dissabte, 28 de setembre de 2013

Landmannalaugar, la cara B

No sabia quin títol posar a aquesta entrada, el que si tenia clar és que tenia que ser sobre Landmannalaugar, lloc imprescindible si vas a Islàndia i que aquest any hem pogut descobrir amb tota la seva intensitat.
La majoria de gent associa aquest nom a una petita porció de la Reserva Natural de Fjallabak, concretament a on hi ha el càmping, l'alberg i la zona termal però realment és una gran extensió de muntanyes de colors, riolita, fumeroles, desconeguda per la gran majoria de visitants, islandesos inclosos.
Com a molt, alguns hem pogut fer un petit trekking al Brennisteinsalda, aquest volcà de 855m d'alçada i encara en actiu ens regala amb unes precioses vistes de la zona "coneguda". Jo vaig pujar-hi al 2011 i aquest any m'he "conformat" en gaudir d'unes increïbles llums de sortida sobre el volcà poc abans de les 6:00 am, de les que us en deixo un petita mostra en la foto superior. Cal dir que aquí també comença/acaba el famós trekking "Laugavegur", un dels més macos que es poden fer a Europa.
Cap d'aquests era el nostre objectiu d'enguany sinó descobrir noves localitzacions, gaudir de noves experiències en paratges desèrtics i crec que es pot dir que ho vàrem aconseguir.
Bona part de mèrit li correspon al Toyota, fidel i resistent, que ens va permetre apropar-nos a llocs on gairebé la pista només s'intuïa però com a recompensa vàrem poder gaudir de vistes increïbles, potser les fotos no els hi facin tota la justícia que es mereixen però aquí si que em dono per satisfet d'haver viscut l'experiència.
La cara "B" de Landmannalaugar no estava exempta de colors, els tons eren uns altres, potser menys riolita però igualment atractives. Aquí vàrem tenir un handicap fotogràfic, el fort vent feia que utilitzar el tele fos complicat perquè les fotos no sortissin trepidades però afortunadament n'hem pogut salvar la majoria.
No es veia cap petja humana, miressis allà on miressis, només natura ferotge, primigènia, colorista i en algunes zones fins i tot surrealista, com aquesta darrera foto on els grans prats de molsa verdosa acaben amb una zona "morta" que ens recorda que fa poc estava treien foc de les seves entranyes.
Us recomano totalment la seva "exploració" i que si podeu/voleu hi destineu uns quants dies doncs amb una visita de 1 o 2 dies és molt difícil de fer-te una idea del que amaguen alguns dels camins que no venen en les guies turístiques.
Imprescindible un vehicle 4x4 amb bones aptituds, alçada i sobretot amb una bona capacitat per creuar rius amb gran cabdal.

diumenge, 22 de setembre de 2013

Islàndia: Viatjar en una Camper

Aquest darrer viatge ha estat una mica més especial que en altres ocasions, estava enfocat totalment a la fotografia de natura i per poder aconseguir la majoria dels objectius fixats vàrem optar per fer el viatge en un Toyota Hilux 4x4 amb una Camper FIS muntada a la part de darrera.
Al principi teníem cert recel sobre aquesta manera de viatjar ja que no sabíem si seria molt dur físic i psicològicament conviure tants dies en un espai tant reduït però el pes i les ganes d'estar en els llocs en les hores de la esperada "bona llum" va poder més que cap dels inconvenients.
Panoràmica de 5 fotos verticals on hi surt el vehicle, els meus dos companys i com no, l'aurora boreal encerclant aquestes muntanyes amb tanta personalitat, va estar una sort trobar un lloc on l'aigua estes tant calmada.
El Toyota en un dels càmpings interiors on vàrem passar un parell de dies, cal dir que per arribar a aquest lloc vàrem tenir que creuar varis rius, algun amb certa dificultat i perill.
Aquella nit vàrem poder dormir en el "Hotel de les 1.000 estrelles" i segurament em quedo curt, mai i puc dir ben alt: MAI, havia vist tantes estrelles i amb una contaminació lumínica inexistent. Recordo que els hi comentava als companys que gaudissin d'aquell privilegi doncs poques vegades veuran un cel tant net i clar com aquell.
Al cim d'un volcà, a la zona de Landmannalaugar, les bones aptituds "off road" del Toyota ens varen permetre gaudir de paisatges increïbles i desconeguts per la gran majoria de turistes i visitants a l'Illa.
Prop del cim del Namafjall, la muntanya que presideix la zona de fumeroles i piscines de fang anomenada Hverir, a pocs kilòmetres de Myvatn, vàrem poder gaudir de la cara B d'aquella activa zona geotermal.

Del vehicle, només tinc un adjectiu: "perfecte" i en quant a la Camper diria que ideal per dos persones i "suficient" per tres, sempre que es tingui clar que "anem en una tenda rígida" amb espais reduïts i que per menjar cal adaptar el "menjador" i per la nit transformar en "dormitori" i les demés "incomoditats" que cal acceptar.
La nostra unitat portava una potent calefacció Vebasto-Diesel que s'alimentava directament del diposit de combustible i que ens permetia gaudir d'unes temperatures ideals i podíem dormir sense tenir que utilitzar sac de dormir. També tenia una petita cuina ben equipada de dos fogons, una pica i una petita nevera elèctrica amb congelador, tot això ens va permetre una autonomia i independència total per poder quedar-nos en els llocs on ens venia de gust fer nit.

L'apartat d'energia per carregadors de bateries, mòbils i portàtils el vàrem resoldre seguint els consells que l'Oriol Alamany dona en aquesta entrada: "Terra Infinita 8: Informática y energía" i que son totalment suficients per un viatge de mitja/llarga durada. També portàvem un bidó amb una bona  reserva de gasoil per anar més tranquils (només el vàrem tenir que utilitzar una vegada però va justificar totalment la seva inclusió en l'equip).

M'he decidit a fer aquesta entrada doncs vaig estar buscant i rebuscant per internet abans de llogar el vehicle i no vaig ser capaç de trobar informació completa i fiable sobre aquesta manera de viatjar i especialment estan tant enfocada a uns objectius determinats.

diumenge, 15 de setembre de 2013

La Terra Promesa

Hola de nou,
Feia dies, molts dies que no feia una entrada al bloc, ha estat el temps més llarg des de que el vaig crear, el motiu principal ha estat un nou viatge a "La Terra Promesa", Islàndia.
Un viatge totalment atípic, llarg, dur i a la vegada gratificant i "necessari" (per la meva salut mental), fruit de molts mesos de planificacions i recerca de localitzacions amb l'ajuda dels companys.
És un viatge que tinc que "pair" i que segurament reviuré durant moooolt de temps, doncs el llocs i les condicions en les que hi he estat son inimaginables, fora de tot catàleg d'agència de viatges i fins i tot no escoltant les recomanacions de seguretat de les autoritats islandeses.
A mida que les emocions es vagin refredant aniré pujant alguna entrada, de moment avui i com inici us deixo amb dos imatges que reflecteixen una mica els que us dic.
Kilòmetres de desert de roca vermella i negra i només de tant en tant un petita mata de molsa i algunes arrels d'un curiós color blanc a la zona de Tjarnargigur
Muntanyes de colors, no, no son les típiques de Landmannalaugar, les vàrem "descobrir" desprès de fer una ruta gairebé vertical amb el 4x4 posat i les marxes curtes treballant al màxim a les High Lands.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...