dilluns, 30 de juliol de 2012

La Porta

Segons Jules Verne i la seva famosa novel·la "Viatge al centre de la Terra", Islàndia i mes concretament el volcà Snæfell, era la porta per on s'hi podia accedir i el punt de sortida estava al centre de la Mediterrània, en al volcà Stromboli. Evidentment aquest paisatge no correspon a la península d'Snaefellsnes però si és Islàndia i podria servir com argument per una nova novel·la.
 Canon 5D MarkII + Canon 16-35m L f/2.8
Quan vaig veure aquest racó de la costa nord-est, una de les grans desconegudes, em va sobtar com s'assemblava a la costa oest de Astúries, podia ser com una mena de porta que ens transportes a Campiechu per exemple, on hi ha una roca similar i on podríem situar-ne la sortida d'un nou viatge imaginari.
Un racó de costa amb una forta personalitat i per el que hem vaig sentir atret des del primer moment. Estàvem de passada i no eren les hores desitjades, però es va deixar fotografiar. I com a indret que pertany a les mateixes marees que la costa cantàbrica, en pocs moments l'alçada de l'aigua va passar de tenir-ho tot cobert, com a la foto de sota a poder anar fins a la base de la roca, com a la foto superior, donant-nos infinitat d'enquadraments i composicions.
Canon 5D MarkII + Canon 16-35m L f/2.8
Si planegeu anar a Islàndia aquest agost, preneu nota de no perdre de vista la costa est, te incomptables llocs amb molta força, tòtems, arcs, portes, etc...esculpides per les fortes tempestes i per la climatologia extrema de l'illa.

dimarts, 24 de juliol de 2012

Terra cremada

L'entrada d'aquesta setmana no podia ser més que un crit de suport i ànims a les gents del Alt Empordà per aquests focs devastadors que estant patint aquest dies i que per fi he escoltat que està sota control des de les 20:30.
Milers d'hectàrees de bosc, finques, granges, camps de conreu, remats i pastures cremades per una negligència tant estúpida com innecessària i encara menys mal que dintre de tot el foc no s'ha traslladat a la veïna comarca de la Alta Garrotxa, allà amb el difícil accès i la sobre-població forestal el desastre hagués cobrat una magnitud inimaginable i amb greus conseqüències per un piló de especies animals que poc a poc es van re-introduint, per la gent que hi viu i per la massa forestal que fa d'aquesta zona un dels pulmons de la nostra terra. 
Tampoc em vull deixar de recordar a les víctimes humanes que s'ha cobrat, totalment evitables i totalment injustes.
Canon 5D MarkII i Samyang 14mm f/2.8
La foto correspon a un grup d'arbres cremats per un llamp al Pirineu que vaig fer no fa gaires dies prop de la mitja nit i on l'únic punt de color es la Lluna, simbolitzant que la terra cremada no és terra morta, sempre hi un bri d'esperança i la nova vida no trigarà gaire en fer-hi acte de presencia, com aquesta Lluna esquiva i petita que trenca la monotonia freda de la nit.

dimarts, 17 de juliol de 2012

L'Óssa Major i el remolí de colors

Aquest passat 12-7 hi va haver una forta tempesta solar amb una ejecció de plasma molt i molt forta que ens ha tocat de ple i ha provocat que es veièssin aurores en latituds molt baixes tant a Europa com a Amèrica i en tots dos hemisferis.
Al veure en la majoria d'informatius la noticia, m'ha vingut a la memòria una de les nits més potents que vaig viure a Noruega aquest hivern passat i en volia compartir una part amb vosaltres amb aquesta fotografia.
 Canon 5D Mark II + Samyang 14mm f/2.8 a 12"
Per ambientar l'escena us diré que era bastant passada la mitja nit, estàvem al cim d'unes pistes d'esquí, feia un fred diguem que "important", no havia menjat res des de la tarda, portava cap a 150 fotos d'aurores i estàvem mirant cap al oest perquè era per on entraven les llums del nord aquella nit. Quan em vaig donar la volta i vaig veure aquest remolí de colors que arrancava al cim de la muntanya que teníem més a prop i envoltava l'Óssa Major fent una dansa rítmica i frenètica, em vaig posar a disparar com un boig, no va durar més de 1 minut però em va fer gaudir de valent i em va deixar amb un somriure d'orella a orella, quina meravella!!... Espero que la foto en reflexi una part perquè ho pugueu entendre.
Perquè us feu una idea de les dimensions i a falta de tenir-hi una referència dins la foto us diré que està feta amb el Samyang de 14mm i la 5D, realment totes aquestes manifestacions de la natura et fan sentir petit....molt petit....

dissabte, 14 de juliol de 2012

Premis Blocs Catalunya 2012

Us volia fer saber que he tingut la satisfacció d'estar seleccionat per participar en la present edició dels PREMIS BLOCS CATALUNYA 2012 en la categoria "Miscel·lània/Personals". 
Un concurs del que ja vaig ser guanyador de la categoria "Audiovisual" a l'any 2010, però no vaig poder assistir a l'entrega de premis ja que estava a Madagascar, encara que hi vaig estar molt ben representat per la meva filla Laia i aquest any ho he volgut tornar a intentar.
Per tot això, us volia demanar el vostre vot per poder passar la primera fase, doncs només hi accedeixen els blocs mes votats en aquesta fase inicial.
Si us sembla be i en teniu ganes, us poso l'enllaç i les pantalles per poder-ho fer.

1) Per accedir a la pantalla de registre pots clicar l'imatge següent
o  en el següent enllaç: STIC.CAT 

2) A la dreta tens aquest panell i apart de poder-te-hi registrar també tens l'opció d'entrar-hi amb la teva compte de facebook o twitter o amb les dos ;-)
3) Un cop has pogut entrar, per votar s'ha de seleccionar la casella marcada amb la "X" i s'accedeix a les diferents categories acceptades.
El meu bloc, "el racó dels meus somnis" està inscrit a la darrera categoria tal com he comentat, la de "Miscel·lània/personals"
Aprofito per recomanar-vos dos blocs que hi he vist inscrits i que segueixo per si també els hi voleu donar el vostre vot i que son:

- Categoria: "Turisme i viatges" .... Gorgues de la Garrotxa de Ramon Roura
- Categoria: "Comunicació i nous mitjans" .... Enfocant de Maria Rosa Vila

Gràcies per el vostre temps i molta sort a tots.

dimarts, 10 de juliol de 2012

Amb vistes al cel

Ja fa dies que llegeixo en bastants blocs de fotògrafs de natura sobre la manca de noves localitzacions i la poca imaginació de la majoria de nosaltres a l'hora d'afrontar un viatge, una sortida o senzillament un repte fotogràfic amb certa personalitat i he cregut que seria un bon tema per una entrada al bloc.
Si us he de dir la veritat, hi va haver un temps que prioritzava el lloc per sobre del que en podia treure però per sort un dia vaig notar un clic al cap i el xip em va canviar. A partit d'aquell moment varen deixar de tenir "interès fotogràfic" una llarga llista de llocs que varen ser substituïts per una altra llarga llista, però aquesta llista no prioritzava "la foto" o "la moda" sinó l'incertesa, l'aventura, el descobriment i sobretot, el viure i gaudir la natura amb la màxima expressió i ser feliç amb el que feia.
 Canon 5D Mark II + Samyang 14mm f/2.8 a 30"
Aquest nou mode de veure les sortides fotogràfiques m'ha permès trobar llocs amb una personalitat característica i una bona part mai abans havien estat fotografiats. Les fotos que en surten podran agradar més o menys, ser millors tècnicament o compositivament o ans al contrari però el que sí busco és originalitat, frescura i intentar sorprendre a l'espectador.
Aquesta imatge de la Via Làctia "emmarcada" amb les parets d'un penya segat n'és un exemple, com li comentava a un company fa uns dies mentre compartíem un esmorzar, es una foto gairebé irrepetible doncs el lloc és molt difícil de trobar, estava localitzat amb llum de dia però a la nit vàrem trigar més de mitja hora en trobar-lo i això que estàvem a uns metres del forat per on s'hi accedeix, en aquest racó hi cap una sola persona, no cal dir que amb el trípode ben recollit i està feta amb el 14mm muntat a la Full Frame per encabir el màxim de roques possible, la possibilitat de moure't a l'esquerra era una caiguda lliure de uns 40 metres directes al mar i a la dreta hi havia la paret que tanca per la part superior l'imatge, però vaig gaudir molt fent-la i era un objectiu quan vaig veure aquest lloc per primera vegada, un lloc amb vistes al cel.

dimarts, 3 de juliol de 2012

Revista LNH

Avui ha sortit el nº 7 de la revista digital LNH que tant be està gestionant el Javier Alonso Torre i en la que he tingut el plaer de participar-hi amb un article sobre Madagascar.
Ha estat una gran satisfacció poder compartir la col·laboració en aquest número amb grans i reconeguts fotògrafs.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...