dilluns, 26 de novembre de 2012

Camins que has de fer sol...

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous
Canon 5D MarkII + Samyang 14mm f/2.8 a ISO 6400

No patiu!!! No m'he tornat poeta!!!

He volgut fer servir aquesta estrofa de la cançó de Sopa de Cabra "Camins" que per cert m'agrada molt, com a introducció d'una entrada que ja fa temps que em volta per el terrat i he cregut que avui era el dia adient per publicar-la junt amb aquesta fotografia que li vaig fer al Pepet, company amb qui vaig compartir les nits a Ses Illes en la darrera escapada fotogràfica.

Tot te un començament i la nostra afició per la fotografia també, al principi ens deixem influenciar per els anomenats "gurus" dels foros on mostrem les nostres fotos, ells marquen una tendència i la resta la solen seguir, això sol ser així tant en el tema, com en la manera de processar, paràmetres tècnics, etc.
Aquesta mena de títol de"guru" la majoria de vegades no se li dona per la qualitat de les seves fotos sinó perquè sol ser dels que comenten més, normalment amb "comentaris socials" o lo que ara es coneix com un "queda be"....tant de feedback rep al seus comentaris que s'acaba creient el que li diu la gent, malauradament si es queda en aquest pas, ja no evolucionarà.

En aquesta etapa nosaltres no sabem que "volem ser de grans" i fem un gran nombre de fotografies, a tot el que és mou o el no és mou i de les que el 99% no veuran la llum però son necessàries per seguir el teu camí com uns mesos o anys desprès te'n adonaràs.
Aquests anys t'han servit per coneixer i dominar la part tècnica de la fotografia, començar a interessar-te per la composició i intuir cap a on et vols centrar, com diu el títol del post: "camins que has de fer sol..." o amb ajuda d'algun taller de professionals de reconeguda "solvència didàctica", ja que la proliferació d'aquesta mena de tallers per part de molts professionals i aficionats avançats fa que hi hagin molts dubtes i recel a l'hora de apuntar-te a un, tant que s'hauria de publicar una guia per tal de poder decidir amb qui es pot fer, que t'aportarà i amb qui no i perquè.

Si tot això ha anat per el camí correcte t'adonaràs que l'equip que tinguis NO ho és tot, que la tècnica és necessària però no imprescindible, que sabràs separar els comentaris amb "chicha" dels merament "socials" i començaràs a buscar llums i composicions que transmetin sentiment o missatge o ambdues coses, en definitiva hauràs trobat el "camí"... el cami que has de fer sol...

Serveixi aquesta petita i breu "línia de temps" de l'evolució fotogràfica, on segur que hi trobaràs el teu lloc, per animar a tots a no defallir si es cau en algun dels paranys que ens puguin fer trontollar la nostra afició.

dilluns, 19 de novembre de 2012

Llums crepusculars

El Posets és el segon cim més alt del Pirineu amb 3.375 m., és troba al nord de la  província d'Osca i està enclavat dins el Parc Natural de Posets-Maladeta, el mateix en el que també hi ha l'Aneto.
En la meva darrera estada al Pirineu em vaig fixar com a objectiu fer-li una bona captura amb una llum especial.
Tenia la localització exacta per l'enquadrament que volia fer, oposat mili-mètricament a la posta de sol amb el desig que les darreres llums pintessin amb tons taronges els cims més alts, tot controlat?? NO!
Com és pot controlar la natura i menys en un lloc com aquest??
El Senyor Murphy i la seva famosa llei varen fer acte de presència i els darrers rajos de sol no varen encendre els cims, un sentiment de frustració es va apoderar de mi i just en aquell moment em vaig adonar del fred que feia allà dalt...el sol feia una estona que havia deixat d'escalfar i prou feines hi havia llum.
Anava per recollir l'equip però em va sobtar com la neu anava acumulant llum, cada cop la veia més blanca?? o era el cel més fosc??
Va ser un petit instant en que els núvols que s'havien posat davant del sol i a la meva esquena varen deixar passar la darrera llum diürna i el Cinturó de Venus va apereixer de sobte per sobre el massis de Eriste, varen ser instants feixucs, tornar a preparar el trípode, muntar el tele, medir i... si vaig poder fer aquesta foto de la neu contrastada amb la part inferior del cinturó, la que coneixem com la nit i el resultat em va agradar i em va fer tornar el somriure, no tenia la foto que havia previst i desitjat però tenia una foto que m'agradava i amb llum especial...

dimarts, 13 de novembre de 2012

La Fageda de La Grevolosa

Estem immersos a la tardor, les nostres muntanyes es posen les millors gales i ens conviden a visitar-les amb la càmera a la ma i amb molta ambició per treure-lis el cantó bo. Alguns fem viatges en busca de llocs desconeguts, per tenir la foto "original" o poc vista, altres ho fem anant a localitzacions més conegudes però amb el mateix propòsit.
Avui us volia presentar una alternativa per els que vivim aprop de La Garrotxa i que no és altra que la Fageda de la Grevolosa, no tant coneguda com les altres, està al costat del Coll de Bracons i a mig camí entre Joanetes i Sant Andreu de la Vola.
Aquesta fageda te com a característica principal l'alçada dels seus faigs, alguns sobrepassant els 40 metres i amb amplades superiors al metre. Quan estàs a dins sembla que estiguis a l'interior d'una catedral en la que aquests altíssims faigs son els seus pilars i les branques i fulles les seves voltes.
Pujant cap al coll ja s'intueix la tardor, com podeu veure en aquesta vista panoràmica de la part muntanyosa que acaba amb el Puigsacalm, majoritàriament coberta de boires i on els colors s'afanyen a escalar les seves parets escarpades.
Només passar el Coll de Bracons ens trobem amb un esclat de colors com el de la foto, impressionant paleta de tons ocres que et conviden a parar el cotxe a cada pas i fer una instantània del lloc.
Aquestes dos darreres fotografies son un exemple del que ens trobarem dins de la fageda, arbres gegants que ens faran empetitir, ho podeu veure amb l'Esteve i els seu 1,80 m. al costat de un dels més representatius.
I el colors característics que cobreixen la part del cel quan alcem la mirada, els grocs, tant diferents de les altres fagedes que tenim a la nostra terra com la d'en Jordà o les del Montseny o Berguedà.

Només una recomanació a tots els que hi aneu: Tingueu cura del lloc i sigueu respectuosos amb el medi, així el podrem gaudir durant molts anys amb les mateixes condicions.

dimarts, 6 de novembre de 2012

Cala Roques Planes

Aquesta setmana li dedico l'entrada a Cala Roques Planes, un lloc tant conegut com maco i centre d'inspiració de molts de nosaltres en quan a fotografia.
Per la disposició en vers al sol és un lloc ideal per fer-hi les sortides i les seves roques de curioses formes ens permeten milers de composicions diferents.
Es un lloc on hi he tingut les sortides de sol més potents de tota la Costa Brava, tant que algunes de les fotos ni m'atreveixo a mostrar-les ja que ni baixant la saturació a nivells negatius resulten creïbles per el que no ha viscut aquell espectacle.
Em conformaré amb dos de molt més suaus, sense estridències però que a la vegada tenen algun component que les fa atractives a la vista i en certa mesura, originals en quant a composició.
I el veritable motiu del perquè d'aquesta entrada es que anar a aquesta cala pot tenir un "sobrecost" addicional, m'explicaré:
Darrerament el petit aparcament que fem servir quan hi anem està sent visitat per lladres que no tenen cap escrúpol en trencar els vidres dels cotxes per tal de fer-se amb qualsevol pertinència nostra.
La Policia Municipal hi va fent visites periòdiques durant tota la nit però és molt fàcil de controlar-ne la seva arribada i per tant als que hi seguireu anant us recomano que no deixeu res a la vista ni res de valor dins el cotxe.
També m'agradaria denunciar als brètols que varen pintar l'immens graffiti en una de les parts amb més personalitat de la cala i que fins a dia d'avui ningú ha tingut a be fer-la treure.
Ens queden pocs racons verges i que valguin la pena en la nostra estimada costa, NO permetem que ens en privin!!!

dijous, 1 de novembre de 2012

Tots Sants

Avui volia commemorar la diada de "Tots Sants", una data escollida per recordar els nostres avantpassats i rendir-lis tribut. No cal oblidar que sense Ells avui no existiríem nosaltres.
Ho he volgut fer amb una foto de La Naveta des Tudons de Menorca, segons diuen és l'edificació més antiga de Europa i un lloc amb una personalitat peculiar i molt més de nit, us ho puc ben assegurar, no hi ha cap mena de llum, ni contaminació lumínica en un bon tros i el cel aquell dia de lluna nova estava espectacular.
Aquesta és la meva versió però cal dir que està inspirada en una anterior foto de Manel Sòria que va estar publicada en una revista.
Es una panoràmica de tres fotos verticals fetes amb el Samyang de 14mm ajuntades amb PS. Volia destacar el merit de l'eina de PS per fer panoràmiques, no és gens fàcil ajuntar tres fotos fetes amb un gran angular tant extrem i amb una Full Frame i ho ha resolt molt be al meu entendre.

Compte amb els panellets!!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...