diumenge, 4 d’agost de 2013

Qüestió de "Bones llums"??

Desprès d'un parell d'entrades dedicades a les flors i al macro més o menys "conceptual" jeje em venia de gust compartir aquesta foto feta a primera hora del matí a la platja de Benijo un dia que no prometia gaire.
Tant malament pintava el panorama que el meu bon amic no va voler baixar les innumerables escales que porten fins a la platja, si mal no recordo, les seves paraules varen ser: "Cielos así a montones, no tiene colores, para que voy a bajar si puedo repetir esa foto miles de veces??" (Fi de la cita)
Clar, ell hi ha estat pilots de vegades i s'ha trobat amb aquestes llums en altres ocasions...
Com comprendreu, jo si que vaig baixar, no és qüestió de deixar passar oportunitats quan estàs a molts kilòmetres de casa, aquest va estar el motiu principal, el segon...que cada cop busco menys les llums caòtiques, marcianes i radioactives, cada cop aprecio més les llums suaus, normals, potser les que en una època propera m'haguessin fet dir: "Per això no trec ni la càmera..."
Però com molt be saben els que acostumen a aguantar-me en les sortides/viatges, ara dono més importància a l'equil·libri dinàmic, la composició i altres apartats de la fotografia que les llums en si.
Perquè?
- Doncs perquè penso que unes bones llums per si soles no et garanteixen que la fotografia sigui bona,  en tot cas, serà "cridanera" i potser si serà la fotografia que estarà a les primeres pàgines/llistes dels foros de "fotografia", que tindrà no sé quants "m'agrada", vots i favorits però darrerament acostumen a ser les fotografies que ni tant sols miro.
Tornant a la que avui us proposo, sé que no te un cel espectacular, de fet no té res espectacular, ni tant sols tractament, no més que el que acostumo a "tocar" i sense cap tipus de saturació  però em conformo que sigui la meua foto i poder-la contemplar a 27" com estic fen ara.
;-)

29 comentaris:

  1. Fantàstica, més aviat jo diria que és de poques llums les del teu amic en no baixar les escales.....

    ResponElimina
  2. Jo la trobo fant!ástica Pere, estic molt dacord amb el que comentes i, els que seguim el teu blog, sabem que no és la primera vegada que "baixes" quan les condicions de meteo no son les que, moltes vegades, ens autoimposem o autoexigim. Potser és llavors, quan realment podem aconseguir quelcom diferent que ens satisfà. Salut i enhorabona per la foto, les traces vermelles del cel m'encanten!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xavier, he arribat moltes vegades amb cels que prometien molt i al final no han estat res i també al reves per això en aquests casos deixo que la ment s'impregni del lloc i algunes vegades (poques) surt quelcom "decent"
      Gràcies!

      Elimina
  3. Estoy de acuerdo contigo Pere. Y es que además esos cielos rojizos tan llamativos a los que todos aspiramos tener en nuestras salidas, no siempre son los mejores. Muchas veces tienen tanto protagonismo que "desaparece" el resto de la foto. Ya sabes que a mi me gustan mucho más cielos como el de ésta foto, con bellos toques de color. Queda todo más armonioso y potente. Me encanta esta foto Pere, es muy buena, empezando en el agua y acabando en el cielo. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacto José, creo que también lo he comentado en alguna otra entrada...però hay veces que los colores y potència son tan grandes que te olvidas de lo mas importante con el afan de que esas luces no se desvanezcan, al terminar la decepción suele estar presente bastantes veces.
      Gracias José!
      Un abrazo

      Elimina
  4. Cal treballar amb el que hi ha. Aquest hivern he pujat moltes vegades de nit amb les raquetes a buscar bones llums des d'una montanya, i no les he trobades, així que he fet les fotos amb la llum que hi havia, que vols fer si no. Jo, d'aquesta foto teva, no diria que té males llums, aquestes feixes roiges estàn molt bé. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte Chabier, a dalt una muntanya, en un viatge...cal adaptar-te al que hi ha o sinó sempre pots recorre al pla B ;-)
      Salut!!

      Elimina
  5. Pues aunque a mi me siguen gustando los cielos de infarto por que son los que menos pillo esta me gusta quizas por que nos enseñas la situación mas frecuente de Benijo, aparte de que este cielo acompaña y no domina la imagen. La compo muy guapa y las estelas ni te digo. Tambien entiendo a tu compañero y como lo conozco no me extraña nada su decisión ;)(je,je me lo imagino, fin de la cita). No se los días que estuvistes pero ya veo que te cundio y a ver si la proxima te pillo. Saludos Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Senén, diste en el clavo, el cielo "no domina" esa una reflexión importante y a lo que nos referiamos José y yo en el comentario anterior, no domina ni la foto ni tu cabeza :-))
      Por cierto, también tube alqun que otro color potente la tarde siguiente ;-)
      "El compañero" mutuo ya me dijo que te habias tenido que ausentar de la isla esos días, para una próxima quedamos seguro.
      Saludos y gracias.

      Elimina
  6. Ños estoy releyendo mi comentario y lo de situación fecuente no iba con la intención de quitarle merito a la foto ni mucho menos,pero creo que lo entiendes no?y es que esto de los comentarios en la red a veces hasta me acojona...

    ResponElimina
  7. Hola Pere,

    Torno a intentar contestar-te a l'entrada per 3a vegada. Hagi de dir que les altres dos vegades ho he fet des del mòbil i no sé que em passa amb aquest tipus de blogs que quan els dono a enviar es perden. Simplement no apareixen... en fi, paciència i una altra vegada aquest cop des del portàtil....

    Et deia que el fet que et plantegis aquestes coses (i qualsevol altra) és símbol inequívoc de que en aquesta afició es va avançant, sobretot si te la prens seriosament, i per tant els gustos i les motivacions d'avui no tenen per a què ser les de demà com tu bé planteges.

    La fotografia t'ha d'agradar a tu, ha de complir les teves espectatives i has d'estar-ne satisfet fins a l punt de voler ensenyar als demés el teu "botí". Què aquestes fotos que publiquis facin tenir més o menys visites dependerà també dels gustos dels visitants però, al menys és la meva opinió, jo fotografio per a mi i no per als altres, als altres només els ensenyo allò que a mi m'agrada i amb la visió que tinc en aquell moment segons la evolució o els gustos personals que tingui.

    Això de les visites ho lligo amb el tema de les galeries i els fòrums. Sembla que hi ha la dèria de que la gent publica només per a que la seva foto sigui molt vista o molt votada i fa un tipus de fotografia que saben que pot agradar en el lloc on estan... jo passo de tot això, cada vegada m'interessen menys aquestes webs-galeries. Només les consulto quan vull informació d'algun lloc concret per saber si algú hi ha anat abans i poder veure els seu potencial.

    En quant als fòrums... n'hi ha de molts tipus i els que són purament exhibicionistes no m'interessen tampoc, només m'interessen els que donen intercanvi d'informació (i sense gurús, tu ja saps que vull dir).

    Realment ada vegada estic més allunyat de tot això i prefereixo els blocs i si cal ja li afegiré alguna galeria per ensenyar el recull de les meves fotos però participar en galeries per "competir" amb d'altres.

    Crec que estas seguin un bon camí i tot i que no cal que deixis de buscar llums "màgiques" (siguin estridents o no) sempre pots combinar-ho tot per què qui dedica els esforços ets tu i a qui ha d'agradar també és només a tu.

    Al menys és el meu parer, es clar, no té perquè la mateixa opinió de tothom.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una apreciació, que se m'han "anat les tecles".

      Volia alcarir que de les galeries el que NO m'agrada és que s'estableixin una competició entre fotos, no pas que es mostrin fotos de diferents persones. Competició moltes vegades ficticies per voler no sé quants vots, o no sé quants punts, o sortir en el ranking de no sé on o tenir nosé quantes visites... totalment lícit, però a mi no m'agrada i és un joc en el que no hi entro.

      Elimina
    2. Hola Daniel, em sap greu això dels comentaris per mòbil, no ho he provat mai i celebro que s'hagi solucionat :-)

      Totalment d'acord, tot això forma part del "camí" que ens va definint a cada un en l'aprenentatge de la fotografia, està clar que si em trobo amb uns cels de colors espectaculars també intentaré fer el millor que pugui.
      Et puc dir per experiència que he tinguts alguns cels d'aquests, un, crec que el més potent que hagi vist mai, vaig fer un piló de fotos i encara no m'he "atrevit" a ensenyar-ne cap, em costen de creure fins i tot a mi mateix... no sé si m'entens??

      Som competitius per naturalesa, no hi podem fer res...el que no m'agrada és tot val depenent de qui ho faci, un dels motius per el que acostumo a mantenir-me al marge.

      Gràcies de nou Daniel.

      Salut!!

      Elimina
  8. Les bones llums són aquelles que están carregades de fe i entusiasme, el teu company va fer bé a estalviar-se tots aquests graons i crec que tu vas encertar a baixar-los ....... Recordo aquella frase famosa pels fòrums "si no hi ha focus no hi ha foto" ves a saber qui va ficar la pota en escriure-la per primera vegada, m'agrada mes aquesta altra "sense fe i confiança no hi ha foto".
    No tot pot estar previst, és mes, diria que no és gens bo tenir-ho tot calculat, perquè les sorpreses i els regals arriben de cop i volta com caiguts del cel.
    Recordo una cançó de Silvio Rodriguez que relatava la història de dos germans amb ànsies de descobrir i triomfar, l'un en el seu periple només volia arribar a l'infinit i es va perdre totes les bones coses que succeïen al seu voltant, l'altre només mirava davant de les seves botes i mai va arribar lluny.
    No es res de paisatges però si d'actituds.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Alex, avui si surt el nom :-))
      Molt bona la frase/reflexió i no pot estar més carregada de raó i no tant sols per fotografia sinó per la vida mateixa.
      En aquest cas els dos vàrem fer el teníem que fer, segurament si ell hagués baixat no hagués tret la càmera i jo hagués fet igualment la mateixa foto.
      Amb el tema de planificació, sobretot si estàs en un viatge crec que si cal fer-ho ja que et podries emportar alguna sonada decepció, em refereixo a llunes, marees etc...que cal tenir en compte.
      Gràcies!
      Salut!

      Elimina
  9. Una foto preciosa, ben aprofitat el moment.
    Salut!

    ResponElimina
  10. Yo la veo magnífica.
    Muy buena colega.
    Saludos.

    ResponElimina
  11. És a l'estiu quan la pràctica de la fotografia de paisatge, al menys per mi, resulta més dificultosa per la llum "dolenta". El que està molt clar és que des del sofà de casa les fotos no es poden fer ;-)
    Aquesta foto és senzillament una delícia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard, suposo que la llum "bona" surt igual però a unes hores intempestives i per anar a la costa a trobar-te amb "problemes" amb la gent és millor esperar altres èpoques ;-)
      Gràcies!

      Elimina
  12. wow!de les maques, maques! El cel no és un bon cel amb la línia groga a l'horitzó, un munt de núvols amb volum amb unes pinzellades vermelles , que semblen pintades a ma?
    A mi em sembla perfecte.:-)
    haig de reconèixer que en aquest cas " la teoria de la pedra" ha funcionat de meravella!!!.
    M'agrada especialment la profunditat que has aconseguit i en particular, el reflexa de la pedra gran sobre l'aigua!
    El lleuger moviment de l'aigua li dona vida...vaja, que jo sí que diria que la foto "té ànima" :-)
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse,
      En aquest lloc s'hi donen cels molt espectaculars, per internet corren moltes fotos amb exemples del que et dic però aquell matí em vaig sentir satisfet amb el que vaig viure i captar, un cop a casa la satisfacció va estar més gran encara al veure-la en gran.
      La "teoria de la pedra" me l'has d'explicar per entendre aquest "catxondeo" que us porteu ;-)
      El tema de l'ànima és molt personal, hi ha gent que s'emocionen davant un paisatge bonic i altres ho fan davant un motiu totalment diferent, l'ànima de la que parles i té molt a veure el moment i el sentiment que hi posi cada fotògraf :-))
      Gràcies Montse!!
      Un petó.

      Elimina
  13. Si, en 27" es deu contemplar bastant bé!
    La imatge té molta força, el triangle que formen les pedres amb la roca del fons trencat per les línies de les onades, és el que més m'agrada.
    Els teus arguments son interessants i estic d'acord en que no és el millor fotògraf el que només presenta imatges captades els dies de sort pel que fa la llum o els cels, dies que la natura està espectacular.
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè, curiosament, l'altre dia vaig llegir la reflexió d'un gran fotògraf americà, dels reconeguts internacionalment i parlava d'això mateix, les bones llums i per estrany que sembli, també feia referència a que les que ara per Ell eren les bones, fa poc era tot el contrari...i ho argumentava dient que fugia dels grans contrastos de llum, de llums que et trenquen l'histograma i buscava cada cop amb més insistència les llums suaus i poc contrastades que et permetien captar tots els seus matisos. Son afirmacions que quan les fas la gent no se les creu i alguns et diuen: "si clar, quan no tens sort amb les llums espectaculars...t'has de justificar..."
      Deixem-ho aquí i que el temps ho jutgi ;-)
      Un petó.

      Elimina
  14. Independentment de llums bones o dolentes, el que a mi m'agrada, en veure fotografies de naturalesa, és que les fotos (i el que les fa) siguin humils, naturals... és a dir que no estiguin gaire o gens retocades. Però òbviament no hi ha normes fixes. Si alguna fotografia està excel.lentment retocada (cosa que considero difícil de fer), pot ser una bona opció, pot ser gran art. Felicitacions pel teu treball.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb Tu Chuan Chusé i gràcies per la teva aportació.
      Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...