dijous, 24 d’octubre de 2013

Més sobre la composició...

Fa aproximadament dos anys vaig publicar l'entrada: La Composició, aquell llarg camí... on feia unes quantes reflexions sobre diferents plantejaments a l'hora de fer una fotografia i recordo que deia que veia un piló d'errades en les fotos que havia fet anteriorment... com si les que feia noves tinguessin quelcom millor o destacable.
Ara miro aquelles fotografies i em ve una pregunta al cap: "Com he estat capaç de fer aquesta foto??"
Segurament ara no en faria cap, be, ho dic amb la boca petita... crec que això és bo o al menys ho vull pensar.
Dos anys son molt de temps, viatges, milers de fotos i vivències, tant en lo personal com en lo estrictament fotogràfic i és un temps considerable perquè puguis veure una tendència o un canvi en la mateixa i és aquí on es troba el motiu d'aquesta entrada.
És normal escoltar:
- Quina composició més bona!!
- Enhorabona, composició mil·limètrica!!
- M'encanta aquest enquadrament!!
Que vol dir això?
- Doncs que has fet el que "s'havia de fer", que has aplicat unes regles, escrites o no, però que son les que utilitza la gran majoria, la teva foto és tècnicament bona però res més.
Que m'agradaria escoltar?
- Que original!!
- Això no ho havia vist mai, bona idea!
- M'agrada per la creativitat!
Evidentment, suposo que tots signaríem aquests desitjos i és la fita que tots ens tindríem que posar per arribar a millorar una miqueta el nostre treball. En aquest mon virtual on tot és tant efímer... costa trobar gent que innovi o que sorprengui, tot està vist i sinó es copia una idea o concepte d'algú que ja ho ha fet abans, tot s'hi val!!
Doncs no! el repte està en que no tot s'hi val, està molt be sortir a les hores concretes dels colors però que aquests no et dominin les emocions, sinó els resultats seran vulgars i la majoria sense més sentit que veure colors potents en una fotografia.
També crec que és molt important saber que vols fer, que vols transmetre... i amb això poso un exemple de tres fotografies fetes al mateix lloc i hora, mateixos paràmetres i objectiu, revelades exactament de la mateixa manera en blanc i negre perquè no "distreguin" i perquè pugueu jutjar si hi han diferències, quines son i si us en agrada cap
La primera i la darrera son les més ordenades, les que tenen la composició més de llibre i la del mig potser és la que reflexa una mica de caos, desordre en el primer pla però que continua tenint la força del paisatge amb la llum baixa incrementant el contrast.
No sé si és l'exemple adequat per il·lustrar el que volia explicar però si que m'agradaria dintre de dos anys poder fer una nova entrada sobre composició i poder dir de les fotos d'avui: "Jo vaig fer aquelles fotos??? No ho entenc!!"
I com a punt i final, una cita de Ansel Adams: "No hi ha regles per bones fotografies, només bones fotografies" ;-)

48 comentaris:

  1. Interesante entrada Pere. La composición solo es eso, lenguaje visual. Componer bien ( o correctamente ) solo es el equivalente a construir una frase. Esta claro que nadie espera que le feliciten por construir bien una frase. Al menos a partir de los 12 años, jeje. Lo de los colores y la originalidad creo que son cosas distintas. Ni siempre hay que buscar los colores, ni siempre la originalidad por el hecho de ser original (se ve cada cosa por ahí, buff). Creo que lo interesante es ir jugando con todos esos elementos, composición, originalidad, colorido, momento e ir jugando con ellos y disfrutando.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Javier, creo que basicamente decimos lo mismo cuando hablamos de buena composición, es lo que se debe esperar pero lo mas dificil es combinarla con algo creativo y con sentido....como muy bien dices..se ve cada cosa por ahí... eso es a lo que me referia cuando hablaba del "todo vale" :-)
      Juntar en una sola foto todos esos elementos seria: LA FOTO jeje.
      Saludos

      Elimina
  2. Pel meu gust personal la segona és la que més m'ha agradat de bon principi. I normalment decideixo si una imatge m'agrada o no en una dècima de segón. És una cos totalment intuitiva! La diferencia amb la primera la trobo sobretot en la part del cel i pic, de major impacte. I en com les linies marxen de l'enquadrament per la part de sota. La horitzontal no m'agrada gens. A més, per la inclinació dels elements fa l'efecte que estigui torta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Oriol, amb les tres fotos volia mostrar com de diferent pot ser una foto feta al mateix lloc i moment, evidentment se'n podrien haver fet moltes més però crec que amb aquestes ja es pot tenir una idea. Per cert, bona elecció!! ;-)
      Gràcies!

      Elimina
  3. Pues yo no tengo claro cual de las dos primeras me gusta más, cada una tiene un aspecto potente. La tercera tiene el efecto visual que apunta Oriol. Sinceramente, para mi lo de innovar no acabo de entenderlo muy bien en el campo de la fotografia de paisaje/naturaleza. Yo creo que ser capaz de transmitir la belleza del momento es lo más difícil con diferencia. Y ese sentimiento de belleza que sentimos cuando estamos en esos parajes es lo que allí percibimos y que no siempre transmiten nuestras fotos. Para mi ese es el gran reto. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José, yo creo que el 99% de tu fotografia innova, sinó dime cuanta gente tiene un sello tan caracteristico de sus cielos y "el rielar" de las olas como tu?? eso para mi ya es ser original y además con sentido ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  4. Coincideixo plenament amb l'Oriol, per mi la del mig és la que em transmet una sensació més potent..., segurament són les línies tortuoses. M'agrada la fotografia de paisatge pel la possibilitat de captar les sensacions que t'ho hi veus i poder-ho transmetre, la composició surt sola, de forma intuitiva, Lograr-ho és una fita anhelada per tots. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard, allà en directe et tinc que dir que la primera foto que vaig fer va ser la primera, suposo que per el tópic de tenir-ho tot ben posat i pensat...desprès la horitzontal i al cap d'una estona, quan ja estava impregnat de sensació de lloc la segona ;-)
      Fa un temps hagués dit el contrari però ara tinc clar que les composicions "rodones" surten soles, és similar al que passa amb els paràmetres tècnics, no fa falta pensar, surten sols ;-)
      Una abraçada

      Elimina
  5. Jo m'afegeixo a la segona.
    Com diu el Javier la composició és llenguatge visual i com a tal es pot aprendre (com l'escriptura i la gramàtica). Ara bé, per fer un poema o una novel.la no n'hi ha prou de saber escriure...
    Colors punt si, colors punt no. Els colors podrien ser a la fotografia com els diners a la felicitat.
    Innovació en fotografia de paisatge no és fàcil. Molta feina feta, molts estils, molts primeres espases, sovint dels mateixos llocs...
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan Carles, bàsicament aquest és el "quit de la qüestió" i el que volia que sortís en el debat, una molt bona composició pot no transmetre res i si una correcte però amb aquella mica d'art que enganxa i sorprèn. Tots sabem que això portar-ho a terme en paisatge és extremadament complicat i com molt be diu el Javier, de vegades els resultats son uns xurros que fan mal a la vista però de tant en tant surt alguna imatge que entraria dintre de lo esperat, és per aquesta que cal lluitar ;-)
      Salut!

      Elimina
  6. Guapes fotos i instructiva entrada.
    Salut.

    ResponElimina
  7. Ja estic aquí !!...jeje

    Es que des de el mòbil no es pot opinar !!

    Tenia dubtes entre la primera i segona.
    M'agraden aquests camins que ens porten fins la muntanya...i que a la primera la veig massa centrada i la ombra de la primera massa potent.

    La segona m'agrada mes, per que la muntanya està desplaçada i per que aquesta mica d'herba (esquerra) a mig camí sembla que suavitzi una mica l'ombra.

    Guanya la segona !

    Per cert Pere..molt ben triat el B i N .....impacten molt !!

    Petonnnns

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carmina,
      Les ombres son les mateixes, només el canvi de posició dona la sensació de que a la segona son menys accentuades al posar-hi la mata com molt be dius.
      Tota aquella tarda només veia que textures per tot arreu i ja vaig pensar en fer-les en B&N, a més m'ha vingut be per il·lustrar aquesta entrada.
      Un petó.

      Elimina
  8. Jejeje treballar de nit: “confunde” No volia fer tants esborranys.

    No tothom te capacitat de ser creatiu i original i tenim visions diferents de les coses.
    Per mi qui és creativa és la mare natura que cada dia ens regala llums, colors i ambients diferents, que podem aprofitar per ressaltar unes pedres, un camí, el pic d'una muntanya, la boira o les onades del mar.
    Amb la tècnica fotogràfica tenim el complement per dibuixar, per jugar i ressaltar, per guarnir .

    Potser això és fer fotografia típica però (per mi) és emocionant, és una petita aventura perseguir aquella llum, aquell cel de colors per captar-lo, no predetermino cap fotografia. Si, busco un cel diferent o un ambient determinat però la majoria de vegades m'inspiro en el moment que visc. In situ, visc el moment, observo l’entorn, les llums els colors les línies.
    Si si de vegades l’emoció em pot i no tinc sang freda i llavors la pífio...
    Una amiga em va dir: Que em pot el sentiment i no sóc calculadora.
    Anem evolucionant, espero continuar evolucionant...
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho veig ja... a la nit no se et pot deixar sola jajaja...
      De totes maneres, gràcies per el que havies escrit ;-)

      Respecte al que dius, no estic d'acord que quan vols fer una fotografia el que posa la creativitat és la mare natura, sinó totes les fotos serien "postals", millor o pitjor executades però a li iguals o seguin un patró. És aquí on faig el crit a reflexionar, a pensar, a buscar... en definitiva a donar un nou pas a l'escala evolutiva del camí fotogràfic.
      Ara s'acosta la tardor (esperem que arribi.. ) i quantes fotos iguals veurem del Montseny??, dels mateixos arbres?? del mateix riuet sota el pantà?? o dels magnifiques fagedes del pais basc?? quines ganes i il·lusió es pot tenir d'anar a fer el mateix any rera any amb l'única diferencia de color o més o menys boira??
      La resposta la teniu cadascun dintre del vostra cap... ;-)
      No es tracta de sentiment ni de ser calculador, es tracta de intentar innovar o fer la teva visió, amb certa frescura, originalitat i evidentment harmonia.
      Salut!

      Elimina
  9. Per mi és més important què vols fer que què vols transmetre. és més un repte personal, què vols fer, com ho vols fer i captar, preparar el procés des de zero. Cada vegada crec més en les imatges que em satisfan personalment, independentmet de l'opinió de la gent. Moltes vegades tinc imatges que m'agraden i a la gent la deixen indiferent. Sobretot aquelles que saps el que t'ha costat assolir: desplaçaments, hores intempestives, distints intents... De tant en tant també faig fotos que m'agraden a mi i li agraden a altres ;-)
    Per cert, jo et compraré la primera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Pepet, hi va haver un temps que jo pensava més o menys com tu, valorava molt...massa potser, les penúries i dificultats a l'hora de fer la foto més que el sentit o missatge en si, no se com ni perquè en un moment determinat vaig deixar de valorar tant l'esforç i més el resultat, potser dintre d'un temps tornaré a valorar els esforços...lo bo d'això és que tothom gaudeixi fent el que li agrada, els objectius cadascú els posa segons els seus interessos, experiència i vivències. ;-)
      Salut!

      Elimina
  10. Hola a todos, yo elegiría la primera fotografía. Cuando leemos la imagen vemos en primer lugar que las zonas oscuras de las dunas parten en sensibles diagonales de ambas esquinas y nos dirigen desde el tercio superior a la zona derecha, invitándonos a seguir “el camino de la montaña”. La parte en sombra de la izq. en forma de punta de flecha también nos dirige hacia la misma zona, y finalmente el cielo, despejado justo sobre la montaña, forma un triángulo invertido que otra vez nos dice que la aventura está en la montaña. La ligera inclinación del horizonte de la parte izquierda nos manda el mismo mensaje, nos conduce al mismo camino de aventura.

    La fotografía horizontal en mi opinión también funciona, aunque las texturas y el contraste de la toma no favorecen la utilización de este formato.

    Finalmente la segunda fotografía no funciona porque la zona en sombra cierra totalmente el camino, como el matorral del fondo que llega hasta el borde derecho, echándonos fuera de la fotografía. Además el matorral de la parte izquierda, iluminado, compite en protagonismo con la montaña y produce una lectura más confusa. La mayor inclinación del horizonte también nos invita a salir de la fotografía.

    Como habéis escrito para algunos la narrativa, el mensaje, no es lo más importante. Pero yo creo que aunque al fotografiar no nos damos cuenta, nuestras fotografías describen historias. Seguro que a Pere y a muchos de vosotros, estas fotografías os evocan el viaje y la exploración, y para mí la que mejor lo expresa es la primera.

    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Luis Miguel, en primer lugar agradecerte el detallado y muy correcto análisis que has ejecutado, la cuestión que hay detras de todo este debate es si realmente debemos seguir unos cánones estrictos de composición o ser mas creativos, aun a costa de romper el equilibrio "de libro" o quitar los ejes a la foto para buscar una interpretación mas personal de ese momento y no la que harian una gran mayoria con buenas nociones de composición como muy bien has desmenuzado Tu, ese creo que és el tema principal y el que realmente a mi me motiva a buscar nuevas localizaciones, nuevos encuadres y darles un toque de frecura, rompiendo o no alguna regla pero sacando una versión mas propia.

      Debo reconocer que me gustaria ver mas comentarios como este tuyo en otros lugares o foros como Fotonatura, antes un referente en fotografia de naturaleza, hoy un "paraiso social" parecido a Flickr.

      Com he apuntado antes, la primera casualmente fue también la primera que hice "in situ" por lo que lo que destaco lo acertado de tu análisis y la coincidéncia de los puntos de vista pero tengo que reconocer que me "llama" mas la segunda, igual por el caos visual del primer plano, no se, es la sensación que me queda.
      Un saludo y muchas gracias

      Elimina
    2. Gracias a tí Pere, ciertamente el debate favorece el aprendizaje y sobre todo la reflexión. En primer lugar creo que no abundan tanto las buenas composiciones, menos aún si son creativas. Pero no debemos confundir la creatividad con romper las reglas o realizar un encuadre diferente alejado de los cánones estéticos. Precisamente veo más justificadas estas acciones en la realización de una serie, con una narrativa muy concreta. Imagina la fotografía número 2 con un esqueleto blanco en primer término. Sitúalo ahora en la 1ª ¿en cuál funcionaría mejor?
      Creo que esta vez en la segunda.
      Fotografiamos sobre todo para coleccionar paisajes y volver a vivirlos al contemplar las fotografías; el reto verdadero es aunar belleza estética y creatividad, pero además ofrecer un relato de lo que hemos vivido. Y precisamente lo vivido es lo que le falta al espectador para sentir algo cercano a lo que sintió el autor al contemplar sus fotografías.

      La composición es la forma más impactante de ver. Edward Weston.

      Elimina
    3. Hola d enuevo Luís Miguel, me ha gustado mucho tu alusión a lo que le falta al espectador, haberlo vivido, ese siempre es el punto diferenciador entre autor y espectador y a vece se consigue acercar la vivencia mediante la imagen y en otras no, creo sinceramente que en algunas ni se intenta eso.

      Una frase destacable la de Weston, me la guardo! ;-)

      Gracias de nuevo.

      Elimina
  11. Que animado tienes el blog Pere. Comentarios como éstos se echan de menos en otros sitios.

    A tu pregunta de si dentro de unos años harás mejores fotos , me imagino que si (eso espero ji ji ). La práctica y la observación es la madre la ciencia y esta claro que nuestra visión irá cambiando. Cierto es que cada día es más difícil ser original dentro de un universo de fotografías que circulan por ahí, pero precisamente eso es lo que nos motiva para rizar el rizo.
    Sobre las reglas, ya lo decía el Adams y máxime hoy en día que la fotografía de naturaleza se ha convertido en puro arte. Desenfoques, movimientos y técnicas que hace unos años no nos imaginábamos que pudieran hacerse son las que llaman la atención.
    De las imágenes del ejercicio que nos presentas ya te han echo un buen análisis con el cual estoy de acuerdo. También me quedo con la primera que creo estéticamente está mejor compuesta.

    Un abrazo. y no te obsesiones con los cielos de colores. Déjalos para mi je je

    Arturo Lasso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arturo, es lo que le he comentado a Luis Miguel, con actitudes constructivas de este tipo otro gallo cantaria donde ya sabemos pero como siempre, hay quien quiere y puede comentar y hay quien solo se puede limitar a un "me gusta" ;-)

      Hemos hablado largo y tendido sobre las tendencias de la fotografia de naturaleza actual y como los grandes concursos internacionales suelen ser los que marcan la pauta y viendo la mayoria de fotos me pregunto para que me molesto en llevar un trípode y un equipo mas o menos apañado si lo que "vende" son los desenfoques extremos o los movimientos sutiles...jeje pero debo reconocer que me gustan esas fotos y además algunas de ellas reunen los argumentos que ya me gustaria a mi que reunieran mis fotos, quiere esto decir que ese es el camino?? pues que quieres que te diga, si disfrutas haciendolas, adelante y sinó mejor seguir tu camino ya que no sabes que te espera en la siguiente curva de ese mismo camino ;-)

      Ok! Para ti todos...pero solo los de Canarias jajaja.
      Un abrazo

      Elimina
  12. Arturo Laso.

    Se me olvidaba una fracesilla que tenía en mente. Originalidad, estética e impacto visual es la diferencia entre una buena foto y otra menos buena. Y eso es lo difícil de conseguir o por lo menos pasarlo bien en el intento.

    Otro abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arturo, originalidad, estética e impacto es el "cocktel mágico" para destacar en esto, lo dificil es conseguirlo sin morir en el intento ;-)

      Otro abrazo!!

      Elimina
  13. Primer felicitar-te per aquest debat, instructiu, que has provocat, (exactament igual que on ja sabem ;-))-
    Segon, cada cop m'enganxa més el teu caracter crític/reflexiu.

    M'ha agradat molt el que has contestat a Eduard: "... al cap d'una estona, quan ja estava impregnat de sensació de lloc..." Igual ens oblidem d'això, d'impregnar-nos del que volem fotografiar. Sovint arribem als llocs, sovint amb presses ja que se'ns escapa el moment, i les presses no son bones. És fàcil, llavors, caure en el parany de fer fotos seguint les regles estandars i buscant colorins, buscant impresionar. Llavors ens oblidem de transmetre, ens oblidem d'impregnar-nos, ens oblidem de jugar a fer fotos, a gaudir, ens oblidem de buscar altres encuadraments mes o menys arriscats, sota el risc que ens a surti un "bodrio".
    Cansa una mica anar a fer fotos sota la pressió de fer fotos correctes. Crec que a partir d'ara ( ja feia temps que hi pensava) miraré més d'anar a impregnar-me del lloc i a jugar a fer fotos.
    Una abraçada i que vagi be demà per Arbucies. Per un despiste meu no hi podre anar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Àngel, és que crec que és la "clau", si tens el temps just o vas a la carrera, acabes fent lo que ja hi ha fet però amb la llum del moment, no inspecciones, no busques i "no t'impregnes" del lloc i si no és així segur que no veurem mai la teva versió, sempre serà seguir un estereotip prefixat amb anterioritat del lloc on anem o a on volem anar ;-)
      Segur que t'hagués agradat estar ahir a Arbúcies, varen estar 13 hores!!! si 13!!! parlant de fotografia amb gent que li AGRADA la fotografia i això és impagable, apart de veure les dues exposicions i d'escoltar i veure l'audiovisual del Javier que va estar magnific.
      Una abraçada

      Elimina
    2. :-((( A veure al Montphoto ???

      Elimina
  14. Jo personalment em quedo amb la primera, trobo que es la que té un recorregut més directe, sense distraccions. A la segona els matolls iluminats de l'esquerra prenen massa protagonisme.

    De totes formes ja saps que a mi aquestes fotos amb tant recorregut visual m'atreuen molt.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Gorka, ja saps que si et digués que em sorprèn la teva tria t'estaria enganyant, recordes que fa un temps vàrem batejar aquests recorreguts amb una paraula molt concreta?? 8^)
      Fins aviat!!

      Elimina
  15. Increibles tus fotos y el procesado dando show.
    Gracias por tanta belleza.
    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracia a ti, Sill y bienvenida al blog.
      Saludos

      Elimina
  16. Molt guapes.
    Doncs t'ha quedat molt maca.
    Salutacions.

    ResponElimina
  17. Jo em quedo amb la primera i la segona.
    La segona la veig amb un revelat una mica més agressiu, més contrastada. M'agadaria veure la primera amb el mateix revelat. Tot i que el tema no era aquest si no la composició. La que descarto per la seva composició és la tercera.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      És curiós això que dius del revelat, tenen el mateix totes tres fotos i estan fetes amb la mateixa exposició... he utilitzat l'eina que enganxa la darrera edició... però com dius aquest no és el tema ;-)
      Fins aviat!!

      Elimina
  18. Tots som el camí que hem fet.Si ara no poguessis dir que algunes de les primeres fotografies que feies, potser ara no les faries...potser ara no faries les que fas.
    Cal valorar tot el camí.....un és el que és, pel camí recorregut...i en el camí hi ha moltes cruïlles...i si un s'equivoca, sempre pot tornar al principal...
    Jo, que soc, segurament més simple , em miro la foto...i m'arriba o no m'arriba....i a mi m'agrada més la primera. Em porta a un lloc i per bon camí. La segona em neguiteja el camí desordenat, que em porta primer a un matoll i finalment a un pic...
    Però com que parlem de composició perfecta...per mi és aquella que m'arriba, seguint les regles establertes o no....amb colorins o sense....si em diu quelcom....fotón! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse,
      Cert com la vida mateixa, som el que hem fet sinó ves tu a saber on seriem... he utilitzat aquestes paraules per donar èmfasi al pas del temps i esperant comprovar-ho dintre d'un parell d'anys.
      En aquest cas he triat el caos, el desordre i la tensió de per si del format vertical per immortalitzar un moment de frustració en aquella platja, buscava un parell de plantes concretes que NO trobava... va, ja ho he dit ;-)
      Un petó.

      Elimina
  19. Crec, per tots els escrits que hi tens, que a molta gent els procupa la composició. Crec, i segur que estic ben equivocat que nos ens hauria de preocupat, però sí ens hem d'ocupar per fer i aconseguir transmetre el que vulguem amb allò que ens mostra la natura-
    Crec que saps perfectament que no semopre et pot moure o aconseguir tot allò que et proposes, per això cal saber aprofitar. Cal saber ocupar-te de com possar-ho perqué tongui el teu equilibri, el que has buscat.
    Perfecte, no, personal segurament... a mi, tu ho saps, m'interessa més la imperfecci´ço personal que la perfecció estructural... sóc estrany... segur, però sóc jo.
    Tu Per fas molt bones fotos, però a vegades massa hi tot perqué es queda en l'estètica sense entrar si podries, que crec que sí anar un pas més i transmetre alguna cosa més personal.
    Perdona'm el rotllo. Sé que no sóc ningú per donar consell de cap mena, potser només sóc un amic que t'aparecia.-
    Salut.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pere,
      Entenc molt be el que em dius, de fet ja sé que penses així i t'agraeixo la teva sinceritat i també que m'ha fet molta il·lusió veure un escrit teu aquí.
      Com molt be han dit alguns companys, la composició es un llenguatge visual i com a tal té unes regles però com totes es poden trencar o "infringir" segons la creativitat, punt de vista o busca de l'imperfecció com tu dius.
      Però bàsicament crec que tot busquem d'alguna manera sorprendre amb una visió personal de un lloc, escena o motiu, aconseguir-ho ja és una altra cosa i en el camí estem...
      Moltes gràcies Pere!!
      Una abraçada

      Elimina
  20. Estic d'acord en que aquesta entrada és interessant i em va agradar la proposta quan la vaig veure fa uns dies, encara no havia tornat per anotar el que a mi em fa pensar.
    Sobre el que comentes de com veus ara les fotos fetes temps enrere, ja n'hem parlat, hi ha una evolució i una exigència, estàs fent passos i treballant molt, avances però tota l'obra explica el teu camí.
    M'atrau pensar en composicions però moltes vegades segueixo la meva intuïció, he aprés que també és millorable i que cal anar més endavant però moltes vegades hi ha alguna cosa que em diu que, per mi, està bé i no sabria explicar per quina regla deu estar bé o malament.
    En tot cas dels tres exemples a mi m'agrada particularment la primera, la segona em resulta confusa i la tercera em fa la impressió que no acaba de ser la imatge buscada.
    un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè, ja ho hem parlat "en directe" més d'una vegada, és un tema complicat, la fotografia segueix un llenguatge però si tothom fes servir-lo tothom parlaria igual, Tu de la teva manera també escrius el teu llenguatge, el teu "estar be" ja ho diu tot. ;-)
      Un petó.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...