dilluns, 28 de gener de 2013

Els Guardians del Sol

Si hi ha un lloc que per si sol val un viatge a Madagascar, aquest és l'avinguda dels Baobabs, a uns kilòmetres de Morondava, la ciutat més gran de l'oest de Madagascar.
Estar-hi a la posta de sol és un privilegi, jo ho qualificaria sens cap mena de dubte d'un dels espectacles naturals que "s'han de veure" alguna vegada a la vida.
La pols vermella en suspensió combinada amb la llum baixa i càlida de la posta fa que tot es torni de un color taronja intens difícil de veure en un altre lloc, les siluetes tant característiques dels arbres fan la resta.
En la foto d'avui hi he volgut incloure una figura humana, perquè els que no hi hagueu estat encara, tingueu una idea clara de la immensitat que tenen els baobabs en aquest lloc. El moment no és tant extrem com en altres fotografies que he mostrat, d'aquí que hi hagi part del cel de color blau, intents i net, que contrasta amb el taronja de la llum de posta, un bon exemple de colors complementaris en una escena de natura.
Podem discutir sobre  l'enquadrament, els colors, el processat i altres temes però per mi aquesta foto, per sobre de tot, explica una historia...te l'imagines?

26 comentaris:

  1. Hola Pere, mi opinión personal es que en fotografías como esta no toca discutir de aspectos técnicos. Se sostienen por sí solas con el momento que transmiten. Deber ser increible ver un atardecer con unos colores tan especiales realzado por la presencia de esos gigantes. Vaya sitios a los que viajas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fran,
      Para mi lo fue, un atardecer/noche increible, aunque me hubiera gustado mas aun coincidir allí con la luna nueva en vez de la llena ;-)
      Este es un buen destino, sin lugar a dudas.
      Un saludo.

      Elimina
  2. Un encert inclou-re la silueta humana... Molt bona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esteve, la tinc sense i no és la mateixa foto...he mostrat aquesta perquè em transmet més...

      Elimina
  3. Vagi colors que vas tenir.
    M'has fet ganes d'anar-hi algun dia.
    Una meravella.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola Vicenç,
      Color si i sense cap núvol...es troben a faltar? ;-)
      Salut!

      Elimina
  4. Aspectes tècnics? No cal. La petitesa humana al costat de la natura ho diu tot.

    ResponElimina
  5. Un lloc pendent d'anar-hi, excel.lent Pere!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Francesc, segur que t'agradarà si hi vas algun dia, es molt diferent de tot lo conegut.
      Salut!

      Elimina
  6. No sóc molt partidari de ficar humans al paisatge excepte en els casos en que aporten algun plus a la imatge. I aquest és un d'aquests casos. A més, la seva situació és perfecta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc ho faig per costum Oriol però l'ocasió ho demanava i crec que és indispensable per dimensionar els baobabs, uns dels més grans de l'avenguda.
      Salut!

      Elimina
  7. A reu hi han meravelles, s'ha de tenir ulls per apreciar.les.
    Gràcies per compartir el que veuen els teus ulls a través de la teva càmera.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó Esther, a tot arreu i moltes vegades al costat de casa ;-)
      Un petó.

      Elimina
  8. Molt maca Pere. En el pròxim viatje m'amagues a la teva maleta i em treus en moments com aquest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això està fet Gorka però penso que t'hagués agradat la resta també ;-)
      Salut!

      Elimina
  9. Coincideixo amb la resta. La petita figura humana fa que el paisatge resulti imponent!
    Tots els arbres tenen quelcom d´especial, però aquests, a més, envoltats de tant misteri...
    Un altre destí per afegir a la llista....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que tenen quelcom especial, sobretot de nit, semblen gegants. Per mi era un somni de petit fer realitat i tinc ganes de veure'ls amb les branques ben florides...algun dia Marta, algun dia... :-)

      Elimina
  10. Sí que estan guapos aquests gegants, sí...
    Jo no trobe a faltar cap núvol, el degradat de color del cel em sembla deliciós.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepet, penso que fins i tot els núvols haguessin tret protagonisme als "gegants", a mi m'agrada així.
      Salut!!

      Elimina
  11. Coincideixo amb la resta. La figura humana aquí dona encara més grandesa als gegants!
    I al planeta del petit príncep hi havia unes llavors terribles... eren les llavors de baobabs. EL terra del planeta n'estava infestat. I d'un baobab, si no hi ets a temps, ja no te'n pots desfer mai més.

    Imagino que és el que e passa a tu...que ja no et desfaràs d'ells mai més! :-)
    Ptons...la imatge preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Montse, és el que em passa... em vaig quedar amb les ganes de veure'ls totalment a les fosques, sense lluna...pot ser l'objectiu d'un proper viatge, qui sap??
      Un petó.

      Elimina
  12. Es una gozada ver fotos así, tan bonitas y tan completas!
    Tanto la composición como el momento son especiales y hacen que te sientas en Madagascar, mirando tú mismo a esos Baobabs y el paseo de ese humano, enano en la naturaleza.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Iker,
      Celebro que te guste, hace semanas que la tengo de fondo de escritorio ;-)
      Aunque creo que en ese sitio cada amanecer/atardecer es especial, te lo prometo.
      Un abrazo!

      Elimina
  13. Quins gegants, sempre buscant núvols, en aquest cal no calen, un cel preciós.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, la personalitat d'aquests arbres es tal que no fa falta gaire més per tenir una foto "rodona" i el cel a la posta és una delícia de veure'l en directe ;-)
      Salut!!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...