dissabte, 27 de juliol de 2013

Fotografia conceptual, si o no??

Un dia no fa gaires mesos, un amic em va dir: "la teva fotografia es bastant previsible, tècnicament correcte però no sorprèn...et recomano que abans de sortir a fer fotos et prenguis dos whiskys..."
Canon 5D + Canon 100mm f/2.8 IS L macro + trípode
Fa poc vaig pensar: Potser té raó, i perquè no li faig cas???
Ara ve la pregunta, desprès de veure aquestes i les darreres fotos he pensat: potser me'n he pres masses???
Que hi dieu??
 Canon 5D + Canon 100mm f/2.8 IS L macro + trípode
M'agradaria que fos una crítica de veritat, jo ho veig amb els meus ulls i dubto, a la meva mainada no els hi agraden gens, ho he consultat a un parell d'amics i tampoc... i a vosaltres???
Sincerament crec que de vegades t'encaselles allà on et trobes més còmode però tinc que reconèixer que sempre, sempre, he après de les crítiques, encara que algunes al primer moment et puguin fer "mal" si desprès et fan reflexionar cal valorar-les molt positivament.
Si al final tinc que deixar el whisky el meu fetge ho agrairà... :-))
Gràcies!!

P.D. No penso deixar la fotografia de paisatge que tant em té enganxat...

52 comentaris:

  1. Si que t'has passat amb l'alcohol,si.
    Opino el mateix que la teva mainada....tinc un telèfon de aquells que son anònims, si el vols.
    Et prefereixo seré.
    El vot me'l guardo per altres de mooolt més boniques.
    ;)
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther,
      Ja m'ha quedat clar, de moment no necessito el telèfon dels "anònims"... :-)
      La veritat és que avui per exemple he sortit amb ganes de macro...i un cop he fet unes quantes papallones, ho veia tot massa clàssic i he començat a deixar anar la "pinsa"...potser massa ;-)
      Gràcies!
      Un petó.

      Elimina
    2. Penso que experimentar i deixar anar la pinça fa evolucionar.Ben fet!
      Fa temps varem parlar d'això de quedar-se encasellar, oi?
      :)

      Elimina
    3. Si, tens raó, algunes fotos de les que ara me'n sento orgullós han estat fetes en un moment de bogeria temporal ;-)
      El tema de l'encasellament és molt complexe, perquè deixar de fer el que t'agrada, et motiva i et fa "viure"??? Per mi la fotografia de paisatge és més que una afició, és un motor que em fa tirar endavant, marcar una fita i tractar d'assolir-la et manté sempre actiu ;-)

      Elimina
  2. M'agraderia veure les fotos del teu amic, pot es a ell que li fa falta un parell de copes.
    O pot ser l'enveja, tambe hi fa molt.
    Aquesteas macros no son res d'altre mont, pero les de paisatges per a mi son un referent.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ernest,
      Gràcies per donar la teva opinió, el meu amic sol figurar entre els premiats de concursos de talla internacional, no voldria que això fos una polèmica amb ell, doncs només he tret el comentari per complementar l'entrada.
      Potser ja fa masses dies que no surto en busca de bones llums, l'estiu és el que té... i et tinc que dir que si he fet aquesta entrada és precisament perquè la gent i digui la seva com tu molt be has fet i perquè tinc més d'un dubte. :-)
      Salut!

      Elimina
    2. No voldria pas que os piquesiu.. o vaig dir una mica ala llugera i amb ironia.
      Salut Pere!!

      Elimina
    3. No home no Ernest, si has anat llegint els comentaris i les respostes ja veuràs cap on va el "rerefons" d'aquesta entrada ;-)
      Salut!!

      Elimina
    4. Veig que nececito desconectar uns dias...

      Elimina
  3. Des de la meva humil opinió crec que la primera fotografia és molt xula, les llums del fons contrarestren l'orquídea que a la vegada és preciosa.... Cadascú té un estil i les teves fotografies de paisatges, potser són previsibles, però són molt xules i no les sap fer qualsevol, així que.... amb whisky o sense.... a fer fotos! :DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alba,
      Aquest tipus de fotografia, o t'enganxa a la primera o l'ignores completament, son les reaccions que he vist en la gent que les ha vist en gran...tinc que dir que amb la pantalla gran canvien una mica la percepció.
      Gràcies per la teva opinió i la teva "recomanació" jeje

      Elimina
  4. Fes el que et vingui de gust, als altres ens pot o no agradar.
    A mi no em desagraden les imatges experimentals que aporten noves maneres de veure, però beure per fer fotos és vici i no cal buscar excuses ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard,
      M'has descobert...el que hi ha darrera de tot això és pur vici ;-)
      Vici i obsessió per la fotografia
      Salut!!

      Elimina
  5. Pere yo creo que tu estilo fotográfico no refleja más que tu actitud a lo fotografiado. Asi que si te dicen que tus fotos son previsibles yo lo tomaria como un halago, es tu sello personal. Eso es mucho, porque mucho peor es no tenerlo desde el punto de vista artístico o creativo. Personalmente creo que experimentaré el día que técnicamente sea incapaz de mejorar o conseguir las fotos que imagino. Te seré sincero, estas fotos son muy guapas pero prefiero tus paisajes. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes razón José, cuando veo una foto tuya ya lo se antes de ver la firma, tienen tu sello...y eso es un lujo, forma parte de una evolución hacia lo que te gusta hacer y te marca.
      Gracias por tu sinceridad.
      Un abrazo

      Elimina
  6. una foto que potser té la seva dificultat, però que potser no llueix tant com hauria.
    Totes les que he vist sense whisky m'han encantat.....o sigui que d'aixo no és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan, suposo que aquesta és l'opinió de la majoria :-))
      Salut!

      Elimina
  7. jajaja... Molt divertit el teu amic !!

    Intentaré ser molt franca :-))...tu ho has demanat !! jeje.

    Aixo de deixarse anar estar molt be...experimentar i "cagarla" va molt bé...es com la pintura..com diu la meva profe...sense por !!.

    Aquestes fotos potser no son encertades i no t'agraden..però potser algún dia ...PAM ! surt algune cosa de les que impresionen.
    Aquestes tampoc les voto !

    Les teves fotos de paisatges son espectaculars...però si que penso que no arrisques...també t'he de dir que no voldria pas que deixessis de fer aquestes maravelles....pero llançant-te a la piscina !!

    (si vols en parlem..."largo y tendido" :-))

    Bon diumenge!

    Petó.

    Carmina

    ResponElimina
    Respostes
    1. No esperava menys Carmina, tu saps perfectament com funciona el meu cap... jeje
      També he pensat que algun dia pot sortir aquest PAM, sobretot mentre estic fent aquest tipus de fotos, que la majoria de vegades no saps que sortirà fins que no has fet la foto.
      Fa ja bastant de temps que busco l'originalitat en la fotografia de paisatge, no et sabria dir sobre el tema arriscar, crec que m'agrada fer-ne "amb risc" i també arriscant ..jeje...ja m'entens ;-)
      Gràcies!!
      Un petó

      Elimina
  8. M'he oblidat de dir-te:

    Que sempre has de fer lo que et diu el cor.

    Si el cap et diu quelcom i el cor un altre cosa...EL CAP MENTEIX !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu cor vola cap a països freds....molt ben dit!!!
      Bon diumenge!

      Elimina
  9. No e veig beuent-me dues whiskis abans se sortir de casa a les hores que ho faig. Caldrà provar a anar a fer fotos després d'haver anat de festa, però ja no tinc 20 anys :-)
    Crec que tothom (o gairebé tothom) té un estil propi, però provar coses noves sempre va bé. No sé, m'he llevat a les 4 d'el matí i tinc el cap una miqueta espès, no sé ni que estic dient.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home Chabier, és en plan "metafòric"...no seria capaç de sortir a les 5 com ahir amb dos whiskys dins...i tot fosc..jeje
      Si, Tu entens aquesta part inquieta, espero veure els resultats dels marcòlics.
      Gràcies per dir-hi la teva.
      Salut!

      Elimina
  10. Bon dia!
    Jo m'he fet unes quantes reflexions:
    1. No puc valorar la opinió del teu amic vers a tu, sense veure les seves fotos i poder dir...ostres, aquestes sí que impacten o bé...buf potser és a ell a qui li calen dues copes! :-) així potser sabria que vol dir per a ell "impactar"

    2.Els pintors pinten els quadres perquè els hi agradin als possibles compradors o expressen el que porten dins?

    3.Recordo el dia que et vaig conèixer. D'això ja fa uns quants anys....Vam anar a Calella a fer fotos. Havíem quedat a les 8 a fer el cafè amb una colla de gent. Quan vam començar a fer fotos tu et vas guardar la càmera i et vaig preguntar, i això? i molt cofoi, m'ensenyes la càmera tot dient...jo ja he fet "la foto".
    Una foto de Calella amb les primeres llums,que en el seu moment em va impactar. I aquí vaig descobrir al Pere que té clar el que vol. No canviïs.

    4.Sorprendre? Diccionari:Colpir l'ànim d'algú una cosa inesperada, meravellar algú amb quelcom d'inesperat, d'incomprensible.
    Cert durant un temps, et vaig veure fer fotos que havien fet abans altres fotògrafs importants....crec que estaves en el camí de l'aprenentatge.
    Ara, quan veig una foto teva porta el teu segell i sé que és teva i tot sovint em deixes amb la boca oberta! :-)
    5.Sovint quan miro les fotos de Chema Madoz admiro la capacitat creativa que pot tenir aquest senyor.I em sorprèn. Cert.
    Fotografiar paisatge és quelcom molt diferent.És el que és i és el que hi ha. Només el domini i la tècnica de les llums que tens tu, fa les teves fotos diferents.

    6. Les dues floretes d'avui m'han "sorprès" però no de forma agradable. A mi em sorprenen les teves girafes de madagascar...la primera foto de les flors de l'entrada anterior...una preciosa papallona de vidre....

    7.Crec recordar haver llegit que un dia deies que havies presentat una foto a un concurs...i que no t'havien entès...i a Van Gogh que el van entendre?

    8. Em permetre donar-te un consell ja que ens ho demanes...tens dos camins...o trencar-te el cap per sorprendre o fer el que sens...
    Si fas el que sents segur que faràs bones fotos...
    Si vols sorprendre emportat un porró amb una barretina a Islàndia, el plantes al mig de tots els paisatges i fas una sèrie que es digui " Islàndia vista per un català" !!!!! jajajajaj

    I plego, que em sembla que he gastat tot el bloc!!!! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Montse,

      1) No és aquesta la qüestió, a mi m'agraden el 80% de les fotos que fa però el rerefons de l'entrada no va per aquí ;-)

      2) Touche, tens molta raó!!

      3) Molts anys Montse, molts i també ho recordo com si fos ahir ;-)

      4) Crec que això forma part del camí...com ja vaig dir en una entrada anterior: "Camins que has de fer sol..." cada pas que donem ens porta a evolucionar (o així ho vull creure..) i a trobar el que realment ens motiva i ens fa "viure" :-)

      5) M'encanta Madoz, la frescura i la extrema originalitat que té però a la natura i sobretot amb el tipus de fotografia que faig (only one raw) és difícil d'obtenir resultats similar.

      6) Gràcies per la teva sinceritat.

      7) De primeres vaig pensar que potser era massa extrema, no va passar cap selecció, desprès vaig veure els premiats i finalistes...tenia algunes fotos d'aquell estil però ara i sabent el resultat, tornaria a presentar les mateixes, quan ho vaig fer era perquè m'agradaven...i encara ho fan. L'important és ser fidel a les teves idees.

      8) M'apunto això de la barretina, potser tindria èxit... jeje sincerament no m'hi veig jajaja
      Espero que si algú en el futur te dubtes respecte al seu camí fotogràfic, trobi en aquesta entrada i altres d'aquest bloc, "respostes" que l'ajudin a seguir el camí correcte, les vostres opinions no tenen preu.

      Espero que entre la teva i la meva no em fotin fora de blogger ;-)

      Un petó

      Elimina
  11. Hola Pere!

    Veig que has encetat un bon tema...
    Penso que has de fer el que et surti del cor i et vingui de gust
    No es tracta de forçar el cap i els seus mecanimes per intentar canalitzar tot alló que li passa, cap el cor...

    Es cert, tens un estil i una manera de fer molt reconeixible -que pot agradar o no-
    Les teves fotos són excel·lents imatges objectives de la realitat que busques (i trobes) però també crec que cerc que tenen poca "ànima".

    En aquestes fotos que has fet de floretes, tot i que s'entreveu un intent de fer alguna cosa diferent, penso que t'ha sortit una imatge rígida.
    No sé si hauries de pendre't més whisquies o deixar de ser tu...

    El que sí tinc clar és que és molt important fer fotos de les imatges que t'apareixen encara que no siguin l'objectiu previst. Per fer això cal saber mirar el que t'envolta, el que et trobes...
    Si només vas amb idees preestablertes, no podras tenir aquesta visió fotogràfica.

    Si obres els ulls i mires les petites coses (en el sentit més ampli) descobriras un "món" meravellos per capturar!
    Però sobretot, continúa fent paisatges!!!

    Uhm... demanaves sinceritat...

    Un petó,

    Lou



    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Lou,

      M'he llegit varies vegades el teu comentari i a hores d'ara encara em perdo una mica però intentaré contestar.

      Entenc perfectament la teva "crítica", és més sé de que parles ;-)
      M'agrada el caire que ha agafat aquesta entrada perquè al menys tothom hi diu la seva, des del seu punt de vista i sense tenir que lloar les fotos, al contrari, defensant el que fa o pensa :-)

      De vegades hi han circumstancies que no et permeten obrir el ulls davant un llocs, paisatge, motiu... i costa desfer-se de prejudicis prefixats, tens raó.

      El que si tinc clar i penso que és molt important, tant per mi com per vosaltres és no deixar de ser mai un mateix, a la fotografia o a la vida ;-)

      No, em sembla correcte, gràcies!!
      Un petó

      Elimina
    2. jajajjjajaj!
      Comentari sintètic: Fes paisatges!!!

      i ara... a dormir!! ;-)

      Elimina
  12. Veig que en general no ha agradat gaire la novetat. Ya portes molt de temps fent fotos, primer macros i despres paissatge. Segur que les primeres no valien gaire pro has anat millorant fins arribar a on estàs ara. L'unic que et puc dir es que facis el que et vingui de gust a tu i si apart del paissatge vols seguir amb el tema "conceptual" segur que també hi destacaràs.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, tu vares ser la "víctima" que em va tenir que aguantar aquell matí..però no era la primera sessió, fa temps que això em volta per el cap, no per fer cap canvi radical però si per aprofitar una sortida que si no hagués estat per això hauria acabat ben d'hora...
      A més estan servint per crear un diàleg prou enriquidor per els lectors actuals i futurs i per si algun cop m'oblido de cap on vull anar ;-)
      Gràcies!
      Salut!

      Elimina
  13. Digue-li el teu amic que previsibles o no les que normalment fas a mi m'agraden. De fet potser alguna pot ser previsible però la majoria a mi em sorprenen.
    Aquestes que ens mostres avui a mi no m'agraden, però si és el que venia de gust fer doncs endavant i res adir.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Tu em vares "patir" no fa gaires dies en una sessió similar... i les hores varen caure sense adonar-nos, això vol dir que ho vàrem gaudir, independentment dels resultats que com quan sortim a fer paisatge no sempre son bons...
      Gràcies per la sinceritat.
      Salut!!

      Elimina
  14. Viendo las fotos macro con lucecitas de un amigo me pregunte…” los flares son la modernidad” él siempre era reticente a estas cosas, eso me ha hecho reflexionar, no es bueno ser impermeable es mejor ser receptivo y estar abierto, pero como siempre la realidad de uno mismo está en tu interior, me emocionan los flares pero esas lucecitas tan cameladoras son solo una letra del abecedario fotográfico , la fotografía es luz y contentarse con eso me parece bien poco, aunque, eso si, tienen mucha aceptación .
    La luz de una imagen macro se reparte sutilmente por todo el fotograma, en cada detalle, la luz es el hilo conductor de una imagen , no me gusta presentada a cañonazos impactantes sin mas como si fueran de radio formula…….
    Yo soy mas de porros que de wiskie en cualquier caso y bajo la influencia de cualquier paraíso artificial me siento a gusto y dejo fluir la intuición con valentía confiando en mi mismo, ese es el mejor parámetro, ni intento ni puedo pensar demasiado mientras disparo, después ante el ordenador y con la serenidad que me ofrecen unas galletitas y un té medito sobre lo que he hecho y saco conclusiones para volverlas a olvidar en la próxima sesión…

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lastima que no haya quedado tu nombre, me gustan tus refelxiones y son un aporte mas, una invitación a dejar ir el tarro donde quiera, a salir sin ninguna idea en la mente, de hecho las fotos que ilustran esta entrada son el fruto de una "sesión macro destinada a mariposas..." :-))
      Como dice Isabel Diez: "La luz es el alma del paisaje" pero podemos añadir que igualmente lo es de cualquier tipo de fotografia.
      Gracias "Anonimo"
      :-))

      Elimina
  15. Hola Pere, aquest comentari també me l,han dit més d,una vegada, i fins i tot me l,he fet a mi mateix. Però la fotografia acaba transmeten la forma en que veus, o vols que vegin, el món. Crec que a tots ens agradaria fer fotos més sorprenents, però la visió del món que tenim és la que és i difícilment es pot trencar. Aixòsí, crec que podem evolucionar i, igual que quan mires fotos velles, potser al cap d,un temps t,adones que la sorpresa ja forma part del teu segell.

    PD: En quan a les fotos, prefereixo veure a beure. Així que estic d,acord amb els fills.Massa artifici.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon, bona explicació, és com aquell que desprès d'estar buscant i buscant s'adona que ho tenia des del principi però potser no ho valorava. És curiós la diversitat d'opinions que han sortit i segurament aquest serà un post que d'aquí un temps m'agrada tornar a llegir :-)

      Queda clar!!
      Salut!

      Elimina
  16. Crec que un ha de ser fiel a sí mateix, i fer el que a un li agrada, i seguir pels camins que busqui o se li presentin.
    En paisatge potser tots som previsibles, i en altres camps, com el macro, també és complex aportar el punt artístic.
    En l'art és un repte sorprendre, una altra cosa és que es busqui sempre aquest repte, o simplement s'aconsegueixi, sense atabalar-se per això. Penso que la cerca i renovació del llenguatge són positives, però no sempre efectives.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alba, sorprendre amb un paisatge conegut és molt difícil i segurament també tindries que arriscar molt creant diversitat d'opinions igualment, en el mon del macro potser ho tenim més a l'abast però treure quelcom artístic, original, pictòric i que agradi ja és una altra cosa :-) i sol ser fruit del treball de molts mesos i no de la casualitat.
      Gràcies!

      Elimina
  17. Després de llegir tanta reflexió profunda a mi només se m'acut afegir una cosa: Es pot canviar el whisky per un "ron añejo" de 7 o més anys?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Whisky, ron,,etc a gust del consumidor Pepet
      Bones vacances!!

      Elimina
  18. a la fotografia de paisatge que et permet fer "fotacas" en poc temps de dedicaciò: arribes i triomfes en minuts. Amb el macro has de fer el mateix recorregut, posar-li les mateixes hores en comptes de pretendre traspassar-li el bagatge paisatgístic.
    No sé si m'explico...
    Sussss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sussss,
      No estic d'acord amb que fen paisatge arribes i pim pam, fotaca...
      No estic segur si t'interpreto be però sembla que els dos volem dir el mateix i semblant al que va comentar l'Alex, que darrera de bons resultats sempre hi ha una feina i una trajectòria, no?
      Aplicar el bagatge paisatgístic?? Vaig començar fa mooolts anys amb el macro, llavors es feien d'una altra manera però la paraula conceptual que he utilitzat al títol és en general, macro, paisatge, fauna... és la "moda" dels darrers temps ;-)

      Elimina
    2. Ondia! el comentari es va tallar! cachis, ja no comentaré més des del telefonino...
      Deia que les hores que portes al paisatge et permet asolir fites en menys temps que al macro, al que li has de posar les mateixes hores per aconseguir el mateix.

      Elimina
    3. No t'amoïnis Susss, imaginava que volis dir això però ara ha quedat del tot clar ;-)

      Elimina
  19. Hola Pere!!

    Uf ja arribo tard amb tantes reflexions, però ja saps què ara tinc una temàtica fotogràfica única que m'absorbeix... amb guàrdies de 24h., ara... se'm cau la baba.
    Pel què fa a la pregunta del post, no se noi, a mi m'agraden les teves fotos "més típiques" com han dit més adalt porten el teu segell, i com bé ben saps tant donat algun què altre premi (per cert felicitats pel d'aquesta setmana a França).
    Per mi és com menjar, cal menjar variat per estar saludable, però sobretot disfrutar dels àpats, ja saps, al final acabes menjant el què més t'agrada per molt típic què sigui (visca el pa amb tomàquet), segueix fent els mateixos plats què tant ens agrada a molts, però de tant en tant es pot improvisar nous plats, què de vegades poden sortir fallits, fins a arribar a les tres estrelles michelin.
    Uff em sembla què el què porta els whiskys sóc jo, bé vaig a donar biberons.
    Abraçada Francesc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Francesc,
      Gaudeix d'aquest moments que no te'n adones i es fan grans de cop ;-)
      Tens raó i bàsicament estem d'acord, encara que de tant en tant puguem "gastar" (com diuen els anglesos) alguna sessió en "anades d'olla".
      Gràcies, com corren les noticies ;-))
      Compte!! No caigui cap gota al biberon...
      Una abraçada

      Elimina
  20. Tard però aquí estic...

    Què vol dir que les teves fotos són "previsibles"? Que si al teu amic li donen una destinació, una data i hores en els que hi seras ja sap quina fotografia faras abans que la pengis al bloc?

    No sé que dir-te, ets una persona que planifica molt bé les sortides pre intentar garantir un èxit moltes vegades difícil per la gran quantitat de variables que hi ha i possiblement el teu estil fotogràfic combregui més amb un estil realista, documentalista... o diga-li com vulguis.

    Jo la pregunta te la faria diferent... a tu t'agraden les teves fotos?

    No ho plantejo des del punt de vista d'autoexigencia ( a mi no m'agraden mai les meves fotos i menys les del passat) si no des del punt de vista de si en gaudeixes fent el tipus de foto que fas, planificant, ensenyant-les...

    Si la resposta és SI, no cal que continuem parlant... sempre mana l'autor. Ni previsible ni punyetes... em fan molta gracia aquests termes... és com lo de paisatgista postalero... fins i tot ho diuen quan les fotos no són cap cliché.. simplement perquè tenen bellesa.

    Respete al tipus de fotos... que vols que et digui, et torno a fer la pregutna... a tu t'agraden?

    Jo l'únic que hi veig que amb les coses més "Hartístiques" (la h està posada expressament) s'ha d'anar amb compte de que no es converteixi en un recurs abusat i que per tant acabi cansant... però torno a dir, si a tu t'agrada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser precisament per aquesta feina que hi ha abans surten resultats "previsibles" però sempre depenent dels ulls amb que ho mirem, hi ha gent que se sorprèn amb una foto d'un lloc conegut amb un enquadrament diferent i amb llums adequades però hi ha altra gent que si ha vist o ha estat en un lloc diu que no faràs res que el sorprengui...

      Dani, a mi fins i tot me'n agrada alguna jeje, crec que soc molt exigent i molt crític amb mi mateix. En tots els casos en gaudeixo plenament i és una motivació per tirar endavant, el dia que no sigui així buscaré nous reptes cap un altre costat.

      El recurs "Hartístic" l'estan posant de moda els grans concursos internacionals, son els que marquen tendència, igual que la modes de roba ;-)

      Salut!

      Elimina
  21. A mi no m'agraden.
    La llum de la dreta de la primera em molesta, possiblement la mateixa composició amb llum més subtil i un protagonisme més clar de la flor, estaria més bé.
    La segona, no sé si és pel Whisky, però en tot cas l'objectiu de la imatge a mi em resulta confús, em fa pensar en fotos que he fet jo cercant la bellesa de les flors sense aconseguir plasmar-la a través de la càmera.
    Ara, una vegada escrita la meva impressió t'he de dir que no entenc el dubte inicial sobre el comentari del teu amic.
    Què vol dir que les fotos son previsibles ?
    Per mi la càmera és el mitjà per captar o expressar imatges que et motiven, la inspiració que tens al cap, idees que vols compartir, sensacions, vivències..., allò que a tu t'agrada.
    Després que aquestes fotos provoquin sensacions bones o dolentes, que agradin als demès, que guanyin concursos..., és un luxe afegit.
    un petó Pere!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè, espero que en el futur aquesta entrada serveixi per trobar la "llum" en moments de dubtes o foscor, hi han algunes reflexions molt bones. He tingut la sort de que els que hi heu participat heu aportat punts de vista diversos i vàlids.
      Moments com els que reflexen les dos fotos segur que ens han vingut al cap o potser vindran en algun moment, crec que és inevitable en qualsevol progressió, similar a allò que els americans en diuen el "HDR Hole" ;-)
      Gràcies!
      Un petó.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...