diumenge, 12 de maig de 2013

LAPAO

Avui us proposo una imatge atípica del Montseny, una abstracció d'un salt d'aigua de bastant difícil  accés ja que per arribar-hi s'ha de grimpar ajudat per una corda, passar una escala de ferro per salvar un desnivell i anar amb molt de compte perquè la darrera part de camí està molt relliscosa.
Ara, un cop hi arribes et dones compte que ha valgut la pena.
Li dedico a Jordi Amela per la paciència que ha tingut amb mi durant tot el camí :-)
Canon 5D MKIII Canon 24-105 a 85mm 15 seg F/8 ISO 100, trípode i polaritzador
A més, ho puc fer en un nou idioma, el LAPAO, que gràcies al govern ja puc afegir al meu currículum i ¡¡Sense estudiar ni fer cap examen!!!

28 comentaris:

  1. Vols dir que era tan complicat arribar aqui...?? Si aixo es un rajolinet de res...!! ;-)
    (...el salt de la Dona d'Aigua???)
    Molt xula!! Ah... I bravo pel teu teu títol express de Lapao. I el meu. I el de tots!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Lou,
      Si, és difícil i no poc...evidentment NO és el salt aquest que dius :P
      Si, tots tenim un nou idioma que passejar per el mon.
      Un petó.

      Elimina
  2. Bonito rincón, me gusta como lo has presentado.
    Por cierto, en Cantábria no nos llegan estas noticias, enhorabuena por el título ;-)
    Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Normal Eva, estas noticias solo interesan a unos cuantos empeñados en hacernos desaparecer...
      Un beso

      Elimina
  3. Gràcies per fer-ho en aquesta nova llengua. T'he entès perfectament. És possible que la parli sense haver-la sentit mai?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi tant Ramon, i per part de mare i de pare ;-)
      Salut!

      Elimina
  4. Catxis!! m'has robat la foto de la meva propera entrada :P
    Bonic trocet, ben vist ha valgut la pena l'esforç.
    No ho diguis massa fort que encara ens faran pagar un plus per idiomes regalats.:)
    Diuen que hi ha un nou idioma però no poso les sigles perquè poden haver-hi menors.;)
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther, no crec que t'hagi robat la foto de la teva propera entrada, entre altres coses perquè és al Montseny gironí i no per els voltants de Santa Fe però també podria ser que hi haguessis anat...
      Si, millor no fer-ho doncs aquest bloc és per a tots els públics. ;-)
      Un petó.

      Elimina
  5. Jo Pere...no he entes res de res ....et falta el traductor...hehe

    salut
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. He enviat un correu a Google perquè l'inclogui al traductor ;-)
      Salut!!

      Elimina
  6. Esos helechos verdes son la guinda de una excelente composición. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José, este lugar tiene muuucho potencial, te gustaria.
      Un abrazo

      Elimina
  7. I amb lo negat que soc amb les llengues i ara en controlo un altra...
    A mi m'agrada el raig d'aigua de l'esquerra..., sembla com una llum baixada del cel ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ho has encertat, l'única llum era zenital per aquesta mena d'estret.
      Si ho fan així, aviat en parlarem moltes més ;-)

      Elimina
  8. Pere, paciència??
    El teu pas era pràcticament igual que el meu, no és un indret per correr ni anar-hi amb preses. Encantat d'aver-hi anat amb tu ja ho saps.
    Ja veus d'un dia per l'altre hem après un idioma nou, és molt trist el que ha passat!
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Jordi, aquest camí no és per anar ràpid però tot i així jo potser anava amb un plus de prevenció... ;-)
      Trist i vergonyós, potser per distreure la crisi que no saben arreglar??
      Salut!!

      Elimina
  9. Molt bona.
    Va valer la pena l'esforç.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat avui Vicenç i crec que si ha valgut la pena ;-)
      Salut!

      Elimina
  10. En LAPAO et responc....vols dir que no hauries de tenir una mica més de seny i no grimpar per salts d'aigua fantàstics per fer magnifiques fotos i estar-te una miqueta més quiet a casa???? ;-))))))
    M'agrada molt !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó Montse, si que ho tindria que tenir...però a aquest lloc li tenia moltes ganes, fa més de dos anys que hi volia anar i per una cosa o altra mai era el moment, avui he quedat fart de fer fotos ;-)
      Un petó.

      Elimina
  11. No me'n parlis, quina forma de fer el ridicul tenen els nostres politics (en aquest cas els aragonesos)i de deixar-nos en ridiculs als demés. Jo ara parlo castellá, LAPAPYP, LAPAO, català i inglés. Aixó sí, he de canviar-me el curriculum. Quina pena, de veritat...
    Molt xula la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Chabier, Tu si que pots parlar amb propietat i des de dins, des de on estem nosaltres es veu tot com una gran bestiesa però si estan allà és perquè algú els hi ha posat, en fi...temps al temps ;-)
      Salut!

      Elimina
  12. Quina foto més maca! M'agraden els llocs de díficil accés! :-) Saps Pere? Vaig veure fotografies teves exposades al sonimag i em va fer molta il·lusió!!! :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alba, si a Sonimag havia unes quantes, també hi vaig estar el divendres fen una xerrada a l'stand de Casanova Foto ;-)

      Elimina
  13. Bonica i refrescant imatge, Pere.
    Jo ho tinc encara millor, ja en tinc 4: valencià, català, LAPAO i eivissenc (que no mallorquí)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb vostè no es pot competir, domina una pila de llengües ;-)
      Salut!

      Elimina
  14. Molt be, sr. el final as aconseguit la foto i sense el guiatge d'un autocton, jejeje.. ens veiem. a i estem arreglats amb el lapao i mes....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Cesc, finalment!!! jejeje però encara queden racons amagats de gran bellesa per la vostra zona, temps al temps ;-)
      Una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...