dissabte, 29 de juny de 2013

Fotografia astronòmica, es possible??

M'agrada mirar al cel des de petit, m'agraden les estrelles, galàxies i nebuloses, m'agrada la Via Làctia, oi que no és cap secret??
Avui tenia ganes de portar-vos més enllà, buscant els límits tecnològics de les nostres càmeres a l'hora de captar els cels i posar-vos els exemples per que podeu opinar, decidir i fins i tot potser aclarir algun dubte com els que he tingut jo fins que no ho he experimentat. Com ja sabeu alguns de vosaltres, porto mesos dubtant de si "invertir" en un telescopi curt i una muntura equatorial per poder fer fotografia astronòmica amb condicions i amb llargues exposicions, el total de l'inversió, la crisi i el no tenir clar el rendiment que li trauré m'han anat frenant...fins arribar a aquest article, resum d'una de les nits que vaig passar al Parque Nacional de Las Cañadas del Teide a Tenerife en la que em vaig dedicar a experimentar i fer proves més que a "buscar" imatges en si.
Aquesta foto del centre de la nostra Via Làctia era una de les que sempre havia volgut tenir al meu arxiu, s'hi poden comptar els diferents colors que hi ha i s'hi distingeix clarament la nebulosa del Cavall Negre a la part dreta.
Vaig pujar allà dalt amb un telescopi??? NOOO!!!
Està feta amb la 5D i un tele curt a màxima obertura, fins i tot l'enfoc automàtic em va funcionar...(gràcies "Actualització de firmware 1.2.1" per "obrir" els ulls a la meva càmera...)
El paràmetres son bàsics, f/2.8 ISO 12.800 i 8 seg, trípode i acabats amb Lightroom 5, que per cert és una petita meravella, res més.
Sense mourem del lloc, vaig canviar d'objectiu, aquest cop el 50mm f/1.4 que em va permetre posar-hi la silueta del Roque Cinchado amb la vista de "Las Dos Caras", vaig anar una mica més al límit...les tres estrelles que surten per el "clatell" o la cara de la dreta, son les que formen la pinça dreta de la Constel·lació d'Escorpí, Acrab a dalt, Dschubba al centre i la de sota de la que no en sé el nom, Antares aquest cop queda amagada darrera la roca i El Cavall Negre a punt de remuntar, galopant la cara esquerra del Cinchado.
Els paràmetres son: f/1.8, ISO 3.200 i 10 seg, revelada igualment amb LR5.
Finalment i amb el trípode ancorat al mateix lloc, una imatge amb gran angular, no, aquest cop no és el Samyang 14mm, sinó el 17-40mm L f/4, (tenia ganes d'evaluar-ne la qualitat amb un cel completament net), la focal escollida va ser 21mm i la resta de paràmetres f/4, 25 seg i ISO 6.400.
Aquí em vaig "permetre" posar Antares just davant l'ull de la cara esquerra del Roque i el centre de la Via Làctia amb sintonia amb la resta de formes.
Un cop a casa m'he donat compte d'alguns detalls que ara us comentaré:
- El 50mm f/1.4 de Canon NO és un bon objectiu per fotografiar estels, té una aberració de coma brutal, la podeu apreciar en les estrelles de la perifèria de la segona foto, podria fer pensar que és algun error de càlcul però no, la part central, aproximadament el 60% de la foto està correcte. A més té un problema complicat de resoldre amb el tema de l'hiperfocal, per tenir el cel i els roques a foco, tenia que allunyar-me fins a 65 metres del subjecte principal, cosa impossible perquè darrera meu havia una gran pared de roca.
- El 17-40mm F/4 L ofereix millor resultat del que en un principi podíem pensar, no em desagrada com han quedat les estrelles, sobretot les de les cantonades.
- Les fotos estan fetes en un curt espai de temps, entre les 4:15 i 4:50 de la matinada i estan revelades exactament igual amb el LR5 però els colors i tons tenen matisos diferents en les constel.lacions i nebuloses, no així en el color del cel de fons, de moment en desconec el perquè.
- Es curiós com el centre de la Via Làctia passa de tons càlids amb el tele curt a tons freds i magentes a mida que la distancia focal disminueix.

dilluns, 24 de juny de 2013

La guarida

Parlar de fotografiar costes a Tenerife és parlar de Benijo i els seus voltants, sens dubte un dels indrets amb més encant i per sort,  encara verge, ni tant sols hi ha un "xiringuito" i que continuï així per molt  temps...
Fa pocs dies vaig tenir la sort d'estar-hi unes quantes vegades, tant de matí com de tarda, inclús de nit i aquest fet, és clarament diferenciador, no és el mateix arribar, haver de fer la foto i al dia següent estar en un altre indret.
Aquí vaig poder estudiar les marees i la seva incidència en els enquadres que volia fer, evidentment les fotos del primer dia varen ser les "convencionals" o com ara diu tothom, les "clàssiques" i les fotografies de les altres sessions van ser les més personals i més rumiades.
Aquesta manera de fer, normalment la pot dur a terme la gent que viu allà, en un viatge o sortida fotogràfica és molt més difícil i només quan els interessos fotogràfics passen per davant de la majoria d'altres interessos que té la gent quan viatja.
Canon 5D + 17-40mm a 23mm 15 seg a f/13 ISO 50, trípode, polaritzador i degradat neutre de 0,3

M'explico, la fotografia nocturna de l'entrada anterior no es fruit de la casualitat, sinó d'una planificació acurada, feta amb molta antelació i només deixant a la sort el tema meteorològic, aquesta d'avui com us explico és fruit de l'estudi d'unes hores tant sols però amb la sort de la meteorologia i un parell d'aplicacions de smartphone per el tema de situar l'alçada de la marea i la direcció de la llum solar, la resta va estar mirant, passejant i fen proves durant la jornada anterior.
I com no, hi ha una bona anècdota, que pot corroborar el meu company d'aquells dies, l'Arturo Lasso, i és que quan vaig començar a baixar les escales que portaven a la platja plovia, estava tot el cel tapat i faltava una horeta per la posta... Havia vist que en una aplicació meteorològica que faig servir sovint i en la que confio bastant, posava que a les 20:00 canviava la direcció del vent a la punta d'Anaga, m'ho vaig creure, vaig apostar i vaig treure un bon botí que va començar amb les llums que buscava per fer aquesta foto i va acabar en una posta de sol èpica amb tota la gama de colors càlids.
Us podeu imaginar com estava l'Arturo, que havia anat amb el cotxe a un altre lloc i des d'allà veia com el cel s'obria i s'anava pintant... jo de tant en tant mirava les escales, esperava veure'l aparèixer corrent, esbufegant i nerviós però malauradament per ell no va estar així.
La meva intenció amb tot aquest rotllo és inculcar que la fotografia de paisatge per molt que diguin que és una loteria i com a tal cal "comprar els números" perquè et toqui, sense comprar-los i sense arriscar és molt difícil obtenir un premi.

dissabte, 15 de juny de 2013

El raig còsmic

Per primera vegada aquest any m'he "saltat" una setmana sense fer entrada i la veritat, hi ha un motiu, ja fa 5 anys que estic publicant de manera regular en aquest bloc i potser ha arribat el moment de fer un canvi de plantejament, potser aquest model està tocant a la fi, potser ja està més que esgotat?? o el que s'està esgotant soc jo...
Quan vaig començar havia pocs blocs d'aquesta mena, ara tothom en te un i resulta dificil que la gent tingui temps per mirar/llegir tot el que els vols transmetre...amb tanta oferta com hi ha, ho entenc.
No ho sé, vosaltres en teniu la paraula... però el que si ha canviat he estat jo, no m'havia adonat d'aquest fet fins dissabte passat, entre les 03:00 i 05:00 de matí a més de 2.000m, fregant els zero graus, contemplant tot sol l'espectacle que il·lustra la foto d'avui.
Paràmetres tècnics: Canon 5D + Samyang 14mm i molta "ànima"
Així, sol, incomunicat, sobrepassat totalment per el que estava veient vaig "connectar" amb el meu interior, varen ser moments de pau, moments íntims, moments especials, podria dir que vaig estar tocat per el raig còsmic de la Via Làctia, crec que en aquell moment vaig ser conscient del que "volia ser quan sigui gran"...

P.D. Agrair a Arturo Lasso la seva companyia en aquest viatge a l'interior i haver-me donat "el meu espai" per aconseguir-ho.

diumenge, 2 de juny de 2013

Maspalomas

Avui us proposo un viatge imaginari al sur de l'illa de Gran Canària, just on es troba el desert de Maspalomas, un lloc bastant verge al mig de un dels complexos turístics més importants d'aquesta illa. Vaig tenir la sort de presenciar-hi una posta de sol que em va deixar veure com els tons de la sorra anaven canviant a mida que el sol s'apropava a l'horitzó.
Aquest cop no hi varen haver núvols espectaculars sinó un cel ras i blau però això no va ser motiu per no estar content amb les fotos fetes, les formes i les ombres en continua transformació eren motiu més que suficient per no parar de donar-li a l'obturador.
De paisatge general no en vaig fer gaires, no perquè no volgués sinó perquè una bona part de les dunes estaven trepitjades, a la part dreta d'aquest espai s'hi troba una famosa platja nudista gai, el constant anar i venir de la gent limitava els enquadraments.
També us tinc que dir que va ser muntar el tele i començar a fer abstraccions i detalls sense parar, miressis on miressis veies foto, sobretot quan la llum baixa va donar molt contrast a les zones d'ombra.
Per els que teniu intenció d'anar-hi, aneu en compte amb la fina sorra, si bufa el vent s'us ficarà a llocs insospitats, a mi em va deixar el 70-200mm amb un fregadís important a l'hora d'enfocar que per sort ja ha desaparegut.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...