dilluns, 25 de febrer de 2013

La Força dels Colors

No sé si ha estat per l'intens fred que feia, per l'hora o simplement perquè ja tocava però el cas és que durant una estona de la sortida que hem fet avui amb el Jordi he canviat els paràmetres de la càmera per visualitzar les captures en "monocrom".
Es un exercici que us recomano, sobretot els que com jo anem a la recerca dels "colors" i "les bones llums" i us diré perquè: la majoria de vegades aquests colors son tant intensos o tant espectaculars que ens absorbeixen temporalment el pensament i no ens deixen veure més enllà del propis colors, quan això passa, normalment arribes a casa content per el que has viscut i et penses que portes unes bones captures a la tarja.
Les decepcions solen ser proporcionals als colors viscuts i que ens han "tapat" el que era realment important de la foto que volíem fer, l'enquadrament, la composició o el missatge. Així no ens ha d'estranyar que quan revisem l'arxiu en calma, trobem que podíem haver millorat un enquadrament i que la "millor foto" que ens pensàvem que havíem fet, no la tenim per culpa de "la força dels colors" i de no haver estat al cas abans, mentre i desprès de fer la foto.
Aquest mètode ens permet ser més crítics amb la composició i no anar directament a veure l'impacte dels colors hem capturat. Aquesta foto d'una coneguda cala de Palamós pretén ser un exemple del que dic, quan la he vist en monocrom m'ha agradat i encara que no hi havia cap color, el RAW si que els conserva tots i al veure-la desprès al Lightroom m'ha confirmat que no anava tant errat amb la meva primera percepció, per això us la mostro com la he vist la primera vegada, potser d'aquí un temps faci una entrada amb la versió en color ;-)
Una sortida, la d'avui, que m'ha inspirat aquest text, encara que el fred, intensificat per el vent i els esquitxos de les onades no estaven per deixar-nos pensar gaire, només dir-vos que a la roca on érem, les petites basses que hi havien estaven glaçades, no recordo quan feia que no havia vist gel a mig metre del mar.

dilluns, 18 de febrer de 2013

Cap Roig

De vegades quan mires una fotografia no et pots imaginar el que hi ha darrera.
Aquesta foto de Cala Cap Roig que us presento avui n'és un exemple. La planificació que cal fer no es limita a mirar a quina hora surt la lluna, sinó que hi ha molt més, tant... que la tenia planificada des de feia uns 5 mesos, pot semblar una exagereció però és la realitat.
Està feta a l'hora blava, això vol dir que quan la lluna va sortir encara hi havia llums de posta darrera meu, això en aquest lloc passa dos vegades a l'any. Si li sumes que te que estar seré i amb la "marea" adequada les possibilitats encara es redueixen més.
Un dels "secrets" es haver estat abans en el lloc i amb l'ajuda d'una brúixola, prendre nota de la posició on t'agradaria "posar" la lluna en la foto, desprès i amb l'ajuda de The Photographer Epheremis buscar els dies de lluna plena prop de la posta de sol i entre aquests, triar el que passa per les coordenades que tenim guardades.
Com us podeu imaginar, quan tot es posa de cara i pots comprovar a la pantalla de la càmera el fruit de tota aquesta feina "invisible", la satisfacció és total.
Us animo a provar-ho a la vostra localització preferida. ;-)

dilluns, 11 de febrer de 2013

Jambo

Jambo, vol dir: "Hola" amb suahili, un dels idiomes que es parlen a Kenya i que avui em serveix d'introducció per transportar-vos per uns instants a aquell país amb un petit recull d'imatges que feia dies que tenia preparades. Cada una te una historia, algunes prou interessants...
- Posta de sol a Massai Mara, un lloc on he vist les tempestes més impressionants de la meva vida i normalment sorgien del no res a partir del migdia i a la posta de sol descarregaven.
- Un núvol prop del llac Naivasha compentint en forma i majestuositat amb una acàcia.
- Una "església apostòlica" al mig de la vall del Rift, sembla que els núvols amenaçadors vagin a descarregar cada un sobre una edificació...serà el destí diví?
El "camió" de la Coca-Cola remuntant una pujada d'una carretera a les afores de Nairobi, un remei a la crisi del petroli?
Us imagineu a un repartidor de begudes fen el mateix al nostre país?? Quantes gent se sentiria indignada?
Guerrer massai fent foc amb mètodes rudimentaris i us puc dir que no hi va estar gaire estona... ens posem per un sol instant al seu lloc??? Ho aconseguiríem??
Parrillada de carn per dinar al restaurant "Carnivore" a Nairobi, entre la seva extensa carta, hi ha fins i tot filet de cocodril i mandonguilles d'estruç, que per cert, estaven boníssimes.
Que tingueu una bona setmana!!

diumenge, 3 de febrer de 2013

Foto-Montseny 2012

Ahir es varen inaugurar les quatre exposicions individuals d'aquesta edició del Foto-Montseny a Arbúcies on vaig tenir el plaer d'assistir i poder escoltar les diferents presentacions per part dels seus autors.
Us recomano la seva visita perquè estic segur que us agradaran, cap aficionat a la fotografia o cap amant de la natura no s'h pot deixar perdre.
La selecció de fotos fetes al llarg de deu anys per l'Iñaki Relanzon a Madagascar et deixa veure aquell increïble país sota un punt de vista molt particular, el fascinant mon dels bolets de l'Alex Alonso i la seva depurada tècnica per fer-los bonics, segur que no et deixarà indiferent, la gran part de temps que el Francesc Fontanals es passa sota l'aigua li ha permès tenir un impressionant arxiu i la seva exposició ne's un bon reflex o la quantitat d'orquídies que ens ha presentat el Joaquim Reberté et fan adonar del seu interessant i complert projecte.
Per si encara no n'hi havia prou, hi ha una cinquena exposició col·lectiva que gira entorn al Montseny i que igualment us en recomano la seva visita ja que està formada per 3 fotos d'autors de la zona i que per descomptat coneixen molt be la muntanya i els seus racons.
I els que en tingueu ganes, divendres vinent a dos quarts de deu del vespre, teniu una cita al Museu Etnològic del Montseny a Arbúcies on presento: "Obsessió per la Llum", una xerrada que gira sobre la meva evolució fotogràfica lligada a la recerca de "les bones llums", de la que aquesta foto de la Via Làctia en forma part i si teniu algun dubte o voleu saber-ne algun paràmetre, us el podré aclarir en persona. Ara només us puc avançar que està feta a Menorca amb una Canon 5D Mark II i un Samyang 14mm f/2.8, que no és cap muntatge i només hi han ajustaments bàsics, la resta ho fan les impressionants condicions de netedat d'ambient i absència de contaminació que hi ha a aquesta illa.
Fins divendres!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...