dijous, 13 de febrer de 2014

High Hopes!

Encapçalo l'entrada d'avui amb el títol de la cançó del Bruce "The Boss", m'ha semblat adient per el relat que posaré avui i que poc o res té a veure amb els que faig habitualment en el meu racó, aquest és més personal i és una vivència que volia compartir amb tots vosaltres.
Com molts de vosaltres sabeu, fa anys que arrossego un problema al maluc, fruit d'un accident mentre anava amb BTT per un tram asfaltat i un cotxe se'm va endur per endavant...
El 2011 escoltant promeses miraculoses d'un traumatòleg reconegut de Barcelona, em vaig fer una artroscòpia de maluc, moltes hores al quiròfan, molt de dolor, total per res, als 8-9 mesos l'artrosis seguia avançant i limitant-me més i més... mentre el Dr deia que esperés... esperar... a que???
RX desprès de l'artroscòpia

El 2012 vaig provar una altra solució miraculosa, cel·lules mare mesenquimals extretes de la medula òssia en un dels centres mèdics més importants de Barcelona, segons tothom era l'únic remei per curar o detenir l'artrosi, 30 dies sense sortir d'una habitació per res, 45 dies sense posar el peu a terra i desprès mesos de dura recuperació, vaig posar-hi tot de la meva part, tant que la part "social" se'n va ressentir, problemes a la feina amb uns superiors que creien que lo meu era "cuentu" i que no m'hi dedicava el que ells voldrien, actes importants per la meva família que em vaig perdre per aquest problema i també molts projectes que han quedat en "projectes"... darrerament el dolor era tant intens que perdia el compte de les pastilles i potingues que prenia, total per res un altre cop.
RX desprès d'un any i mig de l'inoculació de les cel·lules

Fa poc i arrel de la darrera visita als metges que em varen inocular les cel·lules mare vaig veure un canvi radical en el seu tracte en vers a mi, feia nosa, ja se m'havia acabat "la partida" i si, em varen dir que em tenia que posar una pròtesi total de maluc i que ja em trucarien.... varen anar passant les setmanes i ningú deia res, jo cada cop podia caminar menys, prou feines uns 3 kms al dia.
Parlant amb el Tino Soriano, em va recomanar el metge que l'havia operat a ell, el Dr. Froufe, el truco,  faig la visita un dimecres i el dissabte de la setmana següent, el 8-2 ja m'havia operat, 24 hores a la UCI, 78 hores a l'hospital, caminar per l'habitació amb muletes i cap a casa, em semblava increïble tot plegat.
RX 24 hores desprès de l'intervenció, amb les 25 grapes de la ferida i el drenatge

Està clar, tinc bastant de dolor però cada cop una mica menys, estaré a boxes una bona temporada però quan torni espero fer-ho a punt com els F1, si més no amb unes High Hopes, com diu la cançó i poder repetir vivències com la d'aquesta foto que ve a continuació, on vaig descobrir que a Islàndia alguns llacs tenen marea, increïble!!!
En un llac de la zona de Landmannalaugar (Foto: Joan Buixareu)

I d'altres que tinc marcades al Atles amb unes grans xinxetes... i que no es poden dur a terme sense una bona forma física.
Finalment des d'aquí volia agrair al personal de Clínica Girona, al Dr. Froufe i sobretot els de quiròfan que varen treballar aquest dissabte, a les noies de la UCI, super amables i com no al personal de la planta 6 que m'han tractat com el Rei, salvant les distancies clar i al equip de FISIOS d'Olot encapçalat per en Ramon i la Marta que m'han mimat durant tots aquests anys i espero que ho segueixin fen  ;-)

I afegir una reflexió, la gent de vegades et valora per el que veu del teu treball però no sap exactament el que realment hi ha al darrera, a partir d'ara us en podeu fer una idea, ànims a tothom i endavant!!!!



90 comentaris:

  1. Això es trampa! Ara ets una mena de robocop amb articulacions de titani motoritzades que pujaras muntanyes sense esforç, carregant quilos i quilos de càmeres i bons objectius. I es clar, tots sabem que les bones fotos es fan quan tens molt de material i objectius cars i pesants (El fotògraf no hi té res a veure). Ja tremolem pensant quines fotos faràs a partir d'ara!

    Bona recuperació ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja Oriol, "tens raó"... les fotos es fan soles amb materials cars i pesants ;-)
      A veure si puc domar el "mono" que tinc des de ja...
      Gràcies!!

      Elimina
  2. Ei! Sí que ha anat ràpida la darrera part d'aquesta història...
    Jo en trec 3 conclusions:
    1- En medicina (sobretot en medicina privada) les solucions miraculoses són, si més no, sospitoses
    2- Deus tenir els collons socarrats amb tanta radiografia
    3- Et senta molt bé la camisola blava
    Bona recuperació i ara sí que serà la definitiva, segur!
    Una abraçada, Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Dr,
      li respondré per ordre:
      1: té tota la raó..
      2: Ja havia notat un cert moreno en les parts...
      3: Gràcies, ho tindré en compte quan surti a lligar...
      Gràcies i fins aviat Dr.!!!
      Una abraçada

      Elimina
  3. Bon dia Pere, sabia alguna cosa, pero no m'imaginava el teu "calvari" d'aquests darrers temps. En el seu dia també vaig haver d'esperar quasi 5 anys (2001-2007) per que em fessin una complicada intervenció de cervicals. La sort va ser trobar la persona i equip adequat, els millors, en aquest cas Trauma de Vall d'Hebrón, perquè em deixessin quasi com "nou"... Me'n alegro molt per a tu i t'asseguro que malgrat el teu estat físic no transmeties aquesta angoixa i dolor. Ets un bon tros de persona, i encara et resta molta força i energia per a repartir amb les teves imatges i el teu tarannà. Molts d'ànims, bona recuperació i fins ben aviat. Rep una forta abraçada montsenyenca !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Quim, mai m'ha agradat la "queixa gratuïta", hi havia el que hi havia, espero que hagi quedat enrere i a partir d'ara busca dates per aquella sortida d'orquídies jeje
      Gràcies per el teu suport incondicional, és molt d'agrair ;-)
      Fins aviat!!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Bueno Pere espero que todo te vaya muy bien y en breve estes dando saltos por el Atlas, que seguro lo harás. Y acuérdate de que cuando uses la brújula en el futuro de ponerla lejos de ti, porque con tanto titanio la vas a confundir, jejeje. Un fuerte abrazo y a caminar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José, tenemos una cita por esas costas tuyas diabólicas. Ya no uso brújula, uso GPS jejeje
      Un fuerte abrazo y hasta pronto!!

      Elimina
  5. M'alegro que tot hagi anat tant bé, d'aquí quatre dies no hi haurà qui et pari els peus. Quina por!!
    Fins aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, a tu també et tinc que donar especialment les gràcies, sempre has estat allà, que no podia caminar gaire.. una localització propera, que la cosa anava be doncs més lluny, mai he escoltat cap retret i sempre hem lligat plans.
      Fins aviat, ens en queden moltes!!!

      Elimina
  6. Ep Pere quins periples!! m'alegro que tot torni al seu lloc i et recuperis aviat, si vols et porto a la meva filla, i apreneu a caminar els dos juntets...;).
    Una abraçada i aviat a recorrer móns

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Francesc, Va fet!!! Porta-la i aprenem a caminar junts i li pregunto per els secrets dels fotons del pare ;-)
      Una abraçada i fins aviat!!

      Elimina
  7. Bones Pere...
    M'alegro de que tot vagi be, ara ja no tindras excusa per fer bones fotos...
    Pero per una truita segur que t'apuntes, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esteve, és veritat, equip pesat, nou i maluc biònic, no tinc excusa jejeje Ara potser faré fotos de veritat... ;-)
      Algú ha dit "truita"??? Fet!!!

      Elimina
  8. Ei Pere! Me'n alegro que tot estigui encaminat cap a bé! Molts ànims en la recuperació i endavant!! Fas molt bona cara! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Xavi, gràcies jeje. A veure si coincidim aviat!!
      Una abraçada

      Elimina
  9. Hola Pere,
    M'ha agradat molt aquesta entrada tan diferent al bloc! Chapeau!!!
    Sóc fisioterapeuta i entenc perfectament tot el que expliques.
    Et desitjo una ràpida recuperació i que posis punt i final al calvari que has estat passant!
    Tots esperem veure les fotos d'aquestes futures destinacions que tens marcades amb xinxetes a l'atles.
    Molts ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, no sabia la teva professió, així si que em pots entendre perfectament.
      Moltes gràcies, jo també tinc ganes de anar-les treien... però pas a pas que ara no cal córrer ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  10. Hola Pere,

    muchos ánimos, que en breve ya te veo saltando por Islandia por cualquier sitio alucinante.
    Y recuerda que tenemos una cita pendiente por aquí, espero que con mejores luces y nubes que la última vez. A ver si quedamos con Jose para que nos enseñe sus rincones secretos.

    un abrazo!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola David,
      En ello voy a poner mi empeño. Claro que tenemos una cita pero esta elijo yo el restaurante, ok? jajaja
      José ya nos guiarà por sus rincones ;-)
      Un abrazo Campeón!

      Elimina
  11. Caram, Pere! Això semblen bones notícies, oi? Espero que aquesta sigui la definitiva i que tots els teus somnis i projectes arribin a bon port.
    Quan vàrem parlar per telèfon fa uns dies ho vaig captar com possible, però no tan real. Me n'alegro moltíssim per tu. Ja parlarem, que tinc encara el projecte enfilat amb agulles i et necessito ;-) Ara el primer és que tu et recuperis. Una abraçada molt forta plena d'energia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Neus,
      Si que ho semblen i espero que ho siguin ;-)
      Va ser dit i fet, no veia el moment d'aturar tot aquesta "ratera" on m'havia/en ficat...
      Cap problema, tindré temps de sobra aquests dies, encara m'anirà be per distreure'm una mica ;-)
      Una abraçada!

      Elimina
  12. Més d’un cop t’he manifestat què jo no tenia fe en la privada, que son un xucladors, però la decisió es de cadascú.
    Em sabia molt de greu veure any rere any com no trobaves la solució.
    Ara et puc dir que…..la millor foto que t’he vist es la tercera.
    Fins ara anant a ralentí ens has presentat un treball magnífic, ara que estàs fet un Robocop i agafis la directe ….l’espectacle que ens espera veure per aquest blog!!!!
    Moltes felicitats no saps quan m’alegra veure aquesta entrada!
    Un gran petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther, gràcies, tu també has estat una patidora indirecte del meu problema, a veure si me'n puc oblidar i dedicar-me plenament a fer el que m'agrada, sense límits jeje
      Ho celebro, si m'ho hagués quedat dins... rebento...
      Un petonàs

      Elimina
  13. Caramb Pere, que bo tenir amics com en Tino i especialment veure que tens els ànims molt pujats, diuen que amb la malaltia l'estat del pacient hi fa molt ¡¡¡¡¡¡¡

    Una abraçada des de la convalescència ... comuna ¡ ¡ ¡ ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, m'alegro de saber de tu, alguna cosa m'havia comentat una "ocelleta".. ;-)
      L'actitud positiva l'he tingut en totes i cada una de les intervencions, si no ho faig així, que puc esperar??? Al menys m'animo i em poso "pastanagues" jo mateix ;-)
      Una forta abraçada i a veure si ens veiem davant d'alguna taula ;-)

      Elimina
  14. Que tengas una rápida recuperación, saludos.

    ResponElimina
  15. Que no haguessis fet cap entrada abans ja em feia sospitar alguna grip o agluna csoa d'aqeustes però ha sigut millor. Ha sigut el començament (esperem) que del final dels problemes que arrossegues amb el maluc.

    Què et milloris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com controles Dani, vaig pensar en fer-ne una de normal el divendres passat però amb el material que tenia i el que portava dins he cregut més adient fer aquesta ;-)
      Gràcies!!

      Elimina
  16. Som-hi Pere! Segur que en 2 dies tornes a fer fotons sense parar. Ànims i paciència, tot anirà bé! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Jep, dos dies no seran però com les altres vegades per mi no serà... ens queden moltes fotos per fer i alguna sortida pendent... ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  17. Molts ànims, una ràpida recuperació i si vols ja et faré pel meu pais la prova per a veure si ja t'has recuperat, encara que ja saps que jo també estic a boxes (encara que per sort no té res a veure amb el teu). Endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Chabier, estem a boxes però en diferents "funcions", a veure si aquesta tardor/hivern hi posem remei, ja tocaria ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  18. Ei Pere!!! .... he quedat ben sorprés al anar llegint i descubrir que estaves al llit d'una clínica, però també m'he alegrat molt per tu.... he notat optimisme de nou (de fet sempre ho has estat d'optimista, però les darreres vegades que varem parlar no se't notava gens animat, de fet no sé si era per això o per la feina, però no feies gaire bona cara ... o potser eren les pastilles... ) Fa molt que no ens veiem doncs ara estàs molt lluny, però et feia amunt i no avall :-)) ... bé ... desitjo que aquesta sigui la definitiva, ànims i segueix fent projectes . Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pere!!
      Trobo a faltar les nostres xarrades on ens carregàvem el mon "fotogràfic" jeje.
      Els darrers dies era un conjunt, el malestar a la feina, sobredosi de pastilles i falta de motivació, no veia el final del túnel...
      Gràcies Pere ja tinc ganes de tornar a fer alguna xarrada amb tu ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  19. Apa Pere! Ànims i a recuperar-te, veig que el que no et falten són ganes. Cuida't, una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, ja ho veus, si surt be, aquells projectes que vàrem parlar... potser els puguem dur a terme ;-)
      Gràcies!
      Una abraçada!

      Elimina
  20. No et conec personalment però em sap molt de greu que estiguis passant aquest "viacrucis", és una p.... molt grossa i més en una persona que diria que per sentir-se viu, has d'estar al camp amb una càmera penjant del coll. Una abraçada i molt d'ànims

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard, em pensava que ens coneixeriem a l'entrega de premis de Naturistes de Girona però al final no vares venir... queda pendent.
      Dius be, tot això és el que em dona forces per viure un dia a dia no gaire bonic però sempre amb una "pastanaga" inabastable al davant ;-)
      Gràcies!
      Una abraçada

      Elimina
  21. Coño !! Me creía que eran fotos abstractas je je.

    Amigo Pere, todo lo que empieza tiene un final y tu recuperación también así que ..mucho ánimo. Esperemos que sea tu última entrada a "boxes" y ya le haremos un buen rodaje a esa supercadera muy pronto. Que te mejores. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hombre Don Arturo!!
      Oye, que estás con el abstracto que no vives... jeje
      Eso espero, antes de final de año hemos de montar una de gorda ;-)
      Muchas gracias amigo!
      Un abrazo!

      Elimina
  22. Hola Pere, me'n alegro moltissim que hagi llum després de tot aquest patiment. Fes bondat, recuperat bé i a continuar fent moltes fotos, que trobem a faltar les teves entrades "fotogràfiques".
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Paco, Hi posaré remei que la gent apreta molt...
      La veritat és que els darrers mesos estava molt desmotivat...
      Va, la propera serà fotogràfica ;-)
      Gràcies!
      Una abraçada!!

      Elimina
  23. Ostres "jefe" no sabia res d'aquesta nova operació però me n'alegro moltíssim,ja que sembla que aquesta serà la definitiva!!!!!
    Trobo que surts molt "guapo " a les radiografies i que tens uns malucs molt ben "enfocats" amb una composició jo diria que perfecte!!!! jejejejeje
    ara a cuidar-los com tu saps fer, que qui no ho ha fet bé han estat els metges!!!!
    Si et fa falta quelcom ...tu xiula....i si necessites alguna cosa...ja saps!!!!
    Una abraçada ben forta!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola "Senyo", ja veus... fins i tot a mi em va agafar una mica de sorpresa la data... ;-)
      M'alegro que "t'agradin" les fotos, vaig estar molt quiet perquè no sortissin mogudes ;-)
      Ho tindré en compte!!
      Gràcies i un petonàs

      Elimina
  24. Eiii Pere !!!

    Ànims...això es qüestió de dies.
    A la tercera va la vençuda !! ( no se si es diu aixi ) jeje

    Veig que fas molt bona cara :-))...Si necessites quelcom ja saps !! I si vols maleir algún d'aquest il.luminats , em pots trucar quan vulguis.
    Un petó i abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carmina!!
      Si, tot és qüestió de dies, tinc moltes ganes de veure'n el resultat final...
      Jeje, deixem-los tranquils... allà ells...
      Gràcies!!
      Un petó

      Elimina
  25. Per lo poc que et conec ja et dic que et mereixes molt més aquest tracte tu que el Rei, que tu aportes màgia a través de l'objectiu.
    Recuperat aviat que Islàndia t'espera. Una terra per la qual compartim passió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi tant Joan, Islàndia i d'altres igualment interessant i freds... però si que té quelcom especial, no m'importaria gens viure allà... ;-)
      Gràcies!!

      Elimina
  26. Hola Pere, espero et recuperis el mes aviat posible, molts ànims i forces per una bona recuperació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni,
      Per mi no quedarà, queden moltes sortides i postes per fer encara ;-)
      Gràcies!!!

      Elimina
  27. M'alegro sincerament que tot hagi sortit bé al final, sé que en aquests casos la vida canvia per complet.
    Quan es perd així la salut es valora molt més el que es tenía i en recuperar-la crec que els problemes diaris s'afronten d'una altra forma. Tu has tingut sort de poder solucionar-ho, estaría bé que totes les dolències poguessin superar-se.

    El temps passa ràpid, segur que aviat ens mostres noves fotos.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alba, hi tant que estaria be que tots els problemes de salut es poguessin solucionar però malauradament no hi ha cap metge que et doni garanties... Ja saps el piló d'autoritzacions que no sols llegir però si signar abans d'una intervenció...
      Així ho espero!!
      Gràcies Alba, salutacions.

      Elimina
  28. Ara ja he vist les 3 radiografies, fa efecte veure l'evolució del maluc després de les operacions. M'agrada la teva bona cara a la clínica malgrat feia tan poques hores del tràngol de la intervenció i, sobretot m'agrada imaginar-te de nou en la situació de la penúltima foto.
    Ànims i fins molt aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè, aquest és precisament el missatge, el títol i la penúltima foto, les Grans Esperances!!! Està clar que estic al començament però el camí es fa dia a dia ;-)
      Gràcies!!
      Fins aviat!!
      Un petó

      Elimina
  29. Curdons nen, quina pel·lícula.. no en sabia ni la meitat, i no vegis el calvari que has hagut de passar.. espero i dessitjo que aquest cop si ;)
    Molts ànims i que la força t'acompanyi ;)

    un abrassu :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Crack,
      Ja veus, intentava que no fos aparent en el dia a dia, encara que darrerament no ho podia fer...
      Així ho espero Coleguins!!
      Ens veiem!!
      Abrassus

      Elimina
  30. Ostres Pere, deu nido quines vivencies ens expliques, esperò que et recuperis ràpid i que a finals d'any pel foto montseny ja portis unes quantes curses com un F1, anims i endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cesc,
      Per això ho he fet ara, així per el Foto-Montseny poder estar amb tots vosaltres a tope!!
      Gràcies!!
      Una abraçada

      Elimina
  31. Pere,
    Ànims i a recuperar-se aviat !!!!

    ResponElimina
  32. Cuando vi la primera foto ayer me parecia un detalle de hielo con el movil...; mucho animo compañero, seguro que con tu cosntancia mejoras pronto y podras dar guerra con la camara. Uno cuando ve las fotos de otro no sabe lo que hay detras, ni lo que uno lleva como "equipaje de viaje". Un abrazo campeón

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buena esa del hielo Uge... pero ya ves que no, bueno ya lo habiamos hablado y ya ha llegado... ahora a esperar que todo vaya ok y ve preparando esos montes para hacer fotos como NO hay que hacerlas jajaja
      Un abrazo CRACK!!!

      Elimina
  33. Això sí que és el costat fosc del fotògraf.No en sabia res. Només desitjar-te que la sortida de boxes sigui el més aviat possible i que ens tornis a deleitar amb la teva gran afició. Salut i endavant!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Ramon, el costat fosc però ho he volgut treure a "la llum" per si pot servir a algu desorientat com jo durant tots aquests anys, al menys pot llegir i valorar la meva "historia"
      Gràcies!!!

      Elimina
  34. Pere et vaig coneixer en una sortida matinal a Lloret de la revista Descobrir. Sols t´escric per desijar.te un molt rapida recuperació. Cuida´t molt i anims ¡¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja et recordo Jaume, vàrem poder intercanviar algunes paraules dintre de tot l'atabalament ;-)
      Moltes gràcies!!!

      Elimina
  35. Anims i recupera't per tornar a reemprendre els teus projectes amb energia renovada.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Àngel, a veure si al final de tot la cosa acaba be i puc acabar-ne algun dels que tinc a mitges ;-)
      Una abraçada

      Elimina

  36. Espero que sigues tan bon pacient com a fotògraf.
    Que et recuperis amb la màxima promptitud.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi poso tot de la meva part, la sort i la medicina tindrien que fer la resta ;-)
      Gràcies Vicenç!
      Salut

      Elimina
  37. Aquest és el comentari 73 i ja em perdonaràs si repeteixo els que se m'han avançat.
    Primer, molts d'ànims i sobretot paciència per a que la intervenció no esdevingui un altre fiasco.
    Segon, admiro la perseverança i força de voluntat per mirar de solucionar el problema de maluc, i sense anar a Botswana ;)
    Per la feina, sap greu la manca de humanitat que hi ha avui dia a les empreses; per més temps que hi duguis treballant, per més hores i esforços que hi dediquis, i diguin el que diguin els empresaris,al final només som numeros.
    El llac amb marea...hauria de ser molt gran per a que es veiés afectat (mira el Mediterrani, que les que té depenen dels canvis de pressió atmosfèrica); així que sospito que podria ser que veiessis marees terrestres.
    Espero que aquesta aturada només sigui per agafar embranzida!
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jcarles, evidentment no és pas buscat aquest reguitzell de comentaris però hi ha coses si que es queden dins fan més mal que si surten a la llum...així que crec que et contestaré punt per punt seguint la teva proposa.
      Primer, moltes gràcies, de veritat!!
      Segon, la constància seguirà, encara que finalment tingui que anar a Botswana... l'Okavango em porta boig ;-)
      Tercer, tens tota la raó... per desgràcia, a la feina poca cosa més que un número som, l'ambició desmesurada fa que part humana es vagi perdent mentre es va fent camí professional, sortosament no a tothom li passa però a "aquests" se'ls treu del seu sistema... En present cap dels Caps pensa que a ell li pugui arribar un dia similar però per sort el temps posa a tothom al seu lloc ;-)
      Quart, aquest llac o sistema aquàtic on estava fotografiant és immens, no se les connexions inter-llac que hi ha però l'extensió coberta per l'aigua és molt gran, a mi em va impressionar, vaig començar només puguen passar per la vora i al final estàvem tots bastant endins, segurament serà el que dius, una marea terrestre :)
      Gràcies de nou, m'agradaria poder fer una entrada d'aquí algun temps publicant alguna ascensió a algun cim o fer un trekking dels que tinc a la llista, seria bona senyal.
      Salut!

      Elimina
  38. Hola Pere. M'alegro moltíssim que et trobis millor. Això si que és una bona notícia!! quan estiguis recuperat, espero pujar algunes muntanyes amb tú. Ànims Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, poc a poc i dia a dia, res espectacular però intentant avançar a pas de formiga. Això està fet, ja ho saps ;-)
      Gràcies!!

      Elimina
  39. Ets una màquina.... Aviat com les cabretes. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment no Vicenç però vaig en el camí... jeje
      Així ho espero i que puguem compartir alguna sortida "de veritat" ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  40. Pere, espero que et recuperis del tot ben aviat i segueixis pujant moltes muntanyes! Molts ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan, no puc dir més que: aquest és l'objectiu!!!
      Salut!

      Elimina
  41. Ánimo, en poco tiempo estas como nuevo. A mi me pusieron una el 7 de noviembre y en navidades andaba por el monte y haciendo travesías de 15 km. Al principio parece imposible, pero practicando todos los días y aumentando la distancia y la velocidad de forma gradual te irás dando cuenta de los progresos. A día de hoy hago vida completamente normal sin ninguna molestia y te puedo asegurar que no paro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alfredo, muchas gracias por dejar constáncia de tu experiéncia, espero seguir tus pasos, aunque el gran deterioro sufrido a lo largo de años y la perdida y atrofia de algunos músculos me hace presagiar que no será an fácil.
      Saludos

      Elimina
  42. Poc més a afegir que no s'hagi dit. Al final a mi em va millor la cama operada que l'altre. Tot apunta a que arribarem lluny amb els parxes. Abraçada col.lega Black and Decker!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Tino, sempre es bo escoltar això d'un "Madelman veterà" ;-)
      Ja saps, treure el dolor i aconseguir veure alguna meravella més d'aquestes que hi han escampades per el mon... ja estaria be ;-)
      Una abraçada!

      Elimina
  43. Ah! I a continuar guanyant concursos ! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fet de no voler ni tenir que viure de la fotografia em permet gaudir d'ella, de les vivències i experiències que porta associada, això és el millor premi... ara si me'l has de tornar a entregar tu ja hi firmo jajaja

      Elimina
  44. Molt d'ànim i de segur prompte seràs per dalt de les muntanyes.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta entrada és de fa un any i mig, ara mateix estic al 75% i millorant... ;-)
      Moltes gràcies Dimas!!

      Elimina
  45. Mucho animo Pere ! Ya verás como te los pasas cuando salgas por esos riscos y montes de nuevo ! Vas a vivir el doble seguro! Mucha fuerzay suerte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso estoy haciendo ya Luís!!
      Muchas gracias!!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...