dijous, 24 d’octubre de 2013

Més sobre la composició...

Fa aproximadament dos anys vaig publicar l'entrada: La Composició, aquell llarg camí... on feia unes quantes reflexions sobre diferents plantejaments a l'hora de fer una fotografia i recordo que deia que veia un piló d'errades en les fotos que havia fet anteriorment... com si les que feia noves tinguessin quelcom millor o destacable.
Ara miro aquelles fotografies i em ve una pregunta al cap: "Com he estat capaç de fer aquesta foto??"
Segurament ara no en faria cap, be, ho dic amb la boca petita... crec que això és bo o al menys ho vull pensar.
Dos anys son molt de temps, viatges, milers de fotos i vivències, tant en lo personal com en lo estrictament fotogràfic i és un temps considerable perquè puguis veure una tendència o un canvi en la mateixa i és aquí on es troba el motiu d'aquesta entrada.
És normal escoltar:
- Quina composició més bona!!
- Enhorabona, composició mil·limètrica!!
- M'encanta aquest enquadrament!!
Que vol dir això?
- Doncs que has fet el que "s'havia de fer", que has aplicat unes regles, escrites o no, però que son les que utilitza la gran majoria, la teva foto és tècnicament bona però res més.
Que m'agradaria escoltar?
- Que original!!
- Això no ho havia vist mai, bona idea!
- M'agrada per la creativitat!
Evidentment, suposo que tots signaríem aquests desitjos i és la fita que tots ens tindríem que posar per arribar a millorar una miqueta el nostre treball. En aquest mon virtual on tot és tant efímer... costa trobar gent que innovi o que sorprengui, tot està vist i sinó es copia una idea o concepte d'algú que ja ho ha fet abans, tot s'hi val!!
Doncs no! el repte està en que no tot s'hi val, està molt be sortir a les hores concretes dels colors però que aquests no et dominin les emocions, sinó els resultats seran vulgars i la majoria sense més sentit que veure colors potents en una fotografia.
També crec que és molt important saber que vols fer, que vols transmetre... i amb això poso un exemple de tres fotografies fetes al mateix lloc i hora, mateixos paràmetres i objectiu, revelades exactament de la mateixa manera en blanc i negre perquè no "distreguin" i perquè pugueu jutjar si hi han diferències, quines son i si us en agrada cap
La primera i la darrera son les més ordenades, les que tenen la composició més de llibre i la del mig potser és la que reflexa una mica de caos, desordre en el primer pla però que continua tenint la força del paisatge amb la llum baixa incrementant el contrast.
No sé si és l'exemple adequat per il·lustrar el que volia explicar però si que m'agradaria dintre de dos anys poder fer una nova entrada sobre composició i poder dir de les fotos d'avui: "Jo vaig fer aquelles fotos??? No ho entenc!!"
I com a punt i final, una cita de Ansel Adams: "No hi ha regles per bones fotografies, només bones fotografies" ;-)

divendres, 18 d’octubre de 2013

La guarida d'Antares

Tants de dies fen entrades sobre Islàndia m'han fet venir "mono" de nocturnes, avui us convido a veure aquesta imatge fruit de la planificació mitjançant un parell d'aplicacions per smartphone.
La nit anterior ja havia estat en aquest lloc, varen ser un parell d'hores més tard i la foto que buscava ja no era possible però vaig prendre nota de les coordenades per tornar-hi a l'endemà.

Si sou una mica observadors, us haureu adonat que el meu objectiu era "encabir" Antares dins aquesta cavitat a la roca de la dreta. Per aconseguir objectius d'aquesta mena has de comptar amb un mínim de coneixements, les apps adequades, sort amb la meteorologia i moltes ganes de tirar-ho endavant, doncs a aquelles hores s'està millor al llit que aquí dalt a 2.000 m. i  fregant els 0º

Perquè us feu una idea del tamany d'Antares (estrella més brillant de la constel·lació de l'Escorpí) us adjunto aquesta escala que he trobat per la xarxa i on ocupa el tercer lloc del quadrat nº 5 i és pot comparar amb el nostre Sol que està just sobre seu, al tercer lloc del quadrat nº 3.
Que tingueu un bon cap de setmana!!

dissabte, 12 d’octubre de 2013

Cascades

Avui us proposo un recorregut per algunes cascades islandeses, segurament en reconeixereu alguna i altres us costarà una mica més saber on és. En totes he intentat donar-hi el meu punt de vista i totes i cadascuna d'elles han estat protagonistes d'unes bones sessions fotogràfiques.
Començaré per una de les més maques i un dels objectius prefixats del viatge, Bruarfoss, que em va impressionar bastant tot i haver-la vist en innumerables fotos, sembla que algun pintor o dibuixant l'hagués dissenyat.
Seguint el curs del riu Bruar ens trobem Midfoss, amb els tons blau cel verdós característics d'aquest riu.
Raudfossar és una cascada que crida poderosament l'atenció per els tons taronges del seu curs, fruit de la gran quantitat de ferro que hi ha en el terreny, ja de lluny es veu com un paisatge irreal que es confirma a mida que t'hi vas apropant.
Una de les més maques del interior, Fagrifoss, amb un salt de més de 50 metres, deixa unes formes ben curioses per on cau l'aigua. Apropar-se a la vora és només apte per els que no tenen vertigen.
La més caudalosa d'Europa, Detifoss, famosa també per el seu doble arc de Sant Martí que afortunadament vàrem poder veure i fotografiar. Jo volia una visió més  personal pel que em vaig apropar al cantó oest per on cauen un parell de riuets petits que contrasten amb la gran i sorollosa caiguda principal.
Guggafoss, aquesta la tenim aprop del camí de terra que porta cap a Þórsmörk, una cascada que si la tinguéssim al costat de casa tindríem que fer pagar entrada per veure-la i a Islàndia pràcticament tothom passa de llarg.
I finalment, Ygarfoss, bastant desconeguda perquè està fora de totes les rutes convencionals que creuen la illa i que nosaltres vàrem descobrir per casualitat atrets per les imponents muntanyes que s'intueixen al fons... que potser seran protagonistes d'alguna futura entrada ;-)

dissabte, 5 d’octubre de 2013

Quina és la "bona llum"??

Avui no allargaré gaire el text, només us vull convidar a reflexionar i a triar el que per el vostre criteri és la"bona llum" si és que alguna de les següents fotos la reflexa.
Aquesta va ser una de les qüestions que es va debatir durant el viatge i que per el que veig i llegueixo en altres blocs/webs no acaba d'estar del tot clara... el que em porta a preguntar-me si cada moment té una bona llum?? i que no és pot afirmar categòricament que hi ha una que sobresurti per damunt de les altres.
Totes estan fetes a la llacuna glacial de Jökulsárlón, no hi han més de 15 metres de distancia entre una localització i altre i el "gap" horari és de 10 hores entre la primera i la darrera.
19:30 p.m.
19:53 p.m.
20:12 p.m.
5:55 a.m.
Tots els WB estan escollits manualment "in situ" per contrastar els resultats obtinguts amb la realitat del moment i porten lleugers retocs en LR 5
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...