dilluns, 1 d’abril de 2013

El final

He estat pensant un títol per aquesta entrada i no en trobava cap que li fos adient, finalment he triat aquest per una raó, ja no és pot anar més cap a l'oest amb vehicle, la carretera acaba a Hillesoya, una de les petites illes habitades d'aquella zona i un mirador inigualable de les muntanyes de Kvaloya, l'Illa gran a la que està unida per un pont que també la connecta amb Sommaroy.
Far a la petita illa de Værholmen vist des de Hillesoya
En aquest punt hi vàrem estar dos tardes, esperant la posta de sol, el lloc és impressionant, estàs en una illa allunyada i et veus rodejat de muntanyes, en pocs llocs del mon et pots trobar un panorama així i a més tot nevat.
Darrera dels núvols Groenlàndia...
Durant el viatge de l'any passat ens hi vàrem apropar però per una raó o altre mai vàrem arribar al final com hem fet aquest any, un dels motius o al més important per anar-hi era la magnifica vista que es te des d'aquest punt de l'illa de Hàja, amb una forma peculiar i atractiva i que degut a la baixa polar que ens rondava aquells dies, el primer cop no la vàrem poder veure amb les millors gales, el segon dia vàrem tenir una mica més de sort.
Illa de Hàja
Tot i que com cada dia, uns minuts abans de la posta el sol, baix, s'amagava darrera el front que estava ancorat a l'oest i que va ser el responsable del temps canviant que vàrem patir i gaudir tots els dies, ja que el vent de oest significava neu, el del nord neu i fred i el de l'est cels oberts i temperatures més suaus.
Muntanyes de Kvaloya des de Hillesoya
Els colors de les tres fotos anteriors contrasten amb els del primer dia, més tètrics però amb una raó, en uns minuts començava la nevada provinent del nord-oest.
Alguns m'heu preguntat per l'intendència i per el lloc on dormíem, doncs estàvem allotjats en una petita cabana a l'illa de Hakoya, unida també a Kvaloya per un llarg pont i molt aprop de Tromso i del aeroport, regentada per la Sivia i el Vidar, a qui vull agrair la seva amabilitat i cooperació, ens hem trobat com a casa i, si no voleu arriscar-vos a conduir per les glaçades carreteres de nit, sortir a buscar aurores amb el Vidar és tota una garantia.

24 comentaris:

  1. Todas tienen una luz que es una preciosidad, globalmente me en encanta la primera. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José, esa luz duraba horas aunque en el mejor momento desaparecia tras las nubes.
      Un abrazo.

      Elimina
  2. Hola Pere, quin espectacle de llum!. Una bona recompensa per el final de trajecte.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, si, la llàstima com he dit era que cada dia el sol s'amagava sota el front que anava entrant i sortint en funció del vent.
      Salut!

      Elimina
  3. M'agrada molt la llum i el moment de color captat a l'Illa de Hàja.
    Segueixo pendent del monitor i clavada a la cadira per les properes entrades...així que no triguis massa je,je,je.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther, aquesta illa va ser el motiu per el que hi vàrem anar, en les fotos crec que no he aconseguit captar lo que imposa en directe...
      No sé si hauran moltes més... jeje.
      Un petó.

      Elimina
  4. Al final del camí?
    Al llegir el títol m'he pensat que serien les darreres fotos...menys mal que m'he equivocat ;-)
    Realment uns paisatges espectaculars!
    Darrera dels núvols Groenlàndia.....aix....que seràs capaç...!!!! ;-)
    Malgrat tanta neu i tant fred...al mirar-les es tornen càlides!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse, és difícil dir si serà l'ultim post sobre el viatge...ara mateix no ho tinc clar..
      Groenlàndia va estar un objectiu per un proper viatge, ja descartada aquesta opció per la manca d'infraestructura i per l'elevat preu com a opció.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Toda la serie me parece tremenda, Paisaje en mayusculas en su version mas salvaje, menudo viaje os habeis pegado!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xose, no creo que tengas motivos para envidiarnos, menudos resultados nos estas mostrando :)
      Salut!

      Elimina
  6. Guai, Pere. Has exprimit els colors d'una manera magistral. Crec que m'hauràs de donar alguna classe de processat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Pepet, de tant en tant se me'n va l'olla... ;-)

      Elimina
  7. Desde luego vaya rincones te has traido, te felicito por tus fotografias y por esa gran aventura.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hombre, Don José Manuel, toda una alegria verle por estos lares ;-)
      Gracias y hasta pronto.
      Un abrazo

      Elimina
  8. Pere m'agrada especialment la primera, també l'última.
    Salut!

    ResponElimina
  9. Impresionante la colección de fotos que te has traído en la tarjeta (o tarjetas). No sé si algún día visitaré yo esos lares, pero la verdad es que viendo estas fotos y toda la serie que nos has mostrado, cada día me entran más ganas de ir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Iker, sea para buscar auroras o simplemente para visitar lugares remotos, te lo recomiendo totalmente, seguro que no te deja indiferente y seguro también que regresas con un buen botín ;-)
      Saludos

      Elimina
  10. Les quatre imatges m'agraden, les tres primeres pel contrast dels tons càlids del cel amb la neu i la quarta per una certa melangia que comunica la llum entre els tons grisos de les muntanyes; la composició de la 1a els cels fantàstics.....
    Quines ganes de veure'n més....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les tres primeres son del segon dia que hi vàrem estar, la darrera és del primer dia amb el temporal del nord-oest molt a prop de nosaltres, de fet instants desprès va caure una bona nevada.
      Un petó.

      Elimina
  11. Bones!

    Són uns paisatges idílics, ho dic per la bellesa no pel comfort que ja m'imagino que si no vas ben preparat deu ser un calvari. És un lloc únic, de gran bellesa al menys per als meus ulls i els meus gustos.

    M'agraden especialment les dos últimesfotos que ens presentes.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani, Ho és, sens dubte i estar allà mirant cap al oest i saber que ja no hi ha res més és una sensació d'immensitat, en aquest cas, reforçada per la presència constant del front del nord-oest, amenaçador i maco a la vegada.
      Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...