dilluns, 28 de gener de 2013

Els Guardians del Sol

Si hi ha un lloc que per si sol val un viatge a Madagascar, aquest és l'avinguda dels Baobabs, a uns kilòmetres de Morondava, la ciutat més gran de l'oest de Madagascar.
Estar-hi a la posta de sol és un privilegi, jo ho qualificaria sens cap mena de dubte d'un dels espectacles naturals que "s'han de veure" alguna vegada a la vida.
La pols vermella en suspensió combinada amb la llum baixa i càlida de la posta fa que tot es torni de un color taronja intens difícil de veure en un altre lloc, les siluetes tant característiques dels arbres fan la resta.
En la foto d'avui hi he volgut incloure una figura humana, perquè els que no hi hagueu estat encara, tingueu una idea clara de la immensitat que tenen els baobabs en aquest lloc. El moment no és tant extrem com en altres fotografies que he mostrat, d'aquí que hi hagi part del cel de color blau, intents i net, que contrasta amb el taronja de la llum de posta, un bon exemple de colors complementaris en una escena de natura.
Podem discutir sobre  l'enquadrament, els colors, el processat i altres temes però per mi aquesta foto, per sobre de tot, explica una historia...te l'imagines?

dilluns, 21 de gener de 2013

Compte enrere

Ja ha començat el compte enrere...no veig el moment de tornar a fer les maletes per anar cap al Gran Nord i és que el fred "atrapa". Una vegada em varen dir abans d'anar per primera vegada a Africa: "Ves en compte, que Africa t'enganxarà per sempre..." i al principi va estar així, és un continent que he visitat fins a quatre vegades i segurament alguna més en el futur.
Però lo que realment enganxa és el fred, al menys a mi, estar tot el dia sota zero és una experiència gairebé mística, inoblidable i que crea una forta addicció.
 Fa dies que llegeixo sobre una possible erupció solar de magnitud X, la més alta de l'escala i que podria provocar molts problemes a tota la tecnologia de les zones properes als pols, sobretot el nord, això unit a que es preveu que aquest 2013 si que serà finalment el darrer any d'aquest cicle solar, fan que les ganes de tornar a viure aquella experiència vagin creixent dia a dia.
Avui volia compartir amb tots vosaltres aquesta foto d'una aurora revelada a blanc i negre que de fet no és tant diferent de com les veuen els nostres ulls, doncs la majoria de les que he vist han estat blanques (Ohh!!! Ha caigut un mite!!) i mentre més em miro aquesta foto, més real la veig.
Però també us deixo la que "realment" surt de la càmera fruit de les llargues exposicions, els ISO alts i els Balanços de Blancs a mida.
El compte enrere segueix el seu ritme....tic...tac...tic...tac...

dilluns, 14 de gener de 2013

Obstinació

Aquesta és la paraula que utilitzo per parlar d'aquesta localització ja que segons el diccionari, el significat és: "manteniment tenaç d'un propòsit..." i el meu propòsit en aquest lloc és captar un bon moment de llum però se'm resisteix.
Hi he estat tres cops amb el Jordi Amela, amb la meva filla, sol, de nit, de matinada, plovent...jajaja
Ja veieu que no m'he quedat curt en visites però si en resultats, les dos fotos d'avui son de lo millor que he pogut salvar.
Accedir a aquest lloc no és gens senzill i menys si hi vas a les fosques, es necessiten les dos mans per "grimpar" i un bon frontal per veure on poses els peus. La meva recomanació és que no hi aneu sols pel  que pugui passar... i menys si no hi heu estat mai. Una caiguda podria resultar fatal.
Aquesta primera està feta des d'un petit replà que no fa més de dos pams, fent equilibris per no anar a parar a l'aigua i per fer l'enquadrament més net que em permetia l'assentament del trípode.
Per sort, quan ja pensava marxar i les llums daurades s'havien esvaït, va començar un petit onatge que em va permetre jugar amb els vaivens.
I aquesta altre pertany al passat mes de desembre, un dia que prometia molt i que va quedar en no res, fins i tot quan vaig arribar al cotxe varen començar a caure quatre gotes. Això si, aquell dia el mar estava una mica més mogut que de costum i em va permetre jugar amb les onades per omplir un primer pla amb un cert dinamisme.
Fent honor al títol de l'entrada, no trigaré gaire a tornar-hi, crec que és un dels pocs llocs de la Costa Brava on no he pogut aconseguir una imatge "rodona", de moment us deixo aquestes dues com a testimoni de la meva "obstinació".

diumenge, 6 de gener de 2013

Mar de fons

Segona entrada de la recent l'escapada a Gran Canària.
Dedicada exclusivament a les ones i al Daniel Montero, el responsable de que hi dediquéssim tot un dia en contra del excepticisme que teníem per fotografiar aquest tema, sobretot jo.
Aquell dia vaig aprendre que vol dir "Mar de fons" i creieu-me que no ho oblidaré mai doncs la sensació que experimentes quan veus el mar planer, tranquil i de cop i del no res, s'aixeca una ona de 7-8 metres o més, que xoca amb força contra les roques i arrossega tot lo que troba, es indescriptible, al menys amb paraules i difícil d'entendre si no ho has viscut mai.
Aquestes ones gegants no és formen allà, venen de molt lluny (aquell dia i segons en Daniel, venien de Galícia) i pocs metres abans de topar amb la costa s'aixequen agafant formes i colors impressionats i es coneix com a mar de fons.
Va estar muntar el 70-200mm i començar a disparar, durant la jornada vàrem estar en quatre localitzacions escollides per ell i la veritat és que no en va fallar cap.
Hi va haver una estona que eren tant impressionants i tant grans que era difícil captar-ne tota la seva magnitud, llavors em vaig dedicar a fotografiar el Daniel i el Pere mentre ells estaven abduïts per la força del mar.
Aquí es pot veure un moment en que el Daniel animava la ona a aixecar-se ben amunt acompanyant-la amb els seus braços, com si del director de una orquestra es tractés.
Va estar una estona de contemplació, de pau i solitud davant aquell fenomen natural, per un moment em vaig girar i vaig veure l'Arturo Lasso que feia gairebé el mateix que jo.
No sabíem ni la hora i ni el lloc on ens trobàvem, només estàvem en connexió amb les ones, intentant no perdre la més potent, la més alta, la que feia més soroll...
Les càmeres treien fum i les targes de memòria s'omplien vertiginosament al ritme de ràfega...
...fins que la llum s'anava fen més càlida i més suau, dificultant-nos cada cop més el poder capturar aquelles cortines d'aigua tant magnifiques. En pocs moments el sol es va amagar i ens va deixar sense la llum necessària per poder continuar, s'havia acabat una jornada entera dedicada a fotografiar ones, una jornada que no oblidaré mai.
Com a darrera anècdota dir que nosaltres si ens vàrem oblidar d'una cosa: el dinar, era ja fosc i no havíem menjat més que un plàtan i un parell de galetes que havien sobrat del esmorzar però la veritat és que en cap moment vàrem tenir gana, l'emoció i la magnitud del espectacle que teníem davant va superar-ho tot, gana inclosa :-)

dimarts, 1 de gener de 2013

El Primer Dia...

Avui, primer dia de l'any m'he adonat que en cada viatge que he fet aquest 2012, les millors llums les tinc precisament el primer dia...
... com aquestes a la Platja del Silencio a Astúries, un "sisè sentit" em va fer anar a aquest lloc amb les maletes dins el cotxe encara i desprès de 1.000 Kms conduint, gairebé havia donat per acabada la jornada "fotogràfica" quan uns petits núvols alts es comencen a pintar desprès de que el sol s'hagués amagat uns minuts abans.
Em va agradar aquest enquadre per la simbologia de la roca amb el número 1 i he cregut que avui era el dia ideal per dedicar-li el protagonisme en una entrada, la 1era del any.
Els millors desitjos per tots en aquest nou any que acabem d'encetar.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...