dilluns, 25 de febrer de 2013

La Força dels Colors

No sé si ha estat per l'intens fred que feia, per l'hora o simplement perquè ja tocava però el cas és que durant una estona de la sortida que hem fet avui amb el Jordi he canviat els paràmetres de la càmera per visualitzar les captures en "monocrom".
Es un exercici que us recomano, sobretot els que com jo anem a la recerca dels "colors" i "les bones llums" i us diré perquè: la majoria de vegades aquests colors son tant intensos o tant espectaculars que ens absorbeixen temporalment el pensament i no ens deixen veure més enllà del propis colors, quan això passa, normalment arribes a casa content per el que has viscut i et penses que portes unes bones captures a la tarja.
Les decepcions solen ser proporcionals als colors viscuts i que ens han "tapat" el que era realment important de la foto que volíem fer, l'enquadrament, la composició o el missatge. Així no ens ha d'estranyar que quan revisem l'arxiu en calma, trobem que podíem haver millorat un enquadrament i que la "millor foto" que ens pensàvem que havíem fet, no la tenim per culpa de "la força dels colors" i de no haver estat al cas abans, mentre i desprès de fer la foto.
Aquest mètode ens permet ser més crítics amb la composició i no anar directament a veure l'impacte dels colors hem capturat. Aquesta foto d'una coneguda cala de Palamós pretén ser un exemple del que dic, quan la he vist en monocrom m'ha agradat i encara que no hi havia cap color, el RAW si que els conserva tots i al veure-la desprès al Lightroom m'ha confirmat que no anava tant errat amb la meva primera percepció, per això us la mostro com la he vist la primera vegada, potser d'aquí un temps faci una entrada amb la versió en color ;-)
Una sortida, la d'avui, que m'ha inspirat aquest text, encara que el fred, intensificat per el vent i els esquitxos de les onades no estaven per deixar-nos pensar gaire, només dir-vos que a la roca on érem, les petites basses que hi havien estaven glaçades, no recordo quan feia que no havia vist gel a mig metre del mar.

24 comentaris:

  1. Ostres la primera!
    És una bona reflexió Pere, el color ens envolta, ens il·lusió, ens motiva i ens condiciona, segur que el exercici que has fet és interessant, començar per la seva absència, pel B/N que segur que ens inspira sentiments i una impressió absolutament diferent.
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè, en certa manera i salvant les diferències, és com abans que no sabies que havia fins revelar el carret però tenies consciencia que havies fet quelcom interessant, aquesta sensació he tingut avui corroborada al arribar a casa i veure-la en color.
      Un petó

      Elimina
  2. Jo aquest enquadrament l'he fet uns metres mes endavant, m'agrada més aquesta posició més endarrerida.
    Ja veig que el B/N no queda gens malament.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, dies hi haurà per tornar-hi, ara segur que no passem tant de fred com avui...encara tinc els peus glaçats ;-)
      Es el que t'he comentat allà, si aconsegueixes "veure-la" en b/n pots tenir una bona captura en color. ;-)
      Salut!

      Elimina
  3. Jo penso que "veure" en B/N és de lo més difícil que hi ha i sovint decidim fer-les així quant hem tingut un dia nefast de llums (error, aquí en tenim la prova), per tant, decidir a fer un B/N en un dia espectacular de llums a part de valentia s'ha de tenir molt clar el resultat que vols obtenir.
    M'agrada com t'ha quedat Pere!
    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fran,
      Tens molta raó, crec que ho hem fet tots... aquesta sense "salsa" en blanc i negre i algunes vegades crec que és un error, avui he fet el contrari i n'estic bastant content ;-)
      Salut!!

      Elimina
  4. M´agrada especialment el encuadrament.
    També m´agradaría vórela amb color.
    Mol guapa, en B&N.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicenç, aquest cop anava d'enquadrament i de intentar trencar una mica el tòpic del color per el color.
      Salut.

      Elimina
  5. Estoy de acuerdo con lo que dices Pere. Pero en mi opinión la mayor fuerza expresiva del b&n quizá esté en el retrato, o incluso en el fotoperiodismo. En paisaje, a mi no me acaba de convencer, y mira que en ocasiones hice el ejercicio mental que propones. Pero yo siempre termino viendo una nota de color o algo, que no distrae, sino que da belleza a la imagen, que mejora el mensaje respecto al b&n. La composición de esta foto es muy guapa y bien dispuesta, pero la veo en color, como casi todas, jeje. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José, tengo muy claro lo que buscas transmitir con tus fotos, ese dramatismo dificilmente se va a conseguir con b/n en paisaje pero creo que fuerza y atracción si se puede.
      El motivo principal de la entrada no era la foto en si esta vez sino compartir el ejercicio que hice cuando la tome a ver si aporta alguna idea o beneficio para los demas.
      Un abrazo.

      Elimina
  6. Buena reflexion Pere, ciertamente muchas veces noscegamos por lo que sale en el lcd.
    Me gusta mucho la compo que has sacado a este sitio, de las mejores que he visto de ahi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xose,
      Esta vez no me pude cegar con la mayor parte de los resultados, eso contribuyo a que estubiera mas "atento" a lo que me rodeaba ;-)
      Salut!

      Elimina
  7. Bona pensada, Pere.
    El mon vist sense colors també pot arribar a ser meravellós.
    Una preciosa captura,trobo que el b/n li dona dramtisme,força i l'aigua sedosa aporta la suavitat que l'imatge,necesita.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho crec Esther però t'he de dir que la versió en color te el seu atractiu. Si m'hagués decidit a mostrar-la, aquesta entrada no tindria sentit, ni per el títol ni per el contingut.
      Un petó.

      Elimina
  8. Interesante forma de ver la fotografía y un recurso al que me suelo aferrar cuando veo que ese día el color no va a estar conmigo.

    Tienes toda la razón en eso que dices que, muchas veces nos emborrachamos con el color y damos menos importancia lo que es la esencia del buen trabajo, que se basa en una composición y un buen encuadre. Claro está que si a eso le sumamos los colores de "la felicidad" pues.... fotón que te crió! Pero a veces el monocromo es la esencia, y cuando se da con el buen reparto de elementos, como que el color no se echa de menos.

    Creo que el caso que nos muestras es un claro ejemplo de ello. No se echa de menos el color, aunque estoy seguro de que, el día que lo vea en colorines diré eso de... será perro el tío! Jejejeje!!!

    El no echar de menos el color dice de la foto (por lo menos para mi) que esa foto es buena y está bien compuesta y encuadrada.

    Por lo tanto, felicidades por la toma Pere!!! Eres un monstruo!!!!

    Un abrazo,

    Iker

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Iker,
      Me gusta tu definición...."los colores de la felicidad" jajaja me la apunto!
      Basicamente estamos de acuerdo en todo aunque creo que la compo se puede mejorar, siempre se puede...
      Lo bueno de este ejercicio es la de sorpresas que te llevas cuando las revisas en el LR ya que este no aplica los parametros de la toma en monocromo sinó en color y pasas de haber visto la miniatura en b/n al color en pantalla grande y eso, la mayoria de las veces es gratificante. ;-)
      Gracias!
      Un abrazo

      Elimina
  9. Doncs tens raó. A mi m'ha passat moltes vegades. He estat tan capficat en captar els colors i tons, en que el cel quede ben contrastat... que després arribe a casa i l'enquadrament no m'acaba de convéncer.
    Els coloraines se'ns apropien amb molta freqüència i ens atabalen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepet,
      Es com utilitzar sempre el trípode, et dona temps per pensar i per observar, punts bastant més importants que els aspectes tècnics ;)
      Fins aviat!!

      Elimina
  10. Fred... fa fred i el glaç es part del regal que la natura fa als sacrificats fotògrafs que com tú, van a hores critiques a inmortalitzar llums que seran reconegudes despres per espectadors avids en la recerca de colors i enquadraments que remoguin per dintre.
    Bon B/N tot i que en format vertical m'agradara mes en color... (quan la treguis). De tota manera, bona ... bonissima reflexió!
    Gràcies pre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria, és curiós però al esmentar el format vertical...m'adono que diumenge no vaig fer ni una sola foto en horitzontal i mira que vaig fer servir varies òptiques jeje.
      Gràcies a Tu per la visita.

      Elimina
  11. Eliminant el color tan sols ens resta el subjecte escollit i la composició, sense distraccions. La esencia de la fotografia. Si la imatge funciona en aquestes condicions, posant'hi color també hauria de funcionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Oriol, Tu ho dius molt be: L'essència de la fotografia, el color i l'era digital tenen moltes coses bones però també altres que no tant, com les que fan que predomini "la primera impressió" sobre "l'impacte visual".
      M'hagués agradat veure alguna foto de l'Ansel Adams revelada per ell mateix en color ;)
      Salut!

      Elimina
  12. Hola Pere,
    Això que expliques és una bona manera de treure distraccions i comprovar que el subjecte i l'enquadrament escollit "funciona". Un cop aconseguit llavors entraran en joc els colors per acabar d'arrrodonir o no la foto.

    Si no he entès malament el teu cometari es tracta d'alguna cosa com:


    Bona composició i enquadrament + pocs colors = foto acceptable

    Mala composició i enquadrament + bons colors = foto deficient o decepcionant.

    També si no ho he entès malament tu deus visualitzar amb el Live View de la teva càmara en mocrom però fer la foto en color igualment oi? (bé de fet si perquè sé que dispares en RAW amb tota la informació).

    No és ben be el mateix però haig de dir que cada vegad més m'agraden les fotos en B/N pensades per a això (o bé escollides per a aquest processat) perquè també és evident que no totes les fotos accepten el B/N mentes que la gran majoria si accepten el color.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel,
      No ho has entès malament, encara que no es pot generalitzar però el color per el color no ajuda gens i proba d'això ho pots veure en molts foros, aquesta entrada era la meva petita contribució a fer que la gent (entre els que m'incloc) faci una pausa abans de prémer l'obturador davant situacions espectaculars i busqui aquell toc diferenciador.

      No, no visualitzo en b/n en el Live View, tinc posat el programa "monocrom" i em mostra la foto un cop feta en b/n, fins arribar a casa i veure-la en LR no li veig els colors.

      Es molt normal que t'agradi cada cop més el b/n, sobretot per la força que transmet en els retrats i tinguen la teva filla de model ;-)

      Salut!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...