diumenge, 7 de juliol de 2013

Laurisilva

Laurisilva, una paraula que definia un objectiu meu dels darrers temps i que junt amb els taginastes, son una part molt important de la flora canària i a diferència d'aquests darrers, la laurisilva si que la podem trobar en altres indrets a part de les illes afortunades, creix en illes tropicals com Madeira, Nova Zelanda..etc.
El passat viatge a Gran Canària vaig poder-ne veure però amb molt poca quantitat i en una mena de jardí anomenat Reserva Natural de Los Tilos de Moya, la decepció va ser important.  En part aquest va ser un dels motius que partíssim el viatge a Tenerife en dos, un dedicat exclusivament a la nit, estrelles i taginastes al Parque Nacional de Las Cañadas del Teide i la segona part al macís d'Anaga, les seves costes i els boscos de laurisilva.
Varies sortides infructuoses amb molt poc botí fotogràfic però si cultural, vàrem poder estar en un dels llocs on la laurisilva regne per damunt de les altres espècies d'arbres i vaig poder fer-me una idea del que volia....si! ho heu endevinat! Boires!!

El darrer dia es va aixecar plujós, amb un cel gris plom que no convidava gaire a sortir amb la càmera però com s'ha de fer sempre quan ets a molts kilòmetres de casa... sortir a provar i aquest darrer matí que no prometia res va ser "el dia" que em vaig poder passar unes hores fotografiant laurisilva amb boires que anaven i venien sota una fina pluja intermitent.
Crec que el punt optim li va donar la pluja, que va pintar amb els millors colors les fulles de tota la vegetació de la zona i tirant de polaritzador els verds pujaven de to de forma natural.

Com no, també hi ha alguna anècdota  la més curiosa va ser quan uns ciclistes varen cridar: "Estan aquí, aquí los teneis...", clar, amb les presses havia aparcat el cotxe al costat de la carretera i l'amplada de la mateixa no era l'aconsellable per fer-ho i una parella d'agents rurals ens estaven buscant des de feina estona... :-)
Les explicacions de rigor, els vàrem dir el que estàvem fen i la sorpresa va ser que fins i tot ens varen  indicar un lloc molt proper per aparcar i no perdre el moment "boira" que teníem al davant...

Respecte a les fotos, la primera reflecteix una mena de catifa verda on la boira anava i venia deixant el paisatge com els dels comptes de fades, hi vàrem dedicar una bona estona i vaig poder gaudir-hi molt tot i la mullena que s'anava acumulant a la roba. La segona és una de les que sempre volia tenir, un caòtic bosc de laurisilva amb tot lo enrevessat que pot arribar a ser però que és com realment es veu, no tots els reductes d'aquesta planta son tant macos i ben ordenats com algunes de les famoses fotografies que presideixen alguns concursos internacionals de natura.

28 comentaris:

  1. Realment aquestes imatges, sense la boira, perdrien l'aura de misteri. Fins i tot una boira més atapeida hagués donat més interés a la imatge, però ja sabem que la maquineta de fer núvols no funciona sempre quan volem :-)
    Bones fotos, Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Pepet, sempre en volem més...que em recorda això?? 8^)
      Per mi viure el moment va estar una experiència memorable potser no he sabut copsar el que vaig veure..
      Salut!

      Elimina
  2. La ambientación de la primera es una pasada Pere, que guapa. Un abrazo

    ResponElimina
  3. El mas bonito bosque de Laurisilva que he visitado esta en la Gomera...no si estas imagenes son hechas alla o no es que me cuesta un poco leer y tengo vagancia! ;-)

    Gracias por compartir!

    Un saudiño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Gonzo, esto és Anaga, Garajonay queda pendiente para mas adelante...seguro que caerá ;-)
      Saludos.

      Elimina
  4. M'has fet recordar La Gomera aquell bosc de Laurisilva és una maravella i la carretera molt estreta,je,je,je.
    Boniques imatges i la sort que vas tenir amb la boira!
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquí em vaig trobar com el paradís i a la carretera que només passava un cotxe...Garajonay segur que deu ser el millor lloc però crec que s'ha de deixar regenerar, oi?? desprès que uns bretols li calessin foc fa dos anys.
      Un petó.

      Elimina
  5. Vas tenir sort amb el temps, aquesta pluja crea un ambient oníric, sembla que vagin a sorgir elfos en qualsevol moment.

    Les dues m'agraden molt, però en la segona has aconseguit ordenar el caos i aconseguir una mirada realment interessant, cosa gens fàcil pel que s'observa.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alba, ahir parlava per telefon amb el company que estava amb mi i la nostra sensació és la que descrius, estar en un lloc primigeni esperant que sortis algun ser mitologic de entre la boira ;-)
      Gràcies!
      Salut!

      Elimina
  6. Ambent propi del juràsic, un bosc que deu esser la hòstia.
    T'ho he dit al meu blog, pero t'ho repeteixo: si vols venir a fer el lilium pyrenaycum t'hi porto, jo crec que el cap de setaman que vé encara n'hi haurà (i si no al proxim any). Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, un ambient que sempre havia volgut veure i per el que sembla no es gens fàcil, el company canari que m'acompanyava no ho havia pogut pillar mai així...i hi havia anat unes quantes vegades, així que per "uno de la peninsula" no està gens malament jeje.
      Moltes gràcies per l'oferta Chabier.
      Salut!

      Elimina
  7. La primera és molt guapa però el brancatge entrecreuat de la segona la fa especial. Bon treball.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure el moment era especial Eduard, les fotos solen ser un reflex però aquest cop potser no mostren realment la fina pluja, la boira i quelcom més que hi havia voltant per allà ;-)
      Salut!

      Elimina
  8. Un bosc ben especial, i dues imatges ben diferents. La primera captiva especialment pel verd de les fulles i el misteri que embolcalla la boira del fons. La segona m'ha recordat unes plantes ben diferents i, malgrat el desordre crec que has aconseguit un dibuix molt atractiu.
    La boira és una gran companya en aquestes ocasions i els tons que deixa la pluja també son fantàstics.
    un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè, estar allà és com trobar l'eslavó perdut, saps que estàs contemplant un dels pocs llocs al mon on es pot veure aquesta planta i si li sumes l'ambient, la pluja i la boira...ja tens el còctel perfecte.
      Fins demà!
      Un petó.

      Elimina
  9. Sens dubte la primera m'agrada molt més, tot i els colors sobresaturats. A la segona l'enquadrament em sembla mes embolicat.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicenç, et diré un "secret" la segona està feta a la part esquerra del túnel de laurisilva que es veu al fons, és increïble com canvien aquests boscos en uns metres... suposo que com Tu, algú més haurà vist el tema de la saturació, de fet a la feina jo també veig molt de verd, no així al meu monitor de treball fotogràfic i tampoc fruit de cap programa de retoc, el valor de saturació es 0% en la primera, ara, la pluja, la molt llarga exposició (15 segons) la foscor que hi havia i el polaritzador devien treballar tots en aquesta direcció :-)
      Salut!!

      Elimina
  10. Soy del pensamiento que el que la sigue la consigue; y en esta entrada eso es lo que veo reflejado.

    Si ya en una anterior visita tu recopilación fotográfica no fue la esperada con respecto a las laurisilva, en ésta, el objetivo a lograr era mayor, ya que tenías esa espina clavada. Aún así, hasta el último día seguías con ese "picor" en esta segunda visita al archipiélago. Pero, como ya he dicho..: el que la sigue la consigue.

    Y ahí estabas tú, aún teniendo el coche mal aparcado, disfrutando de esa fina niebla que, quieras o no, da otro ambiente al entorno.

    Muchas felicidades por conseguir una de las cosas por las que te has peleado; eso siempre es una recompensa que te hace dormir más a gusto esa noche, verdad?

    Un abrazo ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Iker, seguramente la definición es esa, quien la sigue la consigue...y no solo se puede aplicar a la fotografia ;-)

      Un abrazo.

      Elimina
  11. Hola Pere,
    A mi aquestes fotos em transporten al passat. No es que esperi veure dinosaures pero quasi. Desconec bastant la botànica però crec que deu ser una espècie antiga i aquesta idea la veig reforçada en les dues fotos. En la primera per aquesta mena de passadís visual que condueix cap a la misticitat de la boira més marcada i en la segona precisament pel caos del creixement "natural".

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      Aquesta era justa la idea i Tu l'has encertat de ple, no podia centrar-me només amb la boira, volia una imatge que em transportes allà i la segona ho fa, allò és el caos!! i que es conservi molts anys així...primigeni :-)
      Salut!

      Elimina
  12. La primera és màgica, sembla una imatge de dibuixos animats.
    Desconeixia l'existència d'aquest arbust.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, no és un arbust, és un dels arbres primigenis que queden encara, forma boscos d'una extraordinària bellesa sobretot quan es combina amb la floració primaveral d'algunes flors, típic del P.N. de Garajonay a La Gomera, que es va cremar fa uns dos anys. Si algun dia tens ocasió...t'ho recomano!
      Salut!

      Elimina
  13. tenim un somni,
    si tambe es el vostre...
    us convidem a participar a aquest blog:

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

    us hi esperem !!

    ResponElimina
  14. Jo també desconeixia la Laurisilva i gràcies a tu...doncs au!a llegir i buscar per internet més informació!:-)
    a mi també m'agrada més la primera i en el meu monitor els verds no es veuen sobresaturats, tenen aquell punt just de verd que tenen les fulles tendres i molles!
    M'agrada com les branques van abraçant el camí , com si ens ajudessin i animessin a seguir-lo!!!
    Bon diumenge!!! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse, el teu comentari m'ha fet acabar de decidir de fer l'entrada d'avui sobre una altra de les plantes que potser molta gent desconeix, el tajinaste vermell, endèmic de Tenerife.
      Si, tens raó, de saturats res però tampoc es pot ser molt taxatiu amb la gent, cada monitor és una historia diferent i poden emmascarar llums i colors ;-)
      Un petó.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...