dilluns, 8 abril de 2013

Em passo els dies esperant la nit.

Una de les fons d'inspiració que m'han motivat des de sempre, ha estat la cançó de Sopa de Cabra "Camins" i sobretot l'estrofa que diu:
"Camins vora les estrelles, 
Camins que ara no hi son"
però com que aquesta cançó i aquest grup ja han estat protagonistes altres vegades, aquest cop vaig optar per "Boig per Tu" de Sau i la seva estrofa:
"em passo els dies
esperant la nit."

Era una nit freda de gener, havia anat amb la meva filla a esperar l'arribada de les Quadràntides al Pirineu gironí però... tenia el lloc, tenia la nit, tenia paciència i tenia bona companyia, que més es podia demanar??
Si, heu encertat!! La pluja d'estels!!
Doncs no, aquella nit no en vàrem veure desfilar ni una però encara que el termòmetre del cotxe marcava uns -12º graus i que la més elemental lògica aconselles girar cua i anar cap a casa a la vora del foc, ens vàrem dedicar a fer proves sota un sostre estrellat dels més bonics que és poden veure.
Com a detalls tècnics a destacar us puc dir que la sessió va estar feta amb la 5D mark II i el 16-35mm f/2.8 L de Canon, que em va decebre bastant per el seu desenfoc i l'aberració de coma tremenda que tenia en les cantonades i que encertadament vaig canviar per el Samyang 14mm f/2.8 que utilitzo ara i que tantes satisfaccions m'ha donat.

Els paràmetres son 30 segons, f/2.8, ISO 6.400, un toc de flash a 1/64 per il·luminar la meva filla i el  WB manual per compensar la llum blava de l'esfera lluminosa.

29 comentaris:

  1. senzillament fantàstica, molta gent hauria d'aprendre que en aquesta vida no tot es fa amb photoshop, hi han coses que encara es poden fer amb treball de camp

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Joan, comparteixo el teu pensament però aquest mon és tant gran que hi ha lloc per tots ;-)
      Salut!

      Elimina
  2. Que buena Pere, vaya cantidad de detalle celeste que has captado, empezando por la M31. Me gusta mucho ese juego de luces, es muy original. Felicidades por el resultado, un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José, celebro que la hayas apreciado ;-)
      Gracias!
      Un abrazo

      Elimina
  3. Aquests moments no tenen preu....

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Joan, be prou que ho saps...
      ;-)

      Elimina
  4. Magnífic resultat d'aquest VL hivernal. Cada cop que veig l'ús d'aquests isos tan elevats i el resultat que s'obté, en venen unes ganes bojes de fer la carta als reis :-).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Eduard, ara mateix hi han bones oportunitats al mercat de segona ma, la MKII no és comporta gens malament, t'ho asseguro ;-)

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gràcies per la visita Francesc.
      Salut!!

      Elimina
  6. Molt bona companyia, bona temperatura :), bona música i sota els estels...Quina bona nit!
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son nits on t'oblides de tot i intentes passar-ho be, l'objectiu (Quadràntides) no va aparèixer però a la fi tampoc va importar gaire ;-)
      Un petó.

      Elimina
  7. Em sorprèn el control de la contaminació lumínica que hi ha al fons de la vall.
    Un treball excelent.
    No provoquis que jo en conec un que te mono de nocturnes!
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això està fet Jordi, ara ve la millor època ;-)
      Salut!

      Elimina
    2. Per cert Jordi, la contaminació hi és igual però a la meva esquena, la foto està feta mirant cap al nord.
      ;-)

      Elimina
  8. Ja queda poc per tindre el centre de la VL de nou a punt... Bona foto, Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, ja és pot veure una mica de matinada :-)
      Salut!

      Elimina
  9. Vaya cielaco que has sacado en la fotografía. A pesar del frío seguro que lo pasasteis en grande. Estar en un lugar así con ese cielo tan limpio no es cosa que se viva todos los días. El consejo sobre el samyang 14 me lo guardo para cuando cambie a full frame ;-)

    Saludetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fran, si te digo la verdad, de frio poco, cuando tienes sobre tu cabeza cielos así se te pasa todo ;-)
      Saludos.

      Elimina
  10. Estàs fet un bon especialista amb aixo dels estels...la nit..i el fred !
    Et felicito !

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carmina, m'alegro de veure't de nou per aquí ;-)
      Un petó.

      Elimina
  11. La foto és molt maca i el pròleg senzillament evocador i engrescador!
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, no havia pluja d'estels...feia un fred de mil dimonis però la il·lusió ens podia :-)
      Un petó.

      Elimina
  12. Tens amb la Laia una aliada excepcional que comparteix amb tu fred i il·lusions sense protestar mai! :-)
    la imatge una meravella !!!!
    Ptons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui Montse, amb els exàmens i deures que te, poques vegades sortim junts ara.
      Fins aviat!
      Un petó.

      Elimina
  13. Doncs vareu improvitzar molt bé per estar a -12ºC, jeje.
    La veritat es que la MK II ja es comportava bé a ISO altes. Amb la III he vist també resultats i la veritat es que la temptació hi és :-)
    No obstant, la foto la fa el fotògraf i la ciència, la teroia i sobretot la pràtica darrera la càmara no te la dona una càmara ni un objectiu.
    Si li hagués de trobar un "pero", comentar que es nota lleugerament la sombra del cop de flash a la part dreta de la Laia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau, quan de temps!!
      Entre MkII i MKIII no posaria com ha fet diferencial a l'hora d'escollir només l'ISO, crec que és més el concepte global. ;-)
      Amb l'absoluta foscor i dos fonts de llum si descomptem les estrelles, era difícil i gairebé inevitable que sortís alguna ombra o llum en algun lloc no desitjat. Ho tindré en compte a la propera per millorar-ho, gràcies!!
      Fins aviat!

      Elimina
  14. I aquí estic jo, comentant entrades antigues. Coses de pare...

    M'ha agradat el detall d'anar acompanyat amb la filla, realment és una de les coses que m'agradaria compartir, la passió per la fotografia, ja veurem que passarà...

    No m'hagués pensat mai que es podien veure aquests cels tant atractius per la Garrotxa. Suposo que es saber trobar el lloc perquè la contaminació lumínica deu fer molts estralls.
    En fi que no sé si m'ha agradat més el cel, el fet de la companyia familiar que m'ha entendrit (estic en èpoques "cursis" ja ho deus entendre...) o fins i tot la perseverància.

    Em quedo amb ganes de saber més coses sobre l'aberració de coma (en que consisteix, com detectar-la...) de la que parles i si això també succeeix en la versió II del 16-35 que és la que tinc jo.

    Salut i un abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      Es una satisfacció que els teus fills comparteixin les teves aficions però sempre sense forçar res, si es dona be i sinó també ;-)
      L'aberració de coma es quan les estrelles de les cantonades es veuen com dobles i deformades i no et puc dir de primera ma si a la versió II succeeix.
      Una abraçada

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...