diumenge, 5 de maig de 2013

La Porta del Mar

Aquestes roques potser son les més fotografiades de tota la Costa Quebrada a Cantàbria, evidentment la foto no és cap innovació en quant a enquadrament però si que simbolitza un bon moment de llums que hi vàrem viure ja fa un parell d'anys i que m'ha vingut de gust compartir avui.
Una de les raons que m'han portat a escollir aquesta fotografia és que fa dies que no surto al camp i falten encara més dies per iniciar un nou projecte/viatge i he volgut donar una ullada al meu arxiu per fer algunes entrades amb fotos que no han vist la llum i que potser ara, mirant-m'ho fredament, si la mereixien, penso que aquesta n'és una.
Un fet que m'ha sorprès molt és que he trobat fotos que no recordo haverles fet i la majoria no tenen més de un o dos anys i això m'ha fet reflexionar i donar-me compte de la sort que tinc de poder gaudir d'aquesta passió/afició en que els moments viscuts solen ser tant intensos que "tapen" altres que normalment podria considerar-se bons i els deixen en el oblit, no sé si us passa a vosaltres...

26 comentaris:

  1. Sovint les fotis em retornen a bells records que la memòria ja havia esborrat.
    Tu que saps més del tema a veure si un dia fas una entrada sobre el que penses de les noves Devil. A nivell d'usuari, ja sabem que professionalment estan lluny

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, suposo que et refereixes a les Evil, jo no hi tinc cap experiència amb elles, per el que comenten sembla que s'estan obrint pas tot i els problemes inicials d'enfoc.
      Salut!

      Elimina
  2. Pero a mi también me pasa eso, procesas la foto que en tu mente crees que es la mejor de la salida y te olvidas del resto o la dejas para más adelante. Hasta que las vuelves a repasar. Muy guapo el cielo en esta imagen. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactamente eso es lo que me ha pasado José, creia haber clasificado todas las fotos del viaje a Cantábria pero me deje unas cuantas. ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  3. Tens raó, el dia a dia ens absorveix, al menys als qui no ens podem dedicar plenament a la nostra afició i ens oblidem de bons moments viscuts, aquesta setmana passada uns amics nostres han perdut la vida a la Canal del Cristall al Cadí i això m'ha fet pensar molt, ells van morí practicant l'alpinisme que era la seva passió i penso que cal viure i recordar molt intensament tots els nostres dies, la natura ens ho dona i ens ho pren tot...
    Convé recordar sempre tots els nostres moments i viurel's amb intensitat!
    Salut! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres fran, vaig llegir-ho en algun lloc, accidents com aquest et fan baixar i tocar de peus a terra en aquesta cursa per anar més amunt i més lluny...
      Salut!

      Elimina
  4. Hola Pere!! Tot i ser un loc molt fotografiat, les sensacions que un té segur que són úniques, un lloc sensacional què amb aquestes llum has captat perfectament. Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Francesc, jo quan era allà davant vaig sentir com una mena de sentiment de retrobament, potser aquests llocs icònics els hem vist masses vegades, potser realment imposen quan som allà. ;-)
      Salut!!

      Elimina
  5. El cel ho veig una mica raret, potser pel antisoroll. Però és un lloc preciós i molt ben exposat.
    Molt maca.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicenç, deu ser per la llarga exposició doncs a ISO 50 la nostra càmera no dona soroll ;-)
      Salut!

      Elimina
  6. Je, je, quan vares tornar de Cantabria recorde que et vaig preguntar on eren les fotos de "los urros". Veig que ha estat més o menys com el periode de gestació de la balena :-)
    Molt bona imatge, amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Pepet, ja veus..gràcies a la fotografia he conegut quan dura el període de gestació de les balenes ;-)
      Salut!

      Elimina
  7. Un lugar fantástico y unos colores muy bonitos. Pere, si no te acuerdas que tienes estas cosas en el disco duro buena señal, quiere decir que ya estás muy viajado y que has visto muchos paisajes increibles ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto Fran, seguramente asocias unas imagenes a un viaje y te "olvidas" del resto pero esta no recuerdo ni haberla hecho ;-)
      Un abrazo

      Elimina
  8. Com ja s'ha comentat. Tornem a casa amb la foto o fotos que en el moment ens han captivat, però amb el temps i deixant refredar el moment viscut en obrir l'arxiu veiem amb altres ulls aqueslles fotografies que no eren tant captivadores pero que no deixen de ser igualment belles.
    Com la que ens ensenyes.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther, en aquest cas no era per deixar a la "nevera" sinó que no recordava ni el moment en que la vaig fer i no era l'única, potser tindré que revisar el meu fluxe de treball.
      Un petó.

      Elimina
  9. Doncs jo quan repaso l'arxiu veig que faig fotos molt dolentes, no tinc la mateixa sort que altres :-(
    Salut..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Chabier, segurament és que ets molt exigent, parlo per mi però de vegades son el crític més ferotge de les meves fotos ;-)
      Salut!

      Elimina
  10. Precisament he estat aquests dies fent un repàs.....resultat...Els he donat el passaport a unes quantes !..

    Sempre dic que haig de tornar aquest lloc...encara que estigui molt treballat !
    Uns bons tons de cel :-))

    Petons !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carmina, crec que tens raó, és molt fotografiat però és un lloc que imposa i recordo que les teves mirades eren ben originals i diferents...
      Un petó

      Elimina
  11. No cal que revisis el flux de treball, és l'edat!!! ;-)
    Ja voldria jo tenir la sort de no en-recordar-me d'imatges tant fantàstiques com aquesta!!!! :-)
    Ptons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse...Montse, que no ho volia dir, encara que sigui evident... ;-)
      Un petó.

      Elimina
  12. Repasant l'arxiu sempre trobem sorpreses.
    Jo a Costa Quebrada hi he anat un parell de cops, en la meva segona visita vaig estar-hi bastants dies, i curiosament d'aquestes roques que ens mostres no tinc més de mitja dotzena de fotos.
    Per mi l'indret màgic d'aquesta zona és un altre.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Això és lo bo de la fotografia, hi ha lloc i llocs per tots ;-)
      Salut!

      Elimina
  13. Així si es deixa reposar i poxar, després quan trobes les fotos, revius el viatge i es com si hi tornessis a anar.
    Parlant ja de la foto, uns tons pastel preciosos. Vas clavar la foto en el moment precís de llum i la seda en el seu punt just.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi tant Arnau, de vegades, alguna tarda torno a "flotar" per Massai Mara o per les selves de Madagascar, aquest plus que ens dona de poder-ho tornar a reviure no te preu ;-)
      Aquest lloc el tenia al davant del lloc on dormia, no va estar gaire difícil doncs hi anava a diari ..
      Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...