dissabte, 15 de juny de 2013

El raig còsmic

Per primera vegada aquest any m'he "saltat" una setmana sense fer entrada i la veritat, hi ha un motiu, ja fa 5 anys que estic publicant de manera regular en aquest bloc i potser ha arribat el moment de fer un canvi de plantejament, potser aquest model està tocant a la fi, potser ja està més que esgotat?? o el que s'està esgotant soc jo...
Quan vaig començar havia pocs blocs d'aquesta mena, ara tothom en te un i resulta dificil que la gent tingui temps per mirar/llegir tot el que els vols transmetre...amb tanta oferta com hi ha, ho entenc.
No ho sé, vosaltres en teniu la paraula... però el que si ha canviat he estat jo, no m'havia adonat d'aquest fet fins dissabte passat, entre les 03:00 i 05:00 de matí a més de 2.000m, fregant els zero graus, contemplant tot sol l'espectacle que il·lustra la foto d'avui.
Paràmetres tècnics: Canon 5D + Samyang 14mm i molta "ànima"
Així, sol, incomunicat, sobrepassat totalment per el que estava veient vaig "connectar" amb el meu interior, varen ser moments de pau, moments íntims, moments especials, podria dir que vaig estar tocat per el raig còsmic de la Via Làctia, crec que en aquell moment vaig ser conscient del que "volia ser quan sigui gran"...

P.D. Agrair a Arturo Lasso la seva companyia en aquest viatge a l'interior i haver-me donat "el meu espai" per aconseguir-ho.

44 comentaris:

  1. Hola Pere, lo de que el blog és un model esgotat depen molt de lo que primis, si el fet de transmetre (sempre parlant de qualitat) o be la reciprocitat en visites i en comentaris. En el meu cas les visites més o menys es mantenen però és cert que els comentaris han disminuït. L´alternativa quina pot ser? Espero que ens desvelis la que tens en ment. Al menys jo el model pel qual he perdut interés per sobreexplotació, per infinitat de contingut i per majoria de comentaris sense sentit són les galeries-web.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      No, en cap moment el nombre de visites/comentaris em pot influir, com en el teu cas, aquestes es mantenen-pugen. La meva idea ha estat sempre tenir un lloc per compartir sense "obligacions socials" per els visitants... però 5 anys son 5 anys... i han passat moltes coses darrerament ;-)

      Elimina
  2. Caram Pere, no sé segur per on vas!
    Jo ja fa un temps que he separat una mica les entrades al bloc. Moltes vegades tinc imatges per pujar però no sé de quin text acompanyar-les.
    Tampoc visito tant sovint els blocs coneguts, una mica per falta de temps d'altres per no saber que dir o comentar. Potser tenim massa de tot, oi?
    Be suposo que en les properes setmanes ja veurem per on vas.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Seguiré una mica el teu camí, porto molts mesos publicant setmanalment i potser ara m'adono del "cost" o fatiga mental que això suposa... crec que si, tenim massa de tot...
      Fins aviat!!
      Salut!

      Elimina
  3. Solo dos cosas Pere, espero que sigas deleitandonos con tus fotos/relatos de este blog y que sepas que me ha gustado mucho tu forma de describir los "EXIF's" de esta foto
    ;-)
    Un beso

    ResponElimina
  4. Hola Pere, es que hacer una entrada semanal con fotos de calidad, como en este blog se ven, agota a cualquiera. Eso es muy difícil mantenerlo en el tiempo, así que ese puede ser tu reto, seguro que lo consigues. Una prueba de ello es el numero de visitas que tienes. La foto es una preciosidad, el color del cielo y la Vía Láctea está perfecto. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José, tienes mucha razón, algo de agotamiento si hay...voy a probar espaciando algo las entradas e intentar mantener el nivel de ilusión con el que empecé. Me alegro que encuentres el cielo bien, tu eres el master.
      Un abrazo

      Elimina
  5. Quina foto més xula, ja em faria goig a mi de tindre tant el material per poder fer-la com els conoiximents.
    Com et diu Jose, és difícil de fer entrades bones (però ell ho fa); més fàcil és fer entrades amb fotos com les meues :-)
    Jo mantinc el bloc (i aixó que hi ha vegades que també me'n he cansat) per vendre el meu xicot pais i la meva xicota llengua, pero és clar que ni visc de la fotografia ni ho farè mai. I aixó que visites no em falten, i si fossi pels comentaris faria temps que ho hauria abandonat.
    Per mi pots seguir molt de temps, perquè amb el teu bloc, i uns quants més, gaudeixo i aprenc.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Chabier, a part del material i coneixements, Tu tens els cels, allà on vius he quedat impressionat per la qualitat atmosfèrica, tant per la part dreta com esquerra, t'ho asseguro!!
      Està be això de vendre lo teu i ho aplaudeixo, no en conec gaires com el teu ;-)
      Salut!!

      Elimina
    2. No et pensis, que els cels del Pirineu no es lliuren de la contaminació llumínica, encara que és clar que no n'hi ha tanta com a altres llocs. Aixó sí, tant de nit com de dia és espectacular, per aixó vull vender-lo (i no et pensis, que potser no tingui res aveure amb les meves fotos, però he conegut una pila de fotògrafs que han vingut a Bielsa).
      Pel que fa a aixó que dius que no conoixes gaires com el meu, no sé com prener-ho :-D
      Salut i endavant amb el blog.

      Elimina
    3. Jo vaig estar a Bielsa i va estar una llàstima que no coincidíssim, si ho vaig fer amb el Javier Vecino, un crack!!
      T'asseguro que els cels em varen impressionar, si t'interessa on t'ho diré per privat, no fos que es massifiques... ;-)
      I al respecte de que no en conec gaires ho deia com a elogi, està clar!!
      Salut i gràcies!!

      Elimina
  6. Pere, entenc el teu raonament i reflexions sobre el blog, per la meva part gaudeixo molt lleguint qüestions entorn de la fotografia de natura, descobrir indrets nous, comentaris dels gadgets i reflexions varies i en les teves finestres ho faig, potser no cada setmana, però se que hi trobaré quelcom interessant. Segur que trobaràs el fil.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xavi,
      Espero trobar-lo de nou i espero veure't per aquí ;-)
      Salut!!

      Elimina
  7. Hola Pere:

    A diferencia de tus seguidores yo sé lo que te ronda por la cabeza ya que lo hemos comentado y sabes mi opinión. Personalmente creo que éste es tu rincón privado y eso es algo que no debería de desaparecer. Por lo que veo tienes muchos seguidores y comentaristas que participan por voluntad propia y eso es de agradecer. Ánimo y espero que éste "Racó dels teus somnis" siga ahí para mostrarnos en fotografías y buen hacer un trocito de tus sueños. Eso si, sin mojarnos los pies je je je .
    Un placer haber compartido risas y fotografía contigo.Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arturo,
      A diferencia de los otros comentarios, a ti no te puedo contestar de la misma forma, Tu eres parte de este interrogante que tengo ahora y lo sabes...
      Fijate que cuando me mojo los pies salen buenas fotos jajaja y claro, intentaré que el nombre de este blog que por poco te hace hablar en catalan continue en la cabecera pero con contenidos nuevos.
      Gracias Chavalin!!
      Un abrazo

      Elimina
    2. Me alegro mucho que hayas cambiado de opinión , o por lo menos que hayas reflexionado de otra manera. A veces la línea recta se tuerce pero....que coño !! a mi me encantan las diagonales je je je .

      Pd. Lo de hablar catalán creo que no je je je

      Elimina
    3. No sabria decirte si diagonales o zigzag pero el caso es mirar hacia delante...

      ;-)

      Elimina
  8. Per cert Pere, la foto, una meravella, una compo brutal!

    ResponElimina
  9. Jo vindria a dir més o menys coses que ja t'han comentat sobre la qualitat de les imatges i text, etc. Jo sóc dels que regularment trec el nas per veure amb quina foto de quin lloc exòtic (o no tant) i meravellós ens fas xalar.
    En fi, espero que les entrades no s'aturin encara que siguin un xic més espaiades.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jcarles, intentaré que així sigui ;-)
      Salut!!

      Elimina
  10. Pere, no vaig tenir l'oportunitat de comentar-t'ho però...
    Si us plau, no deixis el bloc aparcat.
    Una imatge val més que mil paraules però aquest bloc ( per mi) te més que imatges. Te sentiments, te vivències, te emocions...essència (la teva) que m'arriben (o ens arriben) i no deixo de visitar-lo per que (com sempre t'he dit) em fas viure al que poder jo no veure ni viure mai, transmets aquelles emocions que poder mai podré sentir.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixa que "el racó dels meus somnis" continui sent "el racó dels nostres somnis"

      Elimina
    2. Hola Esther,
      Amb la darrera frase m'has "matat"...com em puc negar ara?? jeje
      Gràcies de debò per el teu suport, també t'he de dir que el millor que pots seguir i viure és el teu, has de marcar el teu camí, gaudir-lo i seguir endavant ;-)
      Un petó.

      Elimina
  11. Mentre tenim els peus en aquesta terra el més important és el que volem fer nosaltres. Si ho has trobat fes-ho, però haig de dir que un blog de fotogràfia com el teu no n'hi ha gaires i trobar una entrada de tant en tant és tot un plaer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan, espero que en de tant en tant és faci realitat ;-)
      Salut!!

      Elimina
  12. Avui no faré cap comentari de la foto...avui si alguna cosa s'ha de dir es...M'ALEGRO MOLTÍSSIM QUE HAGIS "CONNECTAT" AMB EL TEU INTERIOR....aixi amb lletres ben grans... :-)

    Amb puc fer una idea del que vas sentir..de debò !

    I pel que fa al blogg...ets tu qui ha de decidir...tampoc se l'idea que et ronda pel cap.....però opino que si tens necessitat de seguir expressant has de prescindir de que hi hagin altres...a mi m'agrada llegir-te a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Epppp...no m'he "acomiadat"...:-))

      Petoooons.

      Elimina
    2. Aquesta és la Carmina, directa i segura!!
      Gràcies, sabia que això de trobar-te a tu mateix t'agradaria, com a experiència ha estat brutal, encara a dia d'avui la recordo com si fos aquell dia, aquell moment i per altra banda, em sento afortunat d'haver pogut estar d'aquesta manera en un lloc on més del 90% dels mortals no ho podrà experimentar mai, encara que hi hagués estat en aquell moment ;-)
      Un petóooo

      Elimina
  13. Pere hace poco que paso por este blog pero he de decirte que me gusta leerte y por supuesto tus imagenes, pienso que debes hacer lo que realmente te apetezca y cuando te apetezca, no te marques la obligacion de una entrada semanal, dejate llevar. A mi me pasa algo parecido y cuando me agobio sabes que hago? Cojo la camara y me voy a hacer fotos y buscar mi interior.

    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Javier y bienvenido!!
      Lo de cojer la cámara lo hago...cuando me agobio y sin agobiarme también... jejeje, no es ese el problema ;-)
      Espero que sigamos viendonos por aquí.
      Saludos.

      Elimina
  14. Home, si no ens dones tota la info (el que t'està rondant pel cap queda amagat) és difícil donar una opinió. El que està clar es que quan es fa una cosa (i més encara si és voluntaria) és per alguna motivació. Per què i per a què faig un bloc?
    Per mi és un espai propi, on es junten els meus coneguts i no tan coneguts i els ensenye les meues fotos sense "amazing" "wonderful" o coses per l'estil.
    Per cert, veig que a Tenerife hi ha més CL que a Menorca :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Pepet,
      Ja saps com vaig començar, també fugint dels foros de fotografia on "tu me comentas y yo te comento" que no aporten absolutament res a l'evolució fotogràfica, més aviat tot lo contrari i que poden arribar a ser una obsessió per molta gent.
      Tampoc és que no tingui material, és més un problema d'esgotament "mental" meu o la coincidència en una època més dura del compte, segurament passarà...però deixarà petja...
      Salut!

      P.D. Aquesta foto està feta mirant al sur (Gigantes, Playa de las Americas..), cap a l'oest no hi havia gens de C.L. i el cel va estar més net que a Menorca per l'absència total de humitat ;-)

      Elimina
  15. Hola Pere, T'he conegut fa poc, però t'entenc perfectament el que dius (a mi em va passar fa poc amb un blog d'una altra temàtica que tinc). Hi ha un moment que sens que t'has buidat i estàs esgotat. És bo parar per recuperar força, reflexionar, remodelar, però pensa que has creat tota una xarxa de seguidors al voltant del teu treball fotogràfic i no pots abandonar-nos. Què farem els lectors sense aprendre del teu treball? no ens pots deixar penjats! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard, encara que potser es pugui interpretar així, realment no m'he "buidat", esgotat segurament si però un esgotament mental per manca de renovació i precisament sota aquesta Via Làctia en un cel net, clar i immens va estar on em varen sorgir un parell d'idees, una implicava deixar aturat el bloc però veient la reacció que heu tingut la majoria, no puc més que seguir i iniciar el nou projecte sense prescindir d'aquest.
      Gràcies per el teu suport i ja m'agradaria poder-vos ensenyar quelcom profitós, crec que perquè alguna de les mils fotos que faig se surti una mica de la mitja no es motiu per creurem amb dret a ocupar un lloc que no em pertoca
      ;-)

      Elimina
  16. Hola Pere,

    Ara que ja torno a tenir connexió ADSL i que no haig d'estar mirant-ho pel mòbil si que em veig capaç de valorar la teva foto que ha quedat una mica tapada per la "bomba" que has deixat anar en la redacció del cos de l'entrada i que ja has vist que no has pogut deixar indiferent a ningú, o al menys als que et seguim amb regularitat (el públic fidel jajaja).

    En quant a la foto, ja saps que jo no en solo fer d'aqeusta temàtica, en gran part per ignorància. Potser sembla que és una temàtica que està molt de moda perquè molta gent en penja. Et convido a una reflexió... Què vol dir molta gent? 20, 30, 40 persones...? De quants milers de milions que estan connectats a Internet desde moltíssims països del món?

    Em refereixo a que jo no penso que mai ningú no ha fet res únic sino que abans la infoprmació estava aillada. Si en comtes de municar-nos amb tot el món, només ens comuniquessim amb Espanya i França per posar un exemple tonto aquestes 40 persones portser es quedarien en 5 o 10.

    D'altra banda jo no sé que comentar-te de la foto més enllà que la veig mangífica i que has tingut la bona pensada de jugar amb el monticle que surt per fer d'emissor o receptor del "raig còsmic". Jo penso que la execució d'aquesta foto (i corregeix-me si m'equivoco) és només una petita part de la previsió que has hagut de fer fins a arribar-hi. Ja et demanarçe consell d'aplicacions útils per a Iphone més endavant ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,

      Be, "l'onada expansiva" ja s'ha calmat... ;-)

      No crec que sigui una moda, potser és més fruit dels avenços de la tècnica que res més...abans era gairebé impossible fer-les i fins fa poc, els resultats no eren els desitjats, sobretot per el tema dels ISOs alts.

      Buff, molta gent per mi inclús és menys de la que dius, quan vols fer un projecte o dur a terme una idea et penses que serà teva, original i única i desprès t'adones que res d'això és així...La xarxa te coses bones i coses dolentes, cal acceptar-ho com és i no donar-hi més voltes. :-))

      Penses be, de fet ara estic preparant una nova entrada, que segurament publicaré demà i en una de les reflexions que hi faig és precisament aquesta, que la majoria de vegades la fotografia és la part més petita del proces que et porta a fer-la ;-)
      També faig referència a les aplicacions, però com ja he dit abans, al tenir-les que pagar no en faré cap publicitat gratuïta ;-)

      Salut!

      Elimina
  17. Hola Pere, estava fora per terres nòrdiques mentre tú muntaves aquesta petita tempesta. M'hi uneixo ara.

    Alternatives als blogs? Segur que tens més éxit possant quatre ratlles i una foto bonica al Facebook però... això és realment el que volem? Per a mi el Facebook és el Fastfood: tot ràpid i superficial. En el blog ens podem expressar i explicar coses de veritat. jo tinc Facebook, però sense entusiasme. El blog sí que m'agrada fer-lo. Però tampoc m'imposso una periodicitat setmanal (tot i que els gurus de les xarxes diguin que cal fer-ho). Ho faig quan tinc temps i el cos m'ho demana.

    Pel que fa a les webs de fotografies amb comentaris, (500px, Flickr, fotonatura...) tenen la seva gracia però sembla que si no tens molts comentaris les fotos no valguin res. I de vegades és justament el contrari.

    Jo fa un temps que estic preparant una nova futura web, senzilleta però amb galeries dels meus treballs. I sense dret a comentaris. Tan sols per ensenyar el que faig.

    A veure quina alternativa ens proposes! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Oriol,
      "Terres nòrdiques"??? que be sona...

      Crec que la tempesta ja ha passat, continuaré amb el bloc, els comentaris dels lectors/amics així m'ho han fet veure, de fet fa uns anys que tot el que publicava (facebook, twitter, FN, Flickr i fins i tot whytake) anava encaminat a promocionar el bloc i crec que com algú ha dit, ara no els puc deixar "abandonats" ;-)

      Vaig crear aquest racó per allunyar-me dels altres llocs on, com dius, et valoren per comentaris/visites i això no deixa de ser enganyar-te al solitari.

      Aquí em sentia/sento a gust, ningú te cap obligació de comentar res i el que ho fa sap que tindrà una resposta, la gent pot preguntar i dir la seva i en el rerefons, el desig que s'estableixi un feedback que ens beneficii a tots.
      Una web pròpia, ambiciosa era un dels motius, potser i només potser desprès de estar-hi pensant, seria massa freda per el que estic acostumat...

      El temps és el millor jutge i veurem quina sentència dicta en aquest cas...

      Gràcies per la teva aportació, molt interessant com sempre.

      Salut!

      Elimina
  18. hola!!!! veig que jo també hauré de fer una reflexió :-)
    A mi em passa una mica al que a tu. M'agrada molt , quan tinc temps seguir el teu bloc, però a vegades no trobo el moment per fer un comentari.Egoistament no m'agradaria que el deixessis, però també penso que no s'ha de convertir en una obligació. Les obligacions pesen i ja en tenim masses a la vida laboral. Però L'Oriol penso que està encertat. No cal o tot blanc o tot negre. No cal cada setmana, fes-ho quan et vingui de gust, no ens treguis el plaer de seguir el teu treball, però sobretot pensa en tu! :-)
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse,
      Et dic el mateix que m'ha agradat que em digueu, no en sentis obligada a comentar per comentar (sé perfectament que no ho has), com ja he comentat, el rerefons de tot plegat és que darrerament els blocs s'estan convertint en un segon flickr, amb comentaris "ensucrats" que no aporten res a ningú, ni al blogger ni als lectors i això no m'agrada i ha estat un dels motius que m'ha portat ha escriure aquesta entrada, no ho volia dir tan directe però la majoria que em coneixeu sabeu que no tinc pels a la llengua.
      No em passo hores pensant un text i buscant una foto amb sentit o sense però que sol convidar a la reflexió... no posar una foto perquè toca perquè la gent et digui: "que maca", a lo millor a mi no m'agrada o a l'invers... des del primer dia he volgut crear diàleg, interactuar amb la gent de manera que en sortim tots beneficiats, gràcies a tu per exemple, quan ho recordo poso els exif's, a d'altres ens fem comentaris en privat sobre localitzacions, aplicacions, paràmetres, etc.
      Això no pretén ser un tutorial, ni em considero ningú com per anar ensenyant a la gent, a tal efecte hi han els professionals com l'Oriol i altres de reconeguts a qui sempre he defensat i que darrerament tenen tantes "intromissions" de gent sense preparació...
      Ho sento Montse, t'ha tocat!! ;-)
      Un petó.

      Elimina
  19. Hola Pere!
    Llegir ara la teva reflexió i els comentaris dels amics, companys i seguidors, suposo que és com veure un capítol acabat d'un llibre que es continua editant.
    Només volia afegir que m'ha agradat veure-ho i entendre que passada la tempesta i els dubtes, d'una manera o altre continuaràs amb el blog, sigui com sigui crec que la mateixa preparació de les entrades, pensar en com expresses la historia que comparteixes amb nosaltres a través de les imatges, també és un treball que en si mateix t'enriqueix tant o més que els comentaris que puguis provocar.
    Vaig a veure si en les entrades posteriors continua la teva reflexió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Si, a hores d'ara és un capítol gairebé acabat, al menys en l'idea que portava quan va començar...
      Tens raó, la preparació de les entrades ja és un tornar a reviure els moments i les vivències, una bona manera de que et quedin gravats tots els detalls que en el moment potser es varen escapar... :-)
      Un petó.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...