dissabte, 29 de setembre de 2012

Fotografia de Aurores II

En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava.
Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió.
En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes.
Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus.
Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" son "descapotables" en un moment donant i deixen lliure la part superior dels dits per poder manipular la càmera amb facilitat. Fan de paravent i si encara tens fred, els pots utilitzar amb uns guants mes fins a sota.
En quant a les botes, cal que tinguin una bona sola que ens aïlli be del terra. Estarem hores esperant sobre la neu o el gel i és fàcil que ens entri el fred per aquí, també amb temperatures molt extremes es pot arribar a un cert grau de congelació dels dits. Per evitar-ho, una bona solució son unes botes especialitzades, jo porto unes "Sorel" amb mitjons de llana, combinació que a em va funcionar de meravella i no vaig tenir fred en cap moment.
Una altre part del cos que està exposada a l'intemperie és el cap, aquí el millor es un bon gorro de llana i  si és paravent millor i per la cara vaig trobar que el que m'anava millor era una mena de passamuntanyes amb material "wind-stopper" a la part frontal i tèrmica a la part posterior marca "Haglöfs", tenia un forat per els ulls i petits foradets a la part dels nas i la boca, imprescindible per evitar que l'alè es condenses i es glaces.
Crec que aquests son els punts més importants, s'hauran de completar amb una bona roba interior tèrmica, preferiblement de llana merina, un polar de garanties, uns pantalons que aïllin perfectament i una bona jaqueta de ploma.
En l'apartat exclusivament fotogràfic és indispensable:
- Un bon gran angular lluminós, si pots ser f/2.8 o més millor. La majoria de les meves fotos d'aquest fenòmen estan fetes amb un Samyang 14mm f2.8 que destaca per la seva qualitat/preu.
- Una càmera que treballi be a ISOs alts, recomanable entre 1.600 i 3.200 per quan tinguem aurores que es moguin molt ràpid i preferiblement que sigui de factor complert.
- Un trípode ferm per aguantar les sessions en que el vent faci acte de presencia i que en aquelles contrades sol ser molt fort.
- Un cable disparador.
- Un flaix, llanterna o frontal per si ens cal il·luminar primers plans o simplement per tenir visió en nits fosques.
- Finalment, com a mínim una bateria de recanvi, no s'esgoten tant ràpidament com podríem pensar però si cal portar-ne una al menys i ben resguardada del fred i a prop del nostre cos perquè les baixes temperatures no la descarreguin abans d'utilitzar-la.

Espero que els que tingueu la sort d'anar-hi aquest proper hivern hagueu pogut resoldre la majoria dels dubtes lògics abans d'afrontar un viatge d'aquestes característiques.

dijous, 27 de setembre de 2012

Fotografia de Aurores

Aquest hivern es preveu un període de màxima activitat solar que coincideix amb l'acabament del present cicle, no obstant, no és una dada exacte però si molt aproximada. L'astre rei és capritxos i sol anar una mica a la seva però sempre dintre d'uns límits.
Tenint en compte la que ens ve a sobre he pensat que seria bo fer un parell d'entrades per compartir la meva experiència amb tots vosaltres.
Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8, 8 s. a ISO 3.200
Un dels atractius que té anar a la busca de les llums del nord és que ho pots fer un piló de vegades i no veure'n ni una, sigui per un període de baixa activitat solar o perquè la meteorologia s'ha posat en contra nostra i els cels estan tapats cada dia, ningú ens pot garantir el contrari.
Aquesta qüestió és tant important tenir-la clara perquè d'ella en pot sortir l'èxit o el fracas; m'explico, si hi ha una nit serena i encara no tens cap foto, no vagis a dormir, segueix al peu del canó que segur que la "dama verda" apareix per algun costat, pensa sempre que els altres dies pots tenir cels coberts.

Un altre aspecte que crec que és molt important és conèixer la localització o localitzacions on aniràs, sobretot si hi vas amb lluna nova i vols incloure-hi algun primer pla o fer algun reflex o composició interessant, també per saber si hi ha vivendes o poblacions pels voltants ja que poden afectar per la contaminació lumínica que desprenen. En el cas dels reflexes és millor mirar un mapa cap a on està orientat el llac o fiord i desprès consultar les previsions meteorològiques per veure si farà vent i amb quina direcció bufarà, amb aquestes dos dades ja és possible saber si el vent ens afectarà en la consecució del nostre objectiu.

Hi ha una pàgina i programes per ordinador i smartphone que "preveuen" les aurores, el meu consell es que en prescindiu o al menys que no us el creieu cegament i com a mostra l'imatge que acompanya l'entrada d'avui feta un dia en principi de baixa activitat i que va resultar ser el més intens del nostre viatge, amb danses continues i amb intensitats que ens rebentaven el canal verd del histograma.
Aquesta primera foto la inclouria com un exemple de bona localització, és un fiord orientat a l'oest, no hi ha res que pugui provocar contaminació lumínica fins Groenlàndia i aquella nit les previsions senyalaven vent del sud, per tant les muntanyes que teniem a l'esquerra impedirien que el vent ens prives del reflex, només restava tenir sort amb les aurores i la vàrem tenir.
Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8, 15 s. a ISO 1.600
En canvi aquesta segona imatge és improvisada, l'aurora ens va sorprendre camí a l'allotjament desprès d'una sessió una mica frustrant en la que hi teniem dipositades moltes il·lusions. Hi havien tots els elements al seu lloc i ni un sol núvol però no vàrem pensar amb la lluna plena i aquesta ens va sortir just al davant nostre, impedint veure una sola estrella i molt menys cap aurora.
Però quan ja portàvem una estona conduint de tornada, se'ns va aparèixer una de les aurores més potents al davant i vàrem improvisar, el resultat ja el veieu, no gaire a comentar, el taronja son les llums de Tromso i els núvols de la part oest del cel varen fer la resta. Al menys m'ha servit per complementar aquesta entrada i que pugueu veure l'importància que té tenir localitzades les poblacions en la fotografia nocturna.
Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8, 15 s. a ISO 1.600
Un altre aspecte a tenir en compte és el triar la velocitat en funció del moviment, hi han aurores estàtiques i altres que no paren de moure's, algunes a velocitats realment altes. Aquesta darrera fotografia, que ja va formar part d'una entrada anterior, està feta abans de que jo m'adonés d'aquest fet i com resoldre'l. Havia començat la sessió amb els paràmetres de la nit anterior sense tenir en compte la diferència de velocitat entre les aurores d'una nit i de l'altre, el resultat de les primeres eren un cel totalment verd fruit de les llargues exposicions i baixos ISO's.
Els histogrames de la primera i la tercera son els mateixos, les exposicions son correctes però no les velocitats, aquest és el motiu perquè a la darrera l'aurora es veu difuminada i a la primera molt més definida. Tinc una tercera foto amb un histograma similar i amb uns paràmetres equivalents que ni m'atreveixo a mostrar, sembla el cel de Mart, tot verd i es que vaig fer-la a 30 s. i ISO 800 i amb el moviment i velocitat de l'aurora va quedar tot el cel "pintat" de verd.

Continuarà.....

*****
La primera foto ha estat nº 1 absolut al portal 500px.com el dia 27-9-2012

dilluns, 17 de setembre de 2012

El Monstre del Llac

Avui us volia presentar el "Monstre del Llac", un dels grans troncs que de vegades suren i de vegades estan ancorats dins la Bassa de la Mora, un petit estany d'alta muntanya més conegut amb el nom: Ibon de Plan, un lloc tant fotogènic com archi-fotografiat al que vaig anar amb el difícil propòsit de fer quelcom diferent.
Per començar vaig canviar d'estació recomanada, en lloc de finals de primavera i vaig anar a principis d'hivern, la petita sorpresa va estar trobar-lo cobert de gel amb lo que un dels objectius (el reflex) no és podria fer però que a la vegada donava més combinacions possibles. El cel seré i planer no va donar joc tampoc per la posta, quedava la nit i aquest ja era el tercer objectiu.
Per fer aquesta foto vaig tenir que utilitzar el balanç de blancs en manual amb una temperatura freda per reflectir l'ambient i amb un cop de flaix cobert per un gel càlid donar el contrapunt de color necessari perquè el to del tronc fos natural i no una mena de groc des-saturat com sortiria normalment al "tocar" el balanç de blancs cap a fred i amb la sort de que el gel que havia prop meu era bastant transparent i va poder donar les textures buscades.
Quan es va fer fosc del tot ens vàrem poder aplegar entre uns altres troncs per resguardar-nos una mica del fred intens i poder fer-la petar amb el Javier Vecino i amb el Pere Vila. Com era previst vàrem esperar a la remuntada de la Lluna per els cims que tanquen aquest lloc, quan finalment va donar llum al ibon vàrem sentir com si estiguéssim en un gran estadi esportiu i de cop encenguessin tots els focus, va durar poc però va valer la pena i sempre acompanyats per el soroll sec, potent i inquietant del gel esquerdant-se al nostre voltant.

dimarts, 11 de setembre de 2012

La Diada i quelcom més...

Per avui poques paraules, us deixo amb dos símbols de la nostra terra i d'aquest dia tant senyalat sempre però aquest any 2012 més, el Pedraforca, en una posta de sol èpica, de les que encarregaríem si això es pogués fer.
i la estelada groga, sobren les paraules, mireu la foto tanqueu els ulls i deixeu pas als desitjos, potser no és del tot impossible...
El primer granet de sorra ja hi és.

També he aprofitat aquesta entrada per actualitzar la foto de capçalera amb una panoràmica d'una aurora amb la que ara m'identifico més, no per el passat sinó per el futur, es la meva "pastanaga" i un al·licient per tirar endavant en els moments difícils.

Bona DIADA a tothom!!!

dilluns, 3 de setembre de 2012

Revelar amb Lightroom 4

Fa poc una amiga em comentava la dificultat que tenia per treure "el suc" a una fotografia de paisatge i per les preguntes que m'anava fent em va venir l'idea de fer una entrada com aquesta, on explicaré el sistema que faig servir jo per revelar una fotografia de sortida o posta de sol amb el Lightroom 4 com a única eina de processat.
Aclarir que no tinc cap tipus de lligam amb Adobe i que utilitzo aquest programa des de la seva primera versió per la comoditat, rapidesa i a partir de la versió 4, també per els resultats.
He agafat una fotografia d'arxiu, no l'havia pas mostrat públicament encara i correspon a una sortida de sol al Cap de Roques Planes.
En primer lloc podeu veure l' "abans/desprès" de Lightroom 3, resultat al que havia arribat seguint més o menys les mateixes pautes i sense anar a cap extrem amb els valors, el resultat final era bastant similar al RAW del que partia.
De la mateixa foto he creat una copia virtual i l'he revelat amb el Lightroom 4, intentant per sobre de tot no utilitzar cap paràmetre extrem però si estirant el rang dinàmic al màxim del que donava el RAW, com veureu el resultat és bastant diferent, amb més detall, contrast, color i força, semblant als carrets Velvia que fèiem servir quan tiràvem amb analògic i que tant ens agradaven.
Histograma de l'imatge final
El punt de partida és una foto en que en el moment de la captura ja s'han utilitzats els paràmetres correctes per reflectir el moment captat però sense arribar a cap extrem i deixant-la mig "acabada" a falta de revelar amb el Lightroom per rematar la feina.
Li he donat contrast per destacar més les zones negres de les clares i que es complementa perfectament amb el petit ajustament que hi faig dels tons mitjos a les coves amb uns valors de mínims.
He baixat la part de les llums i els blancs, pel cel en el primer cas i els blancs per la part del sol, deixant aquella zona amb informació i sense cremar. Aquestes dos eines junt amb la claredat per mi son les que marquen les diferencies amb el LR 3, aportant molt més rang dinàmic. Aquest detall em porta a pensar que les nostres càmeres capturen molta més informació de la que els programes de revelat ens permeten mostrar.
Li he donat una mica de saturació, la mateixa que ja tenia en la foto revelada amb el LR3 i he enfocat amb els valors habituals i sense cap reducció de soroll (la foto està tirada a ISO 50)
I finalment aquest és el resultat, una foto molt més cridanera que la que havia aconseguit amb el LR3 i que per fer-ho no he trigat mes de 1 minut.
Vull remarcar que aquest és el meu sistema, no és el millor ni el pitjor. Dir-vos que per arribar a resultats similars també hi han altres camins i segurament si hagués après Photoshop al seu dia, ara l'utilitzaria però no va estar així i trobo molt feixuc utilitzar varis programes per emmagatzemar, classificar i revelar podent-ho fer amb un de sol
Segurament la majoria no haureu après res però si a algú li aporta una mica de "llum" ja em dono per satisfet.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...