ben poc, però a mi m'agraden i m'omplen en aquell moment. Sovint m'he trobat en un lloc espectacular trencant-me el cap per trobar aquella imatge més original i deixant de gaudir el moment per aquestes cabòries. Altres vegades, de manera intuitiva o, senzillament amb un cop de sort, fas una imatge més original. De vegades vaig a un lloc amb la idea de fer una cosa molt concreta i (a priori) diferent i, de vegades tan sols em ve de gust sortir a fer fotos.
    Jo de concursos en sé ben poc, però la valoració d'una imatge sempre és una qüestió subjectiva i, per tant, discutible. A més a més imagine que hi hauran interessos econòmics, comercials, modismes, persones, noms...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Pepet,
      En paisatge crec que és molt i molt difícil, en altres disciplines com flora o macro està més a l'abast però el que avui és original, demà esta multi-fotocopiat i perd tot el valor i l'interès... crec que l'idea "original" té tant de valor com efímera és, ja que una de les coses dolentes d'internet és que "crema" les etapes d'una manera super ràpida i amb la fotografia encara més.
      Està clar que per alguns de nosaltres el millor està en el moment i en viure'l intensament, això és el que ens quedarà... com aquella primera visita a Senja... no crec que es pugés repetir per vegades que hi anéssim... i que queda? la vivència i el records que no és poc...
      Tots aquest interessos hi poden ser, algunes vegades més d'un, altres sincerament crec que cap però costa molt saber com acabarà quan t'hi presentes, com molt be dius, és subjectiu i la persona que "jutja" no té perquè tenir els mateixos gustos i preferències que tenim nosaltres.
      Salut!!

      Elimina
  9. Jo és que soc molt clàssic, o no em dona el cap per a més he he. Bon debat, del que no conec la veritat ni tinc una opinió be fonamentada. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Chabier, crec que és una bona "continuació" del debat ja iniciat al nostre racó, ara obert a tothom i que així mateix tothom hi pugui dir la seva, és un tema especial i que darrerament interessa a molta gent, al menys dels que jo conec
      ;-)
      Salut!!

      Elimina
  10. Molt d’acord amb els comentaris anteriors. En el meu cas m’és molt difícil, per no dir impossible, fer alguna cosa que sigui diferent a la resta, la meva creativitat no dóna per més... Per això, quan ara surto a fer fotos intento que el principal sigui gaudir del lloc i crear imatges que senzillament siguin agradables sense cap més pretensió, per mi això és només una afició.

    Per cert, els dos primers concursos als que em vaig presentar hi va haver sort i va caure algun premi, ara miro aquelles fotos i em pregunto com podien haver passat la selecció, segurament ara anirien directes a la paperera. En canvi, de les últimes fotos que he presentat, cap ni una ha guanyat res, tot i que per mi son molt millors i transmeten molt més. La raó... ni idea!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel, jo també soc un aficionat, encara que tindria que dir que la fotografia emplena una part important de la meva vida i em motiva per tirar endavant en moments difícils, doncs el sol fet de compartir espai i temps amb la "natura" ja és un goig personal ;)

      En quan al teu segon comentari, no et sabria dir, el tema dels concursos és complex, jo només acostumo a presentar-me als que demanen el RAW com a proba, doncs la resta estan oberts a la manipulació i a la "mentira" fotogràfica i hi ha gent que fa barbaritats per una mica de reconeixement que no porta a res i a sobres s'enganyen ells mateixos, dit això et diria que no desesperis, el que comentes no vol dir res, es poden fer molt bones fotografies sense ser de " concurs" o presentar a concurs veritables "truños" però sempre el més important és gaudir-ho, viure-ho in situ, la resta és de cara a la galeria ;-)

      Ànims i endavant!!

      Elimina
  11. Interessant qüestió. Jo em plantejava en el meu blog alguna cosa similar fa unes setmanes, respecte a una fotografia meva, que per descomptat no té ni la meitat de qualitat que la que ens mostres, però que a mi en el seu moment m'agradava molt pel curiós del moment, ara amb més perspectiva la valoro d'una altra forma.

    Sempre es dóna el cas de concursos en els quals no ens quadra en absolut el resultat del jurat. A mi personalment m'ha passat en un concurs local al que m'he presentat en diferents ocasions, i creo en aquesta per última vegada. Em resulta un poc curiós que almenys en les últimes tres edicions figurin els mateixos dos noms entre els tres premiats, d'uns 150 participants. Generalment, per garantir la transparència i evitar desconfiança, molts certàmens locals estableixen alguna base impedint la participació de guanyadors d'edicions (immediatament) anteriors. Però amb no concórrer més s'acaba el problema.

    Crec que el tema dels concursos és sempre subjectiu, des del moment de seleccionar un mateix les obres fins a la pròpia decisió del jurat. Penso que no cal perdre el nord, si la fotografia és rebutjada no vol dir que no tingui valor, sinó que de vegades té menys que unes altres en comparativa, o simplement no és del grat d'aquells que han de valorar-la.

    El ser seleccionat o premiat no posa o lleva veritable valor a la fotografia, mirant enrere en la Pintura els impressionistes mai van ser ben rebuts en el Saló de París, i no falten exemples similars en altres camps de l'Art. L'important és gaudir amb el que un fa i proposar-se metes i reptes.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alba,
      Si ja de vegades és complexe entendre algunes decisions de concursos importants a nivell internacional, imaginat els locals, on normalment la transparència no és la desitjada i moltes vegades ningú sap qui és el jurat, no t'amoïnis, com molt be dius, l'important és el que gaudim de la nostra afició i si de tant en tant cau algun premi millor que millor, no per això el que has gaudit a l'hora de fer la foto té més o menys valor, aquell moment és teu i de ningú més, el que mostrem, el resultat, si que el compartim i pot agradar o no als demés però la primera part ningú té la pot prendre ;-)

      Ànims!!
      Salutacions

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...