dimecres, 31 de desembre de 2014

La Migració

Avui he tingut la satisfacció de veure com les meves oques segueixen volant i acumulant reconeixements... varen arrencar des del nord-est islandès i ja han passat per Lloret (Montphoto), al cap d'un temps per Montier-en-Der (AFPAN l'Or Vert) i un altre cop a França (Melvita - Terre Sauvage),
Una de les imatges que vaig poder aconseguir des del cel islandès i que em porta molts bons records així com les esmentades satisfaccions.
En aquests darrer concurs ha compartit protagonisme amb "The Ray", la foto del llamp de Cap Roig, a la categoria "Autres Sujets de la Natura" que també ha obtingut una menció d'honor.
Felicito a tots els participants i premiats en aquest concurs, especialment al espanyols, la majoria amics o companys.

dimarts, 16 de desembre de 2014

Bones Festes!!

Poca cosa més que deixar-vos amb aquesta imatge feta a uns quants graus sota zero però amb una llum càlida d'esperança i desig de que tot sigui millor a partir del 2015.
Mentrestant, que passeu unes molt bones festes i tingueu una bona entrada d'any.
Feu bondat!!

dimecres, 10 de desembre de 2014

És el viatge, no el destí...

Avui em venia de gust una mica de filosofia, fotogràfica o de la vida, és igual, els conceptes es poden aplicar a qualsevol dels dos aspectes.
Llegint l'entrada al bloc de l'Esteve on fa referència a moments viscuts en els nostres darrers viatges i ho relacionava amb una nova i revitalitzada etapa fotogràfica, va coincidir que va caure a les meves mans un article del gran Steve McCurry on citava molt encertadament: "Es el viaje, no el destino..." una frase que per simple i per significativa no la podem deixar en l'oblit
Moment de llum irrepetible a mitja tarda quan anàvem a la recerca d'un objectiu
I em va fer venir al cap que moltes de les fotografies que m'estimo més o que m'han donat més alegries no estaven en el destí, sinó en el camí... (viatge), us podria posar algun exemple, no molts, doncs tampoc tinc tantes fotografies significatives com per il·lustrar-vos però per citar un parell d'exemples, "Fulles en suspensió" la vaig fer en una sortida fallida de tardor i just quan tornava la cotxe i ja el tenia a la vista, "Tiralínies", en una sortida on ni tant sols apostava per fer cap fotografia, cel ras i ja acabada la sessió va ser quan la natura ens va sorprendre...
Pot un fotògraf de natura que realment se'n senti deixar passar de llarg un bon moment de llum o un regal de natura per tenir que arribar a un lloc?? NO, oi?
Aquest pas, tant simple i tant bàsic que sembla llegit, a la realitat costa i molt, jo ho he viscut repetides vegades, sobretot quan els nivells d'exigència o els interessos fotogràfics son diferents, també amb altres companys que porten un recorregut fotogràfic diferent, o tenen un objectiu concret i renuncien a tot per tal d'arribar i fer la foto de la seva vida, que realment no ho és ni ho serà mai, doncs aquesta foto la porten idealitzada perquè ja l'han vist feta per un altre, aquesta mena d'obsessió els porta a menys-preuar les bones circumstàncies de llum o llocs amb molt potencial que, perquè no els han vist fotografiats abans, tendeixen a ignorar-los.
A on porta aquesta actitud? doncs podria dir que a la frustració, ja que segurament arribaran tard, les fotos que faran las devaluaran ells mateixos perquè no poden competir amb la que porten idealitzada i aquesta frustració el cegarà i no els deixarà capturar les meravelles que la Natura els ha brindat per el camí. També és freqüent que aquesta frustració l'encomanin als companys de viatge, fins i tot als que no tenen els mateixos objectius, ni la mateixa dèria de fer la foto que un altre ja ha fet i normalment amb millors condicions.
Per acabar i completant el que diu l'Esteve en la seva entrada, la flexibilitat i sobretot, l'amplitud de mires, ha estat el que ha presidit els nostres tres viatges, sense objectius, sense destins concrets, sense pressió... però amb un magnífic "botí" fotogràfic com la mostra que il·lustra aquesta entrada.

divendres, 5 de desembre de 2014

Fairy Pools

Aquest lloc ens va fer travessar la illa de Skye i caminar un bon grapat de kilòmetres a la carrera, va ser una decisió de darrera hora i ja quan vàrem arribar al parking la llum s'estava esvaint.
L'objectiu eren aquestes "Fairy Pools", concretament la que surt a la imatge, tothom ens parlava de la "Green One" o el "Green Pool", havíem vist un piló d'imatges, les darreres a l'oficina d'informació i turisme de Portree, ja ens pensàvem que estaven una mica saturades los fotos, sobretot del color verd però tot i així i vàrem decidir anar, potser va ser una tria un pel "arriscada" per el que era el ritme del viatge... Un viatge que podríem anomenar "lent", sense cap mena de urgència per cap dels components i sense la necessitat de treure el fotó de la teva vida, així potser aquella tarda es va convertir en la mes estressant... jeje
Només començar el camí ja vàrem poder observar que el riu no estava en el seu millor moment, anava amb poc cabdal i a tots en va venir el cap que potser seria una tarda perduda però cap va deixar de caminar amb il·lusió i ganes cap al naixement del riu, en busca del pou verd amb múltiples fonts.
No recordo el que vaig caminar, vàrem passar llocs molt macos, cascades molt fotogèniques però no eren l'objectiu, fins i tot quan hi vàrem arribar i els companys s'hi varen quedar, jo vaig continuar el camí... muntanya amunt perquè no em creia que fos aquella bassa... Tant que vaig arribar a un punt on el riu anava sec, llavors em vaig adonar que si, era el lloc que havia deixat enrere feia poc, tocava desfer el camí i baixar cap a les "Fairy Pools", concretament a la última.
Enquadres havien pocs, llums no gaire engrescadores, polaritzador si... polaritzador no, filtre si ... filtre no, era una mica com un caos el poder treure quelcom decent del lloc.
Jo en vaig marxar bastant decebut (fotogràficament) no per les xerrades i bon rotllo amb els companys i baixar de fosc, sense obrir el frontal per els escalons va estar una experiència que segur que tots recordarem.
Curiosament, avui volia fer una entrada i repassant les fotos del viatge, m'ha sorprès aquesta en concret, potser no és la millor foto del lloc però si que és lo millor que vaig poder/saber treure'n.
Espero que us hagi agradat la petita historia i la foto.
Bon cap de setmana!

diumenge, 30 de novembre de 2014

Trepitjant estels

Per fi avui he tingut una estona per mirar-me les fotos que vaig fer a Les Hèbrides fa uns dies, escollir-ne una i fer una entrada al bloc... que ja tocava.
He triat aquesta nocturna feta buscant la vertical de la Via Làctia sobre la silueta de l'Illa de Rùm, una foto "planejada" ja el dia abans amb una app de mòbil "in situ" i aprofitant una de les poques nits que vàrem tenir sense núvols.
Cal dir que a simple vista no es podia apreciar cap mena de contaminació lumínica i ha estat al arribar a casa i veure-les en gran quan he apreciat aquests tons verdosos, taronges i grocs a la part de l'horitzó i sobretot cap a la dreta. Aquella nit va ser neta i clara i un privilegi que ens va ser atorgat per la Natura ja que trepitjar una platja amb milers d'estels reflexats no es pot fer cada dia.
He consultat mapes i el Google Earth per veure si coincidia amb algun nucli de població de Skye però la part més poblada d'aquella illa coincideix amb l'altre costat. També i per orientació podria coincidir amb alguna aurora llunyana ja que aquella nit, la predicció era d'activitat alta.
En qualsevol dels casos, aquesta foto em servirà per poder publicar algunes impressions que he pogut treure de l'utilització del nou objectiu Canon 16-35mm F/4 L IS per paisatge astronòmic.
Les dades Exif son 16mm F/4 30 s ISO 12.800, si no ho heu llegit malament, 12.800!!
Els que alguna vegada han sortit a fer nocturnes amb mi ja saben que m'agrada capturar la màxima llum possible en les fotos de paisatge astronòmic i com podreu veure en els dos retalls a gran tamany que acompanyen el text, el soroll a aquesta sensibilitat en la 5D MKIII és "raonable" i sobretot "utilitzable", així la pèrdua de un pas de llum en l'objectiu no és tant problema com podria sembla a primera vista, ep!! tinguen en compte sempre la càmera que utilitzem i fins a quin nivell ISO la podem forçar.
La cantonada superior esquerra s'ha mostrat sempre nítida i sense cap aberració, ni cromàtica ni de coma, donant una qualitat similar a la que ofereix el Samyang 14mm F/2.8 i molt superior a la del Canon 17-40mm F/4 L i a la del Canon 16-35mm F/2.8 L, en el que les estrelles a les cantonades semblen "centrifugades" ;-)
Curiosament, la cantonada superior dreta, amb la mateixa nitidesa i nul·la aberració cromàtica, si presenta algun estel amb una petita aberració de coma, ho podeu apreciar al extrem superior dret i no amb totes, solament en algunes i coincidint amb les més brillants, ho he provat en horitzontal i en vertical per si era un problema localitzat en la posició però he obtingut els mateixos resultats.
Agrairé a qui hagi pogut provar-ne un en aquest tipus de fotografia que em reporti les seves impressions per tal de poder determinar si és un problema amb la meva unitat o general d'aquest objectiu.
Seguint les indicacions en els comentaris de José Fernández i Marc Villagrasa, aquest matí he fet una serie de proves amb diferents cartes de nitidesa, com per exemple la Zeiss Star Test i altres dos proporcionades per Siemens (com la del enllaç que us deixo) i també he estat revisant les diferents fotos nocturnes que vaig fer aquella nit, per sort, n'he trobat dos de horitzontals on en una i surt aquesta petita aberració i en l'altre no, curiosament una està feta mirant cap al nord-oest (la que presenta aberració de coma) i l'altre mirant al nord (la que no en presenta) i us en puc deixat un retall de la cantonada perquè ho pugueu comprovar vosaltres mateixos i que em porta a pensar que la posició en vers l'estrella Polar si que hi té que veure...
Cantonada amb lleugera aberració de coma, feta mirant cap al nord-oest
Cantonada sense aberració de coma, feta mirant cap al nord
La prova complerta, detallada i molt fiable, la trobareu en el bloc de l'Oriol Alamany, jo, apart del comentat més amunt, només puc dir que la millora en nitidesa i definició és molt apreciable en obertures petites (F/4-F/5.6) i apreciable en les demés obertures. Estanquitat a tota prova, superant dies de pluja intensa i també els famosos "showers" típics d'aquelles terres. Facilitat d'enfoc en condicions de poca llum i destacar el nou disseny del para-sol i la tapa, funcionals i pràctics.

dimarts, 11 de novembre de 2014

Els Codis de la Terra

Estar a la Platja del Silencio i no quedar meravellat per la col·lecció infinita de textures que tenen les seves parets és gairebé impossible, pots anar de una punta a l'altre i fer un piló de fotos i segurament a la tornada en faràs una quantitat similar, la disposició de la roca i la seva configuració fa que acabis veient "codis" per tot arreu, per això he titulat aquesta entrada "Els Codis de la Terra".
Vàrem tenir l'oportunitat de fer fotos amb les roques molles, amb sol i amb el cel cobert, la varietat de tons que agafen les roques no deixa de sorprendre i t'hi pots passar hores buscant patrons, seqüències i composicions. Va ser curiós que durant la segona sessió, tant l'Esteve com jo vàrem arribar a un punt on la vista ens va quedar saturada de tantes formes i colors, aquell va estar el moment de fer una pausa i mirar cap a un altre costat per recarregar una mica les ganes i la nostra capacitat per poder fer alguna fotografia "decent"
A l'hora de triar l'equip vaig estar dubtant, portava el 100mm macro, el 24-105mm i el nou 24-70mm F/4 L IS i desprès d'avaluar les possibilitats de cada un, em vaig decidir per aquest últim, així li faria una proba exhaustiva i en podria treure moltes conclusions, tot i que en paisatge pur ja l'havia provat uns dies abans a L'Airin, Gueirua i Pumarin.
Així que un cop decidit l'equip, vaig fer una primera ronda disparant a mà alçada, la majoria a 70mm i tinguen que forçar l'ISO fins a 1600 per tenir la suficient velocitat, juntament amb el IS per treure les fotos amb un mínim de nitidesa.
Va ser el segon dia quan realment li vaig treure tot el potencial a l'objectiu, baixant la sensibilitat fins a 100-200 i utilitzant el trípode, els resultats varen millorar espectacularment, tant al centre com a les cantonades, aspecte aquest on marca les diferències amb el 24-105mm F/4 L IS a canvi clar de perdre aquests 35mm molt aprofitables també. Però a on realment em va sorprendre va ser en la nova funció "macro" i és que aquest objectiu quan arriba al tope dels 70mm, té un botó que allibera el recorregut i entra en la funció macro pròpiament dita, pots enfocar a tocar de l'extrem del objectiu, tot i que no és massa recomanable arribar-hi ja que la pèrdua de profunditat de camp i sobretot de llum és molt ostensible.
Resumint, crec que és un molt bon objectiu, en contra del que havia llegit i escoltat abans de provar-lo. La nitidesa, preu, poc pes, segellat, mida compacte i la funció macro amb un factor de 1:0,7 el fan indispensable en la motxilla de qualsevol fotògraf de natura fins i tot per davant el tant reputat 24-70mm F/2.8 L IS II que ha de suportar el llastre del preu prohibitiu per un aficionat.

dilluns, 3 de novembre de 2014

Foto Montseny 2014

El proper dissabte 8 de novembre, a Arbúcies comença una nova edició del Foto Montseny, aquest dia tindran cabuda la majoria d'activitats i xerrades que recomano no us perdeu.
Aquest any torno a tenir el plaer d'exposar-hi, juntament amb Pedro Javier Pascual, un dels fotògrafs de natura espanyols de referència, que presentarà la seva espectacular col·lecció "Il·lusions Visuals", la meva "Màgia Efímera" veurà la llum per primer cop a Catalunya presentant una selecció de 18 moments íntims, efímers i la majoria irrepetibles que la Natura m'ha regalat en els darrers anys.
Com a mostra, aquesta posta de lluna prop del Montseny, una imatge que per mi té un encant especial per tot el que hi ha al darrera i que de vegades per molt que ho tinguis tot planificat, les coses no surten, afortunadament aquest dia, poc abans d'amagar-se del tot la Lluna, els núvols i la boira es varen obrir ;-)
Us deixo amb el cartell de les exposicions i amb del Foto-Montseny i us convido a tots a la inauguració, ens veiem dissabte!!
Espero que us agradin.

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Astúries, el retorn

Fa pocs dies que he tornat de una petita escapada per les costes occidentals d'Astúries, uns llocs primigenis com pocs tenim a la nostra península. Han estat dies de tranquil·litat, natura, degustació i també de retrobament amb bons amics asturians.
El temps no ha acompanyat gaire i en contrapunt al darrer viatge que hi vaig fer, aquests dies han estat dominats per el vent del sud, provocant temperatures extremes de fins a 29-30 graus algun dia, absència de pluges i algun que altre cel "aprofitable" com el de la foto que acompanya la entrada, que titularia: "Retrobament a l'alba amb Skeleton", a la famosa platja de Portizuelo, prop de Luarca.
Canon 5D + 16-35mm F/4 L IS
Escapada compartida amb l'Esteve Garriga, un parell de sortides i sopar amb el David Álvarez, unes quantes sortides per degustar la natura amb majúscules amb el José Fernández i finalment també s'ens va unir l'Arturo Lasso, així que es podria qualificar de trobada fotogràfica en tota regla.
Vaig aprofitar aquests dies per provar a fons el nou 16-35mm F/4 L IS de Canon i valorar el canvi per el meu inseparable 17-40mm F/4 L i la veritat és que el nou en surt guanyador, sobretot en destacaria la qualitat i nitidesa a les cantonades, la nul·la aberració de coma fotografiant de nit a màxima obertura i la gairebé inexistent aberració cromàtica, deixant en segon terme la facilitat per enfocar en condicions pèssimes de llum o pràcticament a les fosques.
Comparteix el mateix diàmetre de filtre de 77mm i he notat que té menys rosca i això és important a l'hora de muntar el filtres i a favor del vinyeteig.
A continuació us enllaço un parell de retalls al 100%, un de la cantonada inferior esquerra i l'altre del centre dreta perquè pugueu apreciar el detall i la nitidesa que dona.
Toca una reflexió de si val la pena incrementar una mica de pes i pagar casi el doble per tenir aquestes millores que he comentat, potser hi han moltes més però a la pràctica diària son les que més he notat.
També he tingut la oportunitat de provar encara més a fons l'altre novetat de Canon, el 24-70mm F/4 L IS amb funció macro però d'aquest ja us en parlaré en una propera entrada.

diumenge, 12 d’octubre de 2014

L'altra cara de Montphoto

Que Montphoto és un concurs diferent de la resta molta gent ho sap, especialment els que hi hem estat en alguna de les seves edicions. Aquest any complia la majoria d'edat, 18 anys des de la primera versió fins arribar a l'actual, amb uns fonaments forts i assentats i amb molta projecció de futur, tan nacional com internacional.
El canvi de dates del pont de la Puríssima al primer cap de setmana d'octubre em va provocar cert recel la primera vegada que ho vaig escoltar però tant la qualitat, ponències com participació ha estat de nou un èxit, centenars de persones vingudes d'arreu d'Espanya i algunes estrangeres s'han donat cita en aquest certamen i el seu Festival.
Clicar per veure el vídeo
Ara us deixo amb el reportatge que n'ha fet MiramarTV, un dels millors que he vist mai d'un concurs de fotografia, felicitar al Paco Membrives per la seva encertada intervenció i manifestar el meu orgull per formar part de la que considero la "Família Montphoto"

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Montphoto 2014

Quan tens un cap de setmana tan intens com aquest que està acabant, arribar a casa i "desconnectar" és com un premi, no sabria dir si ha estat com un casament (per lo atabalat) la culminació de un somni (per els premis) o....
El que si puc assegurar és que un any més ha estat una reunió familiar, la família dels amants de la fotografia i la Natura, alguns més parents que altres però en conjunt hi eren tots, els "germans", els "pares", els "tiets", els "cosins" i fins i tot, els "avis", valgui aquest símil per comparar els diferents llaços que m'uneixen a aquesta gran família que és MONTPHOTO, on un any més, destacaria l'ànima i esperit de Paco Membrives i la que ja és la seva substituta, la Mònica Busquets i reste de col·laboradors habituals, alguns treballant duro "a l'ombra".

Han estat tres dies on s'ha parlat, respirat, admirat i viscut la FOTOGRAFIA DE NATURA, amb ponències i audiovisuals on destacaria alguns per sobre els altres, la fotografia personal de Marina Cano, les impressionants muntanyes de Javier Camacho, el recull de fotografies d'arreu del Mon de David Allemand, el curt però trepidant vídeo del Victor Tabernero, la realista i crua exposició de la Britta Jaschinski, els plantejaments de un projecte d'autor de José Benito Ruiz i el vídeo sobre els monos de berberia del Francisco Mingorance que desgraciadament no ha pogut conduir ell mateix.
I com a plat fort del Festival, la entrega de premis del concurs internacional de fotografia MONTPHOTO 2014, on tenia tres fotos finalistes i totes tres han assolit algun o altre premi, "La Gran Migración" ha estat Menció d'Honor a la categoria de MUNDO ANIMAL i Primer Premi en la mateixa categoria dins MONTPHOTO-AEFONA, "Destino Final" Primer Premi en la categoria INSPIRADOS POR LA NATURALEZA i "La Tormenta Perfecta" Primer Premi i Premi de la Votació Popular a la categoria COSTA BRAVA PIRINEO DE GIRONA.

Des d'aquest petit bloc, vull saludar a tots els companys dels que no m'he pogut acomiadar personalment, desitjar un bon viatge als que han vingut de lluny, felicitar a tots els finalistes i premiats i sobretot, a tots els no finalistes i als no preseleccionats que son la veritable flama i suport del concurs i animar-los a participar-hi de nou l'any vinent.

dissabte, 27 de setembre de 2014

Rius de Sang

Avui us presento una abstracció típica de Rio Tinto, un lloc on pots passar hores i hores fotografiant detalls i paisatges com no n'hi ha cap més al mon. Condicions extremes per la vida animal i vegetal el fan molt especial.
Llocs com aquest requereixen de varies visites espaiades en el temps, d'aquesta manera t'adones del camí recorregut, segur que en pocs mesos la teva mirada canvia i el que abans veies d'una manera ara ho veus de una altra.
Que vull dir amb això?
Doncs que cada cop que em miro el meu arxiu veig coses que quan estava davant fen la foto no veia i segurament si hi torno, veuré unes altres.
Fen una reflexió en veu alta, us diré que no es pot ser taxatiu, ningú té la veritat absoluta i cal ser flexible tant amb els objectius fotogràfics com amb la vida per evitar en la majoria de les vegades tenir que "menjar-te" les teves paraules.
Els extremismes i els nerviosismes no porten a res, al menys dins la nostra afició, tot al contrari la paciència, la flexibilitat i el saber adaptar-te a les circumstancies solen donar molts bons fruits.

Aprofito per citar-vos a tots el proper cap de setmana al Montphoto-FEST on segur que podreu gaudir de bones xerrades, bona fotografia i bon ambient i si voleu ens podrem saludar.

dissabte, 20 de setembre de 2014

Mountain Light

Feia temps que tenia al cap posar aquest títol del famós llibre de Galen Rowell a una entrada meva com a homenatge per tot els que ens ha deixat als amants de la fotografia de natura i de la muntanya i quina millor foto que aquesta, feta als Alps fa un parell de setmanes a mitja tarda, si a mitja tarda... increïble oi??
Doncs com els que fa temps que esteu seguint aquest bloc sabeu, el meu "nerviosisme" i obsessió per les llums de colorins o extremes va de baixa i cada cop més, en canvi cada cop valoro més la llum de qualitat, sigui a l'hora que sigui i del color que sigui però de qualitat!!
Canon 5D, Canon 17-40mm a 17mm 1/40s a f/8 ISO 50 i GND 0,6
El problema és que no la pots encarregar a mida, el dia en que vaig fer la foto em va sorprendre i vaig tenir la sort de poder-la aprofitar... i de quina manera, una sessió de més de 200 fotos!!
Al dia següent en canvi, amb les il·lusions incrementades i amb tota la planificació que us pugueu imaginar la llum va ser de lo més sosa i vulgar i prou feines vaig fer una desena de fotos, això si, sense parar de gaudir un sol instant del indret on tenia la sort d'estar i és que qui no es conforma és perquè no vol.
Si fos tant fàcil com arribar i moldre, segurament em dedicaria a un altre tipus de fotografia o simplement a completar mots encreuats... ;-)

dimecres, 10 de setembre de 2014

Viatjar amb una compacta: Alps

Tercera entrega de la serie "Viatjar amb una compacta", aquest cop dedicada a la recent escapada als Alps francesos amb l'Esteve Garriga, protagonista de la tercera foto. Totes les fotos han estat realitzades amb la petita Canon Powershot s100, cal aclarir que haurien pogut estar fetes amb qualsevol compacta de gama mitja-alta de qualsevol marca, han estat fetes amb aquesta càmera perquè és la que tinc des de fa tres anys i no per cap motiu publicitari, que més voldria jo que rebre alguna "subvenció" per part de la marca ;-)
Com a dades tècniques destacaria que totes han estat tirades en RAW, modo manual total, excepte l'enfoc i ajustades amb Lightroom 5 aplicant el perfil de càmera, corbes, enfoc i una mica de saturació, res més.
 El veritable motiu que em porta a fer aquesta serie d'entrades és que ja començo a estar una mica fart dels comentaris com:
-"Clar amb aquest equip..."
-"Quina càmera tens??"
-"Quins objectius utilitzes??"
-"Quantes fotos fas per obtenir el resultat final???"
i podria seguir amb unes quantes més, bastant habituals per desgràcia, doncs com es pot observar, prima més l'equip que l'ull o l'experiència i preparació fotogràfica o com em comentava l'altre dia un amic fotògraf, la gent demana més com editar que com fer les fotos.
Crec que Internet i el voler obtenir reconeixement ràpid i a qualsevol preu porta a la gent que comença a fer veritables "tonteries" per tal de tenir tants o quants "likes", tenir tants "amics" o "seguidors" a les xarxes socials en lloc de seguir un camí i anar pas a pas, el voler pujar de cop a dalt de tot fa pagar un alt preu, de vegades un preu excessiu per les contrapartides obtingudes que solen ser tan efímeres com el pas d'un dia...
He triat com a mostra aquestes 5 fotos, on toco una mica de tot, gran paisatge de sortida de sol, paisatge de muntanya, abstraccions creatives i fins i tot el "retrat" d'aquesta marmota que més aviat semblava un teixó ja que es trobava en ple període d'acumulació de grasses per hivernar.
Un cop més, us convido a la reflexió, encara que sigui en veu baixa o en petit comitè, ja sé que és molt gratificant estrenar equips cars cada dos per tres però més gratificant és saber com utilitzar el que tens per treure-li el suc i no culpar a la càmera si les fotos que veus quan arribes a casa no son del nostre agrat.
Espero que us agradin aquest tipus d'entrades sinó ho podeu dir tranquil·lament, el lector sempre té raó... ;-)
BONA DIADA!!!

divendres, 29 d’agost de 2014

L'Imperi dels Sentits

Amb la foto d'aquesta setmana no hi ha cap més pretensió que intentar transmetre tot el que vaig poder viure en un lloc perdut a les HighLands islandeses (realment aquest lloc no té cap nom, està al mig del no res...), un cap vespre on la natura es va posar d'acord per mostrar el veritable "Imperi dels Sentits" en forma de paisatge.
Veure com la llum s'esvaïa lentament i els núvols anaven agafant tota mena de colors càlids va estar una gran recàrrega d'energia,  amb un silenci absolut només trencat per el moviment de l'aigua et dones compte de la gran connexió que tens amb la Natura i la capacitat que té de mostrar de tant en tant les seves millors gales.
Crec que ja fa massa temps que no marxo de viatge i això m'està afectant més del compte...
Espero posar-hi remei ben aviat ;-)

divendres, 22 d’agost de 2014

(2009 - 2014) = 200.000

Aquesta propera setmana aquest bloc farà 5 anys i li volia dedicar una entrada a aquest fet.
Han estat cinc anys on poc a poc ha anat creixent en contingut i espero, en qualitat, cinc anys on tots junts hem anat descobrint nous països, m'heu acompanyat a Kenya, Madagascar, Tunísia, Egipte, Noruega, Islàndia, França, Itàlia, Grècia, Turquia, Les Cíclades, Les Balears, Les Canàries, el país Basc, El país Valencià, Cantàbria, Astúries, Andalusia, Extremadura, Galícia, Burgos, Múrcia, Alacant, sense oblidar Catalunya, amb les seves costes, muntanyes i boires ;-)
Moltes vivències, moltes nits sense dormir, moltes hores en avions i moltes il·lusions i somnis fets realitat.
Abstracció realitzada a Rio Tinto
També ha coincidit amb les 200.000 visites, una xifra de visitants totalment impensable el dia que vaig publicar el primer post i que ha anat creixent progressivament fins el dia d'avui.
Em fa especialment content el fet de que mai ha perdut la seva identitat malgrat els entrebancs, les crítiques i algunes situacions complicades que no venen al cas però que en algun moment m'han fet plantejar si valia la pena continuar.

Tenir a EEUU com a segon país amb més nombre de visites, per sobre de 30.000 seguit de Xina, Ucraïna, França, Alemanya i Rússia, tots amb més de 10.000 visites és també una gran satisfacció i diu molt que la gent valora el teu treball, la teva ètica i la teva sinceritat per damunt de diferències culturals, idiomes, etc...

Durant aquests 5 anys he pogut conèixer a molts de vosaltres, tant el visitants anònims com els que quan us ve bé feu algun comentari, he vist com el meu "estil" (si realment en tinc algun...) ha anat canviant i amb ell les meves fites, inquietuds i manera de fer. Miro enrere i veig un fotògraf nerviós que primava el resultat immediat per sobre de tot i tothom, gairebé em fa gràcia ara però no ho puc amagar ni esborrar, forma part del meu passat, ara em veig diferent, més pausat, no valoro tant les llums espectaculars que tant poc duren i porten de corcoll a molts de nosaltres, aquesta manera diferent de veure les coses no vol dir que siguis millor ni pitjor fotògraf sinó que has canviat, evolucionat o com vulgueu dir-li, el que us puc assegurar és que continuo gaudint de la fotografia com el primer dia i amb les il·lusions d'un nen petit intactes... però diferents i espero que vosaltres i les meves forces em portin a continuar uns altres 5 anys més.
Gràcies a tots per el vostre suport, les vostres visites, comentaris i sobretot, les vostres crítiques, les que veritablement m'han ajudat a "veure" clar el meu camí.

dilluns, 4 d’agost de 2014

TERUEL PUNTO PHOTO - 2014

Aquest passat cap de setmana s'ha inaugurat TERUEL PUNTO PHOTO 2014, dedicat exclusivament a la fotografia de Natura, ha estat un cap de setmana magnific on he pogut gaudir de xarrades super-interessants, veure extraordinàries exposicions però sobretot gaudir de la exel·lent hospitalitat de la gent de l'organització, encapçalada per l'incansable Ángel Mallen i el Pedro J. Pascual, dos CRACKS, la gent de Terol amb qui he tingut el plaer de tractar i també, com no, amb els amics i companys d'afició que hem coincidit, la majoria, els de "sempre" com el Javier Camacho, el Pedro Javier Pascual, el Uge Fuertes i les seves respectives famílies, i tots els altres companys amb qui solem coincidir en jornades fotogràfiques i festivals de concursos.
Nord de Islàndia, vista aèria Canon 5D Canon 70-200mm 
Destacar una de les exposicions per sobre les altres em seria difícil, a més, per qüestió d'horaris tampoc les he pogut veure totes, però si que he pogut gaudir de la majoria i us en recomano la seva visita i que dediqueu uns moments a la meva, "Magia Efímera", de la que la foto que acompanya l'entrada avui en forma part i que podeu trobar al carrer Yague de Salas compartint sala amb Uge Fuertes i la seva exposició "Desenfocando la Mirada".
En un moment de la visita comentada a la meva expo (Foto del mòbil)
Cal dir que les ponències han estat totes molt interessants i instructives, algunes ja les havia vist anteriorment però va estar molt interessant escoltar a l'Uge quan ens va "descobrir" les seves "idas de olla...", emocionant quan el Javier Camacho va parlar de la part social i humana de les seves expedicions al Himalaia, les tècniques d'alta velocitat del Dimas Serneguet, l'impressionant desplegament de "cacharros fotográficos" del David Santiago, la forma de composar del José B. Ruiz o els consells del Eduardo Blanco.
També les xerrades informals que hi han hagut davant els àpats o mitigant la sed amb alguna cervesa, recordo com en poca estona amb el Javi vàrem donar varies vegades la volta al mon... i el caliu i debat sempre interessant amb la gent de Montphoto i Asafona.

Aprofito per desitjar-vos unes bones vacances a tothom.

divendres, 25 de juliol de 2014

Roques Encantades

Tots sabeu de la meva passió per la fotografia nocturna, des de petit els estels em tenen enganxat i quan estic davant un cel net i clar com el de la foto hi podria passar hores i hores contemplant-lo, veient el camí que fa la nostra Via Làctia i gaudir de la llum celístia acompanyat de Antares, la meva estrella preferida..
Per poder fer alguna fotografia "curiosa" cal afegir algun ingredient més a l'escena, el cel de per si ja és prou maco  però si tenim a ma algun element per composar o per dotar de més personalitat i força a la foto no s'ha de desaprofitar, per això cal haver observat el lloc amb "ulls fotogràfics" de dia, buscant aquelles siluetes que sense il·luminació o amb una llum adequada poden complementar la foto que hem previsualitzat amb llum diürna.
Aquest és el cas de la foto d'aquesta setmana, feta com deureu haver endevinat a més de 2.000 metres d'alçada, allunyat de tota contaminació lumínica i on les baixes temperatures ajuden a acabar d'aclarir i netejar el cel.
És una exposició de 30 segons, f/2.8 ISO 6.400 amb el Samyang 14 f/2.8, aquestes roques ja a la posta m'havien cridat l'atenció i de nit no em varen defraudar, però la foto amb les roques a contrallum no m'acabava d'omplir i vaig començar a jugar amb el flaix, fins que finalment, aplicant-hi un gel càlid i amb una potència mínima vaig aconseguir ressaltar les roques i equilibrar la llum del cel a la coherència general de l'escena que acabava de crear.
Espero que us agradi.
Bon cap de setmana!

dissabte, 19 de juliol de 2014

On el temps s'atura

Avui us deixaré descansar, l'entrada d'avui no convida a fer cap mena de filosofia, només vull transportar-vos a un paisatge desolat, semidesert on predominen únicament dos colors i on la natura es mostra amb tota la força.
Allunyats a molts kilòmetres de la "civilització" et pots trobar amb escenes com aquesta sigui a l'altra costat del mon o sigui al costat de casa, només cal saber aprofitar el moment i sobretot gaudir-lo, qui sap si mai tornaràs a veure quelcom com el que tens davant els teus ulls... on el temps s'atura.
Bon cap de setmana!!

diumenge, 13 de juliol de 2014

Originalitat i Creativitat a la Fotografia de Natura II

A resultes de l'entrada anterior he pogut fer algun debat telefònic i via mail amb alguns amics i companys d'afició i hem arribat a la conclusió que entre molts altres factors n'hi han dos que sobresurten per sobre dels altres i que coarten d'una manera apreciable la creativitat i la originalitat a la fotografia de Natura i aquests son els concursos fotogràfics i els Tallers/viatges fotogràfics.
M'explico, un percentatge molt alt de gent que comença i alguns aficionats més avançats es mirallen en les fotos que guanyen els certamens, sobretot els internacionals.
Això porta a que busquin fotos similars o també fer la seva versió però partint d'una idea que altres ja  han destacat com a vàlida, per exemple les fotos amb moviment de càmera, tant vertical com horitzontal, inclús amb dobles exposicions amb un element quiet, la veritat és que ja les trobem fins i tot a la sopa i com a moda, cansen una mica però com alguns concursos continuen premiant-les, això suposa un incentiu extra al que les fa o les vol fer. En aquests sac hi podríem posar uns quants motius molt repetitius en la web i en els concursos que no cal esmentar doncs a tothom li venen al cap sense esforç...
L'altre els viatges o els tallers on un bon grup de persones va a una o varies localitzacions ja bastant conegudes per fer la seva versió de la foto de tal o de qual, sense pensar que aquest tal potser hi ha anat 50 vegades per captar aquella llum o aquell cel. Com a exemple us posaré dues imatges de Islàndia... (com no?, jeje). Una de Vestrahorn, un lloc idíl·lic però que està ja fotografiat fins a la sacietat i on ja han posat un peatge per la temporada fotogràfica i que cal abonar 1.000 ISK per poder-hi accedir, de bojos baja...
Aquesta imatge pot estar feta de dia o de nit, amb bones llums o amb aurores boreals però tothom la reconeixerà, pots fer un enquadrament que agradi molt però al ser un lloc conegut, el resultat pateix un gran percentatge de "devaluació" popular i que consti que el lloc val la pena i segurament si torno a viatjar a la illa hi tornaré però per satisfacció personal i perquè estant allà gaudeixo del entorn, no per buscar cap foto destacable.
El contrari pot passar amb la següent foto, que pertany a les Highlands, un lloc on l'accés és complicat fins i tot a l'estiu i a on no hi van els "Grans Tours" fotogràfics per la distancia, per les precaucions que cal prendre i sobretot i el més important, perquè no els surt a compte... es millor perdre uns dies més a la llacuna glacial o a les platges de Vik que portar a la gent a que vegin una part de l'Islàndia més desconeguda, més salvatge i més bonica.
Possiblement la foto no té tanta càrrega visual com les muntanyes de Vestrahorn de l'anterior però segur que si no dic que és Islàndia potser ningú ho hagués encertat, oi?
Amb aquest post complementari us animo a tot a ser més vosaltres mateixos, a mirar en el vostre interior quan voleu planificar una sortida i sobretot quan esteu allà.
Com a exemple de bon fer i creativitat amb molt bon gust us recomano una visita a les webs de dos amics amb qui compartiré exposició a partir del dia 1-8 a Terol, dins els actes de TERUEL PUNTO PHOTO 2014, i son el Uge Fuertes i el Pedro Javier Pascual

divendres, 4 de juliol de 2014

Originalitat i Creativitat a la Fotografia de Natura

Avui us volia proposar una pregunta que jo m'he fet en els darrers mesos, tracta sobre l'originalitat i la creativitat en els concursos. La foto d'aquest insecte semblant a una vespa feta a Madagascar l'any 2010, l'he presentat a un piló de concursos de natura durant 2014 (GDT, BBC, MML, Oasis, Asferico, Glanzlitcher, Montphoto, etc...) perquè? doncs perquè a mi m'agrada, em transmet i em transporta a l'instant que la vaig fer, un matí dins la selva de Andasibe-Mantadia.
En cap dels certàmens ha estat escollida, ni ha passat el tall que l'hagués portat a finalista  ni tant sols en la majoria ha passat la selecció prèvia
Canon 5D Canon 100mm macro ISO 400 f/11 1/60 s toc de flaix
I això em porta a preguntar-me si jo hi he posat "mes pa que formatge" al presentar-la a concursos o si realment valoro més l'imatge per el que m'ha costat aconseguir que per el que realment impacta o per la capacitat de sorprendre al espectador??

És un petit debat (no amb el rerefons d'aquesta foto) que fa poc vaig iniciar amb un amic sobre aquest tema de la creativitat i la originalitat en la fotografia de natura i que per qüestió de temps vàrem tenir que ajornar, certament no sé cap on va però darrerament veig coses, perdó, "fotografies" que sota aquestes dos etiquetes, han rebut guardons internacionals i que segurament jo hagués esborrat directament de la càmera, molts amics i companys fotògrafs "puristes" comparteixen aquest pensament però la realitat és una altre i els grans concursos marquen tendències, estic tant equivocat?? o és que realment ho tenim tot tant vist que la capacitat de ser creatius passa per fer coses molt diferents encara que vagin contra la estètica, l'harmonia i el bon gust o això no compte ja??

M'agradarà saber que en penseu de tot plegat, fins i tot us dono tot el meu recolzament per "carregar-vos" la foto que acompanya l'entrada, tot i que ja he comentat que només la poso com il·lustració, no com a exemple de com es tindrien que fer les coses... ja que si jo ho sàpigues ja no faria aquesta entrada ;-)

diumenge, 29 de juny de 2014

Jökulsárlón

Tot i que aquests començament d'estiu no està essent massa calorós, us deixo amb una imatge molt refrescant, feta amb una llum gairebé inexistent, a les 00:15 de la matinada a la famosa llacuna de Jökulsárlón a Islàndia.
Sembla impossible repetir una foto d'aquest lloc a pesar de la gran quantitat de fotògrafs de tot el mon que la visiten, de totes maneres jo he intentat fer la "meva" versió, allunyant-me dels colors estridents i dels trossos de gel en primer pla, buscant sobretot, transmetre soledat, pau i tranquil·litat, la mateixa que vaig experimentar al fer la foto.
Canon 5D Canon 70-200mm. feta a 73mm 5 s f/11 a ISO 50
Fins ara aquest era el darrer punt al que et portaven els anomenats "Photo Tours" amb sortida i arribada a Keflavik, ara veig que "s'arrisquen" a arribar fins a Höfn, deu ni do quina "aventura"...
Espero que us agradi.

dilluns, 23 de juny de 2014

Somnis de metall

Parlar del Tinto és parlar d'abstraccions, detalls i de un lloc increïble com cap més, fins i tot, experts de la NASA han estat a la zona investigant les duríssimes condicions que s'hi donen.
És un lloc on cal deixar la ment en blanc i "submergir-te" en els detalls, deixar-te portar per l'imaginació i buscar-hi formes, colors i patrons, si ho aconsegueixes, segur que en sortiràs content.
Canon 5D + Canon 24-105mm f/4 IS a 35mm 1/125 f/8 ISO 200 a pols
Cal remarcar que cada estació té el seu atractiu però potser l'estiu, amb la sequedat extrema, és quan més detalls hi podràs trobar, fangs, algues i sediments, tots aportant el seu granet de sorra per decorar el lloc amb tocs irreals com aquest detall d'una formació rocosa que us deixo avui.
Espero que us agradi.

divendres, 6 de juny de 2014

Cabrerès 2.0

Hi han llocs en les nostres contrades on la fotografia que hi pots fer sol ser sempre agraïda, amb aquesta premissa us volia presentar avui un territori, el Cabrerès, on hi he passat llargues estones, esperant moments amb la càmera o simplement passejant a peu buscant noves localitzacions.
Aquest lloc no em deixa mai indiferent, quan estic allà a hores intempestives o quan s'hi donen alguns fenòmens atmosfèrics, sempre hi noto la fúria de la Natura, amb majúscules, i no deixa mai de sorprendre'm que hi passi quantitat de gent i ni tant sols s'aturin per donar-hi una ullada i gaudir-ho.
Canon 5D + 70-200mm a 200mm f/8 1/100 s a ISO 50, filtre degradat neutre de 0,6
Aquest darrer cap de setmana no va estar pas una excepció i després d'una bona i llarga jornada fotogràfica, la natura ens va regalar aquesta visió que podeu veure a la foto d'avui com a cloenda, minuts desprès, cames ajudeu-me que n'estava caient una de bona sobre nostre però per sort la major part la vàrem gaudir darrera un vidre i davant un bon àpat. ;-)

diumenge, 1 de juny de 2014

AirGlow o Aurores Boreals a Tenerife??

Primer de tot us vull dir que en el moment de fer la foto no sabia que era, em pensava que havia estat una errada del Balanç de Blancs i no va estar fins uns mesos desprès que vaig saber que havia fotografiat l'Airglow o la luminescència del cel nocturn, un fenòmen que fa que el cel mai sigui fosc del tot i que es pot presentar en aquest to verd aurora o be en un blau turquesa.
L'airglow per tant, és el resultat de diferents processos que tenen lloc a l'alta atmosfera, com la recombinació d'ions ionitzats pel Sol durant el dia, la luminescència que provoquen els raigs còsmics en xocar amb les capes altes de l'atmosfera i que ho transforma en aquesta mena de llum verda o blava, verda en aquest cas i que només es pot veure en cels tremendament purs i sense cap mena de contaminació atmosfèrica.
La foto que us presento per il·lustrar aquest fenòmen està feta a Los Roques de Garcia, al P.N. de Las Cañadas del Teide a les 03:58 de la matinada a l'estiu passat, crec recordar que li vaig comentar el fet al amic que compartia viatge amb mi i no li vàrem donar massa importància, ara si, per mi ha estat un fet únic i la llàstima és no haver fet més de les tres o quatre fotos que vaig fer amb aquesta llum que potser mai més veuré... Ja que tinc una foto feta a les 04:12 on ja no hi surt aquest verd i el cel és completament blau fosc. La foto està feta amb el Samyang 14mm amb els paràmetres habituals de les fotografies nocturnes, o sigui ISO 3.200, 30 segons i f/2.8, el WB estava calibrat per les fotos que vaig fer durant tota la nit a 3.500 Kv. El processat no té res especial, només que per pujar-la a la web i que tots pugueu apreciar on està feta, he pujat les ombres en un 35% i així podeu veure les escales típiques d'aquest lloc i el Teide al fons

dilluns, 26 de maig de 2014

Fotografia nocturna, Modo: ON

Fa alguns dies que ja m'he reincorporat a la vida laboral i també he tornat a gaudir de una de les activitats que més m'agraden, la fotografia nocturna.
Per celebrar-ho us volia deixar aquesta imatge de la primera sortida nocturna que vaig fer a la Costa Brava en companyia del Jordi Amela on vàrem viure una de les nits més netes que recordo haver vist mai en aquell indret, la combinació d'acabament de front i entrada de garbí va deixar l'atmosfera totalment neta, ni tant sols havia la típica bruma a l'horitzó. Una circumstància que em fa pensar si val la pena anar a destins llunyans per fer aquest tipus de fotografia tinguent aquestes oportunitats ben aprop de casa.
La panoràmica està feta a partir de 4 fotos verticals amb el Samyang 14mm, totes a f/2.8 30 seg ISO 6400 i il·luminació complementaria amb una llanterna Led Lenser H7 amb filtre càlid, muntada amb Photoshop i ajustada amb LR 5, destacar que el cel no porta cap tractament per "salvar" la contaminació lumínica ja que aquesta era inexistent.

diumenge, 18 de maig de 2014

Rally Segura Viudas - 2014

Per segon any consecutiu he tingut la sort i el plaer de poder participar en el Rally Segura Viudas (#RallySV14) de Fotografia de Natura que transcorre durant 24 hores íntegrament dins la Heretat de l'empresa vitivinícola, de les poques que promociona la fotografia de Natura al nostre país.
Així es veu la Masia des de l'entrada
Aquest any hi ha hagut un canvi en les categories, tres públiques (Paisatge, Flora i Fauna) i una "secreta" que ha estat desvetllada durant la presentació del concurs, dedicada únicament a les aus.
 Els participants d'aquest 2014
El Rally està limitat a 50 participants i cada un rep una tarja de 8 Mb que haurà de lliurar a l'organització perquè en faci un còpia com a garantia de que no hi hagi un possible frau.
 La Sussss en plena acció amb tota la seva "artilleria"
La gran dificultat radica en que cal esprémer el cervell en busca de quelcom original amb la limitació del terme de la finca, una fita realment difícil i que"obliga" als participants a ser enginyosos com la Sussss en la foto anterior, no solament adoptant postures increïbles sinó també amb l'utilització de materials i suports d'ajuda de los més variats ;-)
 Esperant pacientment el moment optim per fer la posta
Ara queda la tasca més difícil, escollir quines 5 fotos presentar al jurat i esperar a tenir sort en algun dels premis encara que poder-hi participar ja és un premi. Cal destacar que aquest any la participació ha estat de luxe amb algun dels noms importants en la fotografia de natura del nostre país. Per mi ha estat un plaer poder saludar a vells coneguts i posar cara a algun col·lega, fins ara virtual.
Des d'aquí donar les gràcies a Segura Viudas, al Joan Guasch i a l'Oriol Alamany per la magnífica organització i cura d'aquesta jornada. Esperant des de ja el #RallySV15

dilluns, 12 de maig de 2014

Orquídies de la Garrotxa I

Ja estem en plena temporada de orquídies a La Garrotxa i avui us en volia presentar tres de les més primerenques, totes pertanyen a la família Ophrys. La primavera és una estació on el dia ja s'ha allargat molt per fer fotografia de paisatge, a més, si no tenim la sort de poder viatjar a llocs engrescadors, sempre podrem dedicar unes quantes sortides a fotografiar aquestes petites joies de la nostra terra.
Ophrys araneola
En aquesta entrada he mirat de posar una mostra amb les quatre maneres diferents de fotografiar-les que jo he fet servir, la primera, un bon apropament, centrant-me en la orquídia i buscant un fons entre difús i uniforme.
Ophrys araneola
En aquesta segona, he buscat donar-li un toc creatiu aprofitant una doble exposició per simular que l'orquídia està sota la pluja.
Ophrys insectivora subespecie insectivora
Allunyant-me del subjecte i utilitzant una obertura molt gran, del ordre de f/3,2 per aconseguir un gran desenfoc però en lloc de buscar uniformitat en el fons, buscant altres flors que complementessin la composició aportant tocs de color diferents.
Ophrys insectivora subespecie aymoninii
I finalment, aquesta més clàssica amb el fons blanc, per el que he fet servir una làmina de plàstic i he sobreexposat al màxim, arribat gairebé a fer una clau alta.
En properes entrades intentaré completar amb altres espècies igualment interessants que podem trobar molt aprop de casa.

dilluns, 28 d’abril de 2014

Nova Web

Avui us volia presentar la meva nova web, on hi ha una petita mostra representativa de la meva trajectòria fotogràfica.
Era una idea que em voltava per el cap des de feia molt de temps, tenir un "aparador" propi en una web que per sobre de tot fos senzilla, clara i neta, ja em direu si ho he aconseguit i que us sembla
En la part dreta d'aquest bloc hi tindreu un enllaç permanent al nou espai, sigueu benvinguts!!!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...