diumenge, 28 d’abril de 2013

La primavera...

...la sang altera.

Avui us proposo tres imatges plenes de color per contrastar amb aquests dies grisos i plujosos que portem, segur que vindran dies millors.
Us animo a que li treieu la pols al objectiu macro i sortiu al camp, aquestes bestioles us estan esperant vestides amb les millors gales
Com a anècdota o curiositat us diré que totes tres fotos han estat fetes en mesos de maig passats, així que ja teniu els deures posats, si els trobeu molt esquius, sempre podeu fer floretes ;-)

diumenge, 21 d’abril de 2013

Retorn als orígens

Pensar que fa un temps em dedicava casi exclusivament al macro et fa adonar de lo ràpid que passa el temps i de com anem evolucionant cap a lo que ens atrau i motiva de manera natural, d'aquí ve el títol.
Va estar un dit i fet, el temps d'agafar el macro, la càmera i el trípode i en una hora ja estàvem a Castelló, al papallonari, feia 4 anys que no hi anava i no tenia gaires expectatives però la sessió va estar molt bona i productiva, a part de poder fer proves tècniques i algun que altre experiment.
La companyia també va contribuir que les més de tres hores que vàrem estar "a la sauna" semblessin minuts, la poca afluència de gent i el sol, que incentivava a les papallones a tenir una bona activitat.
Aquestes eren les úniques erugues que vaig veure, potser és una mica aviat encara, no havien la majoria d'espècies "interessants"però si suficients elements per poder gaudir de la sessió.
Aquesta fotografia està feta amb el 100mm f/2.8 L IS macro de Canon amb el tub d'extensió de 25mm, trípode, disparador amb retard (necessitava les dos mans lliures), un drap blanc per fer de fons i que aguantava amb la ma i un difusor que feia servir per evitar la llum directe i, en contra del que pugui semblar, prou feines te processat.
Aquesta segona, te de diferent el tub d'extensió de 10mm. trípode i una obertura de 5.6 combinada amb un ISO de 800 per tenir la combinació perfecte per evitar el lleu moviment que cíclicament tenia la fulla on estava posada i la poca llum que arribava a aquest lloc. Al igual que l'anterior tampoc hi he perdut més d'un minut al Lightroom.
A la vista de les vostres visites i/o comentaris em plantejaré intercalar algunes entrades d'aquesta temàtica entre les habituals de paisatges.

diumenge, 14 d’abril de 2013

Paisatge efímer

Recordo vagament que la meva avia em parlava de les nevades fora de temporada a la Garrotxa, també recordo haver-ne viscut alguna fa uns anys al març però feia molt de temps que no n'hi havia cap a l'Abril i la nit del divendres de la setmana passada va haver-ni una de bastant important.
El dissabte al matí, quan agafava el cotxe no tenia ni idea del que la natura ens havia regalat, de fet no tenia cap intenció fotogràfica, només anar a explorar una fageda que vaig descobrir fa poc, amb les bories que havien anunciat en la predicció meteorològica.
Només sortir d'Olot ja vaig veure el Puigsacalm ben blanc amb les primeres llums que deixaven passar les boires enganxades a les seves parets. Uns kilòmetres més endavant i ja molt a prop de la fageda on volia anar, canvi radical de temps, boira densa densa, neu i fred, molt de fred, el termòmetre del cotxe marcava -5º al mes d'Abril!!
Va estar qüestió d'instants aparcar el cotxe i saltar amb el trípode i la càmera muntada, a uns metres ja vaig poder fer aquesta primera foto, amb ambient i neu verge
Evidentment, no anava preparat per aguantar aquelles inclemències però com sempre la il·lusió i les ganes varen poder més, una samarreta, una jaqueta polar, les mans glaçades (no portava guants) i amb els peus insensibles (anava amb les botes d'aigua de quan vaig a la costa), la tarja s'anava omplint de fotos inèdites, fotos que sabia que no podria repetir en molt de temps i que si escampava la boira i el sol feia acte de presència ja no podria fer.
Poc a poc vaig arribar fins el cim de turó, no sabia quin paisatge era el més maco, estava desbordat per la blancor, per el fred i tots els racons em semblaven màgics
Finalment, al cap de unes tres hores llargues va sortir el sol, el paisatge és va transformar, no estan exempt d'encant el to blau cel que anava agafant i el contrast amb la neu super blanca.
En una hora ja no quedava res d'aquell paisatge efímer, blanc i màgic que havia pogut viure instants abans, en el record queda i en les fotos que vaig poder fer.

dilluns, 8 d’abril de 2013

Em passo els dies esperant la nit.

Una de les fons d'inspiració que m'han motivat des de sempre, ha estat la cançó de Sopa de Cabra "Camins" i sobretot l'estrofa que diu:
"Camins vora les estrelles, 
Camins que ara no hi son"
però com que aquesta cançó i aquest grup ja han estat protagonistes altres vegades, aquest cop vaig optar per "Boig per Tu" de Sau i la seva estrofa:
"em passo els dies
esperant la nit."

Era una nit freda de gener, havia anat amb la meva filla a esperar l'arribada de les Quadràntides al Pirineu gironí però... tenia el lloc, tenia la nit, tenia paciència i tenia bona companyia, que més es podia demanar??
Si, heu encertat!! La pluja d'estels!!
Doncs no, aquella nit no en vàrem veure desfilar ni una però encara que el termòmetre del cotxe marcava uns -12º graus i que la més elemental lògica aconselles girar cua i anar cap a casa a la vora del foc, ens vàrem dedicar a fer proves sota un sostre estrellat dels més bonics que és poden veure.
Com a detalls tècnics a destacar us puc dir que la sessió va estar feta amb la 5D mark II i el 16-35mm f/2.8 L de Canon, que em va decebre bastant per el seu desenfoc i l'aberració de coma tremenda que tenia en les cantonades i que encertadament vaig canviar per el Samyang 14mm f/2.8 que utilitzo ara i que tantes satisfaccions m'ha donat.

Els paràmetres son 30 segons, f/2.8, ISO 6.400, un toc de flash a 1/64 per il·luminar la meva filla i el  WB manual per compensar la llum blava de l'esfera lluminosa.

dilluns, 1 d’abril de 2013

El final

He estat pensant un títol per aquesta entrada i no en trobava cap que li fos adient, finalment he triat aquest per una raó, ja no és pot anar més cap a l'oest amb vehicle, la carretera acaba a Hillesoya, una de les petites illes habitades d'aquella zona i un mirador inigualable de les muntanyes de Kvaloya, l'Illa gran a la que està unida per un pont que també la connecta amb Sommaroy.
Far a la petita illa de Værholmen vist des de Hillesoya
En aquest punt hi vàrem estar dos tardes, esperant la posta de sol, el lloc és impressionant, estàs en una illa allunyada i et veus rodejat de muntanyes, en pocs llocs del mon et pots trobar un panorama així i a més tot nevat.
Darrera dels núvols Groenlàndia...
Durant el viatge de l'any passat ens hi vàrem apropar però per una raó o altre mai vàrem arribar al final com hem fet aquest any, un dels motius o al més important per anar-hi era la magnifica vista que es te des d'aquest punt de l'illa de Hàja, amb una forma peculiar i atractiva i que degut a la baixa polar que ens rondava aquells dies, el primer cop no la vàrem poder veure amb les millors gales, el segon dia vàrem tenir una mica més de sort.
Illa de Hàja
Tot i que com cada dia, uns minuts abans de la posta el sol, baix, s'amagava darrera el front que estava ancorat a l'oest i que va ser el responsable del temps canviant que vàrem patir i gaudir tots els dies, ja que el vent de oest significava neu, el del nord neu i fred i el de l'est cels oberts i temperatures més suaus.
Muntanyes de Kvaloya des de Hillesoya
Els colors de les tres fotos anteriors contrasten amb els del primer dia, més tètrics però amb una raó, en uns minuts començava la nevada provinent del nord-oest.
Alguns m'heu preguntat per l'intendència i per el lloc on dormíem, doncs estàvem allotjats en una petita cabana a l'illa de Hakoya, unida també a Kvaloya per un llarg pont i molt aprop de Tromso i del aeroport, regentada per la Sivia i el Vidar, a qui vull agrair la seva amabilitat i cooperació, ens hem trobat com a casa i, si no voleu arriscar-vos a conduir per les glaçades carreteres de nit, sortir a buscar aurores amb el Vidar és tota una garantia.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...