dissabte, 27 de juliol de 2013

Fotografia conceptual, si o no??

Un dia no fa gaires mesos, un amic em va dir: "la teva fotografia es bastant previsible, tècnicament correcte però no sorprèn...et recomano que abans de sortir a fer fotos et prenguis dos whiskys..."
Canon 5D + Canon 100mm f/2.8 IS L macro + trípode
Fa poc vaig pensar: Potser té raó, i perquè no li faig cas???
Ara ve la pregunta, desprès de veure aquestes i les darreres fotos he pensat: potser me'n he pres masses???
Que hi dieu??
 Canon 5D + Canon 100mm f/2.8 IS L macro + trípode
M'agradaria que fos una crítica de veritat, jo ho veig amb els meus ulls i dubto, a la meva mainada no els hi agraden gens, ho he consultat a un parell d'amics i tampoc... i a vosaltres???
Sincerament crec que de vegades t'encaselles allà on et trobes més còmode però tinc que reconèixer que sempre, sempre, he après de les crítiques, encara que algunes al primer moment et puguin fer "mal" si desprès et fan reflexionar cal valorar-les molt positivament.
Si al final tinc que deixar el whisky el meu fetge ho agrairà... :-))
Gràcies!!

P.D. No penso deixar la fotografia de paisatge que tant em té enganxat...

diumenge, 21 de juliol de 2013

Lilium martagon

Avui us deixo amb aquests marcòlics (Lilium martagon) del Montseny, no hi ha gaire historia per explicar, només son fruit d'un matí en la bona companyia de l'amfitriona, la Susss i el Jordi Amela.
Totes les fotos estan fetes amb la 5D, el Canon 100mm f/2.8 L IS macro i trípode, algunes tenen un petit toc de flaix reduït a la mínima potència i en altres s'ha direccionat la llum amb un reflector improvisat
La meva idea era fer quelcom original jugant amb la llum i els colors com a fons, això m'ha portat a utilitzar sempre una obertura molt gran, la majoria de vegades f/3.5 i fins i tot algunes a f/2.8
El WB sempre ha estat manual i escollit depenent de l'intensitat de la llum del sol o de les ombres per tal d'aconseguir un resultat molt proper a la realitat de cada moment de llum.
Finalment també he dedicat una estona a fer alguna foto més "clàssica" per tal de tenir una mica d'arxiu d'aquesta bonica planta.

diumenge, 14 de juliol de 2013

El Tajinaste

Per els comentaris que alguns heu fet en l'entrada anterior he vist que molts desconeixeu l'existència de la laurisilva, això m'ha fet pensar que possiblement també hi haurà molta gent que desconeix una altra planta endèmica de Tenerife, el tajinaste vermell.
Va ser un altre dels meus objectius del darrer viatge i avui us ela presentaré. És una planta biennal, que floreix durant un curt període de temps a final de la primavera i les flors es tornen d'un vermell intens que dura molt pocs dies. És la planta escollida per les abelles per la producció de mel degut a la gran quantitat de pol·len que té, un cop acabat el cicle de vida es torna verda un altre cop fins que s'asseca i cau, desintegrant-se poc a poc fins desaparèixer. Els exemplars més grans poden arribar fins als tres metres tot i que la mida més normal ronda entre 1,50 i 2 metres.
Canon 5D + Canon 17-40mm a 24mm, ISO 50, f/11 i 30 segons
La primera vegada que en vaig veure un en persona va ser a Gran Canària, era verd i molt alt, tant que al no poder suportar el seu propi pes es va doblegar en forma d'arc, em va impressionar tant que vaig fixar-me com a fita veure'ls en plena floració i sobretot de nit.
Ja us podeu imaginar que planificar un viatge tinguen en compte la lluna nova, la posició de la Via Làctia, el temps i si ja hi afegim els tajinastes la cosa es complica i molt. Recordo quan ho parlavem mesos abans amb l'Arturo i ell em deia: "Si Macho, Tu lo quieres todo y en un viaje de unos cuantos días te vas a dar con un canto en los dientes..." però ja veieu que si és possible.
Aquesta foto te la seva historia, com la majoria de les que comparteixo en aquest lloc i aquesta és una mica més llarga del compte. Va ser objecte d'un parell de "discussions", una per la tècnica a utilitzar, jo la volia fer en una sola foto i ell en varies per les diferents intensitats de llum i muntar-la en Photoshop via capes i la segona si utilitzar llum "artificial" o no.
Com la majoria ja haureu endevinat, aquesta és una sola foto, aprofitant el bon rang dinàmic de la MKIII i amb un degradat neutre de 0,9, WB manual, triat per el cel. L'exposició està mesurada també per el cel a 30 segons per poder tenir temps de decidir on i com volia la llum a les plantes i aquestes tenen la llum del petit cop de flaix modificat amb un gel càlid per contrarestar el balanç de blancs triat i per "rescatar-les" de la foscor en que estarien de no ser per aquesta aportació de llum artificial.

diumenge, 7 de juliol de 2013

Laurisilva

Laurisilva, una paraula que definia un objectiu meu dels darrers temps i que junt amb els taginastes, son una part molt important de la flora canària i a diferència d'aquests darrers, la laurisilva si que la podem trobar en altres indrets a part de les illes afortunades, creix en illes tropicals com Madeira, Nova Zelanda..etc.
El passat viatge a Gran Canària vaig poder-ne veure però amb molt poca quantitat i en una mena de jardí anomenat Reserva Natural de Los Tilos de Moya, la decepció va ser important.  En part aquest va ser un dels motius que partíssim el viatge a Tenerife en dos, un dedicat exclusivament a la nit, estrelles i taginastes al Parque Nacional de Las Cañadas del Teide i la segona part al macís d'Anaga, les seves costes i els boscos de laurisilva.
Varies sortides infructuoses amb molt poc botí fotogràfic però si cultural, vàrem poder estar en un dels llocs on la laurisilva regne per damunt de les altres espècies d'arbres i vaig poder fer-me una idea del que volia....si! ho heu endevinat! Boires!!

El darrer dia es va aixecar plujós, amb un cel gris plom que no convidava gaire a sortir amb la càmera però com s'ha de fer sempre quan ets a molts kilòmetres de casa... sortir a provar i aquest darrer matí que no prometia res va ser "el dia" que em vaig poder passar unes hores fotografiant laurisilva amb boires que anaven i venien sota una fina pluja intermitent.
Crec que el punt optim li va donar la pluja, que va pintar amb els millors colors les fulles de tota la vegetació de la zona i tirant de polaritzador els verds pujaven de to de forma natural.

Com no, també hi ha alguna anècdota  la més curiosa va ser quan uns ciclistes varen cridar: "Estan aquí, aquí los teneis...", clar, amb les presses havia aparcat el cotxe al costat de la carretera i l'amplada de la mateixa no era l'aconsellable per fer-ho i una parella d'agents rurals ens estaven buscant des de feina estona... :-)
Les explicacions de rigor, els vàrem dir el que estàvem fen i la sorpresa va ser que fins i tot ens varen  indicar un lloc molt proper per aparcar i no perdre el moment "boira" que teníem al davant...

Respecte a les fotos, la primera reflecteix una mena de catifa verda on la boira anava i venia deixant el paisatge com els dels comptes de fades, hi vàrem dedicar una bona estona i vaig poder gaudir-hi molt tot i la mullena que s'anava acumulant a la roba. La segona és una de les que sempre volia tenir, un caòtic bosc de laurisilva amb tot lo enrevessat que pot arribar a ser però que és com realment es veu, no tots els reductes d'aquesta planta son tant macos i ben ordenats com algunes de les famoses fotografies que presideixen alguns concursos internacionals de natura.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...